Vés al contingut

Resposta sensorial meridiana autònoma: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Cap resum de modificació
Línia 22: Línia 22:
# Escoltar una persona bufar o exhalar en un micròfon
# Escoltar una persona bufar o exhalar en un micròfon


Un estudi de 2017 de 130 enquestats va trobar que els sons baixos, complexos i amb ritme lent o els vídeos centrats en els detalls són un desencadenant especialment eficaç.
Un estudi de 2017 de 130 enquestats va trobar que els sons baixos, complexos i amb ritme lent o els vídeos centrats en els detalls són un desencadenant especialment eficaç.<ref>{{Ref-publicació|article=Sensory determinants of the autonomous sensory meridian response (ASMR): understanding the triggers|url=http://dx.doi.org/10.7717/peerj.3846|publicació=PeerJ|data=2017-10-06|issn=2167-8359|pàgines=e3846|volum=5|doi=10.7717/peerj.3846|nom=Emma L.|cognom=Barratt|nom2=Charles|cognom2=Spence|nom3=Nick J.|cognom3=Davis}}</ref>

== Susceptibilitat ==
Els que experimenten ASMR tenen una major puntuació en el Big Five Personality Trait (o 5 sesgos majors de personalitat en català) en l'obertura a l'experiència i el neuricisme, però menor consciència, extraversió i acordabilitat, pel que es relaciona amb els dos primers trets. <ref>{{Ref-publicació|article=An Examination of Personality Traits Associated with Autonomous Sensory Meridian Response (ASMR)|url=http://dx.doi.org/10.3389/fpsyg.2017.00247|publicació=Frontiers in Psychology|data=2017-02-23|issn=1664-1078|volum=8|doi=10.3389/fpsyg.2017.00247|nom=Beverley|cognom=Fredborg|nom2=Jim|cognom2=Clark|nom3=Stephen D.|cognom3=Smith}}</ref> L'experiència sensorial i emocional de l'ASMR se superposa i es pot explicar parcialment per les característiques associades amb l'atenció.<ref>{{Ref-publicació|article=|url=http://dx.doi.org/10.7287/peerj.5414v0.1/reviews/3|data=2018-08-07|doi=10.7287/peerj.5414v0.1/reviews/3|nom=JA|cognom=Heathers|publicació=Peer Review #3 of "Mindfulness and autonomous sensory meridian response (ASMR) (v0.1)"|pàgines=}}</ref> Al desembre de 2012, Craig Richard, un bloguer sobre el tema d'ASMR, va publicar els primers resultats d'una enquesta que comprèn 12 preguntes que havien rebut 161 enquestats, seguit de segon resultats a l'agost de 2015. A l'agost de 2014, Craig Richard, Jennifer Allen i Karissa Burnett van publicar una enquesta a SurveyMonkey que va ser revisada per la Junta de Revisió Institucional de la Universitat de Shenandoah i el Comitè de Revisió d'Estudis Humans de l'Escola del Seminari Teològic de Psicologia.  Al setembre de 2015, quan l'enquesta havia rebut 13.000 respostes, els editors van anunciar que estaven analitzant les dades amb la intenció de publicar els resultats.  No hi ha cap publicació o informe disponible.<ref>{{Ref-web|títol=Table 2: Coordinate and statistical values for the contrast of ASMR-related videos > control (non-ASMR-eliciting) videos, shown for ASMR participants and control participants.|url=http://dx.doi.org/10.7717/peerj.7122/table-2|consulta=2020-12-21}}</ref><ref>{{Ref-web|títol=Surveys/Polls|url=http://dx.doi.org/10.1163/1877-5888_rpp_sim_13839|consulta=2020-12-21}}</ref>


== Cobertura als mitjans ==
== Cobertura als mitjans ==

Revisió del 00:45, 22 des 2020

El terme resposta sensorial meridiana autònoma (RSMA; en anglès, ASMR), és un neologisme que fa referència a un fenomen biològic caracteritzat per una agradable sensació de formigueig que se sent usualment al cap, cuir cabellut o regions perifèriques del cos com a resposta a diversos estímuls visuals, auditius i cognitius. Aquest fenomen es va anar fent conegut a través de la cibercultura, és a dir, a través de blogs i videoblogs.

Orígens del terme en la cultura popular

Segons Know Your Meme, el terme ASMR va ser usat per primera vegada el 25 de febrer del 2010, al grup de Facebook «Autonomous Sensory Meridian Response Group» després de ser encunyat per Jennifer Allen (àlies Envelope Nomia a Facebook), creadora del grup, en resposta a un post del fòrum SteadyHealth en el qual algunes persones mantenien un llarg debat sobre l'estranya sensació.[1] Allen explica que «autònom» es refereix a la idiosincràsia al voltant de les persones que experimenten ASMR, ja que la naturalesa de la reacció varia d'una persona a una altra, i que el terme meridiana a resposta sensorial meridiana autònoma es tracta d'una paraula menys explícita usada en lloc de la paraula orgasme.

