Misofonia: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Tipografia
reformatar ref/s
Etiqueta: editor de codi 2017
Línia 1: Línia 1:
{{Infotaula malaltia}}
{{Infotaula malaltia}}
La '''misofonia''' és una afecció caracteritzada per una reacció emocional, autònoma, negativa a sons quotidians específics. Es tracta d'una síndrome neurofisiològica i conductual caracteritzada fenotípicament per una hiperexcitabilitat del sistema nerviós autònom que cursa amb una disminució de la tolerància a determinats sons  i una resposta intensa i desagradable (per exemple, irritació, ira, ansietat)<sup>1, 2</sup>.
La '''misofonia''' és una afecció caracteritzada per una reacció emocional, autònoma, negativa a sons quotidians específics. Es tracta d'una síndrome neurofisiològica i conductual caracteritzada fenotípicament per una hiperexcitabilitat del sistema nerviós autònom que cursa amb una disminució de la tolerància a determinats sons  i una resposta intensa i desagradable (per exemple, irritació, ira, ansietat).<ref name=":1">{{Ref-publicació|article=Misophonia and Potential Underlying Mechanisms: A Perspective|url=https://www.frontiersin.org/articles/10.3389/fpsyg.2018.00953|publicació=Frontiers in Psychology|data=2018|issn=1664-1078|volum=9|doi=10.3389/fpsyg.2018.00953/full|nom=Devon B.|cognom=Palumbo|nom2=Ola|cognom2=Alsalman|nom3=Dirk|cognom3=De Ridder|nom4=Jae-Jin|cognom4=Song|nom5=Sven|cognom5=Vanneste|pàgines=953}}</ref><ref name=":2">{{Ref-publicació|article=Investigating Misophonia: A Review of the Empirical Literature, Clinical Implications, and a Research Agenda|url=https://www.frontiersin.org/articles/10.3389/fnins.2018.00036|publicació=Frontiers in Neuroscience|data=2018|issn=1662-453X|volum=12|doi=10.3389/fnins.2018.00036/full|nom=Jennifer J.|cognom=Brout|nom2=Miren|cognom2=Edelstein|nom3=Mercede|cognom3=Erfanian|nom4=Michael|cognom4=Mannino|nom5=Lucy J.|cognom5=Miller}}</ref>


El terme misofonia (del grec ''miso'': odi i ''phónè'': veu) fou introduït per Jastreboff  i Jastreboff l'any 2001 <sup>3</sup>. Anteriorment altres autors havien definit el mateix fenomen com síndrome de sensibilitat al so selectiu, sensibilitat al so suau o ràbia sonora¹.
El terme misofonia (del grec ''miso'': odi i ''phónè'': veu) fou introduït per Jastreboff  i Jastreboff l'any 2001.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Jastreboff|nom=Margaret M.|article=Components of decreased sound tolerance : hyperacusis, misophonia, phonophobia|publicació=ITHS News Lett|url=http://www.hazell.plus.com/iths/papers1/DST_NL2_PJMJ.pdf|data=2001|pàgines=1-5|cognom2=Jastreboff|nom2=Pawel J.|volum=2(5-7)}}</ref> Anteriorment altres autors havien definit el mateix fenomen com síndrome de sensibilitat al so selectiu, sensibilitat al so suau o ràbia sonora.<ref name=":1"/>


== Etiologia i patogènia ==
== Etiologia i patogènia ==
L'etiologia del trastorn és desconeguda. No se sap si es tracta  d'una afecció neurològica, auditiva o psiquiàtrica .
L'etiologia del trastorn és desconeguda. No se sap si es tracta  d'una afecció neurològica, auditiva o psiquiàtrica .


