Inconfidência Mineira: diferència entre les revisions
| Línia 3: | Línia 3: | ||
== Antecedents == |
== Antecedents == |
||
La independència de les [[Tretze Colònies]] britàniques a Amèrica del Nord després de la [[Guerra de la Independència dels Estats Units]] va impressionar l'elit intel·lectual de la capitania de [[Minas Gerais]], |
La independència de les [[Tretze Colònies]] britàniques a Amèrica del Nord després de la [[Guerra de la Independència dels Estats Units]] va impressionar l'elit intel·lectual de la capitania de [[Minas Gerais]], que es trobava enmig d'una greu [[recessió]], per la disminució progressiva de les extraccions de minerals i d'un impost addicional sobre l'[[or]], anomenat ''[[derrama]]'' creat per la Corona. La situació va empitjorar amb els successius nomenaments de Luís da Cunha Meneses i Luís António Furtado de Castro do Rio de Mendonça e Faro com a governadors, que s'oposaren frontalment a les reclamacions locals.<ref>{{Ref-publicació|article=O Compadre Governador: redes de compadrio em Vila Rica de fins do século XVIII|url=http://www.scielo.br/j/rbh/a/KB6cp34gmwLxMC8NRBS4pFr/?lang=pt|publicació=Revista Brasileira de História|data=2006-12|issn=0102-0188|pàgines=273–294|volum=26|doi=10.1590/S0102-01882006000200012|llengua=pt-br|nom=Renato|cognom=Pinto Venâncio|nom2=Maria José|cognom2=Ferro de Sousa|nom3=Maria Teresa|cognom3=Gonçalves Pereira}}</ref> |
||
Els conspiradors que buscaven la independència de Portugal planejaven aixecar-se en rebel·lió el dia que es va instituir la ''derrama''. Tanmateix, els conspiradors no tenien plans ben formats i un líder general. Alguns dels conspiradors eren republicans, altres eren monàrquics. Alguns van afavorir l'abolició de l'esclavitud, mentre que altres van jutjar l'abolició com a poc pràctica en aquell moment. Els conspiradors sí que van plantejar algunes idees econòmiques i socials: el foment de la producció de cotó, l'explotació de reserves de ferro i salnitre, una proposta per incentivar les mares perquè tinguin molts fills i la creació d'una milícia ciutadana. La bandera proposada pels conspiradors per a la nova república, que esdevingué la base de l'actual Bandera de Minas Gerais. La inscripció en llatí diu "''Llibertat, encara que tard''" |
Els conspiradors que buscaven la independència de Portugal planejaven aixecar-se en rebel·lió el dia que es va instituir la ''derrama''. Tanmateix, els conspiradors no tenien plans ben formats i un líder general. Alguns dels conspiradors eren republicans, altres eren monàrquics. Alguns van afavorir l'abolició de l'esclavitud, mentre que altres van jutjar l'abolició com a poc pràctica en aquell moment. Els conspiradors sí que van plantejar algunes idees econòmiques i socials: el foment de la producció de cotó, l'explotació de reserves de ferro i salnitre, una proposta per incentivar les mares perquè tinguin molts fills i la creació d'una milícia ciutadana. La bandera proposada pels conspiradors per a la nova república, que esdevingué la base de l'actual Bandera de Minas Gerais. La inscripció en llatí diu "''Llibertat, encara que tard''" |
||
Revisió del 06:39, 9 set 2022
| ||||
| ||||
| Part de | Moviments d'emancipació al Brasil  | |||
|---|---|---|---|---|
| Data | 1789 | |||
| Localització | Capitania de Minas Gerais (Brasil) | |||
| Estat | Brasil | |||
La Inconfidência Mineira (en portuguès Inconfidência Mineira) o Conspiració de Minas Gerais va ser un moviment independentista que no va reixir al Brasil el 1789.
