Efecte Malter: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Línia 1: Línia 1:
L' '''efecte Malter''' rep el nom de [[Louis Malter]], qui va descriure l'efecte per primera vegada. Després de l'exposició a [[Radiació ionitzant|radiacions ionitzants]] (per exemple, [[Electró|electrons]], [[Ió (àtom)|ions]], [[Radiació X|raigs X]], [[Ultraviolat extrem|ultraviolats extrems, ultraviolats]] [[Ultraviolat|al buit]] ), [[Emissió secundària|l'emissió d'electrons secundaris]] de la superfície d'una capa aïllant prima provoca l'establiment d'una [[Càrrega elèctrica|càrrega positiva]] a la superfície.<ref name="EngineersEngineers1980">{{Ref-llibre|cognom=American Institute of Electrical Engineers|títol=Radio engineering and electronic physics|url=https://books.google.com/books?id=QPYqAQAAMAAJ|data=July 1980|editorial=American Institute of Electrical Engineers}}</ref> Aquesta càrrega positiva produeix un [[camp elèctric]] elevat a l'aïllant, donant lloc a l'emissió d'electrons a través de la superfície. Això tendeix a treure més electrons de més avall de la superfície. Finalment, la mostra reomple els electrons perduts, recollint els electrons secundaris recollits a través del bucle de terra. <ref name="Hawkes19922">{{Ref-llibre|cognom=Peter W. Hawkes|títol=Advances in electronics and electron physics|url=https://books.google.com/books?id=LvrGDtL6RvoC&pg=PA34|any=1992|editorial=Academic Press|isbn=978-0-12-014725-0|pàgines=34–}}</ref> .L'efecte té lloc de la manera següent:<ref name="Hawkes1992">{{ref-llibre|autor=Peter W. Hawkes|títol=Advances in electronics and electron physics|url=http://books.google.cat/books?id=LvrGDtL6RvoC&pg=PA34|consulta=10 març 2012|any=1992|editorial=Academic Press|isbn=978-0-12-014725-0|pàgines=34–}}</ref><ref name="Alt1961">{{ref-llibre|autor=Franz Alt|títol=ADVANCES IN COMPUTERS|url=http://books.google.cat/books?id=rDFWva4HhHcC&pg=PA182|consulta=10 març 2012|data=desembre 1961|editorial=Academic Press|isbn=978-0-12-012102-1|pàgines=182–}}</ref><ref name="Workshop2004">{{ref-llibre|autor=INFN ELOISATRON Project. Workshop|títol=Innovative detectors for supercolliders: proceedings of the 42nd workshop of the INFN ELOISATRON Project, Erice, Italy, 28 Sept - 4 Oct 2003|url=http://books.google.cat/books?id=RcRj-kJ7G-AC&pg=PA202|consulta=10 març 2012|data=1 juny 2004|editorial=World Scientific|isbn=978-981-238-745-5|pàgines=202–}}</ref>
L' '''efecte Malter''' rep el nom de [[Louis Malter]], qui va descriure l'efecte per primera vegada. Després de l'exposició a [[Radiació ionitzant|radiacions ionitzants]] (per exemple, [[Electró|electrons]], [[Ió (àtom)|ions]], [[Radiació X|raigs X]], [[Ultraviolat extrem|ultraviolats extrems, ultraviolats]] [[Ultraviolat|al buit]] ), [[Emissió secundària|l'emissió d'electrons secundaris]] de la superfície d'una capa aïllant prima provoca l'establiment d'una [[Càrrega elèctrica|càrrega positiva]] a la superfície.<ref name="EngineersEngineers1980">{{Ref-llibre|cognom=American Institute of Electrical Engineers|títol=Radio engineering and electronic physics|url=https://books.google.com/books?id=QPYqAQAAMAAJ|data=July 1980|editorial=American Institute of Electrical Engineers}}</ref> Aquesta càrrega positiva produeix un [[camp elèctric]] elevat a l'aïllant, donant lloc a l'emissió d'electrons a través de la superfície. Això tendeix a treure més electrons de més avall de la superfície. Finalment, la mostra reomple els electrons perduts, recollint els electrons secundaris recollits a través del bucle de terra.<ref name="Alt1961">{{ref-llibre|autor=Franz Alt|títol=ADVANCES IN COMPUTERS|url=http://books.google.cat/books?id=rDFWva4HhHcC&pg=PA182|consulta=10 març 2012|data=desembre 1961|editorial=Academic Press|isbn=978-0-12-012102-1|pàgines=182–}}</ref>
== Descripció ==
L'efecte té lloc de la manera següent:<ref name="Hawkes1992">{{ref-llibre|autor=Peter W. Hawkes|títol=Advances in electronics and electron physics|url=http://books.google.cat/books?id=LvrGDtL6RvoC&pg=PA34|consulta=10 març 2012|any=1992|editorial=Academic Press|isbn=978-0-12-014725-0|pàgines=34–}}</ref><ref name="Workshop2004">{{ref-llibre|autor=INFN ELOISATRON Project. Workshop|títol=Innovative detectors for supercolliders: proceedings of the 42nd workshop of the INFN ELOISATRON Project, Erice, Italy, 28 Sept - 4 Oct 2003|url=http://books.google.cat/books?id=RcRj-kJ7G-AC&pg=PA202|consulta=10 març 2012|data=1 juny 2004|editorial=World Scientific|isbn=978-981-238-745-5|pàgines=202–}}</ref>