La investigació sobre misofonia inclou estudis realitzats en els camps de l'audiologia, l'otorrinolaringologia, la psiquiatria, la psicologia i les neurociències. La major part de la literatura tendeix a explicar-la dins de la patologia psiquiàtrica. S'ha associat a Trastorns obsessius (sobretot Trastorn Obsessiu de la Personalitat), Trastorns de l'Espectre Autista, Trastorn per Estrès Posttraumàtic, Trastorn Límit de la Personalitat, Trastorn Bipolar i Esquizofrènia⁵. Però la sobre activació davant d'estímuls auditius s'observa també en una àmplia gamma de trastorns neurològics i mèdics: tinnitus, hiperacúsia, migranyes². Es desconeix la naturalesa precisa de la relació entre la misofonia i aquests trastorns.
La investigació sobre misofonia inclou estudis realitzats en els camps de l'audiologia, l'otorrinolaringologia, la psiquiatria, la psicologia i les neurociències. La major part de la literatura tendeix a explicar-la dins de la patologia psiquiàtrica. S'ha associat a Trastorns obsessius (sobretot Trastorn Obsessiu de la Personalitat), Trastorns de l'Espectre Autista, Trastorn per Estrès Posttraumàtic, Trastorn Límit de la Personalitat, Trastorn Bipolar i Esquizofrènia.<ref name=":5">{{Ref-publicació|article=A Preliminary Investigation of the Association Between Misophonia and Symptoms of Psychopathology and Personality Disorders|url=https://www.frontiersin.org/articles/10.3389/fpsyg.2020.519681/full|publicació=Frontiers in Psychology|data=2021-01-14|issn=1664-1078|pmc=PMC7840505|pmid=33519567|pàgines=519681|volum=11|doi=10.3389/fpsyg.2020.519681|nom=Clair|cognom=Cassiello-Robbins|nom2=Deepika|cognom2=Anand|nom3=Kibby|cognom3=McMahon|nom4=Jennifer|cognom4=Brout|nom5=Lisalynn|cognom5=Kelley}}</ref> Però la sobre activació davant d'estímuls auditius s'observa també en una àmplia gamma de trastorns neurològics i mèdics: tinnitus, hiperacúsia, migranyes.<ref name=":2"/> Es desconeix la naturalesa precisa de la relació entre la misofonia i aquests trastorns.


Alguns autors han suggerit una agrupació familiar de la síndrome i han proposat una transmissió genètica de tipus autosòmic  dominant⁶
Alguns autors han suggerit una agrupació familiar de la síndrome i han proposat una transmissió genètica de tipus autosòmic dominant.<ref name=":6">{{Ref-publicació|article=Familial misophonia or selective sound sensitivity syndrome : evidence for autosomal dominant inheritance?|url=https://linkinghub.elsevier.com/retrieve/pii/S1808869417301143|publicació=Brazilian Journal of Otorhinolaryngology|data=2018-09|pmc=PMC9452240|pmid=28823694|pàgines=553–559|volum=84|exemplar=5|doi=10.1016/j.bjorl.2017.06.014|llengua=en|nom=Tanit Ganz|cognom=Sanchez|nom2=Fúlvia Eduarda da|cognom2=Silva}}</ref>


== Clínica, diagnòstic, diagnòstic diferencial i comorbiditat ==
== Clínica, diagnòstic, diagnòstic diferencial i comorbiditat ==
Els símptomes de la misofonia són amplis i variables.
Els símptomes de la misofonia són amplis i variables.


Es creu que els individus amb misofonia mostren un augment de l'excitació del sistema nerviós simpàtic acompanyada d'angoixa com a resposta a sons específics basats en patrons concrets i repetitius, independentment del nivell de decibels<sup>3, 4</sup>.
Es creu que els individus amb misofonia mostren un augment de l'excitació del sistema nerviós simpàtic acompanyada d'angoixa com a resposta a sons específics basats en patrons concrets i repetitius, independentment del nivell de decibels.<ref name=":3"/><ref name=":4">{{Ref-publicació|article=Decreased sound tolerance: hyperacusis, misophonia, diplacousis, and polyacousis|url=https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/25726280/|publicació=Handbook of Clinical Neurology|data=2015|issn=0072-9752|pmid=25726280|pàgines=375–387|volum=129|doi=10.1016/B978-0-444-62630-1.00021-4|nom=Pawel J.|cognom=Jastreboff|nom2=Margaret M.|cognom2=Jastreboff}}</ref>


Exemples de sons desencadenants o “misofònics” són els que es produeixen en mastegar, empassar, esbufegar, respirar, moure repetidament un peu, escurar un got amb la cullera, obrir i tancar repetidament un bolígraf, etc.².
Exemples de sons desencadenants o “misofònics” són els que es produeixen en mastegar, empassar, esbufegar, respirar, moure repetidament un peu, escurar un got amb la cullera, obrir i tancar repetidament un bolígraf, etc.<ref name=":2"/>


