Líder d'opinió: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Referències|n -> Referències
#viquiestirada
Línia 1: Línia 1:
Un '''líder d'opinió''' és una persona o organització que té la capacitat d'exercir influència sobre les actituds o la conducta d'altres individus. Deriva de l'expressió anglesa “''opinion leader''” o “''opinion leadership''” i el seu estudi i caracterització va de la mà amb els estudis en [[sociologia]] i [[mercadotècnia]]. Prové del concepte sorgit de la [[teoria de la comunicació]] proposat pel sociòleg americà [[Paul Lazarsfeld]] i [[Elihu Katz]] als anys 1950. Paul va posar èmfasi en els efectes que tenien els mitjans de comunicació sobre els individus en diferents escrits seus. En els països lusòfons es parla de “formatador d'opinió”, mentre que als llatinoamericans es prefereix el terme “influenciador”. Als països francòfons s'acostuma a parlar de “relleu d'opinió”, mentre que Itàlia reprèn el concep anglès “''leader di opinione''” (o líder d'opinió). Potser de totes les expressions la més explicativa l'aporta el portuguès: formatador d'opinió.<ref>{{ref web|url=http://psicologiayempresa.com/perfil-de-los-lideres-de-opinion.html|títol=Perfil de los líderes de Opinión|llengua=castellà|consulta= 17 de dessembrede 2016|edditor= Psicologia y Empresa|data= 1 de novembre de 2009}}</ref><ref>{{ref web|url=http://comunicacion.idoneos.com/337570/|títol=Teorías de los efectos en las audiencias|llengua=castellà|consulta= 17 de desembre de 2016|editor= Comunicación de Salud}}</ref><ref>{{ref web|url=http://www.medef-beziers.fr/staging/medias/upload/88458_FICHIER.pdf|títol=Nouvelles de Bruxelles|editor= MEDEF|consulta= 17 de desembre de 2016|llengua=francès}}</ref><ref>{{ref web|url=http://dictionary.reverso.net/english-cobuild/opinion%20former|títol=former|editor= Reverso Dictionary|llengua=anglès}}</ref><ref>{{ref web|url=http://www.observatoriodaimprensa.com.br/news/view/o-que-e-um-formador-de-opiniao|títol=O que é um formador de opinião|consulta= 17 de desembre de 2016|editor=Observatório da Imprensa}}</ref>
Un '''líder d'opinió''' és una persona o organització que té la capacitat d'exercir influència sobre les actituds o la conducta d'altres individus. Deriva de l'expressió anglesa “''opinion leader''” o “''opinion leadership''” i el seu estudi i caracterització va de la mà amb els estudis en [[sociologia]] i [[mercadotècnia]]. Prové del concepte sorgit de la [[teoria de la comunicació]] proposat pel sociòleg americà [[Paul Lazarsfeld]] i [[Elihu Katz]] als anys 1950.<ref name="katz1957">{{cite book|last1=Katz|first1=Elihu|last2=Lazarsfeld|first2=Paul F.|title=Personal influence|year=1957|publisher=Free Press|location=New York|edition=E.}}</ref> Paul va posar èmfasi en els efectes que tenien els mitjans de comunicació sobre els individus en diferents escrits seus. En els països lusòfons es parla de “formatador d'opinió”, mentre que als llatinoamericans es prefereix el terme “influenciador”. Als països francòfons s'acostuma a parlar de “relleu d'opinió”, mentre que Itàlia reprèn el concep anglès “''leader di opinione''” (o líder d'opinió). Potser de totes les expressions la més explicativa l'aporta el portuguès: formatador d'opinió.<ref>{{ref web|url=http://psicologiayempresa.com/perfil-de-los-lideres-de-opinion.html|títol=Perfil de los líderes de Opinión|llengua=castellà|consulta= 17 de dessembrede 2016|edditor= Psicologia y Empresa|data= 1 de novembre de 2009}}</ref><ref>Riesman ''et al.'' (1950) p.78</ref><ref>{{cite book|last=Merton|first=R. K.|title=Social theory and social structure|year=1957|publisher=Free Press|location=Glencoe}}</ref><ref>{{cite journal|last=Childers|first=T. L.|title=Assessment of the psychometric properties of an opinion leadership scale|journal=Journal of Marketing Research|year=1986|volume=23|pages=184–188|doi=10.2307/3172527}}</ref><ref>{{cite journal|last=Flynn|first=L. R.|author2=Goldsmith, R. E.|author3=Eastman, J. K.|title=Opinion leadership and opinion seekers: Two new measurement scales|journal=Journal of the Academy of Marketing Science|year=1996|volume=24|pages=147-147|doi=10.1177/0092070396242004}}</ref>

