Alfred Kastler: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
amplio refs
amplio refs
Línia 1: Línia 1:
{{Infotaula persona}}
{{Infotaula persona}}


'''Alfred Kastler''' ([[Guebwiller]], [[França]] [[1902]] - [[Bandol]] [[1984]]) fou un [[físic]] i professor universitari francès guardonat amb el [[Premi Nobel de Física]] l'any [[1966]] ''per la descoberta i el desenvolupament de mètodes óptics per l'estudi de les ressonàncies hertzianes en els àtoms''.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Happer, William|enllaçautor=William Happer|publicació=Physics Today|data=Maig 1984|volum=37|exemplar=5|pàgines=101–102|url=http://www.physicstoday.org/resource/1/phtoad/v37/i5/p101_s1?bypassSSO=1|doi=10.1063/1.2916219|bibcode=1984PhT....37e.101H}}</ref><ref>{{ref-web|url=http://nobelprize.org/alfred_nobel/|títol=Alfred Nobel – The Man Behind the Nobel Prize|last=|first=|date=|website=Nobel Foundation}}</ref><ref>{{Ref-web|url=http://nobelprize.org/prize_awarders/|títol=The Nobel Prize Awarders|data=15. 10. 2008|editor=web.archive.org|consulta=4. 2. 2019|arxiudata=15. 10. 2008|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20081015013145/http://nobelprize.org/prize_awarders/|url-status=unfit}}</ref><ref>{{Ref-web|url=http://nobelprize.org/award_ceremonies/|títol=The Nobel Prize Award Ceremonies|data=22. 8. 2008|editor=web.archive.org|consulta=4. 2. 2019|arxiudata=22. 08. 2008|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20080822184717/http://nobelprize.org/award_ceremonies/|url-status=unfit}}</ref><ref>{{Ref-web|url=http://nobelprize.org/nobel_prizes/|títol=The Nobel Prize|cognom=|nom=|data=|editor=Nobel Foundation|arxiuurl=|arxiudata=|dead-url=|consulta=4. 2. 2019}}</ref><ref>{{Ref-web|url=https://www.nobelprize.org/prizes/physics/1966/summary/|títol=The Nobel Prize in Physics 1966|editor=NobelPrize.org|llengua=en-US|consulta=21. 12. 2018}}</ref>
'''Alfred Kastler''' ([[Guebwiller]], [[França]] [[1902]] - [[Bandol]] [[1984]])<ref>{{Ref-publicació|article=DR. ALFRED KASTLER, 81, NOBEL PRIZE-WINNER, DIES|url=https://www.nytimes.com/1984/01/08/obituaries/dr-alfred-kastler-81-nobel-prize-winner-dies.html|publicació=The New York Times|data=1984-01-08|issn=0362-4331|llengua=en-US|nom=Walter|cognom=Sullivan}}</ref> fou un [[físic]] i professor universitari francès guardonat amb el [[Premi Nobel de Física]] l'any [[1966]] ''per la descoberta i el desenvolupament de mètodes óptics per l'estudi de les ressonàncies hertzianes en els àtoms''.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Happer, William|enllaçautor=William Happer|publicació=Physics Today|data=Maig 1984|volum=37|exemplar=5|pàgines=101–102|url=http://www.physicstoday.org/resource/1/phtoad/v37/i5/p101_s1?bypassSSO=1|doi=10.1063/1.2916219|bibcode=1984PhT....37e.101H}}</ref><ref>{{ref-web|url=http://nobelprize.org/alfred_nobel/|títol=Alfred Nobel – The Man Behind the Nobel Prize|last=|first=|date=|website=Nobel Foundation}}</ref><ref>{{Ref-web|url=http://nobelprize.org/prize_awarders/|títol=The Nobel Prize Awarders|data=15. 10. 2008|editor=web.archive.org|consulta=4. 2. 2019|arxiudata=15. 10. 2008|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20081015013145/http://nobelprize.org/prize_awarders/|url-status=unfit}}</ref><ref>{{Ref-web|url=http://nobelprize.org/award_ceremonies/|títol=The Nobel Prize Award Ceremonies|data=22. 8. 2008|editor=web.archive.org|consulta=4. 2. 2019|arxiudata=22. 08. 2008|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20080822184717/http://nobelprize.org/award_ceremonies/|url-status=unfit}}</ref><ref>{{Ref-web|url=http://nobelprize.org/nobel_prizes/|títol=The Nobel Prize|cognom=|nom=|data=|editor=Nobel Foundation|arxiuurl=|arxiudata=|dead-url=|consulta=4. 2. 2019}}</ref><ref>{{Ref-web|url=https://www.nobelprize.org/prizes/physics/1966/summary/|títol=The Nobel Prize in Physics 1966|editor=NobelPrize.org|llengua=en-US|consulta=21. 12. 2018}}</ref>