La resposta misòfona es mostra amb una gran varietat de símptomes d'intensitat diversa. Els més freqüents són els relacionats amb l'ansietat: opressió precordial, tensió muscular, taquicàrdia, dispnea, irritabilitat, ira, agressivitat, temor al descontrol, pànic... De forma secundària apareix simptomatologia depressiva i alteracions conductuals ( habitualment conductes d'evitació o agressives). La gran variabilitat tant en els sons com en les reaccions suggereix que les diferències individuals, l'aprenentatge i el context poden tenir un paper en la resposta aversiva. Aquesta dolència pot ser responsable  de molt de patiment i de greus alteracions en la funcionalitat normal del subjecte que la pateix<sup>1, 2, 7</sup>.
La resposta misòfona es mostra amb una gran varietat de símptomes d'intensitat diversa. Els més freqüents són els relacionats amb l'ansietat: opressió precordial, tensió muscular, taquicàrdia, dispnea, irritabilitat, ira, agressivitat, temor al descontrol, pànic... De forma secundària apareix simptomatologia depressiva i alteracions conductuals ( habitualment conductes d'evitació o agressives). La gran variabilitat tant en els sons com en les reaccions suggereix que les diferències individuals, l'aprenentatge i el context poden tenir un paper en la resposta aversiva. Aquesta dolència pot ser responsable  de molt de patiment i de greus alteracions en la funcionalitat normal del subjecte que la pateix.<ref name=":1"/><ref name=":2"/><ref name=":7">{{Ref-publicació|article=Misophonia: Diagnostic Criteria for a New Psychiatric Disorder|url=https://dx.plos.org/10.1371/journal.pone.0054706|publicació=PLoS ONE|data=2013-01-23|issn=1932-6203|pmc=PMC3553052|pmid=23372758|pàgines=e54706|volum=8|exemplar=1|doi=10.1371/journal.pone.0054706|llengua=en|nom=Arjan|cognom=Schröder|nom2=Nienke|cognom2=Vulink|nom3=Damiaan|cognom3=Denys}}</ref>


S'han presentat models d'aprenentatge associatiu i no associatiu per comprendre els mecanismes subjacents de la misofonia¹.
S'han presentat models d'aprenentatge associatiu i no associatiu per comprendre els mecanismes subjacents de la misofonia.<ref name=":1"/>


La misofonia no està inclosa en els sistemes de classificació de malalties actuals (DSM-5, ICD-11)<sup>8, 9</sup>. Per al seu diagnòstic es requereix la realització d'una història clínica exhaustiva i de proves audiològiques. També s'utilitzen escales específiques per avaluar els sons misòfons i la qualitat i intensitat de la resposta¹⁰.
La misofonia no està inclosa en els sistemes de classificació de malalties actuals (DSM-5, ICD-11).<ref>{{Ref-llibre|edició=5ª ed|títol=Manual diagnóstico y estadístico de los trastornos mentales : DSM-5|url=https://www.worldcat.org/oclc/894654259|editorial=Editorial Médica Panamericana|data=D.L. 2014|lloc=Madrid|isbn=978-84-9835-810-0}}</ref><ref>{{Ref-web|títol=[[CIM-10|ICD-10]] Version:2019|url=https://icd.who.int/browse10/2019/en|consulta=2023-04-24|llengua=en|editor=[[Organització Mundial de la Salut]]}}</ref> Per al seu diagnòstic es requereix la realització d'una història clínica exhaustiva i de proves audiològiques. També s'utilitzen escales específiques per avaluar els sons misòfons i la qualitat i intensitat de la resposta.<sup>10</sup><ref>{{Ref-web|obra=Misophonia UK|llengua=en|títol=The Misophonia Activation Scale (MAS-1)|url=http://www.misophonia-uk.org/the-misophonia-activation-scale.html|consulta=2023-04-24}}</ref>


El diagnòstic diferencial s'ha de plantejar amb altres alteracions auditives, neurològiques o psiquiàtriques. Destaquem:
El diagnòstic diferencial s'ha de plantejar amb altres alteracions auditives, neurològiques o psiquiàtriques. Destaquem:
Línia 32: Línia 32:
La fonofòbia: temor exagerat al so, que es considera un subtipus de misofonia.
La fonofòbia: temor exagerat al so, que es considera un subtipus de misofonia.