Debats en línia a alguns grups com un de Yahoo! anomenat Society of Sensationalists format el 2008, o The Unnamed Feeling, blog creat per Adrew MacMuiris el 2010, es van enfocar a un aprenentatge amb més profunditat per part de la gent sobre la sensació, i a fomentar el compartir idees i experiències personals. Alguns noms alternatius per l'ASMR en relació a aquests grups de debat són Attention Induced Head Orgasm, Attention Induced Euphoria, i Attention Induced Observant Euphoria. [2]

Altres frases per a descriure la sensació són: «orgasme cerebral», «massatge cerebral», «formigueig al cap», «orgasme del cap» o «formigueig a l'espina».

Detonants

L'ASMR, normalment, és causat per certs estímuls anomenats "triggers" o detonants en català. [3] Solen ser auditius i visuals, i poden afectar-nos a través de les interaccions interpersonals de la vida quotidiana. A més, l'ASMR sovint s'activa per exposició a un àudio i vídeo específic. [4]Aquests mitjans de comunicació es poden fer amb el propòsit de desencadenar aquesta sensació per a nosaltres mateixa o per a altres. Els estímuls que poden activar l'ASMR, tal com han informat els que l'experimenten, inclouen els següents:

  1. Escoltar una veu tova o xiuxiuejanr
  2. Escoltar sons silenciosos i repetitius relacionats amb tasques mundanes com ara, voltar les pàgines d'un llibre
  3. Vigilar algú mentre executa atentament una tasca mundana com ara preparar menjar
  4. Mastegar, tragar
  5. Rebre atenció personal
  6. Inician l'estímul a través de la manipulació conscient sense la necessitat d'activadors externs de vídeo o àudio
  7. Escoltar a algú fent "tapping", és a dir, a tocant suaument (normalment ungles) a superfícies com plàstic, fusta, paper, metall, etc.
  8. Moviments manuals, especialment a la cara.
  9. Certs tipus de música
  10. Escoltar una persona bufar o exhalar en un micròfon

Un estudi de 2017 de 130 enquestats va trobar que els sons baixos, complexos i amb ritme lent o els vídeos centrats en els detalls són un desencadenant especialment eficaç.[5]

Susceptibilitat

Els que experimenten ASMR tenen una major puntuació en el Big Five Personality Trait (o 5 sesgos majors de personalitat en català) en l'obertura a l'experiència i el neuricisme, però menor consciència, extraversió i acordabilitat, pel que es relaciona amb els dos primers trets. [6] L'experiència sensorial i emocional de l'ASMR se superposa i es pot explicar parcialment per les característiques associades amb l'atenció.[7] Al desembre de 2012, Craig Richard, un bloguer sobre el tema d'ASMR, va publicar els primers resultats d'una enquesta que comprèn 12 preguntes que havien rebut 161 enquestats, seguit de segon resultats a l'agost de 2015. A l'agost de 2014, Craig Richard, Jennifer Allen i Karissa Burnett van publicar una enquesta a SurveyMonkey que va ser revisada per la Junta de Revisió Institucional de la Universitat de Shenandoah i el Comitè de Revisió d'Estudis Humans de l'Escola del Seminari Teològic de Psicologia.  Al setembre de 2015, quan l'enquesta havia rebut 13.000 respostes, els editors van anunciar que estaven analitzant les dades amb la intenció de publicar els resultats.  No hi ha cap publicació o informe disponible.[8][9]

Cobertura als mitjans

Una conferència al Regne Unit (Boring 2012) va esmentar vídeos ASMR en la seva llista de temes a debatre. La cobertura d'aquesta conferència, com es va informar en Slate magazine, va esmentar al músic i periodista Rhodri Marsden presentant l'ASMR declarant que aquest fenomen és un estil de vídeos tipus joc de rols no sexual de YouTube. Alguns articles a The Huffington Post suggereixen certs tipus de «desencadenadors» per evocar l'ASMR. Els articles esmenten plaents formigueig o sensacions de «murmuri» al cap que alguns vídeos de YouTube o el simple fet de sentir gent murmurar, podrien estimular aquesta sensació. Altres tipus de desencadenadors podrien ser tasques orientades a un objectiu, el fet de parlar suaument, els jocs de rol o la música.

Un article sobre el fenomen de «calfreds» induït per moments específics d'una peça musical, esmenta distincions fetes pels usuaris de la secció ASMR a Reddit per tal de distingir l'equivalència entre l'ASMR i «calfred» (també anomenat frisson). Un article similar a la revista musical britànica New Musical Express, o NME, va esmentar distincions entre ASMR i frisson. Va assenyalar que encara que ambdues reaccions tendeixen a evocar la «pell de gallina» en l'observador, les reaccions emocionals i fisiològiques són diferents.