== Biografia ==
== Biografia ==
Línia 24: Línia 24:
== Recerca científica ==
== Recerca científica ==
=== Laboratori Kastler-Brossel ===
=== Laboratori Kastler-Brossel ===
Col·laborant amb [[Jean Brossel]] va realitzar investigacions al voltant de la [[mecànica quàntica]], la interacció entre [[llum]] i [[àtoms]] i l'[[espectroscòpia]]. Treballant amb la combinació de la [[ressonància òptica]] i la [[ressonància magnètica nuclear|ressonància magnètica]] va desenvolupar la teoria del [[làser]]-[[màser]].<ref>{{ref-publicació|autor=Cohen-Tannoudji, Claude|authorlink=Claude Cohen-Tannoudji|títol=Obituary: Jean Brossel|publicació=Physics Today|data=Desembre 2003|Volum=56|issue=12|pàgines=81–82|doi=10.1063/1.4776720}}</ref><ref>{{ref-publicació|autor=Laloë, Franck|títol=Obituary: Jean Brossel (1918–2003)|publicació=Nature|Volum=422|issue=6929|pàgines=274|data=20 març 2003|doi=10.1038/422274a|pmid=12646909|bibcode=2003Natur.422..274L|s2cid=36891325|doi-access=free}}</ref><ref>{{Ref-web |url=http://www.cnrs.fr/fr/recherche/prix/medaillesor.htm |títol=CNRS – Médailles d'or |consulta=2014-07-30 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20110120174737/http://www.cnrs.fr/fr/recherche/prix/medaillesor.htm |arxiudata=2011-01-20 |url-status=dead }}</ref><ref name="Feynman">{{ref-llibre | cognom1 = Feynman | nom1 = Richard | cognom2 = Leighton | nom2 = Robert | cognom3 = Sands | nom3 = Matthew | títol= The Feynman Lectures on Physics | volum= 3 | editorial = California Institute of Technology | data= 1964 | url = https://feynmanlectures.caltech.edu/III_01.html | isbn = 978-0201500646 | access-data= 19 desembre 2020 }}</ref><ref>{{ref-publicació|cognom1=Jaeger|nom1=Gregg|títol=What in the (quantum) world is macroscopic?|publicació=American Journal of Physics| data=September 2014|Volum=82|issue=9|pàgines=896–905| doi=10.1119/1.4878358| bibcode = 2014AmJPh..82..896J }}</ref><ref name=Born1926>{{ref-publicació|author-link1= Max Born |cognom=Born|nom=M.|títol=Zur Quantenmechanik der Stoßvorgänge|trans-títol=On the Quantum Mechanics of Collision Processes|publicació=Zeitschrift für Physik|Volum=37|pàgines=863–867|any=1926|doi=10.1007/BF01397477|bibcode = 1926ZPhy...37..863B|issue=12|s2cid=119896026}}</ref> <ref>{{Ref-llibre |cognom=Duckett |nom=Simon |títol=Foundations of Spectroscopy |cognom2=Gilbert |nom2=Bruce |editor=Oxford Science Publications |any=2000 |isbn=978-0198503354}}</ref><ref>{{Citation |cognom=Bartusiak |nom=Marcia |títol=Einstein's Unfinished Symphony: The Story of a Gamble, Two Black Holes, and a New Age of Astronomy |data=2017-06-27 |url=https://www.degruyter.com/document/doi/10.12987/9780300228120/html |work=Einstein’s Unfinished Symphony |consulta=2023-05-22 |editor=Yale University Press |llengua=en |doi=10.12987/9780300228120 |oclc=1039140043 |isbn=9780300228120| }} [https://books.google.com/books?id=6mMlDwAAQBAJ Google Books]</ref><ref>{{Ref-llibre |url=https://books.google.com/books?id=U5MdAQAAIAAJ |títol=The Oxford American College Dictionary |data=2002 |editor=G.P. Putnam's Sons |isbn=9780399144158 |oclc=48965005}}</ref> <ref>{{ref-publicació |nom1=A.G. |cognom1=Fox |nom2=T. |cognom2=Li |url=http://www.nature.com/nature/journal/v402/n6758/abs/402138a0.html |títol=Resonant modes in a maser interferometer |publicació=Bell Syst. Tech. J. |Volum=40 |issue=2 |pàgines=453–488 |any=1961|doi=10.1002/j.1538-7305.1961.tb01625.x }}</ref><ref name=IsmailPollnau2016>{{ref-publicació | cognom1 = Ismail | nom1 = N. | cognom2 = Kores | nom2 = C. C. | cognom3 = Geskus | nom3 = D. | last4 = Pollnau | first4 = M. | any = 2016 | títol= Fabry-Pérot resonator: spectral line shapes, generic and related Airy distributions, linewidths, finesses, and performance at low or frequency-dependent reflectivity | journal = Optics Express | volum= 24 | issue = 15| pages = 16366–16389 | doi = 10.1364/OE.24.016366 | pmid = 27464090 | bibcode = 2016OExpr..2416366I | url = http://kth.diva-portal.org/smash/get/diva2:948682/FULLTEXT01 | doi-access = free }}</ref><ref name="Lotsch_1969_65">{{ref-publicació |nom=H.K.V. |cognom=Lotsch |títol=The Fabry-Perot resonator Part I |publicació=Optik |Volum=28 |any=1968 |pàgines=65–75}}</ref><ref name="Lotsch_1969_328">{{ref-publicació |nom=H.K.V. |cognom=Lotsch |títol=The Fabry-Perot resonator Part II |publicació=Optik |Volum=28 |any=1969 |pàgines=328–345}}</ref><ref name="Lotsch_1969_555">{{ref-publicació |nom=H.K.V. |cognom=Lotsch |títol=The Fabry-Perot resonator. Part III |publicació=Optik |Volum=28 |any=1969 |pàgines=555–574}}</ref><ref name="Lotsch_1969_130">{{ref-publicació |nom=H.K.V. |cognom=Lotsch |títol=The Fabry-Perot resonator. Part IV |publicació=Optik |Volum=29 |any=1969 |pàgines=130–145}}</ref><ref>{{ref-publicació |nom=H.K.V. |cognom=Lotsch |títol=The Fabry-Perot resonator Part V |publicació=Optik |Volum=29 |any=1969 |pàgines=622–623}}</ref><ref name="Hoult1997">{{Ref-publicació |doi = 10.1002/(SICI)1099-0534(1997)9:5<277::AID-CMR1>3.0.CO;2-W|títol= NMR signal reception: Virtual photons and coherent spontaneous emission|journal = Concepts in Magnetic Resonance|volum= 9|issue = 5|pages = 277–297|any = 1997|cognom1 = Hoult|nom1 = D. I.|cognom2 = Bhakar|nom2 = B.