La misofonia es presenta amb molta freqüència de forma comòrbida amb els Trastorns Obsessius de la personalitat (fins a un 52%)² i molts altres trastorns psiquiàtrics⁵.
La misofonia es presenta amb molta freqüència de forma comòrbida amb els Trastorns Obsessius de la personalitat (fins a un 52%)<ref name=":2"/> i molts altres trastorns psiquiàtrics.<ref name=":5"/>


== Tractament ==
== Tractament ==
Actualment, no hi ha cap tractament farmacològic per a la misofonia.  En base a la seva associació amb els Trastorns Obsessius i als símptomes d'ansietat i depressius que presenta, s'han utilitzat tractaments serotoninèrgics, principalment Inhibidors selectius de recaptació de Serotonina (ISRS), amb resultats parcialment satisfactoris².
Actualment, no hi ha cap tractament farmacològic per a la misofonia.  En base a la seva associació amb els Trastorns Obsessius i als símptomes d'ansietat i depressius que presenta, s'han utilitzat tractaments serotoninèrgics, principalment Inhibidors selectius de recaptació de Serotonina (ISRS), amb resultats parcialment satisfactoris.<ref name=":2"/>


La Tinnitus Retraining Therapy (TRT) o Teràpia d'Habituació, dissenyada per Jastreboff i Jastreboff<sup>11</sup> es basa en la hipòtesi que l'habituació a un determinat so, mitjançant teràpia sonora i acompanyament psicoterapèutic, fa que aquest so deixi de ser molest. Es va crear per al tractament del Tinnitus però també s'ha proposat per abordar la misofonia, degut a les semblances entre ambdues malalties<sup>11, 12, 13</sup>.
La Tinnitus Retraining Therapy (TRT) o Teràpia d'Habituació, dissenyada per Jastreboff i Jastreboff es basa en la hipòtesi que l'habituació a un determinat so, mitjançant teràpia sonora i acompanyament psicoterapèutic, fa que aquest so deixi de ser molest. Es va crear per al tractament del Tinnitus però també s'ha proposat per abordar la misofonia, degut a les semblances entre ambdues malalties.<ref name=":0"/><ref>{{Ref-publicació|article=Tinnitus Retraining Therapy for patients with tinnitus and decreased sound tolerance|url=https://linkinghub.elsevier.com/retrieve/pii/S003066650200172X|publicació=Otolaryngologic Clinics of North America|data=2003-04|pàgines=321–336|volum=36|exemplar=2|doi=10.1016/S0030-6665(02)00172-X|llengua=en|nom=Pawel J|cognom=Jastreboff|nom2=Margaret M|cognom2=Jastreboff}}</ref><ref name=":0">{{Ref-publicació|article=Treatments for Decreased Sound Tolerance (Hyperacusis and Misophonia)|url=http://www.thieme-connect.de/DOI/DOI?10.1055/s-0034-1372527|publicació=Seminars in Hearing|data=2014-04-29|issn=0734-0451|pàgines=105–120|volum=35|exemplar=02|doi=10.1055/s-0034-1372527|llengua=en|nom=Pawel|cognom=Jastreboff|nom2=Margaret|cognom2=Jastreboff}}</ref>


Diferents modalitats de tractament cognitivo conductual han demostrat eficàcia en aproximadament la meitat dels casos de misofonia. S'apliquen tècniques d'afrontament, exposició amb prevenció de resposta, reestructuració cognitiva i relaxació<sup>2, 14</sup>.
Diferents modalitats de tractament cognitivo conductual han demostrat eficàcia en aproximadament la meitat dels casos de misofonia. S'apliquen tècniques d'afrontament, exposició amb prevenció de resposta, reestructuració cognitiva i relaxació.<ref name=":2"/><ref>{{Ref-publicació|article=Cognitive behavioral therapy is effective in misophonia: An open trial|url=https://linkinghub.elsevier.com/retrieve/pii/S0165032716321681|publicació=Journal of Affective Disorders|data=2017-08|pàgines=289–294|volum=217|doi=10.1016/j.jad.2017.04.017|llengua=en|nom=Arjan E.|cognom=Schröder|nom2=Nienke C.|cognom2=Vulink|nom3=Arnoud J.|cognom3=van Loon|nom4=Damiaan A.|cognom4=Denys}}</ref>


Altres opcions terapèutiques d'eficàcia menys demostrada inclouen, canvis en l'estil de vida (ritme de son-vigília, hàbits alimentaris, exercici físic...), hipnosi i Neurofeedback  (https://centrodelaudifono.es/misofonia/).
Altres opcions terapèutiques d'eficàcia menys demostrada inclouen, canvis en l'estil de vida (ritme de son-vigília, hàbits alimentaris, exercici físic...), hipnosi i Neurofeedback  (https://centrodelaudifono.es/misofonia/).


