Controvèrsia sobre els organismes modificats genèticament: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Cap resum de modificació
afegit salut
Línia 1: Línia 1:
Les '''controvèrsies sobre aliments genèticament modificats''' són disputes sobre l'ús d'aliments i altres productes derivats de cultius modificats genèticament en lloc dels cultius convencionals i altres usos de l'[[enginyeria genètica]] en la producció d'aliments. Els conflictes afecten consumidors, agricultors, empreses de biotecnologia, reguladors governamentals, organitzacions no governamentals i científics. Les àrees clau de controvèrsia relacionades amb els aliments genèticament modificats (aliments transgènics o aliments transgènics) són si aquest menjar s'hauria d'etiquetar, el paper dels reguladors governamentals, l'objectivitat de la investigació i publicació científica, l'efecte dels cultius genèticament modificats en la salut i el medi ambient. L'efecte sobre la resistència als pesticides, l'impacte d'aquests cultius per als agricultors i el paper dels cultius en l'alimentació de la població mundial. A més, els productes derivats d'organismes transgènics tenen un paper important en la producció de combustibles d'[[etanol]] i productes farmacèutics.
Les '''controvèrsies sobre aliments genèticament modificats''' són disputes sobre l'ús d'aliments i altres productes derivats de cultius modificats genèticament en lloc dels cultius convencionals i altres usos de l'[[enginyeria genètica]] en la producció d'aliments. Els conflictes afecten consumidors, agricultors, empreses de biotecnologia, reguladors governamentals, organitzacions no governamentals i científics. Les àrees clau de controvèrsia relacionades amb els aliments genèticament modificats (aliments transgènics o aliments transgènics) són si aquest menjar s'hauria d'etiquetar, el paper dels reguladors governamentals, l'objectivitat de la investigació i publicació científica, l'efecte dels cultius genèticament modificats en la salut i el medi ambient. L'efecte sobre la resistència als pesticides, l'impacte d'aquests cultius per als agricultors i el paper dels cultius en l'alimentació de la població mundial. A més, els productes derivats d'organismes transgènics tenen un paper important en la producció de combustibles d'[[etanol]] i productes farmacèutics.


