Vés al contingut

Punyal: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Línia 35: Línia 35:
=== Ceràmics ===
=== Ceràmics ===
[[Fitxer:Zayka-Ceramic-Knife.jpg|miniatura|Ganivet ceràmic per a llescar pa.]]
[[Fitxer:Zayka-Ceramic-Knife.jpg|miniatura|Ganivet ceràmic per a llescar pa.]]
Hi ha ganivets ceràmics, generalment fets d'òxid de [[zirconi]], que tenen un tall molt fi i que es conserva molt de temps. Són però, molt fràgils. Amb un cop fort o una caiguda es poden trencar.
Hi ha ganivets ceràmics, generalment fets d'òxid de [[zirconi]], que tenen un tall molt fi i que es conserva molt de temps.<ref name="The Ceramic Society of Japan 2012 p. 529">{{cite book | author=The Ceramic Society of Japan | title=Advanced Ceramic Technologies & Products | publisher=Springer | year=2012 | isbn=978-4-431-53913-1 | url=https://books.google.es/books?id=6Ne_-zaLqI8C&pg=PA529 | access-date=2023-07-04 | page=529}}</ref> Són però, molt fràgils. Amb un cop fort o una caiguda es poden trencar.


=== Polímers ===
=== Polímers ===

Revisió del 13:12, 4 jul 2023

Infotaula d'armaPunyal
Tipusstabbing weapon (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Especificacions
Longitud25 cm Modifica el valor a Wikidata
Punyal i funda amb adorns

Un punyal és una arma blanca amb la fulla de dos talls, dissenyada per a clavar, de cara a matar persones o animals. Té un mànec de vegades amb forma anatòmica o amb un sortint en forma de creu perquè no rellisqui en clavar-lo. A diferència de la navalla no és plegable. Pot tenir la fulla recta o lleugerament corba. Fa entre 2 i 3 decímetres de llarg i només fereix amb la punta, que sol ser afilada.

També s'utilitza com a arma defensiva del soldat, a més de la pistola. Hi ha divers tipus de punyal específicament dissenyats per a ús militar, de cara al cos a cos. En termes genèrics es parla de punyal de combat. El punyal de trinxera és el model usat durant la Primera Guerra Mundial i durant la Guerra Civil Espanyola. Els models actuals tendeixen a rebre el nom de punyal tàctic. Estretament emparentada amb el punyal militar hi ha la baioneta.

El punyal ha rebut diverses variants segons les aplicacions: baioneta, punyal que es col·loca a la boca d'un fusell; almarada: punyal agut de tres arestes sense tall; daga Punyal de fulla llarga, plana i punxeguda; Gumí, daga lleugerament encorbada usada pels moros; estilet, punyal petit de fulla molt estreta i molt aguda; pugio punyal emprat pels soldats romans.[1]

En la vida quotidiana és bastant habitual referir-se al punyal, sobretot al militar, com a ganivet; es tracta d'un error, perquè, a diferència del punyal, el ganivet serveix essencialment per a tallar, no per a clavar, i rarament s'usa com a arma.

Armes relacionades

Entre les armes tradicionals occidentals n'hi ha algunes molt semblants als punyals: dagues,[2] coltells [3] i estilets,[4] entre altres.

Materials de la fulla

La fulla d'un ganivet ha de tenir propietats contradictòries. En conjunt ha de ser tenaç, amb capacitat de resistir esforços de xoc (en particular ha de resistir caigudes sobre un sòl ferm sense trencar-se). En la part del tall ha de tenir una duresa adequada a la funció. Duresa que permeti conservar una bona capacitat de tall i que faciliti l'esmolat amb sistemes convencionals.

Acer

  • Acers al carboni
  • Acers aliats resistents a la corrosió
  • Acers inoxidables martensítics.