Alguns desenvolupadors significatius de la teoria han estat [[Robert K. Merton]], [[Charles Wright Mills|C. Wright Mills]] i [[Bernard Berelson]].<ref>Riesman ''et al.'' (1950) p.78</ref>

== Tipus ==
[[Robert K. Merton]]<ref>{{cite book|last=Merton|first=R. K.|title=Social theory and social structure|year=1957|publisher=Free Press|location=Glencoe}}</ref> distingeix dos tipus de lideratge: monomorf i polimòrfic. Normalment, el lideratge d’opinió és considerat com una mesura monomorfa, específica del domini de les diferències individuals, és a dir, una persona que és líder d’opinió en un camp pot ser seguidora d’un altre camp.<ref>{{cite journal|last=Childers|first=T. L.|title=Assessment of the psychometric properties of an opinion leadership scale|journal=Journal of Marketing Research|year=1986|volume=23|pages=184–188|doi=10.2307/3172527}}</ref><ref>{{cite journal|last=Flynn|first=L. R.|author2=Goldsmith, R. E.|author3=Eastman, J. K.|title=Opinion leadership and opinion seekers: Two new measurement scales|journal=Journal of the Academy of Marketing Science|year=1996|volume=24|pages=147-147|doi=10.1177/0092070396242004}}</ref> Un exemple d'un líder d'opinió monomorfa en el camp de la tecnologia [[informàtica]] pot ser un tècnic de serveis informàtics de barri. El tècnic té accés a molta més informació sobre aquest tema que el consumidor mitjà i té els antecedents necessaris per entendre la informació, tot i que la mateixa persona pot ser seguidora en un altre camp (per exemple, [[Esport|esports]]) i demanar consell a altres persones. En canvi, els líders d’opinió polimòrfics són capaços d’influir sobre d’altres en una àmplia gamma de dominis. Entre les variants del lideratge polimòrfic d’opinió s’inclou el mavenisme del mercat,<ref>{{cite journal|last=Feick|first=L. F.|author2=Price, L. L.|title=The market maven: A diffuser of marketplace information|journal=Journal of Marketing|year=1987|volume=51|pages=83–97|doi=10.2307/1251146}}</ref> la força de la personalitat<ref>{{cite journal|last=Weimann|first=G.|title=The influentials: Back to the concept of opinion leaders?|journal=Public Opinion Quarterly|year=1991|volume=55|issue=2|pages=267–279|doi=10.1086/269257|url=http://poq.oxfordjournals.org/content/55/2/267.short}}</ref> i el lideratge d’opinió.<ref>{{cite journal|last=Gnambs|first=T.|author2=Batinic, B.|title=Evaluation of measurement precision with Rasch-type models: The case of the short Generalized Opinion leadership Scale|journal=Personality and Individual Differences|year=2011|volume=50|pages=53–58|doi=10.1016/j.paid.2010.08.021}}</ref> Fins al moment, hi ha poc consens sobre el grau que aquests conceptes funcionin les mateixes o simplement construccions relacionades.<ref>{{cite journal|last=Gnambs|first=T.|author2=Batinic, B.|title=Convergent and discriminant validity of opinion leadership: Multitrait-multimethod analysis across measurement occasion and informant type|journal=Journal of Individual Differences|year=2011|volume=39|pages=94–102|doi=10.1027/1614-0001/a000040}}</ref>