Les preocupacions específiques inclouen la barreja de productes genèticament modificats i no modificats genèticament en el subministrament d'aliments,<ref>{{Ref-publicació|article=Coexistence between conventional, organic and GM crops production: The Portuguese system|url=http://dx.doi.org/10.4161/gmcr.2.3.18476|publicació=GM Crops|data=2011-06-01|issn=1938-1999|pàgines=138–143|volum=2|exemplar=3|doi=10.4161/gmcr.2.3.18476|nom=Alessandro|cognom=Chiarabolli}}</ref> efectes dels transgènics sobre el medi ambient,<ref name=":0">{{Ref-publicació|article=An Episode of Late Blizzard, 25-26 March 2013|url=http://dx.doi.org/10.2478/pesd-2014-0015|publicació=Present Environment and Sustainable Development|data=2014-05-01|issn=2284-7820|pàgines=165–174|volum=8|exemplar=1|doi=10.2478/pesd-2014-0015|nom=Doruţa|cognom=Danciu-Ciurlãu}}</ref><ref>{{Ref-publicació|article=Genetically Modified Maize|url=http://dx.doi.org/10.1641/b571115|publicació=BioScience|data=2007-12-01|issn=1525-3244|pàgines=996–996|volum=57|exemplar=11|doi=10.1641/b571115|nom=Cathy|cognom=Lundmark}}</ref> el rigor del procés regulador,<ref>{{Ref-publicació|article=Medical Doctors Perceptions of Genetically Modified Foods|url=http://dx.doi.org/10.4328/jcam.2639|publicació=Journal of Clinical and Analytical Medicine|data=2016-03-01|issn=1309-0720|volum=7|exemplar=2|doi=10.4328/jcam.2639|nom=Hasan Basri|cognom=Savas}}</ref><ref>{{Ref-publicació|article=Debatable Edibles: Bioengineered Foods|url=http://dx.doi.org/10.2307/3432190|publicació=Environmental Health Perspectives|data=1994-08|issn=0091-6765|pàgines=636|volum=102|exemplar=8|doi=10.2307/3432190|nom=Ginger|cognom=Pinholster}}</ref> i la consolidació de control del subministrament d'aliments en empreses que comercialitzen i venen transgènics.<ref name=":0" /> Grups de defensa com el Centre de seguretat alimentària, l'Associació de consumidors orgànics, la Unió de Científics Preocupats i [[Greenpeace]] asseguren que no s'han identificat i gestionat adequadament els riscos i que han posat en dubte l'objectivitat de les autoritats reguladores.
Les preocupacions específiques inclouen la barreja de productes genèticament modificats i no modificats genèticament en el subministrament d'aliments,<ref name=":3">{{Ref-publicació|article=Coexistence between conventional, organic and GM crops production: The Portuguese system|url=http://dx.doi.org/10.4161/gmcr.2.3.18476|publicació=GM Crops|data=2011-06-01|issn=1938-1999|pàgines=138–143|volum=2|exemplar=3|doi=10.4161/gmcr.2.3.18476|nom=Alessandro|cognom=Chiarabolli}}</ref> efectes dels transgènics sobre el medi ambient,<ref name=":0">{{Ref-publicació|article=An Episode of Late Blizzard, 25-26 March 2013|url=http://dx.doi.org/10.2478/pesd-2014-0015|publicació=Present Environment and Sustainable Development|data=2014-05-01|issn=2284-7820|pàgines=165–174|volum=8|exemplar=1|doi=10.2478/pesd-2014-0015|nom=Doruţa|cognom=Danciu-Ciurlãu}}</ref><ref>{{Ref-publicació|article=Genetically Modified Maize|url=http://dx.doi.org/10.1641/b571115|publicació=BioScience|data=2007-12-01|issn=1525-3244|pàgines=996–996|volum=57|exemplar=11|doi=10.1641/b571115|nom=Cathy|cognom=Lundmark}}</ref> el rigor del procés regulador,<ref>{{Ref-publicació|article=Medical Doctors Perceptions of Genetically Modified Foods|url=http://dx.doi.org/10.4328/jcam.2639|publicació=Journal of Clinical and Analytical Medicine|data=2016-03-01|issn=1309-0720|volum=7|exemplar=2|doi=10.4328/jcam.2639|nom=Hasan Basri|cognom=Savas}}</ref><ref>{{Ref-publicació|article=Debatable Edibles: Bioengineered Foods|url=http://dx.doi.org/10.2307/3432190|publicació=Environmental Health Perspectives|data=1994-08|issn=0091-6765|pàgines=636|volum=102|exemplar=8|doi=10.2307/3432190|nom=Ginger|cognom=Pinholster}}</ref> i la consolidació de control del subministrament d'aliments en empreses que comercialitzen i venen transgènics.<ref name=":0" /> Grups de defensa com el Centre de seguretat alimentària, l'Associació de consumidors orgànics, la Unió de Científics Preocupats i [[Greenpeace]] asseguren que no s'han identificat i gestionat adequadament els riscos i que han posat en dubte l'objectivitat de les autoritats reguladores.


== Percepció pública ==
== Percepció pública ==
Línia 9: Línia 9:


Existeix un moviment organitzat per part de molts grups activistes per aconseguir una prohibició o moratòria a l'ús de transgènics. Organitzacions internacionals com [[Greenpeace]] o Amics de la Terra inclouen als transgènics en la seva llista d'activitats polítiques i mediambientals mentre que altres grups com GMWatch o l'Institut de la Ciència a la Societat tenen la lluita contra els transgènics com la seva única raó de ser. Aquest moviment antitransgènic ha aconseguit crear una sensació de por entre el públic general, tot i que també ha provocat veus dissidents.<ref>{{Ref-publicació|article=Notas sobre los alcances del artículo 1784 del Código Civil y la responsabilidad del contratista|url=http://dx.doi.org/10.26439/advocatus2008.n019.466|publicació=Advocatus|data=2008-11-09|issn=1996-4773|pàgines=363|volum=0|exemplar=019|doi=10.26439/advocatus2008.n019.466|nom=Marco Antonio|cognom=Ortega-Piana}}</ref><ref>{{Ref-llibre|títol=Información presentada por los gobiernos en cumplimiento del artículo 12 de la Convención de 1988 (formulario D) en el período comprendido entre 2008 y 2012|url=http://dx.doi.org/10.18356/df193120-es|editorial=UN|data=2014-08-21|isbn=978-92-1-056488-5|pàgines=60–64}}</ref>
Existeix un moviment organitzat per part de molts grups activistes per aconseguir una prohibició o moratòria a l'ús de transgènics. Organitzacions internacionals com [[Greenpeace]] o Amics de la Terra inclouen als transgènics en la seva llista d'activitats polítiques i mediambientals mentre que altres grups com GMWatch o l'Institut de la Ciència a la Societat tenen la lluita contra els transgènics com la seva única raó de ser. Aquest moviment antitransgènic ha aconseguit crear una sensació de por entre el públic general, tot i que també ha provocat veus dissidents.<ref>{{Ref-publicació|article=Notas sobre los alcances del artículo 1784 del Código Civil y la responsabilidad del contratista|url=http://dx.doi.org/10.26439/advocatus2008.n019.466|publicació=Advocatus|data=2008-11-09|issn=1996-4773|pàgines=363|volum=0|exemplar=019|doi=10.26439/advocatus2008.n019.466|nom=Marco Antonio|cognom=Ortega-Piana}}</ref><ref>{{Ref-llibre|títol=Información presentada por los gobiernos en cumplimiento del artículo 12 de la Convención de 1988 (formulario D) en el período comprendido entre 2008 y 2012|url=http://dx.doi.org/10.18356/df193120-es|editorial=UN|data=2014-08-21|isbn=978-92-1-056488-5|pàgines=60–64}}</ref>

