Tentredínids: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Preparació del Diumenge de les referències en aquesta categoria |
Referències |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{Infotaula d'ésser viu |
|||
| categoria_subdivisio = [[Subfamília|Subfamílies]] |
| categoria_subdivisio = [[Subfamília|Subfamílies]] |
||
| subdivisio = * [[Allantinae]] |
| subdivisio = * [[Allantinae]] |
||
| Línia 9: | Línia 9: | ||
* [[Tenthredininae]] |
* [[Tenthredininae]] |
||
}} |
}} |
||
Els '''tentredínids''' ('''Tenthredinidae''') són una [[Família (biologia)|família]] d'[[himenòpter]]s del [[subordre]] [[Symphyta]], una de les més gran de la superfamilia [[Tenthredinoidea]] amb més de 6.000 espècies. Les femelles usen el seu [[ovipositor]] amb forma de xerrac per perforar l'escorça de tiges i per dipositar els seus ous, cosa que danya els arbres. |
Els '''tentredínids''' ('''Tenthredinidae''')<ref>{{Ref-web|títol=Tenthredinidae|url=https://www.catalogueoflife.org/data/taxon/GZJ|consulta=2022-03-27|editor=catalogueoflife.org}}</ref><ref>{{Ref-web|títol=Tenthredinidae|url=https://www.mindat.org/taxon-7918.html|consulta=2022-03-27|editor=mindat.org}}</ref> són una [[Família (biologia)|família]] d'[[himenòpter]]s del [[subordre]] [[Symphyta]],<ref>{{Ref-web|títol=tentredínids|url=https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0145614.xml|consulta=2022-03-27|editor=Gran Enciclopèdia Catalana|data=01/05/1989}}</ref> una de les més gran de la superfamilia [[Tenthredinoidea]] amb més de 6.000 espècies. Les femelles usen el seu [[ovipositor]] amb forma de xerrac per perforar l'escorça de tiges i per dipositar els seus ous, cosa que danya els arbres. |
||
== Característiques == |
== Característiques == |
||
Els caràcters diagnòstics de la família són difícils de descriure. Per a la seva identificació un depèn en la combinació dels trets següents: de 5 a 9 flagelòmers o segments antenals més una separació ben definida entre la [[terga]] del primer segment abdominal i la metapleura. Els tentredínids són sovint negres o marrons, de vegades de colors brillants, entre 3 i 20 mm de llarg. Com altres membres de Symphyta manquen de l'estrenyiment o [[pecíol]] (cintura de vespa) entre el tòrax i l'abdomen, la qual cosa els diferència de les [[Vespa|vespes]], [[Formiga|formigues]] i [[Apoïdeu|abelles]], membres d'[[Apocrita]]. Sovint els dos sexes difereixen marcadament en color. |
Els caràcters diagnòstics de la família són difícils de descriure. Per a la seva identificació un depèn en la combinació dels trets següents: de 5 a 9 flagelòmers o segments antenals més una separació ben definida entre la [[terga]] del primer segment abdominal i la metapleura. Els tentredínids són sovint negres o marrons, de vegades de colors brillants, entre 3 i 20 mm de llarg. Com altres membres de Symphyta manquen de l'estrenyiment o [[pecíol]] (cintura de vespa) entre el tòrax i l'abdomen, la qual cosa els diferència de les [[Vespa|vespes]], [[Formiga|formigues]] i [[Apoïdeu|abelles]], membres d'[[Apocrita]]. Sovint els dos sexes difereixen marcadament en color.<ref>{{Ref-publicació|article=The origins of species richness in the Hymenoptera: insights from a family-level supertree|exemplar=1|nom3=Peter J.|cognom2=Baldauf|nom2=Sandra L.|cognom=Davis|nom=Robert B.|doi=10.1186/1471-2148-10-109|volum=10|url=https://doi.org/10.1186/1471-2148-10-109|pàgines=109|pmid=20423463|pmc=PMC2873417|issn=1471-2148|data=2010-04-27|publicació=BMC Evolutionary Biology|cognom3=Mayhew}}</ref> |
||
== Història natural == |
== Història natural == |
||
Els tentredínids Són comuns en prats i espais oberts dels boscos i prop de rierols de corrent ràpid. La gran majoria de les larves són [[Herbivorisme|herbívores]]; s'alimenten principalment del fullatge d'arbres i arbusts. Algunes espècies són miners de les fulles, perforadores de tiges o formadors d'[[agalla]]s. Les [[Larva|larves]] dels quals s'alimenten en l'exterior de les plantes s'assemblen a les [[Eruga|erugues]] de [[lepidòpters]] amb diversos parells de potes falses en l'[[abdomen]], mentre que les que viuen a l'interior manquen de tals potes. Els adults necessiten molt poc aliment. Generalment passen l'hivern en estat de pupa amagats en el sòl. |