}}</ref><ref>{{ref-publicació |autor= Rabi, I.I. |author2 = Zacharias, J.R. |author3 = Millman, S. |author4 = Kusch, P. |títol= A New Method of Measuring Nuclear Magnetic Moment |journal = [[Physical Review]] |volum= 53 |data= 1938 |doi = 10.1103/PhysRev.53.318 |issue = 4 |bibcode = 1938PhRv...53..318R |pages = 318–327 |doi-access = free }}</ref><ref>{{Ref-web|url=https://www.nobelprize.org/prizes/physics/1944/rabi/biographical/|títol=The Nobel Prize in Physics 1944|editor=NobelPrize.org}}</ref><ref name=Filler2009b>{{ref-publicació|doi=10.1038/npre.2009.3267.5|títol=The History, Development and Impact of Computed Imaging in Neurological Diagnosis and Neurosurgery: CT, MRI, and DTI|data=2009|autor=Filler, Aaron|publicació=Nature Precedings|doi-access=free}}</ref><ref>{{Ref-web|url=https://www.nobelprize.org/prizes/physics/1952/summary/|títol=The Nobel Prize in Physics 1952|editor=NobelPrize.org}}</ref><ref>{{ref-llibre |cognom=Taylor |nom=Nick |títol=LASER: The inventor, the Nobel laureate, and the thirty-year patent war |any=2000 |editor=Simon & Schuster |Lloc=Nova York |isbn=0-684-83515-0 }} Page 56.</ref><ref name="Demtroder">{{ref-llibre | cognom=Demtroder | nom=W. | títol=Laser Spectroscopy: Basic Concepts and Instrumentation | editor=Springer | lloc=Berlin | any=1998 }}</ref><ref>{{ref-web |url=http://www.sintecoptronics.com/lamp4462.gif |títol=Lamp 4462 |editor=sintecoptronics.com |format=gif |consulta=2018-12-27}}<br/>{{ref-web |url=http://www.sintecoptronics.com/lamp5028.gif |títol=Lamp 5028 |editor=sintecoptronics.com |format=gif |consulta=2018-12-27}}</ref><ref name="nobel_lecture">{{Ref-web|cognom=Townes|nom=Charles H.|author-link=Charles H. Townes|data=1964-12-11|títol=Production of coherent radiation by atoms and molecules - Nobel Lecture|url=https://www.nobelprize.org/uploads/2018/06/townes-lecture.pdf|url-status=live|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20200827171449/https://www.nobelprize.org/uploads/2018/06/townes-lecture.pdf|arxiudata=2020-08-27|consulta=2020-08-27|archive-format=pdf|editor=The Nobel Prize|pàgina=63|quote=We called this general type of system the maser, an acronym for microwave amplification by stimulated emission of radiation. The idea has been successfully extended to such a variety of devices and frequencies that it is probably well to generalize the name - perhaps to mean molecular amplification by stimulated emission of radiation.}}</ref><ref>{{ref-llibre |data=2004 |títol=The History of the Laser |autor=Mario Bertolotti |editor=CRC Press |pàgina=180|isbn=978-1420033403}}</ref>
Col·laborant amb [[Jean Brossel]] va realitzar investigacions al voltant de la [[mecànica quàntica]], la interacció entre [[llum]] i [[àtoms]] i l'[[espectroscòpia]]. Treballant amb la combinació de la [[ressonància òptica]] i la [[ressonància magnètica nuclear|ressonància magnètica]] va desenvolupar la teoria del [[làser]]-[[màser]].