== Salut ==
Hi ha un ampli consens científic de que les varietats d'organismes transgènics actualment al mercat són segures per al consum humà i no presenten més problemes que els aliments convencionales.<ref>{{Ref-llibre|títol=Maximización de la eficacia de la producción|url=http://dx.doi.org/10.1201/9780203735343-2|editorial=Routledge|data=2017-10-06|isbn=978-0-203-73534-3|pàgines=21–44}}</ref><ref name=":4">{{Ref-web|títol=Artículo completo anónimo con resumen en inglés|url=http://dx.doi.org/10.35763/aiem.v1i8.117.g109|consulta=2020-04-26}}</ref> <ref>{{Ref-llibre|títol=Genetically modified foods.|url=http://dx.doi.org/10.1079/9780851999081.0038|editorial=CABI|lloc=Wallingford|isbn=978-0-85199-908-1|pàgines=38–44|nom=S.|cognom=Buncic}}</ref><ref name=":5">{{Ref-llibre|títol=Safety of genetically engineered foods : approaches to assessing unintended health effects|url=http://worldcat.org/oclc/224230810|editorial=National Academies Press|data=2004|isbn=0-309-09209-4|cognom=Institute of Medicine (U.S.) National Research Council (U.S.). Committee on Identifying and Assessing Unintended Effects of Genetically Engineered Foods on Human Health.}}</ref> Fins a la data en la literatura científica no s'ha documentat cap efecte perjudicial per consum de transgènics<ref name=":4" /><ref name=":5" /><ref name=":6">{{Ref-publicació|article=Genetically modified plants and human health|url=http://journals.sagepub.com/doi/10.1258/jrsm.2008.070372|publicació=Journal of the Royal Society of Medicine|data=2008-06|issn=0141-0768|pàgines=290–298|volum=101|exemplar=6|doi=10.1258/jrsm.2008.070372|llengua=en|nom=Suzie|cognom=Key|nom2=Julian K-C|cognom2=Ma|nom3=Pascal MW|cognom3=Drake}}</ref>.Segons l'Associació Americana per a l'Avanç de la Ciència, «els aliments derivats d'organismes transgènics no representen un perill més gran que els mateixos cultius obtinguts per tècniques convencionals de cultiu ».<ref name=":3" />l'Associació Mèdica Americana, les Acadèmies Nacionals de la Ciència i la Societat Reial de Medicina han declarat que no s'ha informat en la literatura científica de cap efecte per a la salut en la població humana pel consum de transgènics.<ref name=":4" /><ref name=":5" /><ref name=":6" /> Al 2004 es va publicar l'informe de el Grup de Treball 1 de el projecte ENTRANSFOOD, compost per científics i finançat per la Unió Europea per identificar els prerequisits necessaris per introduir productes biotecnològics agraris en el mercat de manera acceptable per a la societat. En aquest informe, es concloïa que «els mètodes existents per a l'avaluació de la seguretat dels organismes genèticament modificats (GMO) són eficients i garanteixen que els aliments GM que han passat aquestes proves són tan segurs i nutricionals com els aliments convencionals» .<ref>{{Ref-llibre|títol=Drawing Conclusions and Making Recommendations|url=http://dx.doi.org/10.4135/9781473921849.n15|editorial=SAGE Publications, Inc.|lloc=1 Oliver's Yard, 55 City Road London EC1Y 1SP|isbn=978-1-4462-6677-9|pàgines=229–242}}</ref>


