Vés al contingut

Antivacunació: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Robot posa data a plantilles de manteniment
Cap resum de modificació
Línia 13: Línia 13:


Al segle XIX, la ciutat de Leicester al Regne Unit va aconseguir un alt nivell d'aïllament en casos de verola, i una gran reducció en la seva propagació en comparació amb altres regions. L'enfocament de Leicester respecte a la verola va consistir en disminuir les vacunacions i en canvi invertir més en millores sanitarias.<ref>{{Ref-publicació|article=The Leicester anti-vaccination movement|url=http://dx.doi.org/10.1016/0140-6736(92)93006-9|publicació=The Lancet|data=1992-11|issn=0140-6736|pàgines=1298|volum=340|exemplar=8830|doi=10.1016/0140-6736(92)93006-9|nom=T.P.|cognom=Eddy}}</ref> L'informe de Bigg sobre els procediments de salut pública a Leicester, presentats com a evidència davant la Comissió Reial, es referien a l'erisipela , una infecció dels teixits superficials freqüent com a complicació en qualsevol procediment quirúrgic.
Al segle XIX, la ciutat de Leicester al Regne Unit va aconseguir un alt nivell d'aïllament en casos de verola, i una gran reducció en la seva propagació en comparació amb altres regions. L'enfocament de Leicester respecte a la verola va consistir en disminuir les vacunacions i en canvi invertir més en millores sanitarias.<ref>{{Ref-publicació|article=The Leicester anti-vaccination movement|url=http://dx.doi.org/10.1016/0140-6736(92)93006-9|publicació=The Lancet|data=1992-11|issn=0140-6736|pàgines=1298|volum=340|exemplar=8830|doi=10.1016/0140-6736(92)93006-9|nom=T.P.|cognom=Eddy}}</ref> L'informe de Bigg sobre els procediments de salut pública a Leicester, presentats com a evidència davant la Comissió Reial, es referien a l'erisipela , una infecció dels teixits superficials freqüent com a complicació en qualsevol procediment quirúrgic.

Als Estats Units, el president [[Thomas Jefferson]] es va interessar especialment en la vacunació, juntament amb el Dr. Waterhouse, facultatiu cap a Boston. Jefferson va fomentar el desenvolupament de formes de transport de vacunes al llarg dels estats de sud, incloent mesures per protegir les vacunes de la calor, una de les principals causes de la inefectivitat d'algunes partides. Els brots de verola van ser controlats en l'última meitat de segle XIX, un resultat atribuït a la vacunació per gran part de la població. Les taxes de vacunació van baixar després d'aquesta disminució en els casos de verola, i la malaltia es va tornar epidèmica de nou a finals de segle XIX.