Acers del tipus Damasc

Les espases i ganivets amb fulles d'acer de Damasc tradicionals es forjaven amb acer importat de l'Índia (acer Wootz). Hi ha acers damasquinats fabricats en èpoques posteriors que imiten l'aspecte decoratiu i, en els millors casos, l'estructura i qualitats d'aquelles fulles. En els darrers cinquanta anys hi ha hagut intents seriosos i reeixits de forjar fulles basant-se en les tècniques primitives.

Bronze

Hi ha dues aplicacions que justifiquen l'ús del bronze en ganivets moderns:

  • Ganivets a emprar en atmosferes explosives (ganivets i eines antiguspira).[5][6]
  • Ganivets d'empeltar o per a usos agrícoles (per les seves propietats biocides).[7]

Titani

  • El titani no és un material que s'usi en la fulla de forma habitual. En algun cas, per a ganivets emprats per astronautes, s'han construït ganivets amb fulla de titani (especialment escollit per les seves propietats antimagnètiques). També es fan servir ganivets amb fulla de titani en altres aplicacions.[8][9][10]

Ceràmics

Ganivet ceràmic per a llescar pa.

Hi ha ganivets ceràmics, generalment fets d'òxid de zirconi, que tenen un tall molt fi i que es conserva molt de temps.[11] Són però, molt fràgils. Amb un cop fort o una caiguda es poden trencar.

Polímers

  • Coberts de plàstic. Ganivets amb tall de serra d'un sol ús.
  • Ganivets de plàstic per a tallar enciam i verdures tendres.
  • Ganivets com a arma ofensiva construïts amb polímers per a evitar la seva detecció per mitjans magnètics.[12][13]

Documents

Algunes referències concretes (aleatòries i necessàriament no exhaustives) poden permetre una apoximació al tema de l'article.

  • 44 aC. Assassinat de Juli Cèsar.[14]
  • c.5 aC. Graci Falisc, en el seu poema Cynegeticon, esmenta els coltells de Toledo: "...Ima toledano praecingunt ilia cultro...".[15][16]
  • 68. Neró. Mort per un punyal. Suicidi potser ajudat.[17]
  • 1274. Requisat un ganivet costaler.[18]
  • Ramon Muntaner, a la seva Crònica.[19]
  • c1336. Pere el Cerimoniós[20] o el del Punyalet.[21].[22]
  • 1375. Amenaçar una dona amb un punyal.[23]
  • c.1400. Coltell de mida (dos pams de cana de Barcelona ).[24]
  • 1457. "Punyals d'armes".[25]
  • 1485. "Francesch Colomer, daguer".[26]
  • 1857. Assassinat d'un arquebisbe de Paris amb un coltell català.[27]
  • 1874. Lo ferrer de tall.
  • c1876. "Coltello catalano"[28]
  • 1891. José Martí. Versos sencillos.[29]
« Mi verso es como un puñal,

que por el puño echa flor:
 Mi verso es como un surtidor
 que da un agua de coral.

»
— Versos sencillos
  • 1892. "Le trop fameux couteau catalan".[30]