== Referències ==
== Referències ==

Revisió del 20:24, 26 abr 2020

Les controvèrsies sobre aliments genèticament modificats són disputes sobre l'ús d'aliments i altres productes derivats de cultius modificats genèticament en lloc dels cultius convencionals i altres usos de l'enginyeria genètica en la producció d'aliments. Els conflictes afecten consumidors, agricultors, empreses de biotecnologia, reguladors governamentals, organitzacions no governamentals i científics. Les àrees clau de controvèrsia relacionades amb els aliments genèticament modificats (aliments transgènics o aliments transgènics) són si aquest menjar s'hauria d'etiquetar, el paper dels reguladors governamentals, l'objectivitat de la investigació i publicació científica, l'efecte dels cultius genèticament modificats en la salut i el medi ambient. L'efecte sobre la resistència als pesticides, l'impacte d'aquests cultius per als agricultors i el paper dels cultius en l'alimentació de la població mundial. A més, els productes derivats d'organismes transgènics tenen un paper important en la producció de combustibles d'etanol i productes farmacèutics.

Les preocupacions específiques inclouen la barreja de productes genèticament modificats i no modificats genèticament en el subministrament d'aliments,[1] efectes dels transgènics sobre el medi ambient,[2][3] el rigor del procés regulador,[4][5] i la consolidació de control del subministrament d'aliments en empreses que comercialitzen i venen transgènics.[2] Grups de defensa com el Centre de seguretat alimentària, l'Associació de consumidors orgànics, la Unió de Científics Preocupats i Greenpeace asseguren que no s'han identificat i gestionat adequadament els riscos i que han posat en dubte l'objectivitat de les autoritats reguladores.

Percepció pública

En general hi ha un rebuig bastant ampli entre el públic cap als organismes genèticament modificats. Aquest rebuig és especialment intens a Europa en general i França en particular.[6]Part d'aquest rebuig és explicat per les experiències anteriors amb productes com el DDT o el BPC, que al seu dia prometien ser revolucionaris però van haver de ser retirats o el seu ús restringit a causa dels seus efectes sobre la salut i el medi ambient. Això ha minat la confiança de públic en les autoritats reguladores i en les companyies que introdueixen productes revolucionaris, especialment alimentaris o sanitaris.[6][7][8]

A més, hi ha la sensació que els canvis socials i tecnològics estan accelerant cada vegada més, el que contribueix a un augment de l'ansietat i de la sensació de pèrdua de control, el que es manifesta en un rebuig quan es canvia alguna cosa bàsic com la menjar.[7]

Existeix un moviment organitzat per part de molts grups activistes per aconseguir una prohibició o moratòria a l'ús de transgènics. Organitzacions internacionals com Greenpeace o Amics de la Terra inclouen als transgènics en la seva llista d'activitats polítiques i mediambientals mentre que altres grups com GMWatch o l'Institut de la Ciència a la Societat tenen la lluita contra els transgènics com la seva única raó de ser. Aquest moviment antitransgènic ha aconseguit crear una sensació de por entre el públic general, tot i que també ha provocat veus dissidents.[9][10]