== Efectivitat ==
L’evidència científica de l’eficàcia de les campanyes de vacunació a gran escala està ben establerta.<ref>{{Ref-publicació|article=Effects of a large-scale intervention with influenza and 23-valent pneumococcal vaccines in adults aged 65 years or older: a prospective study|nom=Brith|nom4=Åke|cognom3=Hedlund|nom3=Jonas|cognom2=Lundbergh|nom2=Per|cognom=Christenson|doi=10.1016/s0140-6736(00)04237-9|url=http://dx.doi.org/10.1016/s0140-6736(00)04237-9|exemplar=9261|volum=357|pàgines=1008–1011|issn=0140-6736|data=2001-03|publicació=The Lancet|cognom4=Örtqvist}}</ref>S'eviten de dos a tres milions de morts cada any a tot el món a causa de la vacunació i es poden prevenir 1,5 milions de morts addicionals cada any si s'utilitzessin totes les vacunes recomanades.<ref>{{Ref-publicació|article=How health care providers should address vaccine hesitancy in the clinical setting: Evidence for presumptive language in making a strong recommendation|nom2=Jennifer L.|nom5=Lila J.|cognom4=MacLaughlin|nom4=Kathy L.|cognom3=Griffin|nom3=Joan M.|cognom2=St. Sauver|cognom=Jacobson|url=http://dx.doi.org/10.1080/21645515.2020.1735226|nom=Robert M.|doi=10.1080/21645515.2020.1735226|pàgines=1–5|issn=2164-5515|data=2020-04-03|publicació=Human Vaccines & Immunotherapeutics|cognom5=Finney Rutten}}</ref> Les campanyes de vacunació van ajudar a eradicar la verola, que una vegada va matar fins a un de cada set nens a Europa i gairebé han eradicat la poliomielitis.<ref>{{Ref-llibre|títol=Mass Vaccination Campaigns for Polio Eradication: An Essential Strategy for Success|url=http://dx.doi.org/10.1007/3-540-36583-4_11|editorial=Springer Berlin Heidelberg|isbn=978-3-540-29382-8|pàgines=195–220|nom=R. W.|cognom=Sutter|nom2=C.|cognom2=Maher}}</ref>Com a exemple més modest, les infeccions causades per Haemophilus influenzae (Hib), una de les principals causes de meningitis bacteriana i altres malalties greus en nens, han disminuït més d’un 99% als Estats Units des de la introducció d’una vacuna el 1988.<ref>{{Ref-publicació|article=Progress Toward Elimination of Haemophilus influenzae Type b Invasive Disease Among Infants and Children--United States, 1998-2000|url=http://dx.doi.org/10.1001/jama.287.17.2206|publicació=JAMA: The Journal of the American Medical Association|data=2002-05-01|issn=0098-7484|pàgines=2206–2207|volum=287|exemplar=17|doi=10.1001/jama.287.17.2206}}</ref> Es calcula que la vacunació completa, des del naixement fins a l’adolescència, de tots els nens nord-americans nascuts en un any determinat, salvarien 33.000 vides i prevenirien 14 milions d’infeccions. <ref>{{Ref-llibre|títol=How to make and use safe insect-killing jars /|url=http://dx.doi.org/10.5962/bhl.title.97238|editorial=Dept. of Insects and Spiders, American Museum of Natural History,|data=1947|lloc=[New York, N.Y. :|nom=Alice|cognom=Gray}}</ref>


== Referències ==
== Referències ==

Revisió del 22:58, 3 maig 2020

L'article necessita alguna millora en el contingut o l'estil.
Vegeu la pàgina de discussió

La vacil·lació vacunal , també coneguda com anti-vacunació, és una reticència o una negació a vacunar-se o a vacunar els seus fills contra malalties contagioses malgrat la disponibilitat de serveis de vacunació. L’ Organització Mundial de la Salut és identificada com una de les deu principals amenaces sanitàries mundials del 2019. [1][2] El terme abasta la negativa directa de vacunar-se, retardar les vacunes, acceptar-ne les vacunes, però no tenir dubtes sobre el seu ús o utilitzar certes vacunes. però no d’altres.[3][4] Arguments contra la vacunació es contradiuen amb un consens científic aclaparadorsobre la seguretat i eficàcia de les vacunes. [5][6][7][8]

L’esforç resulta principalment dels debats públics sobre temes mèdics, ètics i legals relacionats amb les vacunes. La vacil·lació vacunal es deriva de múltiples factors claus, com ara la manca de confiança (desconfiança en la vacuna i / o proveïdor sanitari), la complaença (la persona no veu la necessitat de la vacuna o no veu el valor de la vacuna) i la conveniència. (accés a les vacunes).[4] Existeix des de la invenció de la vacunació i prèvia data de l’enrotllament dels termes “vacuna” i “vacunació” durant gairebé 80 anys. Les hipòtesis específiques plantejades pels defensors de la vacunació han canviat amb el pas del temps.[9] La vacil·lació de la vacuna sovint es tradueix en brots i morts per malalties prevenibles per la vacuna.[10][11][12][13][14][15]

Les lleis per a la vacunació obligatòria han estat considerades per a la legislació, inclòs el projecte de llei 277 del Senat de Califòrnia i el No Jab No Pay d’ Austràlia , que han estat durament oposats pels activistes anti-vacunació.[16][17][18] L’oposició a la vacunació obligatòria es pot basar en el sentiment anti-vacuna, la preocupació que viola les llibertats civils o redueix la confiança pública en la vacunació o la sospita de beneficiar-se de la indústria farmacèutica. [12][19][20][21][22]