Antecedents
La independència de les Tretze Colònies britàniques a Amèrica del Nord després de la Guerra de la Independència dels Estats Units va impressionar l'elit intel·lectual de la capitania de Minas Gerais, que es trobava enmig d'una greu recessió, per la disminució progressiva de les extraccions de minerals i d'un impost addicional sobre l'or, anomenat derrama creat per la Corona. La situació va empitjorar amb els successius nomenaments de Luís da Cunha Meneses i Luís António Furtado de Castro do Rio de Mendonça e Faro com a governadors, que s'oposaren frontalment a les reclamacions locals.[1]
Els conspiradors que buscaven la independència de Portugal planejaven aixecar-se en rebel·lió el dia que es va instituir la derrama. Tanmateix, els conspiradors no tenien plans ben formats i un líder general. Alguns dels conspiradors eren republicans, altres eren monàrquics. Alguns van afavorir l'abolició de l'esclavitud, mentre que altres van jutjar l'abolició com a poc pràctica en aquell moment. Els conspiradors sí que van plantejar algunes idees econòmiques i socials: el foment de la producció de cotó, l'explotació de reserves de ferro i salnitre, una proposta per incentivar les mares perquè tinguin molts fills i la creació d'una milícia ciutadana. La bandera proposada pels conspiradors per a la nova república, que esdevingué la base de l'actual Bandera de Minas Gerais. La inscripció en llatí diu "Llibertat, encara que tard"
La conspiració va atreure un gran nombre de militars, sacerdots i intel·lectuals, així com els poetes Cláudio Manuel da Costa i Tomás Antônio Gonzaga. Entre els participants més coneguts hi havia Joaquim José da Silva Xavier, més conegut com Tiradentes; José Álvares Maciel, filòsof i estudiant de química; i el tinent coronel Francisco de Paula Freire de Andrade del regiment de dragons. Tiradentes, que procedia del regiment d'Andrade, va ser el propagandista més entusiasta del moviment independentista.
La conspiració
La conspiració pretenia eliminar la dominació portuguesa de Minas Gerais, establint un país independent en forma de República, inspirada en les idees il·lustrades de França i la independència dels Estats Units d'Amèrica, sense alliberar els esclaus, ja que molts dels participants en el moviment eren titulars d'aquesta força de treball.
Entre d'altres llocs, les reunions van tenir lloc a casa de Cláudio Manuel da Costa i Tomás Antônio Gonzaga, on es van discutir els plans i les lleis del nou ordre, i es va dissenyar la bandera de la nova República, una bandera blanca amb un triangle i l'expressió llatina "Libertas Quæ Sera Tamen" — extreta d'una part d'un vers de la primera ègloga de Virgili i que van interpretar com a "llibertat, encara que tard".
El nou governador de Minas, Luís António Furtado de Castro do Rio de Mendonça e Faro, vescomte de Barbacena, va ser enviat amb ordres expresses de recollir la derrama, i els conspiradors van acordar que esclatés la revolució el dia de l'alliberament del llançament. Esperaven que en aquell moment, amb el suport de la gent descontenta i de les tropes revoltades, el moviment sortís victoriós.
La conspiració va ser desmantellada l'any 1789 per la traïció de Joaquim Silvério dos Reis, que va delatar-la per obtenir el perdó dels seus deutes amb la Corona.
Conseqüències
Els líders del moviment van ser arrestats i enviats a Rio de Janeiro. Cláudio Manuel da Costa va morir a la presó de la Casa dos Contos, on va ser empresonat juntament amb altres conspiradors. Durant la investigació judicial, tothom va negar la seva participació en el moviment, excepte el tinent Joaquim José da Silva Xavier. El 18 d'abril de 1792 es va llegir la sentència a Rio de Janeiro. Dotze dels conspiradors van ser condemnats a mort. Però, en una audiència l'endemà, es va llegir un decret de Maria I de Portugal, pel qual a tots, a excepció de Tiradentes, se'ls va commutar la sentència.
Els exiliats civils i militars van ser deportats a les colònies portugueses d'Angola, Moçambic i Cap Verd. Els sacerdots serien condemnats en secret i portats a convents de Portugal.[2] Entre els primers, el contractista Domingos de Abreu Vieira, la poeta Alvarenga Peixoto i el metge Domingos Vidal Barbosa Lage van morir poc després d'arribar a l'Àfrica. Els supervivents van ser reintegrats en el comerç i l'administració local, alguns fins i tot s'havien reintegrat a la vida política brasilera.
Referències
- ↑ Pinto Venâncio, Renato; Ferro de Sousa, Maria José; Gonçalves Pereira, Maria Teresa «O Compadre Governador: redes de compadrio em Vila Rica de fins do século XVIII» (en portuguès brasiler). Revista Brasileira de História, 26, 2006-12, pàg. 273–294. DOI: 10.1590/S0102-01882006000200012. ISSN: 0102-0188.
- ↑ Error en el títol o la url.Maxwell, Kenneth. «» (en portuguès). Folha de S.Paulo, 11-10-2012. [Consulta: 9 setembre 2022].