== Referències ==
== Referències ==
{{MR|data=2021}}
{{referències}}
1.- Palumbo DB, Alsalman O,  De Ridder<sup> </sup> D,  Song JJ, Vanneste S “Misophonia and Potential Underliyng Mechanisms: A perpective”. Front Psychol.2018;9:953

2.-  Brout JJ, Edelstein M, Erfanian M et al. “Investigating Misophonia: A Review of the Empirical Literature, Clinical Implications, and a Research Agenda”. FrontNeurosci. 2018;12:36.

3. Jastreboff M. M., Jastreboff P. J. (2001). Components of decreased sound tolerance: hyperacusis, misophonia, phonophobia. ''ITHS News Lett.'' 2, 5–7.[

4.- Jastreboff PJ, Jastreboff MM. “Decreased sound tolerance: hyperacusis, misophonia, diplacousis, and polyacousis”. Handb Clin Neurol. 2015;129:375-87

5.- Cassiello-Robbins C, Anand D, McMahon K, Brout J et al. “A Preliminary Investigation of the Association Between Misophonia and Symptoms of Psychopathology and Personality Disorders”. Front Psychol.2021;11:519681.

6.- Sanchez TG, Silva FED. “Familial misophonia or selective sound sensitivity syndrome : evidence for autosomal dominant inheritance?”. Braz J Otorhinolaryngol. 2018;84(5):553-559.

7.- Schröder A, Vulink N, Denys D. “Misophonia: diagnostic criteria for a new psychiatric disorder”. PLoS One. 2013;8(1):e54706.

8.-American Psychiatric Association “DSM-5 Manual Diagnóstico y Estadístico de los Trastornos Mentales”. Editorial Médica Panamericana. 2013.

9.- World Health Organization. “ICD-10. International, Calssifications of Diseases 10th Revision”. 2020.

10.- Misophonia UK. “The Misohonia Activation Scale” (MAS-1). 2010.

11.- Jastreboff PJ, Jastreboff MM. “Tinnitus retraining therapy for patients with tinnitus and decreased sound tolerance”. Otolaryngol Clin North Am. 2003;36:321-36.

12.- Jastreboff PJ. “25 years of tinnitus retraining therapy”. HNO. 2015;63(4):307-11

13.- Jastreboff P. J., Jastreboff M. M. (2014). Treatments for decreased sound tolerance (hyperacusis and misophonia), in ''Seminars in Hearing'', Vol. 35 (New York, NY: Thieme Medical Publishers; ), 105–120.

14.- Schröder A, Vulink N, Van Loon AJ, Denys DA. “Cognitive behavioral therapy is effective in misophonia. An open trial”. J Affect. Disorders. 2017;217, 289-94


== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==

Revisió del 16:32, 24 abr 2023

Plantilla:Infotaula malaltiaMisofonia
Tipustrastorn de processament sensorial Modifica el valor a Wikidata

La misofonia és una afecció caracteritzada per una reacció emocional, autònoma, negativa a sons quotidians específics. Es tracta d'una síndrome neurofisiològica i conductual caracteritzada fenotípicament per una hiperexcitabilitat del sistema nerviós autònom que cursa amb una disminució de la tolerància a determinats sons  i una resposta intensa i desagradable (per exemple, irritació, ira, ansietat).[1][2]

El terme misofonia (del grec miso: odi i phónè: veu) fou introduït per Jastreboff  i Jastreboff l'any 2001.[3] Anteriorment altres autors havien definit el mateix fenomen com síndrome de sensibilitat al so selectiu, sensibilitat al so suau o ràbia sonora.[1]

Etiologia i patogènia

L'etiologia del trastorn és desconeguda. No se sap si es tracta  d'una afecció neurològica, auditiva o psiquiàtrica .