* Després de l'exposició de la superfície d'una prima capa aïllant, a una [[radiació ionitzant]] (per exemple, [[electrons]], [[ions]], [[raigs X]], [[ultraviolat extrem]], [[ultraviolat de buit]]) o [[emissió secundària]], s'estableix una [[càrrega positiva]] a la superfície.
* Després de l'exposició de la superfície d'una prima capa aïllant, a una [[radiació ionitzant]] (per exemple, [[electrons]], [[ions]], [[raigs X]], [[ultraviolat extrem]], [[ultraviolat de buit]]) o [[emissió secundària]], s'estableix una [[càrrega positiva]] a la superfície.
* Aquesta càrrega positiva produeix un alt [[camp elèctric]] en l'aïllant, i dona pas a l'emissió d'electrons a la superfície irradiada, fet que causa una tendència a estirar més electrons de sota d'aquesta.
* Aquesta càrrega positiva produeix un alt [[camp elèctric]] en l'aïllant, i dona pas a l'emissió d'electrons a la superfície irradiada, fet que causa una tendència a estirar més electrons de sota d'aquesta.
* Finalment, la mostra recupera els electrons perduts, en captar els electrons secundaris recollits mitjançant el bucle de terra.
* Finalment, la mostra recupera els electrons perduts, en captar els electrons secundaris recollits mitjançant el bucle de terra.
L'efecte Malter <ref>{{Ref-llibre|url=https://www.google.com/books?id=QyrtDwAAQBAJ&pg=PA251|pàgines=251|isbn=978-0-19-189923-2|cognom=Kolanoski, Hermann|títol=Particle Detectors: Fundamentals and Applications|data=30 June 2020|editorial=Oxford University Press}}</ref> <ref>{{Ref-llibre|cognom=Ballentyne, D. W. G.|edició=4th|capítol=Malter Effect|urlcapítol=https://www.google.com/books?id=JL99CAAAQBAJ&pg=PT208|isbn=9789401160285|títol=A Dictionary of Named Effects and Laws in Chemistry, Physics and Mathematics|data=6 December 2012|editorial=Springer}}</ref> <ref>{{Ref-llibre|editor=Nappi, Eugenio|editor-first2=Sequinot, Jacques|capítol=''Radiation Damage and Long Term Ageing in Gas Detectors'' by M. Titov|pàgines=199–226|urlcapítol=https://www.google.com/books?id=WQzJCgAAQBAJ&pg=PA202|isbn=9789814483322|títol=Innovative Detectors for Supercolliders, Proceedings of the 42nd Workshop of the Infn Eloisatron Project|data=10 August 2004|editorial=World Scientific}} (See p. 202.)</ref> sovint sorgeix a les anomenades cambres de deriva (''també conegudes com'' [[:en:Wire_chamber|wire chamber]]) . Al cap de sis anys de funcionament, l'equip científic de [[BES III]] va informar sobre un problema greu causat per l'efecte i com van fer front al problema. <ref name="BESIII">{{Ref-publicació|data=17 Aug 2015|cognom=Dong, M.Y.|cognom2=Xiu, Q.L.|cognom3=Wu, L.H.|cognom4=Wu, Z.|cognom5=Qin, Z.H.|publicació=Chinese Physics C|volum=40|pàgines=016001|doi=10.1088/1674-1137/40/1/016001|arxiv=1504.04681}}</ref>

Degut a l'envelliment del càtode, una formació de polímer es diposita a les superfícies del càtode. Aquesta capa aïllant evita la neutralització dels ions positius, donant lloc a la formació d'una càrrega superficial. La càrrega indueix un camp elèctric elevat que es pot millorar prou per extreure electrons del càtode. La majoria d'ells es recombinen amb ions positius immediatament, però alguns d'ells es desplacen cap a l'ànode i generen allaus al cable sensor. Els ions positius d'allau tornen al càtode, milloren el camp elèctric de la capa aïllant i, per tant, alimenten una descàrrega local contínua i autosuficient a la cambra sense irradiació externa. Aquest efecte s'anomena efecte Malter...