Història

Els arguments religiosos contra la inoculació ja existien fins i tot abans de la feina d'Edward Jenner; per exemple, en un sermó de 1772 titulat "La Perillosa i pecaminosa Pràctica de la Inoculació", el teòleg anglès Reverend Edmund Massey argumentava que les malalties són enviades per Déu per castigar el pecat i que qualsevol intent de prevenir la verola a través de la vacunació és una "operació diabòlica" .[23] Alguns anti-vacunacionistas encara fonamenten la seva postura en les seves creences religiosas.[24][25]

Després de la feina de Jenner, la vacunació es va estendre al Regne Unit a principis de la s. XIX. [26]La inoculació, que va precedir a la vacunació, va ser prohibida el 1840 a causa dels seus majors riscos. Les polítiques públiques i les successives campanyes de vacunació van fomentar primer la vacunació, i posteriorment, en 1853, la van fer obligatòria per a tots els nens, amb penes de presó en cas d'incompliment. Això va suposar un canvi significatiu en la relació entre l'estat britànic i els seus ciutadans, i de fet hi va haver un rebuig generalitzat. Després que, el 1867, es va estendre per llei l'obligatorietat de la vacunació fins als 14 anys, els seus oponents van enfocar les seves protestes al infringimiento de les llibertats individuals, i eventualment en 1898 la llei va permetre l'objecció de consciència respecte a la vacunació obligatòria .[27]

Al segle XIX, la ciutat de Leicester al Regne Unit va aconseguir un alt nivell d'aïllament en casos de verola, i una gran reducció en la seva propagació en comparació amb altres regions. L'enfocament de Leicester respecte a la verola va consistir en disminuir les vacunacions i en canvi invertir més en millores sanitarias.[28] L'informe de Bigg sobre els procediments de salut pública a Leicester, presentats com a evidència davant la Comissió Reial, es referien a l'erisipela , una infecció dels teixits superficials freqüent com a complicació en qualsevol procediment quirúrgic.

Als Estats Units, el president Thomas Jefferson es va interessar especialment en la vacunació, juntament amb el Dr. Waterhouse, facultatiu cap a Boston. Jefferson va fomentar el desenvolupament de formes de transport de vacunes al llarg dels estats de sud, incloent mesures per protegir les vacunes de la calor, una de les principals causes de la inefectivitat d'algunes partides. Els brots de verola van ser controlats en l'última meitat de segle XIX, un resultat atribuït a la vacunació per gran part de la població. Les taxes de vacunació van baixar després d'aquesta disminució en els casos de verola, i la malaltia es va tornar epidèmica de nou a finals de segle XIX.

Efectivitat

L’evidència científica de l’eficàcia de les campanyes de vacunació a gran escala està ben establerta.[29]S'eviten de dos a tres milions de morts cada any a tot el món a causa de la vacunació i es poden prevenir 1,5 milions de morts addicionals cada any si s'utilitzessin totes les vacunes recomanades.[30] Les campanyes de vacunació van ajudar a eradicar la verola, que una vegada va matar fins a un de cada set nens a Europa i gairebé han eradicat la poliomielitis.[31]Com a exemple més modest, les infeccions causades per Haemophilus influenzae (Hib), una de les principals causes de meningitis bacteriana i altres malalties greus en nens, han disminuït més d’un 99% als Estats Units des de la introducció d’una vacuna el 1988.[32] Es calcula que la vacunació completa, des del naixement fins a l’adolescència, de tots els nens nord-americans nascuts en un any determinat, salvarien 33.000 vides i prevenirien 14 milions d’infeccions. [33]