[[Fitxer:Alfred_Kastler_French_physicist.jpg|miniatura|260x260px| Kastler ca. 1967]]
[[Fitxer:Alfred_Kastler_French_physicist.jpg|miniatura|260x260px| Kastler ca. 1967]]

Revisió del 15:54, 24 ago 2023

Infotaula de personaAlfred Kastler

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Frédéric Henri Alfred Kastler Modifica el valor a Wikidata
3 maig 1902 Modifica el valor a Wikidata
Guebwiller (Imperi Alemany) Modifica el valor a Wikidata
Mort7 gener 1984 Modifica el valor a Wikidata (81 anys)
Bandòu (França) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaBures-sur-Yvette Modifica el valor a Wikidata
President Acció Contra la Fam
1979 – 1984 – Françoise Giroud →
President Association des anciens élèves, élèves et amis de l'École normale supérieure (en) Tradueix
President Comité français d’optique (fr) Tradueix
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióÉcole Normale Supérieure
Facultat de Ciències de París - doctorat (–1935) Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiPierre Daure Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFísica, espectroscòpia, electrònica i òptica Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciófísic, professor d'universitat, poeta, investigador Modifica el valor a Wikidata
OcupadorFacultat de Ciències de París Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Acadèmia Alemanya de Ciències Leopoldina (1970–)
Acadèmia Francesa de les Ciències (1964–)
Acadèmia Polonesa de les Ciències
Acadèmia de Ciències de l'RDA
Acadèmia Internacional d'Història de la Ciència
Reial Acadèmia d'Arts i Ciències dels Països Baixos
Acadèmia de Ciències d'Hongria
Polish Physical Society (en) Tradueix
Koninklijke Vlaamse Academie van België voor Wetenschappen en Kunsten Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoralClaude Cohen-Tannoudji, Gérard Daury i Françoise Rioux-Damidau (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsClaude Kastler, Daniel Kastler Modifica el valor a Wikidata
Premis
Find a Grave: 94727371 Modifica el valor a Wikidata

Alfred Kastler (Guebwiller, França 1902 - Bandol 1984)[1] fou un físic i professor universitari francès guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1966 per la descoberta i el desenvolupament de mètodes óptics per l'estudi de les ressonàncies hertzianes en els àtoms.[2][3][4][5][6][7]

Biografia

Kastler va néixer el 3 de maig de 1902 a Guebwiller (Alsàcia, Imperi Alemany- en aquells moments formava part d'Alemanya però que avui dia forma part de França-) i més tard va anar al Lycée Bartholdi de Colmar, Alsàcia, i a l'École Normale Supérieure de París el 1921. Després dels seus estudis, el 1926 va començar a ensenyar física al Lycée de Mülhausen, i després va ensenyar a la Universitat de Bordeus, on va ser professor universitari fins al 1941. Georges Bruhat li va demanar que tornés a l'École Normale Supérieure, on finalment va obtenir una càtedra el 1952.

Col·laborant amb Jean Brossel, va investigar la mecànica quàntica, la interacció entre la llum i els àtoms i l’espectroscòpia. Kastler, treballant en la combinació de ressonància òptica i ressonància magnètica, va desenvolupar la tècnica del bombament òptic. Aquests treballs van portar a la finalització de la teoria dels làsers i màsers.

Va guanyar el Premi Nobel de Física l'any 1966 «pel descobriment i desenvolupament de mètodes òptics per estudiar les ressonàncies hertzianes en els àtoms».

Va ser president de la junta de l'Institut d'optique théorique et appliquée i va ser el primer president de l’organització no governamental (ONG) Acció Contra la Fam.

Kastler també va escriure poesia (en alemany). El 1971 va publicar Europa, ma patrie: Deutsche Lieder eines französischen Europäers (és a dir, 'Europa, la meva pàtria: cançons alemanyes d'un europeu francès').

El 1976, Kastler va ser elegit membre de la American Philosophical Society.[8]

El 1978 esdevingué membre estranger de la Reial Acadèmia d'Arts i Ciències dels Països Baixos.[9]

El 1979, Kastler va rebre la medalla Wilhelm Exner.[10]

Kastler morí el 7 de gener de 1984 a la ciutat de Bandol, situada a la regió de Provença-Alps-Costa Blava.

Recerca científica

Laboratori Kastler-Brossel

Col·laborant amb Jean Brossel va realitzar investigacions al voltant de la mecànica quàntica, la interacció entre llum i àtoms i l'espectroscòpia. Treballant amb la combinació de la ressonància òptica i la ressonància magnètica va desenvolupar la teoria del làser-màser.[11][12][13][14][15][16] [17][18][19] [20][21][22][23][24][25][26][27][28][29][30][31][32][33][34][35][36]

Kastler ca. 1967

El professor Kastler va passar la major part de la seva carrera investigadora a l’École Normale Supérieure, on va començar després de la guerra amb el seu alumne, Jean Brossel, un petit grup de recerca sobre espectroscòpia.