== Referències ==
== Referències ==

Revisió del 21:59, 25 maig 2022

L' efecte Malter rep el nom de Louis Malter, qui va descriure l'efecte per primera vegada. Després de l'exposició a radiacions ionitzants (per exemple, electrons, ions, raigs X, ultraviolats extrems, ultraviolats al buit ), l'emissió d'electrons secundaris de la superfície d'una capa aïllant prima provoca l'establiment d'una càrrega positiva a la superfície.[1] Aquesta càrrega positiva produeix un camp elèctric elevat a l'aïllant, donant lloc a l'emissió d'electrons a través de la superfície. Això tendeix a treure més electrons de més avall de la superfície. Finalment, la mostra reomple els electrons perduts, recollint els electrons secundaris recollits a través del bucle de terra.[2]

Descripció

L'efecte té lloc de la manera següent:[3][4]

L'efecte Malter [5] [6] [7] sovint sorgeix a les anomenades cambres de deriva (també conegudes com wire chamber) . Al cap de sis anys de funcionament, l'equip científic de BES III va informar sobre un problema greu causat per l'efecte i com van fer front al problema. [8]

Degut a l'envelliment del càtode, una formació de polímer es diposita a les superfícies del càtode. Aquesta capa aïllant evita la neutralització dels ions positius, donant lloc a la formació d'una càrrega superficial. La càrrega indueix un camp elèctric elevat que es pot millorar prou per extreure electrons del càtode. La majoria d'ells es recombinen amb ions positius immediatament, però alguns d'ells es desplacen cap a l'ànode i generen allaus al cable sensor. Els ions positius d'allau tornen al càtode, milloren el camp elèctric de la capa aïllant i, per tant, alimenten una descàrrega local contínua i autosuficient a la cambra sense irradiació externa. Aquest efecte s'anomena efecte Malter...

Referències

  1. ↑ American Institute of Electrical Engineers. Radio engineering and electronic physics. American Institute of Electrical Engineers, July 1980. 
  2. ↑ Franz Alt. ADVANCES IN COMPUTERS. Academic Press, desembre 1961, p. 182–. ISBN 978-0-12-012102-1 [Consulta: 10 març 2012]. 
  3. ↑ Peter W. Hawkes. Advances in electronics and electron physics. Academic Press, 1992, p. 34–. ISBN 978-0-12-014725-0 [Consulta: 10 març 2012]. 
  4. ↑ INFN ELOISATRON Project. Workshop. Innovative detectors for supercolliders: proceedings of the 42nd workshop of the INFN ELOISATRON Project, Erice, Italy, 28 Sept - 4 Oct 2003. World Scientific, 1 juny 2004, p. 202–. ISBN 978-981-238-745-5 [Consulta: 10 març 2012]. 
  5. ↑ Kolanoski, Hermann. Particle Detectors: Fundamentals and Applications. Oxford University Press, 30 June 2020, p. 251. ISBN 978-0-19-189923-2. 
  6. ↑ Ballentyne, D. W. G.. «Malter Effect». A: A Dictionary of Named Effects and Laws in Chemistry, Physics and Mathematics. 4th. Springer, 6 December 2012. ISBN 9789401160285. 
  7. ↑ «Radiation Damage and Long Term Ageing in Gas Detectors by M. Titov». A: Nappi, Eugenio. Innovative Detectors for Supercolliders, Proceedings of the 42nd Workshop of the Infn Eloisatron Project. World Scientific, 10 August 2004, p. 199–226. ISBN 9789814483322.  (See p. 202.)
  8. ↑ Dong, M.Y.; Xiu, Q.L.; Wu, L.H.; Wu, Z.; Qin, Z.H. Chinese Physics C, 40, 17-08-2015, pàg. 016001. arXiv: 1504.04681. DOI: 10.1088/1674-1137/40/1/016001.

Bibliografia

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Efecte_Malter&oldid=30217705»