== Característiques ==
Al seu article "El flux de dos passos de la comunicació", [[Elihu Katz]],<ref>{{cite journal|last=Katz|first=Elihu|title=The two-step flow of communication: An up-to-date report on an hypothesis|journal=Public Opinion Quarterly|year=1957|volume=21|pages=61–78|doi=10.1086/266687|url=https://repository.upenn.edu/cgi/viewcontent.cgi?article=1279&context=asc_papers}}</ref> els líders d'opinió tenen més influència en les opinions, accions i comportaments de les persones que els mitjans de comunicació. Es considera que els líders d'opinió tenen més influència que els mitjans de comunicació per diverses raons. Els líders d'opinió són considerats de confiança i no tenen intenció. Les persones no senten que se’ls enganya a pensar d’una manera determinada sobre alguna cosa si reben informació d’algú que coneixen. Tanmateix, es pot considerar que els mitjans de comunicació obliguen un concepte a la ciutadania i, per tant, seran menys influents. Si bé els mitjans de comunicació poden actuar com a agent de reforç, els líders d’opinió tenen un paper més canviant o determinant en l’opinió o l’acció d’un individu.

== Factors de lideratge ==
En el seu article, [[Elihu Katz]]<ref name="katz1957" /> respon la pregunta: "Qui és un líder d'opinió?" Un o més d'aquests factors fan que els líders d'opinió siguin destacables:

# expressió de [[valors]]
# [[Competència (recursos humans)|competència]] professional
# naturalesa de la seva [[xarxa social]]

Els líders d’opinió són individus que obtenen més [[Biaix mediàtic|cobertura mediàtica]] que d’altres i tenen especialment formació sobre un tema determinat. Busquen l’acceptació d’altres i estan especialment motivats a millorar el seu [[estatus social]].<ref>{{cite journal|last=Rose|first=P.|author2=Kim, J.|title=Self-Monitoring, Opinion Leadership and Opinion Seeking: a Sociomotivational Approach|journal=Current Psychology|year=2011|volume=30|pages=203–214|doi=10.1007/s12144-011-9114-1}}</ref> En l'argot de les [[relacions públiques]], se'ls anomena [[líders del pensament]]. La investigació també ha trobat que els líders d'opinió solen ser [[Clau de frontera|claus de frontera]].<ref>{{cite journal|last=Matous|first=P.|author2=Wang, P.|title=External exposure, boundary-spanning, and opinion leadership in remote communities: A network experiment|journal=Social Networks|year=2019|volume=56|pages=10-22|doi=10.1016/j.socnet.2018.08.002}}</ref>

== Exemples ==
En un intent estratègic per implicar el públic en temes mediambientals i el seu ànim de lucre, [[The Climate Project]], [[Al Gore]] va utilitzar el concepte dels líders d’opinió. Gore va trobar líders d’opinió reclutant individus que van ser educats en temes mediambientals i es van veure influents en la seva comunitat i entre els seus amics i familiars. A partir d’aquí, va formar als líders d’opinió sobre la informació que volia que difonguessin i els va permetre influir en les seves comunitats. Mitjançant els líders d’opinió, Gore va ser capaç d’educar i influir a molts nord-americans per prendre nota del canvi climàtic i canviar d’acció.<ref>{{cite journal|last1=Nisbit|first1=Matthew C.|last2=Kotcher|first2=John E.|date=March 2009|url=http://devcompage.com/wp-content/uploads/2010/12/Nisbet-Kotcher-Opinion-leader-campaigns-on-climate-change.pdf|title=A Two-Step Flow of Influence?: Opinion-Leader Campaigns on Climate Change|journal=Science Communication|volume=30|page=341}}</ref>

