Himenòpter

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Himenòpters
Hymenoptere(s).jpg
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Arthropoda
Classe: Insecta
Subclasse: Pterygota
Infraclasse: Neoptera
Superordre: Endopterygota
Ordre: Hymenoptera
Linnaeus, 1758
Subordres

Apocrita
Symphyta

Els himenòpters (Hymenoptera, del grec hymen, "membrana", i pter-, "ala") formen un dels majors ordres d'insectes, i comprèn alguns dels insectes més coneguts, com les formigues, els borinots, les abelles i les vespes, entre altres. El nom prové de la textura de les seves ales.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

Formica sanguinea, reina (esquerra) i obrera (dreta)

Els himenòpters posseeixen un aparell bucal de tipus mastegador o llepador, però sempre amb unes mandíbules poderoses. Molts dels individus adults tenen dos parells d'ales membranoses, les posteriors més petites que les anteriors; en alguns casos, com en les formigues, molts dels seus individus no tenen ales.

Les femelles presenten al final de l'abdomen una estructura per a la posta d'ous, l'oviscapte, que en els grups més evolucionats es transforma en un agulló o fibló verinós. Els tubs de Malpighi són molt nombrosos.

El desenvolupament és per metamorfosi completa i són relativament freqüents els casos de reproducció partenogenètica. Les larves són àpodes i n'hi ha que són paràsites d'altres animals, n'hi ha de fitòfagues, i n'hi ha que són alimentades pels progenitors o en espècies socials, per altres individus de la colònia.

Hi ha moltes diferències pel que fa a la forma de vida dels himenòpters, havent-hi espècies paràsites, d'altres que viuen organitzades socialment, i un tercer grup, majoritari, d'exemplars solitaris.

En les espècies socials apareixen tres tipus d'individus morfològicament diferents o castes:

  • els abellots (mascle)
  • les obreres (femella)
  • la reina (femella)

L'ordre dels himenòpters es divideix en dos subordres:

El principal caràcter que diferencia els dos grups és que en els apòcrits el primer segment de l'abdomen s'estreny en la seva unió amb el tòrax, quedant una cintura molt marcada (cintura de vespa), mentre que els símfits, considerats més primitius, no es produeix aquest estretiment.[1] Als Països Catalans hi trobem espècies dels dos subordres.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Pujalde, J.; Sartó, V. Guia dels insectes dels Països Catalans. Barcelona, 1986. Ed. Kapel. ISBN 84-85952-62-6

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Llistes[modifica | modifica el codi]