Referències

  1. ↑ Wales, Jenny. Health: Who Waits, Who Pays?. London: Macmillan Education UK, 1990, p. 52–75. ISBN 978-0-333-51832-8. 
  2. ↑ 10. Anti/Vax. Ithaca, NY: Cornell University Press, 2019-04-15, p. 194–210. ISBN 978-1-5017-3563-9. 
  3. ↑ Smith, Michael J. «Promoting Vaccine Confidence». Infectious Disease Clinics of North America, 29, 4, 12-2015, pàg. 759–769. DOI: 10.1016/j.idc.2015.07.004. ISSN: 0891-5520.
  4. ↑ 4,0 4,1 Larson, Heidi J.; Jarrett, Caitlin; Eckersberger, Elisabeth; Smith, David M.D.; Paterson, Pauline «Understanding vaccine hesitancy around vaccines and vaccination from a global perspective: A systematic review of published literature, 2007–2012». Vaccine, 32, 19, 4-2014, pàg. 2150–2159. DOI: 10.1016/j.vaccine.2014.01.081. ISSN: 0264-410X.
  5. ↑ «Communicating science-based messages on vaccines». Bulletin of the World Health Organization, 95, 10, 01-10-2017, pàg. 670–671. DOI: 10.2471/blt.17.021017. ISSN: 0042-9686.
  6. ↑ Fisch, S. I. «Why Do Parents Oppose Vaccination?». AAP Grand Rounds, 14, 4, 01-10-2005, pàg. 45–46. DOI: 10.1542/gr.14-4-45. ISSN: 1099-6605.
  7. ↑ Bolano, Alexander «Can AI Neural Networks Help Explain How Humans Process Abstract Thought?». Science Trends, 15-10-2018. DOI: 10.31988/scitrends.40829.
  8. ↑ Kieny, Marie Paule «From vaccines to global health to vaccines». Human Vaccines & Immunotherapeutics, 14-09-2018, pàg. 1–3. DOI: 10.1080/21645515.2018.1507375. ISSN: 2164-5515.
  9. ↑ Gerber, Jeffrey S.; Offit, Paul A. «Vaccines and Autism: A Tale of Shifting Hypotheses». Clinical Infectious Diseases, 48, 4, 15-02-2009, pàg. 456–461. DOI: 10.1086/596476. ISSN: 1058-4838.
  10. ↑ FAQ (Frequently Asked Questions). Dordrecht: Springer Netherlands, p. 187–190. ISBN 978-1-4020-8490-4. 
  11. ↑ Phadke, Varun K.; Bednarczyk, Robert A.; Salmon, Daniel A.; Omer, Saad B. «Association Between Vaccine Refusal and Vaccine-Preventable Diseases in the United States». JAMA, 315, 11, 15-03-2016, pàg. 1149. DOI: 10.1001/jama.2016.1353. ISSN: 0098-7484.
  12. ↑ 12,0 12,1 Wolfe, R. M «Anti-vaccinationists past and present». BMJ, 325, 7361, 24-08-2002, pàg. 430–432. DOI: 10.1136/bmj.325.7361.430. ISSN: 0959-8138.
  13. ↑ Poland, Gregory A.; Jacobson, Robert M. «The Age-Old Struggle against the Antivaccinationists». New England Journal of Medicine, 364, 2, 13-01-2011, pàg. 97–99. DOI: 10.1056/nejmp1010594. ISSN: 0028-4793.
  14. ↑ Crimp, Douglas «How to Have Promiscuity in an Epidemic». October, 43, 1987, pàg. 237. DOI: 10.2307/3397576. ISSN: 0162-2870.
  15. ↑ Poland, Gregory A.; Jacobson, Robert M. «Understanding those who do not understand: a brief review of the anti-vaccine movement». Vaccine, 19, 17-19, 3-2001, pàg. 2440–2445. DOI: 10.1016/s0264-410x(00)00469-2. ISSN: 0264-410X.
  16. ↑ Beck, Ann «ISSUES IN THE ANTI-VACCINATION MOVEMENT IN ENGLAND». Medical History, 4, 4, 10-1960, pàg. 310–321. DOI: 10.1017/s0025727300025643. ISSN: 0025-7273.
  17. ↑ 9. Viral Imaginations. Ithaca, NY: Cornell University Press, 2019-04-15, p. 175–193. ISBN 978-1-5017-3563-9. 