Matthew Nisbet descriu l’ús dels líders d’opinió com a intermediaris entre científics i públic com una manera d’arribar al públic a través d’individus formats que estiguin més estretament relacionats amb les seves comunitats, com ara “professors, líders empresarials, procuradors, responsables polítics, líders de barri, estudiants i professionals dels mitjans de comunicació. " Entre els exemples d’iniciatives que adopten aquest enfocament es troben Ambaixadors de Ciència i Enginyeria, patrocinats per l’[[Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units|Acadèmia Nacional de les Ciències]], i Science Booster Clubs, coordinats pel [[Centre Nacional d’Educació Científica]].<ref>{{cite journal|last1=Nisbet|first1=Matthew|title=Ambassadors for Science: Harnessing the Power of Opinion-Leaders across Communities|journal=[[Skeptical Inquirer]]|date=2018|volume=42|issue=2|pages=30-31|url=https://www.csicop.org/si/show/ambassadors_for_science|accessdate=1 June 2018}}</ref>

== Vegi també ==

* [[Màrqueting]]
* [[Opinió pública]]


== Referències ==
== Referències ==
{{Referències}}
{{reflist}}

== Bibliografia ==

* Keller E. B., Berry J.(2003). "The influentials", New York, Free Press.
* Song, X., Chi, Y., Hino, K., Tseng, B. (2007). [http://portal.acm.org/citation.cfm?id=1321588 Identifying opinion leaders in the blogosphere]. Actes de la setzena jornada ACM sobre conferències sobre gestió de la informació i coneixement
* Valente, T. (2007). "[http://heb.sagepub.com/content/34/6/881.short Identifying Opinion Leaders to Promote Behavior Change]". Health Education Behavior 34(6), pp.&nbsp;881–896
* [http://www.insiteresearch.net/LinkClick.aspx?fileticket=N7jFNFTGDbw=&tabid=87 Eric Johnson, SVP - General Manager of InsiteResearch - An Advanced Health Media Company "Hitting the Mark with KOL Management: Identification, Segmentation and Targeting"]
* {{cite journal|doi=10.1186/s13012-014-0136-6|title=Development and verification of an agent-based model of opinion leadership|journal=Implementation Science|volume=9|year=2014|last1=Anderson|first1=Christine A|last2=Titler|first2=Marita G|pmc=4177706}} Simula el desenvolupament del lideratge d’opinió a les comunitats d’infermers, pel que fa a l’adaptació de les noves tecnologies sanitàries. Basat en models normatius com l’[[Epistemologia formal|epistemologia bayesiana]] i l’organització del treball cognitiu.
* [https://ieeexplore.ieee.org/document/7563139/ Karim Grissa (2016), What Makes Opinion Leaders Sharing Brand Content on Networking Sites (LinkedIn, Viadeo, Xing…), In Proceedings of the 1st International Conference on Digital Economy, Carthage < doi:10.1109/ICDEC.2016.7563139]


== Enllaços externs ==
{{orfe|data=abril de 2015}}
{{esborrany de sociologia}}


* [http://www.pharma-mkting.com/news/pmn210-article01.html Developing Win-Win Key Opinion Leader Relationships], Pharma Marketing News, Vol. 2, #10. {{En icon}}
* Bodendorf, F., Kaiser, C. (2009). "[http://portal.acm.org/citation.cfm?doid=1651437.1651448 Detecting opinion leaders and trends in online social networks]". {{En icon}}
{{ORDENA:Lider D'Opinio}}
{{ORDENA:Lider D'Opinio}}
[[Categoria:Sociologia]]
[[Categoria:Sociologia]]

Revisió del 15:20, 8 nov 2019

Un líder d'opinió és una persona o organització que té la capacitat d'exercir influència sobre les actituds o la conducta d'altres individus. Deriva de l'expressió anglesa “opinion leader” o “opinion leadership” i el seu estudi i caracterització va de la mà amb els estudis en sociologia i mercadotècnia. Prové del concepte sorgit de la teoria de la comunicació proposat pel sociòleg americà Paul Lazarsfeld i Elihu Katz als anys 1950.[1] Paul va posar èmfasi en els efectes que tenien els mitjans de comunicació sobre els individus en diferents escrits seus. En els països lusòfons es parla de “formatador d'opinió”, mentre que als llatinoamericans es prefereix el terme “influenciador”. Als països francòfons s'acostuma a parlar de “relleu d'opinió”, mentre que Itàlia reprèn el concep anglès “leader di opinione” (o líder d'opinió). Potser de totes les expressions la més explicativa l'aporta el portuguès: formatador d'opinió.[2][3][4][5][6]