Durant els quaranta anys següents, aquest grup ha format molts joves físics i ha tingut un impacte significatiu en el desenvolupament de la ciència de la Física atòmica a França. El Laboratoire de Spectroscopie hertzienne va passar a dir-se Laboratoire Kastler-Brossel el 1994 i té una part del seu laboratori a la Universitat Pierre i Marie Curie, principalment a l’École Normale Supérieure.

Política global

Va ser un dels signants de l'acord de convocatòria d'una convenció per redactar una constitució mundial.[37][38] Com a resultat, per primera vegada en la història de la humanitat, es va convocar una Assemblea Constituent Mundial per redactar i adoptar la Constitució per a la Federació de la Terra.[39]

Mort

El professor Kastler va morir el 7 de gener de 1984 a Bandòu, França.[40]

Referències

  1. ↑ Sullivan, Walter «DR. ALFRED KASTLER, 81, NOBEL PRIZE-WINNER, DIES» (en anglès). The New York Times, 08-01-1984. ISSN: 0362-4331.
  2. ↑ Happer, William Physics Today, 37, 5, Maig 1984, pàg. 101–102. Bibcode: 1984PhT....37e.101H. DOI: 10.1063/1.2916219.
  3. ↑ «Alfred Nobel – The Man Behind the Nobel Prize».
  4. ↑ «The Nobel Prize Awarders». web.archive.org, 15. 10. 2008. Arxivat de l'original el 15. 10. 2008. [Consulta: 4. 2. 2019].
  5. ↑ «The Nobel Prize Award Ceremonies». web.archive.org, 22. 8. 2008. Arxivat de l'original el 22. 08. 2008. [Consulta: 4. 2. 2019].
  6. ↑ «The Nobel Prize». Nobel Foundation. [Consulta: 4. 2. 2019].
  7. ↑ «The Nobel Prize in Physics 1966» (en anglès americà). NobelPrize.org. [Consulta: 21. 12. 2018].
  8. ↑ «APS Member History». search.amphilsoc.org. [Consulta: 25 juliol 2022].
  9. ↑ «A.H.F. Kastler (1902 - 1984)». Royal Netherlands Academy of Arts and Sciences. [Consulta: 19 juliol 2015].
  10. ↑ Editor, ÖGV. (2015). Wilhelm Exner Medal. Austrian Trade Association. ÖGV. Austria.
  11. ↑ Cohen-Tannoudji, Claude «Obituary: Jean Brossel». Physics Today, Desembre 2003, pàg. 81–82. DOI: 10.1063/1.4776720.
  12. ↑ Laloë, Franck «Obituary: Jean Brossel (1918–2003)». Nature, 20-03-2003, pàg. 274. Bibcode: 2003Natur.422..274L. DOI: 10.1038/422274a. PMID: 12646909.
  13. ↑ «CNRS – Médailles d'or». Arxivat de l'original el 2011-01-20. [Consulta: 30 juliol 2014].
  14. ↑ Feynman, Richard; Leighton, Robert; Sands, Matthew. The Feynman Lectures on Physics. 3. California Institute of Technology, 1964. ISBN 978-0201500646. 
  15. ↑ Jaeger, Gregg «What in the (quantum) world is macroscopic?». American Journal of Physics, September 2014, pàg. 896–905. Bibcode: 2014AmJPh..82..896J. DOI: 10.1119/1.4878358.
  16. ↑ Born, M. «Zur Quantenmechanik der Stoßvorgänge». Zeitschrift für Physik, 1926, pàg. 863–867. Bibcode: 1926ZPhy...37..863B. DOI: 10.1007/BF01397477.
  17. ↑ Duckett, Simon; Gilbert, Bruce. Oxford Science Publications. Foundations of Spectroscopy, 2000. ISBN 978-0198503354. 
  18. ↑ Yale University Press, ed., ISBN 9780300228120, OCLC 1039140043, doi:10.12987/9780300228120, <https://www.degruyter.com/document/doi/10.12987/9780300228120/html> Google Books