Els tentredínids Són comuns en prats i espais oberts dels boscos i prop de rierols de corrent ràpid. La gran majoria de les larves són [[Herbivorisme|herbívores]]; s'alimenten principalment del fullatge d'arbres i arbusts. Algunes espècies són miners de les fulles, perforadores de tiges o formadors d'[[agalla]]s. Les [[Larva|larves]] dels quals s'alimenten en l'exterior de les plantes s'assemblen a les [[Eruga|erugues]] de [[lepidòpters]] amb diversos parells de potes falses en l'[[abdomen]], mentre que les que viuen a l'interior manquen de tals potes. Els adults necessiten molt poc aliment. Generalment passen l'hivern en estat de pupa amagats en el sòl.<ref>{{Ref-llibre|títol=A Field Guide to Common Texas Insects|url=https://books.google.es/books?id=sTH5AQAAQBAJ&pg=PA273&dq=Tenthredinidae+life+cycle&hl=en&sa=X&ved=2ahUKEwiX2Jj7g-f2AhUFy4UKHeL0ATYQ6AF6BAgIEAI#v=onepage&q=Tenthredinidae%20life%20cycle&f=false|editorial=Taylor Trade Publishing|data=1998-03-01|isbn=978-1-4616-2291-8|llengua=en|nom=John A.|cognom=Jackman|nom2=Bastiaan M.|cognom2=Drees}}</ref> |
||
== Referències == |
|||
{{Referències}} |
|||
== Bibliografia == |
== Bibliografia == |
||
Revisió del 21:36, 27 març 2022
Tenthredinidae  | |
|---|---|
 Tenthredopsis sordida | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Arthropoda |
| Classe | Insecta |
| Ordre | Hymenoptera |
| Superfamília | Tenthredinoidea |
| Família | Tenthredinidae Latreille, 1802 |
| Nomenclatura | |
| Nom zoològic coordinat amb | Tenthredinoidea, Tenthredininae i Tenthredinini |
| Subfamílies | |
| |
Els tentredínids (Tenthredinidae)[1][2] són una família d'himenòpters del subordre Symphyta,[3] una de les més gran de la superfamilia Tenthredinoidea amb més de 6.000 espècies. Les femelles usen el seu ovipositor amb forma de xerrac per perforar l'escorça de tiges i per dipositar els seus ous, cosa que danya els arbres.
Característiques
Els caràcters diagnòstics de la família són difícils de descriure. Per a la seva identificació un depèn en la combinació dels trets següents: de 5 a 9 flagelòmers o segments antenals més una separació ben definida entre la terga del primer segment abdominal i la metapleura. Els tentredínids són sovint negres o marrons, de vegades de colors brillants, entre 3 i 20 mm de llarg. Com altres membres de Symphyta manquen de l'estrenyiment o pecíol (cintura de vespa) entre el tòrax i l'abdomen, la qual cosa els diferència de les vespes, formigues i abelles, membres d'Apocrita. Sovint els dos sexes difereixen marcadament en color.[4]
Història natural
Els tentredínids Són comuns en prats i espais oberts dels boscos i prop de rierols de corrent ràpid. La gran majoria de les larves són herbívores; s'alimenten principalment del fullatge d'arbres i arbusts. Algunes espècies són miners de les fulles, perforadores de tiges o formadors d'agallas. Les larves dels quals s'alimenten en l'exterior de les plantes s'assemblen a les erugues de lepidòpters amb diversos parells de potes falses en l'abdomen, mentre que les que viuen a l'interior manquen de tals potes. Els adults necessiten molt poc aliment. Generalment passen l'hivern en estat de pupa amagats en el sòl.[5]
Referències
- ↑ «Tenthredinidae». catalogueoflife.org. [Consulta: 27 març 2022].
- ↑ «Tenthredinidae». mindat.org. [Consulta: 27 març 2022].
- ↑ «tentredínids». Gran Enciclopèdia Catalana, 01-05-1989. [Consulta: 27 març 2022].
- ↑ Davis, Robert B.; Baldauf, Sandra L.; Mayhew, Peter J. «The origins of species richness in the Hymenoptera: insights from a family-level supertree». BMC Evolutionary Biology, 10, 1, 27-04-2010, pàg. 109. DOI: 10.1186/1471-2148-10-109. ISSN: 1471-2148. PMC: PMC2873417. PMID: 20423463.
- ↑ Jackman, John A.; Drees, Bastiaan M. A Field Guide to Common Texas Insects (en anglès). Taylor Trade Publishing, 1998-03-01. ISBN 978-1-4616-2291-8.
Bibliografia
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tentredínids |
- Borror, D. J., DeLong, D. M., Triplehorn, C. A.(1976) quarta edició. An introduction to the study of insects. Holt, Rinehart and Winston. New York, Chicago. ISBN 0-03-088406-3