Alice Clark: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Creada per traducció de la pàgina «Alice Clark»
(Cap diferència)

Revisió del 17:52, 8 març 2020

Infotaula de personaAlice Clark
Biografia
Naixement1r agost 1874 Modifica el valor a Wikidata
Street (Anglaterra) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort11 maig 1934 Modifica el valor a Wikidata (59 anys)
Street (Anglaterra) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióLondon School of Economics - doctorat (1912–1919) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióhistoriadora, activista pels drets de les dones Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
ParesWilliam Clark (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata  i Helen Bright Clark Modifica el valor a Wikidata
GermansDr Hilda Clark Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 98171314 Project Gutenberg: 54541 Modifica el valor a Wikidata

Alice Clark (1 d'agost de 187411 de maig de 1934) va ser una acadèmica, historiadora i feminista anglesa.[1][2]

Biografia

Alice era filla d'Helen Priestman Bright (1840–1927) i de William Stephens Clark (1839-1925). La família Clark era quàquera, del gremi de sabaters - C. i J. Clark Ltd. fabricants de botes, sabates i també de catifes de pell d'ovella.[1]Una de les seves germanes, la Dra. Hilda Clark, va ser una metgessa influent i especialista en el tractament de la tuberculosi.[3]

En una anàlisi de l'explosió social, del industrialisme a la Gran Bretanya, Alice Clark va argumentar que al segle XVI a Anglaterra, les dones estaven involucrades en molts aspectes de la indústria i l'agricultura.[4][5] La llar era una unitat central de producció i les dones exercien un paper central en la gestió de les granges, i en alguns comerços i finques. Els seus útils rols econòmics els van donar una espècie d'igualtat amb els seus esposos. No obstant això, Clark argumenta que, a mesura que el capitalisme es va expandir al segle XVII, va haver-hi més i més divisió del treball, amb el marit prenent treballs remunerats fora de la llar i l'esposa reduïda al treball domèstic no remunerat. Les dones de classe mitjana estaven confinades a una existència domèstica ociosa, supervisant el servei; on, les dones de classe baixa van ser obligades a prendre treballs mal pagats. El capitalisme, per tant, va tenir un efecte negatiu en les dones poderoses.[6]

Obra

Vegeu també

Referències

  1. 1,0 1,1 «Find a grave website» (en anglès americà). [Consulta: 13 març 2013].
  2. Susan Ware «Notable American Women: A Biographical Dictionary Completing the Twentieth Century». Falta indicar la publicació. Harvard University Press, 5 Notable American Women Series, 2004, pàg. 729 páginas.
  3. «Generations of Women Historians: Within and Beyond the Academy» (en anglès). Falta indicar la publicació. Springer, 2018, pàg. 320 p..
  4. Eleanor Amico (en anglès) Reader's guide to women's studies, 1998, pàg. 102–04, 306–08.
  5. Janet Thomas «"Women and capitalism: oppression or emancipation? A review article"» (en anglès). Comparative studies in society and history. JSTOR, 30#3, 1988, pàg. 534–49.
  6. Alice Clark «Working life of women in the seventeenth century». Falta indicar la publicació, 1919.

Altres lectures

  • Berg, Maxine. "The first women economic historians." Economic History Review 45.2 (1992): 308–329. in JSTOR

Enllaços externs