Vincenzo Brunacci: diferència entre les revisions
Pàgina nova, amb el contingut: «{{Infotaula científic | nom = Vincenzo Brunacci | imatge = VincenzoBrunacci.jpg | peu = | nom de naixement...». |
(Cap diferència)
|
Revisió del 13:19, 28 maig 2016
Biografia | |
---|---|
Naixement | 3 març 1768 Florència (Itàlia) |
Mort | 16 juny 1818 (50 anys) Pavia (Itàlia) |
Dades personals | |
Formació | Universitat de Pisa Universitat de Pavia |
Director de tesi | Pietro Paoli |
Activitat | |
Camp de treball | Matemàtiques |
Ocupació | matemàtic |
Ocupador | Universitat de Pisa |
Membre de | Acadèmia de les Ciències de Torí (1801–) |
Professors | Stanislao Canovai (en) |
Obra | |
Estudiant doctoral | Antonio Bordoni, Ottaviano-Fabrizio Mossotti (en) i Gabrio Piola |
Vincenzo Brunacci (1768-1818) fou un matemàtic italià nascut a Florència.[1]
Vida i Obra
Va ser professor de Matematica sublime (càlcul infinitesimal) a Pavia. Va transmetre les idees de Lagrange als seus deixebles, entre els que cal destacar: Ottaviano Fabrizio Mossotti, Antonio Bordoni i Gabrio Piola.
Va estudiar medicina, astronomia i matemàtiques a la Universitat de Pisa. El 1788 va obtenir el seu doctorat i el mateix any va començar a donar classes de matemàtiques al Institut Naval de Leghorn. El 1796, quan Napoleó va ocupar Itàlia, va donar suport al nou règim i, com a conseqüència de la reacció austríaca, va haver de marxar a França entre 1799 i 1800. En retornar, va obtenir la càtedra de la universitat de Pisa i el 1801 es va traslladar a la universitat de Pavia com a professor de càlcul infinitesimal i va arribar a ser degà de la universitat.
Brunacci considerava que l'aproximació de Lagrange al càlcul, desenvolupada en la "Théorie des fonctions analytiques", era la correcte i que el concepte de infinitesimal havia de ser esborrat de la anàlisi i de la mecànica. Qualsevol altra manera d'ensenyar el càlcul va estar prohibida a Pavia. Brunacci va influir notablement en els seus deixebles.
Va cooperar amb l'administració pública, ja que el 1805 formava part del Comitè pel projecte del Canal de Pavia project i lany següent va ser inspector d'aigües i carreteres.
El 1809 va se membre del comitè de pesos i mesures i des de 1811 va ser inspector general d'Ensenyament Public Education.
Va morir a Pavia el 1818.
Les seves principals obres són:
- Opuscolo analitico, (1792).
- Calcolo integrale delle equazioni lineari, (1798).
- Corso di matematica sublime, en quatre volums, Florència, (1804–1807).
- Elementi di algebra e di geometria, en dos volums, Florència, (1809).
- Trattato dell'ariete idraulico, (1810).
Referències
- ↑ Breu biografia en italià de Vincenzo Brunacci a Edizione Nazionale Mathematica Italiana, en línia.
Bibliografia
- Capecchi, Danilo; Ruta, Giuseppe. Strength of Materials and Theory of Elasticity in 19th Century Italy (en (anglès)). Springer, 2015. ISBN 978-3-319-05523-7.
- Capecchi, Danilo «Mathematical Physics in Italy in the XIX Century: The Theory of Elasticity» (en (anglès)). History of Mechanism and Machine Science, Vol. 16, 2013, pàg. 59-78. DOI: 10.1007/978-94-007-5380-8_3. ISSN: 1875-3442.
- Nagliati, Iolanda. Maria Teresa Borgato (tutor). L'internazionalizzazione degli studi matematici in Italia a metà Ottocento (en (italià)). Universitat de Ferrara (Tesi doctoral), 2013.
Enllaços externs
- «Brunacci, Vincanzo». Treccani, La Cultura Italiana. [Consulta: 28 maig 2016].