Alguns desenvolupadors significatius de la teoria han estat Robert K. Merton, C. Wright Mills i Bernard Berelson.[7]

Tipus

Robert K. Merton[8] distingeix dos tipus de lideratge: monomorf i polimòrfic. Normalment, el lideratge d’opinió és considerat com una mesura monomorfa, específica del domini de les diferències individuals, és a dir, una persona que és líder d’opinió en un camp pot ser seguidora d’un altre camp.[9][10] Un exemple d'un líder d'opinió monomorfa en el camp de la tecnologia informàtica pot ser un tècnic de serveis informàtics de barri. El tècnic té accés a molta més informació sobre aquest tema que el consumidor mitjà i té els antecedents necessaris per entendre la informació, tot i que la mateixa persona pot ser seguidora en un altre camp (per exemple, esports) i demanar consell a altres persones. En canvi, els líders d’opinió polimòrfics són capaços d’influir sobre d’altres en una àmplia gamma de dominis. Entre les variants del lideratge polimòrfic d’opinió s’inclou el mavenisme del mercat,[11] la força de la personalitat[12] i el lideratge d’opinió.[13] Fins al moment, hi ha poc consens sobre el grau que aquests conceptes funcionin les mateixes o simplement construccions relacionades.[14]

Característiques

Al seu article "El flux de dos passos de la comunicació", Elihu Katz,[15] els líders d'opinió tenen més influència en les opinions, accions i comportaments de les persones que els mitjans de comunicació. Es considera que els líders d'opinió tenen més influència que els mitjans de comunicació per diverses raons. Els líders d'opinió són considerats de confiança i no tenen intenció. Les persones no senten que se’ls enganya a pensar d’una manera determinada sobre alguna cosa si reben informació d’algú que coneixen. Tanmateix, es pot considerar que els mitjans de comunicació obliguen un concepte a la ciutadania i, per tant, seran menys influents. Si bé els mitjans de comunicació poden actuar com a agent de reforç, els líders d’opinió tenen un paper més canviant o determinant en l’opinió o l’acció d’un individu.

Factors de lideratge

En el seu article, Elihu Katz[1] respon la pregunta: "Qui és un líder d'opinió?" Un o més d'aquests factors fan que els líders d'opinió siguin destacables:

  1. expressió de valors
  2. competència professional
  3. naturalesa de la seva xarxa social

Els líders d’opinió són individus que obtenen més cobertura mediàtica que d’altres i tenen especialment formació sobre un tema determinat. Busquen l’acceptació d’altres i estan especialment motivats a millorar el seu estatus social.[16] En l'argot de les relacions públiques, se'ls anomena líders del pensament. La investigació també ha trobat que els líders d'opinió solen ser claus de frontera.[17]

Exemples

En un intent estratègic per implicar el públic en temes mediambientals i el seu ànim de lucre, The Climate Project, Al Gore va utilitzar el concepte dels líders d’opinió. Gore va trobar líders d’opinió reclutant individus que van ser educats en temes mediambientals i es van veure influents en la seva comunitat i entre els seus amics i familiars. A partir d’aquí, va formar als líders d’opinió sobre la informació que volia que difonguessin i els va permetre influir en les seves comunitats. Mitjançant els líders d’opinió, Gore va ser capaç d’educar i influir a molts nord-americans per prendre nota del canvi climàtic i canviar d’acció.[18]

Matthew Nisbet descriu l’ús dels líders d’opinió com a intermediaris entre científics i públic com una manera d’arribar al públic a través d’individus formats que estiguin més estretament relacionats amb les seves comunitats, com ara “professors, líders empresarials, procuradors, responsables polítics, líders de barri, estudiants i professionals dels mitjans de comunicació. " Entre els exemples d’iniciatives que adopten aquest enfocament es troben Ambaixadors de Ciència i Enginyeria, patrocinats per l’Acadèmia Nacional de les Ciències, i Science Booster Clubs, coordinats pel Centre Nacional d’Educació Científica.[19]