Referències

  1. ↑ Morillo, Á.; Studies, I.C.R.F.; Hanel, N. [et al.].. Limes XX: XX Congreso internacional de estudios sobre la frontera romana (en castellà). Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Instituto Histórico Hoffmeyer,Instituto de Arqueología de Merida, 2009, p. 339 (Anejos de Gladius). ISBN 978-84-96813-25-0. 
  2. ↑ García, A.A.. Grandezas del arte de la esgrima (en castellà). imp. del. E.M. de la Capitanía general, 1893, p. 79. 
  3. ↑ «Diccionari Català-Valencià-BalearB». Diccionari català-valencià-balear. [Consulta: 2 juliol 2023].
  4. ↑ Bages, J.T.; Medina, J. Epistolari de Josep Torras i Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1994, p. 312 (Biblioteca "Abat Oliba"). ISBN 978-84-7826-534-3. 
  5. ↑ «Knives On Ampco Safety Tools». Arxivat de l'original el 2010-04-13. [Consulta: 26 octubre 2010].(anglès)
  6. ↑ Pàg.43/64[Enllaç no actiu](anglès)
  7. ↑ «Implementations quality hand-made garden tools and gardening gifts». Arxivat de l'original el 2010-05-29. [Consulta: 26 octubre 2010].(anglès)
  8. ↑ «Oregon Knife Club: Knewsletter».(anglès)
  9. ↑ Titanium blade knife Arxivat 2011-01-12 a Wayback Machine.(anglès)
  10. ↑ «K-01 Titanium Blade Knife (14.5cm): Scuba Knives: Diving Equipment: Wholesale Scuba Gear Discount». Arxivat de l'original el 2012-01-17. [Consulta: 26 octubre 2010].(anglès)
  11. ↑ The Ceramic Society of Japan. Advanced Ceramic Technologies & Products. Springer, 2012, p. 529. ISBN 978-4-431-53913-1. 
  12. ↑ «Cold Steel Knives - World's Strongest Sharpest Knives». Arxivat de l'original el 2010-10-19. [Consulta: 26 octubre 2010].(anglès)
  13. ↑ «Grivory Knives». Arxivat de l'original el 2010-06-12. [Consulta: 26 octubre 2010].(anglès)
  14. ↑ Smith, W. Some Remarks on the assassination of Julius Cæsar, 1827. 
  15. ↑ Patricia Shaw Fairman. Obra reunida de Patricia Shaw. Universidad de Oviedo, 2000, p. 134–. ISBN 9788483172049 [Consulta: 26 abril 2011]. 
  16. ↑ Le Tour du monde, 1868, p. 1– [Consulta: 26 abril 2011]. 
  17. ↑ Roman history. Outlines of Roman history: for families and schools, 1852, p. 55. 
  18. ↑ Domingo, C.F.. El naixement d’una vila rural valenciana: Cocentaina, 1245-1304. Publicacions de la Universitat de València, 2003, p. 233 (Col·lecció Oberta: Sèrie Història). ISBN 978-84-370-5502-2. 
  19. ↑ Muntaner, R.; Coroleu, J. Crónica d'en Ramon Muntaner (en aragonès). Imprenta "La Renaixensa", 1886, p. 436. 
  20. ↑ Vegeu Numeració del Casal d'Aragó
  21. ↑ A causa del punyal que tenia per costum portar
  22. ↑ «10 curiositats sobre Pere el Cerimoniós». Sàpiens.
  23. ↑ Carlos Sáez, A.C.G.. La correspondencia en la historia. Modelos y prácticas de la escritura epistolar (en castellà). Calambur, 2002, p. 54. ISBN 978-84-8359-307-3. 
  24. ↑ «Citer». Citer, 01-01-2020. [Consulta: 3 juliol 2023].
  25. ↑ de Riquer, M. L'arnès del cavaller: armes i armadures catalanes medievals. Edicions Ariel, 1968. 
  26. ↑ «Diccionari Català-Valencià-BalearB». Diccionari català-valencià-balear. [Consulta: 4 juliol 2023].
  27. ↑ Nouvelle histoire de France illustrée depuis les origines jusqu'à nos jours (en francès). Girard & Boitte, 1852, p. 89 (Nouvelle histoire de France illustrée depuis les origines jusqu'à nos jours). 
  28. ↑ Gonzato, S. La tempestosa vita di capitan Salgari (en italià). Neri Pozza, 2015, p. 52. ISBN 978-88-545-0981-8 [Consulta: 26 maig 2022]. 
  29. ↑ Martí, J.; Miranda, J.E.; Vitier, C. [et al.].. Con los pobres de la tierra (en castellà). Biblioteca Ayacucho, 1991, p. 8 (Biblioteca Ayacucho). ISBN 978-980-276-160-9. 
  30. ↑ L'Avenç, literari, artístic, científic: revista mensual illustrada (en portuguès), 1892, p. 256. 


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Punyal&oldid=32169151»