Maniobra orbital: diferència entre les revisions
Pàgina nova, amb el contingut: «miniatura|[[Transferència de Hohmann (en groc) entre dues òrbites circulars (de l'òrbita verda a la vermella) mitjançant dues maniobres instantànies i tangencials, Δv i Δv', representades en negre.]] En el vol espacial, una '''maniobra orbital''' és l'ús de sistemes de propulsió per canviar l'òrbita d'una nau espacial.<ref name=Vallado>{{ref-llibre|títol=Funda...». |
(Cap diferència)
|
Revisió del 10:59, 3 feb 2022
En el vol espacial, una maniobra orbital és l'ús de sistemes de propulsió per canviar l'òrbita d'una nau espacial.[1] Quan una maniobra es du a terme lluny de la Terra (per exemple, en el cas d'òrbites al voltant del Sol), s'anomena maniobra d'espai profund (en anglès, DSM: deep space maneuver).[2] El canvi de velocitat que s'aplica en una maniobra orbital s'anomena delta-v.
Durant la resta del vol espacial, sobretot en maniobres de transferència orbital, la nau es troba en fase sense propulsió, o coasting.
Per inserir satèl·lits en òrbita geoestacionària es realitzen les següents maniobres: incrementar la mida de l'òrbita mitjançant una transferència de Hohmann, reduir la inclinació per assolir un pla orbital paral·lel al pla equatorial, i una maniobra tangencial al pla orbital per convertir l'òrbita el·lítpica en una òrbita circular.[3][4]
Maniobres impulsives i no-impulsives
En el disseny de missions espacials, les maniobres es classifiquen en dues menes: maniobres impulsives i maniobres no-impulsives (o de propulsió contínua).
Una maniobra impulsiva consisteix en un canvi instantani de la velocitat de la nau espacial (en magnitud i/o direcció). És el cas límit d'una maniobra de quan la durada d'una maniobra de propulsió contínua realitzada tendeix a zero. En el món físic real, no és possible assolir un canvi de velocitat totalment instantani, però s'utilitza com a model matemàtic en el disseny preliminar de missions espacials perquè descriu l'efecte d'una maniobra real amb prou precisió.[1] En l'execució de la maniobra, aquesta tindrà una durada no instantània.
En una maniobra no-impulsiva, la quantitat de moviment de la nau canvia lentament al llarg d'un període de temps relativament llarg. Aquest tipus de propulsió contínua és de baix empenyiment i sol realitzar-se mitjançant propulsió elèctrica.<ref name=Vallado>
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Vallado, D.A.. «Orbital Maneuvering». A: Fundamentals of Astrodynamics and Applications (en anglès). Springer Netherlands, 2001, p. 317-318. ISBN 9780792369035.
- ↑ Biesbroek, Robin. «Deep-space maneuvers». A: Lunar and Interplanetary Trajectories (en anglès). Springer International Publishing, 2015, p. 59. ISBN 9783319269832.
- ↑ Pocha, J. «Transfer Orbit». A: An Introduction to Mission Design for Geostationary Satellites (en anglès), 2012. ISBN 9789400938571.
- ↑ «How to get a satellite to GTO» (en anglès). [Consulta: 2 febrer 2022].