Vegi també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Katz, Elihu; Lazarsfeld, Paul F. Personal influence. E.. New York: Free Press, 1957. 
  2. ↑ «Perfil de los líderes de Opinión» (en castellà), 01-11-2009. [Consulta: 17 desembre 2016].
  3. ↑ Riesman et al. (1950) p.78
  4. ↑ Merton, R. K.. Social theory and social structure. Glencoe: Free Press, 1957. 
  5. ↑ Childers, T. L. «Assessment of the psychometric properties of an opinion leadership scale». Journal of Marketing Research, vol. 23, 1986, pàg. 184–188. DOI: 10.2307/3172527.
  6. ↑ Flynn, L. R. «Opinion leadership and opinion seekers: Two new measurement scales». Journal of the Academy of Marketing Science, vol. 24, 1996, pàg. 147-147. DOI: 10.1177/0092070396242004.
  7. ↑ Riesman et al. (1950) p.78
  8. ↑ Merton, R. K.. Social theory and social structure. Glencoe: Free Press, 1957. 
  9. ↑ Childers, T. L. «Assessment of the psychometric properties of an opinion leadership scale». Journal of Marketing Research, vol. 23, 1986, pàg. 184–188. DOI: 10.2307/3172527.
  10. ↑ Flynn, L. R. «Opinion leadership and opinion seekers: Two new measurement scales». Journal of the Academy of Marketing Science, vol. 24, 1996, pàg. 147-147. DOI: 10.1177/0092070396242004.
  11. ↑ Feick, L. F. «The market maven: A diffuser of marketplace information». Journal of Marketing, vol. 51, 1987, pàg. 83–97. DOI: 10.2307/1251146.
  12. ↑ Weimann, G. «The influentials: Back to the concept of opinion leaders?». Public Opinion Quarterly, vol. 55, 2, 1991, pàg. 267–279. DOI: 10.1086/269257.
  13. ↑ Gnambs, T. «Evaluation of measurement precision with Rasch-type models: The case of the short Generalized Opinion leadership Scale». Personality and Individual Differences, vol. 50, 2011, pàg. 53–58. DOI: 10.1016/j.paid.2010.08.021.
  14. ↑ Gnambs, T. «Convergent and discriminant validity of opinion leadership: Multitrait-multimethod analysis across measurement occasion and informant type». Journal of Individual Differences, vol. 39, 2011, pàg. 94–102. DOI: 10.1027/1614-0001/a000040.
  15. ↑ Katz, Elihu «The two-step flow of communication: An up-to-date report on an hypothesis». Public Opinion Quarterly, vol. 21, 1957, pàg. 61–78. DOI: 10.1086/266687.
  16. ↑ Rose, P. «Self-Monitoring, Opinion Leadership and Opinion Seeking: a Sociomotivational Approach». Current Psychology, vol. 30, 2011, pàg. 203–214. DOI: 10.1007/s12144-011-9114-1.
  17. ↑ Matous, P. «External exposure, boundary-spanning, and opinion leadership in remote communities: A network experiment». Social Networks, vol. 56, 2019, pàg. 10-22. DOI: 10.1016/j.socnet.2018.08.002.
  18. ↑ Nisbit, Matthew C.; Kotcher, John E. «A Two-Step Flow of Influence?: Opinion-Leader Campaigns on Climate Change». Science Communication, vol. 30, March 2009, pàg. 341.
  19. ↑ Nisbet, Matthew «Ambassadors for Science: Harnessing the Power of Opinion-Leaders across Communities». Skeptical Inquirer, vol. 42, 2, 2018, pàg. 30-31 [Consulta: 1r juny 2018].

Bibliografia

Enllaços externs

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Líder_d%27opinió&oldid=22277230»