Oxigenació per membrana extracorpòria: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m imatge infotaula
Cap resum de modificació
Línia 12: Línia 12:
| eMedicine =|image=Veno-arterial (VA) ECMO for cardiac or respiratory failure.jpg}}
| eMedicine =|image=Veno-arterial (VA) ECMO for cardiac or respiratory failure.jpg}}


L''''Oxigenació per membrana extracorpòria'''<ref>{{Ref-web|títol=oxigenació per membrana extracorpòria, classificació internacional de malalties i procediments|url=https://www.termcat.cat/ca/cercaterm/fitxa/NTQ0MTI1|consulta=2019-12-06|llengua=català|editor=TermCat|data=}}</ref> ('''OMEC'''), també coneguda com a '''ECMO''', (acrònim de l'anglès ''ExtraCorporeal Membrane Oxygenation''), és una tècnica [[Extracorporal|extracorpòria]] que proporciona suport [[cardíac]] i [[respiratori]] prolongat a pacients els [[Pulmó|pulmons]] i [[cor]] dels quals són incapços de desenvolupar les seves funcions vitals amb normalitat. Aquestes funcions són l'intercanvi de gasos i la perfusió.
L''''Oxigenació per membrana extracorpòria'''<ref>{{Ref-web|títol=oxigenació per membrana extracorpòria, classificació internacional de malalties i procediments|url=https://www.termcat.cat/ca/cercaterm/fitxa/NTQ0MTI1|consulta=2019-12-06|llengua=català|editor=TermCat|data=}}</ref> ('''OMEC'''), també coneguda com a '''ECMO''', (acrònim de l'anglès ''ExtraCorporeal Membrane Oxygenation''), és una tècnica [[Extracorporal|extracorpòria]] que proporciona suport [[cardíac]] i [[respiratori]] prolongat a pacients els [[Pulmó|pulmons]] i [[cor]] dels quals són incapços de desenvolupar les seves funcions vitals amb normalitat (circulació i oxigenació). L'ECMO extreu la sang del cos del pacient a travès d'una [[cànula]] i la fa circular a través d'un circuit extracorpori que la bombeja i n'elimina artificialment el [[diòxid de carboni]] i n'[[Oxigenació|oxigena]] els [[Glòbul vermell|glòbuls vermells]].<ref name=":0">{{Ref-publicació|article=Extracorporeal membrane oxygenation (ECMO) for critically ill adults in the emergency department: history, current applications, and future directions|cognom=Mosier|nom5=Robyn|cognom4=Gunnerson|nom4=Kyle J.|cognom3=Raz|nom3=Yuval|cognom2=Kelsey|nom2=Melissa|nom=Jarrod M.|url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC4699333/|doi=10.1186/s13054-015-1155-7|volum=19|pmid=26672979|pmc=4699333|issn=1364-8535|data=2015|publicació=Critical Care|cognom5=Meyer}}</ref>

L'ECMO s'utilitza principalment en nens, però també s'empra en adults amb [[insuficiència cardíaca]] i [[Insuficiència respiratòria|respiratòria]] o [[aturada cardiorespiratòria]]. Generalment s'utilitza un bypass post-cardiopulmonar. En fase tardana d'una persona amb insuficiència cardíaca i/o pulmonar profunda permetent el tractament de la causa de detenció cardiopulmonar mentre es suporten les funcions vitals que haurien de dur a terme el cor i els pulmons.

== Història ==
L'ECMO va ser desenvolupada el 1950 per [[John Gibbon]], i posteriorment per [[C. Walton Lillehei]]. El seu primer ús en [[Nounat|nounats]] va ser el 1965.<ref>{{Ref-publicació|article=Pediatric Extracorporeal Membrane Oxygenation: Overview, Preparation, Technique|url=https://emedicine.medscape.com/article/1818617-overview|data=2017-12-21|cognom=Rodriguez-Cruz|nom=Edwin|publicació=MedScape|pàgines=|autor=}}</ref><ref name=":0" />

<br />


== Referències ==
== Referències ==

Revisió del 19:37, 6 des 2019

Plantilla:Infotaula intervencióOxigenació per membrana extracorpòria
CIM-10-PCS5A15223
CIM-9-MC{{ICD9proc|39.65}}
MeSHD015199 Modifica el valor a Wikidata
MedlinePlus007234

L'Oxigenació per membrana extracorpòria[1] (OMEC), també coneguda com a ECMO, (acrònim de l'anglès ExtraCorporeal Membrane Oxygenation), és una tècnica extracorpòria que proporciona suport cardíac i respiratori prolongat a pacients els pulmons i cor dels quals són incapços de desenvolupar les seves funcions vitals amb normalitat (circulació i oxigenació). L'ECMO extreu la sang del cos del pacient a travès d'una cànula i la fa circular a través d'un circuit extracorpori que la bombeja i n'elimina artificialment el diòxid de carboni i n'oxigena els glòbuls vermells.[2]

L'ECMO s'utilitza principalment en nens, però també s'empra en adults amb insuficiència cardíaca i respiratòria o aturada cardiorespiratòria. Generalment s'utilitza un bypass post-cardiopulmonar. En fase tardana d'una persona amb insuficiència cardíaca i/o pulmonar profunda permetent el tractament de la causa de detenció cardiopulmonar mentre es suporten les funcions vitals que haurien de dur a terme el cor i els pulmons.

Història

L'ECMO va ser desenvolupada el 1950 per John Gibbon, i posteriorment per C. Walton Lillehei. El seu primer ús en nounats va ser el 1965.[3][2]


Referències