La investigació sobre misofonia inclou estudis realitzats en els camps de l'audiologia, l'otorrinolaringologia, la psiquiatria, la psicologia i les neurociències. La major part de la literatura tendeix a explicar-la dins de la patologia psiquiàtrica. S'ha associat a Trastorns obsessius (sobretot Trastorn Obsessiu de la Personalitat), Trastorns de l'Espectre Autista, Trastorn per Estrès Posttraumàtic, Trastorn Límit de la Personalitat, Trastorn Bipolar i Esquizofrènia.[4] Però la sobre activació davant d'estímuls auditius s'observa també en una àmplia gamma de trastorns neurològics i mèdics: tinnitus, hiperacúsia, migranyes.[2] Es desconeix la naturalesa precisa de la relació entre la misofonia i aquests trastorns.

Alguns autors han suggerit una agrupació familiar de la síndrome i han proposat una transmissió genètica de tipus autosòmic dominant.[5]

Clínica, diagnòstic, diagnòstic diferencial i comorbiditat

Els símptomes de la misofonia són amplis i variables.

Es creu que els individus amb misofonia mostren un augment de l'excitació del sistema nerviós simpàtic acompanyada d'angoixa com a resposta a sons específics basats en patrons concrets i repetitius, independentment del nivell de decibels.[6][7]

Exemples de sons desencadenants o “misofònics” són els que es produeixen en mastegar, empassar, esbufegar, respirar, moure repetidament un peu, escurar un got amb la cullera, obrir i tancar repetidament un bolígraf, etc.[2]

La resposta misòfona es mostra amb una gran varietat de símptomes d'intensitat diversa. Els més freqüents són els relacionats amb l'ansietat: opressió precordial, tensió muscular, taquicàrdia, dispnea, irritabilitat, ira, agressivitat, temor al descontrol, pànic... De forma secundària apareix simptomatologia depressiva i alteracions conductuals ( habitualment conductes d'evitació o agressives). La gran variabilitat tant en els sons com en les reaccions suggereix que les diferències individuals, l'aprenentatge i el context poden tenir un paper en la resposta aversiva. Aquesta dolència pot ser responsable  de molt de patiment i de greus alteracions en la funcionalitat normal del subjecte que la pateix.[1][2][8]

S'han presentat models d'aprenentatge associatiu i no associatiu per comprendre els mecanismes subjacents de la misofonia.[1]

La misofonia no està inclosa en els sistemes de classificació de malalties actuals (DSM-5, ICD-11).[9][10] Per al seu diagnòstic es requereix la realització d'una història clínica exhaustiva i de proves audiològiques. També s'utilitzen escales específiques per avaluar els sons misòfons i la qualitat i intensitat de la resposta.10[11]

El diagnòstic diferencial s'ha de plantejar amb altres alteracions auditives, neurològiques o psiquiàtriques. Destaquem:

Els acúfens i tinnitus: sons o sorolls en una o ambdues orelles que sovint s'acompanyen de pèrdua de l'agudesa auditiva.

La hiperacúsia: sensibilitat extrema a sons o sorolls secundària a una percepció augmentada que es manifesta en determinats freqüències, rangs i volum del so (els més greus o els més aguts per exemple)

La fonofòbia: temor exagerat al so, que es considera un subtipus de misofonia.

La misofonia es presenta amb molta freqüència de forma comòrbida amb els Trastorns Obsessius de la personalitat (fins a un 52%)[2] i molts altres trastorns psiquiàtrics.[4]

Tractament

Actualment, no hi ha cap tractament farmacològic per a la misofonia.  En base a la seva associació amb els Trastorns Obsessius i als símptomes d'ansietat i depressius que presenta, s'han utilitzat tractaments serotoninèrgics, principalment Inhibidors selectius de recaptació de Serotonina (ISRS), amb resultats parcialment satisfactoris.[2]

La Tinnitus Retraining Therapy (TRT) o Teràpia d'Habituació, dissenyada per Jastreboff i Jastreboff es basa en la hipòtesi que l'habituació a un determinat so, mitjançant teràpia sonora i acompanyament psicoterapèutic, fa que aquest so deixi de ser molest. Es va crear per al tractament del Tinnitus però també s'ha proposat per abordar la misofonia, degut a les semblances entre ambdues malalties.[12][13][12]

Diferents modalitats de tractament cognitivo conductual han demostrat eficàcia en aproximadament la meitat dels casos de misofonia. S'apliquen tècniques d'afrontament, exposició amb prevenció de resposta, reestructuració cognitiva i relaxació.[2][14]

Altres opcions terapèutiques d'eficàcia menys demostrada inclouen, canvis en l'estil de vida (ritme de son-vigília, hàbits alimentaris, exercici físic...), hipnosi i Neurofeedback  (https://centrodelaudifono.es/misofonia/).