Salut

Hi ha un ampli consens científic de que les varietats d'organismes transgènics actualment al mercat són segures per al consum humà i no presenten més problemes que els aliments convencionales.[11][12] [13][14] Fins a la data en la literatura científica no s'ha documentat cap efecte perjudicial per consum de transgènics[12][14][15].Segons l'Associació Americana per a l'Avanç de la Ciència, «els aliments derivats d'organismes transgènics no representen un perill més gran que els mateixos cultius obtinguts per tècniques convencionals de cultiu ».[1]l'Associació Mèdica Americana, les Acadèmies Nacionals de la Ciència i la Societat Reial de Medicina han declarat que no s'ha informat en la literatura científica de cap efecte per a la salut en la població humana pel consum de transgènics.[12][14][15] Al 2004 es va publicar l'informe de el Grup de Treball 1 de el projecte ENTRANSFOOD, compost per científics i finançat per la Unió Europea per identificar els prerequisits necessaris per introduir productes biotecnològics agraris en el mercat de manera acceptable per a la societat. En aquest informe, es concloïa que «els mètodes existents per a l'avaluació de la seguretat dels organismes genèticament modificats (GMO) són eficients i garanteixen que els aliments GM que han passat aquestes proves són tan segurs i nutricionals com els aliments convencionals» .[16]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Chiarabolli, Alessandro «Coexistence between conventional, organic and GM crops production: The Portuguese system». GM Crops, 2, 3, 01-06-2011, pàg. 138–143. DOI: 10.4161/gmcr.2.3.18476. ISSN: 1938-1999.
  2. ↑ 2,0 2,1 Danciu-Ciurlãu, Doruţa «An Episode of Late Blizzard, 25-26 March 2013». Present Environment and Sustainable Development, 8, 1, 01-05-2014, pàg. 165–174. DOI: 10.2478/pesd-2014-0015. ISSN: 2284-7820.
  3. ↑ Lundmark, Cathy «Genetically Modified Maize». BioScience, 57, 11, 01-12-2007, pàg. 996–996. DOI: 10.1641/b571115. ISSN: 1525-3244.
  4. ↑ Savas, Hasan Basri «Medical Doctors Perceptions of Genetically Modified Foods». Journal of Clinical and Analytical Medicine, 7, 2, 01-03-2016. DOI: 10.4328/jcam.2639. ISSN: 1309-0720.
  5. ↑ Pinholster, Ginger «Debatable Edibles: Bioengineered Foods». Environmental Health Perspectives, 102, 8, 1994-08, pàg. 636. DOI: 10.2307/3432190. ISSN: 0091-6765.
  6. ↑ 6,0 6,1 Bonny, Sylvie «Why are most Europeans opposed to GMOs? Factors explaining rejection in France and Europe». Electronic Journal of Biotechnology, 6, 1, 15-04-2003. DOI: 10.2225/vol6-issue1-fulltext-4. ISSN: 0717-3458.
  7. ↑ 7,0 7,1 Bonny, Sylvie «Why are most Europeans opposed to GMOs? Factors explaining rejection in France and Europe». Electronic Journal of Biotechnology, 6, 1, 15-04-2003. DOI: 10.2225/vol6-issue1-fulltext-4. ISSN: 0717-3458.
  8. ↑ Lazarus, Richard J. «The Tragedy of Distrust in the Implementation of Federal Environmental Law». Law and Contemporary Problems, 54, 4, 23/1991, pàg. 311. DOI: 10.2307/1191880.
  9. ↑ Ortega-Piana, Marco Antonio «Notas sobre los alcances del artículo 1784 del Código Civil y la responsabilidad del contratista». Advocatus, 0, 019, 09-11-2008, pàg. 363. DOI: 10.26439/advocatus2008.n019.466. ISSN: 1996-4773.
  10. ↑ Información presentada por los gobiernos en cumplimiento del artículo 12 de la Convención de 1988 (formulario D) en el período comprendido entre 2008 y 2012. UN, 2014-08-21, p. 60–64. ISBN 978-92-1-056488-5. 
  11. ↑ Maximización de la eficacia de la producción. Routledge, 2017-10-06, p. 21–44. ISBN 978-0-203-73534-3. 
  12. ↑ 12,0 12,1 12,2 «Artículo completo anónimo con resumen en inglés». [Consulta: 26 abril 2020].
  13. ↑ Buncic, S. Genetically modified foods.. Wallingford: CABI, p. 38–44. ISBN 978-0-85199-908-1. 
  14. ↑ 14,0 14,1 14,2 Institute of Medicine (U.S.) National Research Council (U.S.). Committee on Identifying and Assessing Unintended Effects of Genetically Engineered Foods on Human Health.. Safety of genetically engineered foods : approaches to assessing unintended health effects. National Academies Press, 2004. ISBN 0-309-09209-4. 
  15. ↑ 15,0 15,1 Key, Suzie; Ma, Julian K-C; Drake, Pascal MW «Genetically modified plants and human health» (en anglès). Journal of the Royal Society of Medicine, 101, 6, 2008-06, pàg. 290–298. DOI: 10.1258/jrsm.2008.070372. ISSN: 0141-0768.
  16. ↑ Drawing Conclusions and Making Recommendations. 1 Oliver's Yard, 55 City Road London EC1Y 1SP: SAGE Publications, Inc., p. 229–242. ISBN 978-1-4462-6677-9. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Controvèrsia_sobre_els_organismes_modificats_genèticament&oldid=23323551»