L'escriptor Sean T. Collins va citar el catedràtic David Huron d'Ohio State University, que imparteix classes a l'Escola de Música de la Universitat, declarant que ASMR i la sensació de «calfred» són diferents i que «l'efecte ASMR està clara i intensament relacionat a la percepció de no amenaça i atenció altruista», diu Huron, qui observa que hi ha una gran similitud en la neteja mútua física en els primats. «Els primats no humans obtenen gran plaer (acostant-se a l'eufòria) quan són endreçats per un company». I, diu Huron, ells es netegen mútuament no per a estar nets, sinó per connectar un amb l'altre.

ASMR ha estat el tema dels telenotícies de ràdio i vídeo. Una emissió de ràdio en directe va oferir una entrevista a un home que afirmava experimentar ASMR i va incloure un debat sobre el fenomen i sobre què ho desencadenava; el terme orgasme cerebral va ser usat durant aquesta emissió.

Alguns debats en els mitjans de comunicació han mencionat el tema de l'ASMR categoritzat com una reacció sexual, però afirmant que aquells que experimenten aquest fenomen discuteixen que estigui associat amb una excitació sexual i, en el seu lloc, el descriuen com a tranquil·litzant o relaxant.

Reaccions científiques

Steven Novella, director de Neurologia General a l'Escola de Medicina de la Universitat Yale i contribuïdor actiu de temes que impliquen escepticisme científic va escriure al seu blog de neurociència sobre la manca d'investigació científica en relació a l'ASMR, dient que les tecnologies de la imatge per ressonància magnètica funcional i l'estimulació magnètica transcranial haurien de ser usades per a estudiar el funcionament cerebral de persones que experimentin ASMR en relació a persones que no ho experimentin. Novella discuteix el concepte de neurodiversitat i esmenta com la complexitat del cervell humà es deu a comportaments de desenvolupament a través de l'escala de temps evolutiu. Aquest també suggereix la possibilitat que l'ASMR sigui un tipus de confiscació del plaer o alguna altra manera d'activar la reacció plaent.[10]

« Pot ser un fenomen real, però és inherentment difícil d'investigar. L'experiència interna és la clau de gran part de la investigació psicològica, però quan et trobes amb alguna cosa com això, la qual cosa no pots veure ni sentir, i ni tan sols li passa a tothom, cau en un punt cec. És com la sinestèsia, que durant anys ha estat un mite, fins que en els anys noranta va aparèixer una manera fiable de mesurar-la.[11] - Tom Stafford, professor de Psicologia i Ciències Cognitives de la Universitat de Sheffield. »

Referències

  1. ↑ «Autonomous Sensory Meridian Response (ASMR) (anglès)». KnowYourMeme.com. Know Your Meme. [Consulta: 21 desembre 2012].
  2. ↑ Cheadle, Harry. «ASMR, the Good Feeling No One Can Explain (anglès)». Vice.com, 31-07-2012. [Consulta: 2 desembre 2012].
  3. ↑ Montello, Martha «Announcement from Perspectives in Biology and Medicine». Perspectives in Biology and Medicine, 61, 4, 2018, pàg. 465–466. DOI: 10.1353/pbm.2018.0056. ISSN: 1529-8795.
  4. ↑ Peer Review #2 of "Autonomous Sensory Meridian Response (ASMR): a flow-like mental state (v0.1)", 26-03-2015. DOI: 10.7287/peerj.851v0.1/reviews/2.
  5. ↑ Barratt, Emma L.; Spence, Charles; Davis, Nick J. «Sensory determinants of the autonomous sensory meridian response (ASMR): understanding the triggers». PeerJ, 5, 06-10-2017, pàg. e3846. DOI: 10.7717/peerj.3846. ISSN: 2167-8359.
  6. ↑ Fredborg, Beverley; Clark, Jim; Smith, Stephen D. «An Examination of Personality Traits Associated with Autonomous Sensory Meridian Response (ASMR)». Frontiers in Psychology, 8, 23-02-2017. DOI: 10.3389/fpsyg.2017.00247. ISSN: 1664-1078.
  7. ↑ Heathers, JA Peer Review #3 of "Mindfulness and autonomous sensory meridian response (ASMR) (v0.1)", 07-08-2018. DOI: 10.7287/peerj.5414v0.1/reviews/3.
  8. ↑ «Table 2: Coordinate and statistical values for the contrast of ASMR-related videos > control (non-ASMR-eliciting) videos, shown for ASMR participants and control participants.». [Consulta: 21 desembre 2020].
  9. ↑ «Surveys/Polls». [Consulta: 21 desembre 2020].
  10. ↑ Novella, Steven. «ASMR (anglès)». NeuroLogica. New England Skeptical Society, 12-03-2012. [Consulta: 2 desembre 2012].
  11. ↑ Marsden, Rhodri «'Maria spends 20 minutes folding towels': Why millions are mesmerised by ASMR videos». The Independent, 21-07-2012 [Consulta: 28 novembre 2012].

Enllaços externs

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Resposta_sensorial_meridiana_autònoma&oldid=25762849»