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Palumbo, Devon B.; Alsalman, Ola; De Ridder, Dirk; Song, Jae-Jin; Vanneste, Sven «Misophonia and Potential Underlying Mechanisms: A Perspective». Frontiers in Psychology, 9, 2018, pàg. 953. DOI: 10.3389/fpsyg.2018.00953/full. ISSN: 1664-1078.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Brout, Jennifer J.; Edelstein, Miren; Erfanian, Mercede; Mannino, Michael; Miller, Lucy J. «Investigating Misophonia: A Review of the Empirical Literature, Clinical Implications, and a Research Agenda». Frontiers in Neuroscience, 12, 2018. DOI: 10.3389/fnins.2018.00036/full. ISSN: 1662-453X.
  3. ↑ Jastreboff, Margaret M.; Jastreboff, Pawel J. «Components of decreased sound tolerance : hyperacusis, misophonia, phonophobia». ITHS News Lett, 2(5-7), 2001, pàg. 1-5.
  4. ↑ 4,0 4,1 Cassiello-Robbins, Clair; Anand, Deepika; McMahon, Kibby; Brout, Jennifer; Kelley, Lisalynn «A Preliminary Investigation of the Association Between Misophonia and Symptoms of Psychopathology and Personality Disorders». Frontiers in Psychology, 11, 14-01-2021, pàg. 519681. DOI: 10.3389/fpsyg.2020.519681. ISSN: 1664-1078. PMC: PMC7840505. PMID: 33519567.
  5. ↑ Sanchez, Tanit Ganz; Silva, Fúlvia Eduarda da «Familial misophonia or selective sound sensitivity syndrome : evidence for autosomal dominant inheritance?» (en anglès). Brazilian Journal of Otorhinolaryngology, 84, 5, 2018-09, pàg. 553–559. DOI: 10.1016/j.bjorl.2017.06.014. PMC: PMC9452240. PMID: 28823694.
  6. ↑ Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades :3
  7. ↑ Jastreboff, Pawel J.; Jastreboff, Margaret M. «Decreased sound tolerance: hyperacusis, misophonia, diplacousis, and polyacousis». Handbook of Clinical Neurology, 129, 2015, pàg. 375–387. DOI: 10.1016/B978-0-444-62630-1.00021-4. ISSN: 0072-9752. PMID: 25726280.
  8. ↑ Schröder, Arjan; Vulink, Nienke; Denys, Damiaan «Misophonia: Diagnostic Criteria for a New Psychiatric Disorder» (en anglès). PLoS ONE, 8, 1, 23-01-2013, pàg. e54706. DOI: 10.1371/journal.pone.0054706. ISSN: 1932-6203. PMC: PMC3553052. PMID: 23372758.
  9. ↑ Manual diagnóstico y estadístico de los trastornos mentales : DSM-5. 5ª ed. Madrid: Editorial Médica Panamericana, D.L. 2014. ISBN 978-84-9835-810-0. 
  10. ↑ «ICD-10 Version:2019» (en anglès). Organització Mundial de la Salut. [Consulta: 24 abril 2023].
  11. ↑ «The Misophonia Activation Scale (MAS-1)» (en anglès). Misophonia UK. [Consulta: 24 abril 2023].
  12. ↑ 12,0 12,1 Jastreboff, Pawel; Jastreboff, Margaret «Treatments for Decreased Sound Tolerance (Hyperacusis and Misophonia)» (en anglès). Seminars in Hearing, 35, 02, 29-04-2014, pàg. 105–120. DOI: 10.1055/s-0034-1372527. ISSN: 0734-0451.
  13. ↑ Jastreboff, Pawel J; Jastreboff, Margaret M «Tinnitus Retraining Therapy for patients with tinnitus and decreased sound tolerance» (en anglès). Otolaryngologic Clinics of North America, 36, 2, 2003-04, pàg. 321–336. DOI: 10.1016/S0030-6665(02)00172-X.
  14. ↑ Schröder, Arjan E.; Vulink, Nienke C.; van Loon, Arnoud J.; Denys, Damiaan A. «Cognitive behavioral therapy is effective in misophonia: An open trial» (en anglès). Journal of Affective Disorders, 217, 2017-08, pàg. 289–294. DOI: 10.1016/j.jad.2017.04.017.

Enllaços externs

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Misofonia&oldid=31592560»