Daga

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Daga Neolitica
Daga cèltica

Una daga (del llatí vulgar daca) és un arma blanca de làmina aplanada i punta aguda. És més llarga que un punyal i més curta que una espasa. Sol tenir doble fil i guarda per protegir el puny. Es portava com a arma secundària, complementària a l'espasa. També solien portar-ne les dones com a protecció. Les dagues més primitives apareixen en el tercer mil·lenni aC, en l'edat de bronze. Els materials amb què es fabricaven eren os, marfil i sílex.

Les dagues s'associen a la covardia i la traïció. El cas més famós d'un assassinat amb una daga fou el de Juli Cèsar, emperador romà que patí 33 cops de daga, una per cada un dels membres del Senat. Però, irònicament, les dagues estan relacionades també amb la determinació i el coratge.[1][2][3]

Referències literàries[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Daga
  1. Suetoni. Vides dels dotze cèsars, vol. I: Cèsar. Fundació Bernat Metge, p. 106–. ISBN 9788498590449 [Consulta: 17 novembre 2010].  Suetoni; Vides dels dotze cèsars.(català)
  2. Descripció de l'assassinat per Nicolau de Damasc.(anglès)
  3. Plutarc. Vides paral·leles, vol. VI: Foció i Cató el Jove. Dio i Brutus. Fundació Bernat Metge, p. 15–. ISBN 9788472259409 [Consulta: 17 novembre 2010]. Plutarc."Espases".(català)
  4. Serafí Pitarra; "Lo ferrer de tall".(català)
  5. Text actualitzat.(català)

Vegeu també[modifica | modifica el codi]