  18. ↑ Cohen, Jon «Why fighting anti-vaxxers and climate change doubters often backfires». Science, 13-02-2016. DOI: 10.1126/science.aaf4060. ISSN: 0036-8075.
  19. ↑ Sidley & Austin:. University of Arkansas Press, p. 157–166. ISBN 978-1-61075-422-4. 
  20. ↑ «New York Times New York State Poll, March 1999», 16-06-1999. [Consulta: 1r maig 2020].
  21. ↑ Chiou, Lesley; Tucker, Catherine «Fake News and Advertising on Social Media: A Study of the Anti-Vaccination Movement». Falta indicar la publicació [Cambridge, MA], 11-2018.
  22. ↑ Indicator Soup: Not&So&Secret Recipes. Hoboken, NJ, USA: John Wiley & Sons, Inc., 2015-10-10, p. 91–115. ISBN 978-1-119-20426-8. 
  23. ↑ Noble, Mark «Ethics in the Trenches: A Multifaceted Analysis of the Stem Cell Debate». Stem Cell Reviews, 1, 4, 2005, pàg. 345–376. DOI: 10.1385/scr:1:4:345. ISSN: 1550-8943.
  24. ↑ Sanz González, Verónica «Las tecnologías de la información desde el punto de vista de género: posturas y propuestas desde el feminismo». Isegoría, 0, 34, 30-06-2006, pàg. 193–208. DOI: 10.3989/isegoria.2006.i34.10. ISSN: 1988-8376.
  25. ↑ Druet, Anne Cécile «La introducción del psicoanálisis en la literatura española a través de su representación». Asclepio, 65, 2, 30-12-2013, p014. DOI: 10.3989/asclepio.2013.14. ISSN: 1988-3102.
  26. ↑ Ellner, P. D. «Smallpox: Gone but not forgotten». Infection, 26, 5, 9-1998, pàg. 263–269. DOI: 10.1007/bf02962244. ISSN: 0300-8126.
  27. ↑ Wolfe, R. M «Anti-vaccinationists past and present». BMJ, 325, 7361, 24-08-2002, pàg. 430–432. DOI: 10.1136/bmj.325.7361.430.
  28. ↑ Eddy, T.P. «The Leicester anti-vaccination movement». The Lancet, 340, 8830, 11-1992, pàg. 1298. DOI: 10.1016/0140-6736(92)93006-9. ISSN: 0140-6736.
  29. ↑ Christenson, Brith; Lundbergh, Per; Hedlund, Jonas; Örtqvist, Åke «Effects of a large-scale intervention with influenza and 23-valent pneumococcal vaccines in adults aged 65 years or older: a prospective study». The Lancet, 357, 9261, 3-2001, pàg. 1008–1011. DOI: 10.1016/s0140-6736(00)04237-9. ISSN: 0140-6736.
  30. ↑ Jacobson, Robert M.; St. Sauver, Jennifer L.; Griffin, Joan M.; MacLaughlin, Kathy L.; Finney Rutten, Lila J. «How health care providers should address vaccine hesitancy in the clinical setting: Evidence for presumptive language in making a strong recommendation». Human Vaccines & Immunotherapeutics, 03-04-2020, pàg. 1–5. DOI: 10.1080/21645515.2020.1735226. ISSN: 2164-5515.
  31. ↑ Sutter, R. W.; Maher, C. Mass Vaccination Campaigns for Polio Eradication: An Essential Strategy for Success. Springer Berlin Heidelberg, p. 195–220. ISBN 978-3-540-29382-8. 
  32. ↑ «Progress Toward Elimination of Haemophilus influenzae Type b Invasive Disease Among Infants and Children--United States, 1998-2000». JAMA: The Journal of the American Medical Association, 287, 17, 01-05-2002, pàg. 2206–2207. DOI: 10.1001/jama.287.17.2206. ISSN: 0098-7484.
  33. ↑ Gray, Alice. How to make and use safe insect-killing jars /. [New York, N.Y. :: Dept. of Insects and Spiders, American Museum of Natural History,, 1947. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Antivacunació&oldid=23418773»