  19. ↑ G.P. Putnam's Sons. The Oxford American College Dictionary, 2002. ISBN 9780399144158. OCLC 48965005. 
  20. ↑ Fox, A.G.; Li, T. «Resonant modes in a maser interferometer». Bell Syst. Tech. J., 1961, pàg. 453–488. DOI: 10.1002/j.1538-7305.1961.tb01625.x.
  21. ↑ Ismail, N.; Kores, C. C.; Geskus, D. «Fabry-Pérot resonator: spectral line shapes, generic and related Airy distributions, linewidths, finesses, and performance at low or frequency-dependent reflectivity». Falta indicar la publicació, 24, 2016. Bibcode: 2016OExpr..2416366I. DOI: 10.1364/OE.24.016366. PMID: 27464090.
  22. ↑ Lotsch, H.K.V. «The Fabry-Perot resonator Part I». Optik, 1968, pàg. 65–75.
  23. ↑ Lotsch, H.K.V. «The Fabry-Perot resonator Part II». Optik, 1969, pàg. 328–345.
  24. ↑ Lotsch, H.K.V. «The Fabry-Perot resonator. Part III». Optik, 1969, pàg. 555–574.
  25. ↑ Lotsch, H.K.V. «The Fabry-Perot resonator. Part IV». Optik, 1969, pàg. 130–145.
  26. ↑ Lotsch, H.K.V. «The Fabry-Perot resonator Part V». Optik, 1969, pàg. 622–623.
  27. ↑ Hoult, D. I.; Bhakar, B. «NMR signal reception: Virtual photons and coherent spontaneous emission». Falta indicar la publicació, 9, 1997. DOI: 10.1002/(SICI)1099-0534(1997)9:5<277::AID-CMR1>3.0.CO;2-W.
  28. ↑ Rabi, I.I. «A New Method of Measuring Nuclear Magnetic Moment». Falta indicar la publicació, 53, 1938. Bibcode: 1938PhRv...53..318R. DOI: 10.1103/PhysRev.53.318.
  29. ↑ «The Nobel Prize in Physics 1944». NobelPrize.org.
  30. ↑ Filler, Aaron «The History, Development and Impact of Computed Imaging in Neurological Diagnosis and Neurosurgery: CT, MRI, and DTI». Nature Precedings, 2009. DOI: 10.1038/npre.2009.3267.5.
  31. ↑ «The Nobel Prize in Physics 1952». NobelPrize.org.
  32. ↑ Taylor, Nick. Simon & Schuster. LASER: The inventor, the Nobel laureate, and the thirty-year patent war, 2000. ISBN 0-684-83515-0.  Page 56.
  33. ↑ Demtroder, W. Springer. Laser Spectroscopy: Basic Concepts and Instrumentation, 1998. 
  34. ↑ «Lamp 4462» (gif). sintecoptronics.com. [Consulta: 27 desembre 2018].
    «Lamp 5028» (gif). sintecoptronics.com. [Consulta: 27 desembre 2018].
  35. ↑ Townes, Charles H. «Production of coherent radiation by atoms and molecules - Nobel Lecture» p. 63. The Nobel Prize, 11-12-1964. Arxivat de l'original el 2020-08-27. [Consulta: 27 agost 2020].
  36. ↑ Mario Bertolotti. CRC Press. The History of the Laser, 2004, p. 180. ISBN 978-1420033403. 
  37. ↑ «Letters from Thane Read asking Helen Keller to sign the World Constitution for world peace. 1961». Helen Keller Archive. American Foundation for the Blind. [Consulta: 1r juliol 2023].
  38. ↑ «Letter from World Constitution Coordinating Committee to Helen, enclosing current materials». Helen Keller Archive. American Foundation for the Blind. [Consulta: 3 juliol 2023].
  39. ↑ «Preparing earth constitution | Global Strategies & Solutions | The Encyclopedia of World Problems». The Encyclopedia of World Problems | Union of International Associations (UIA). [Consulta: 15 juliol 2023].
  40. ↑ «Dr. Alfred Kastler, 81, Nobel Prize-Winner, Dies». , 08-01-1984 [Consulta: 6 novembre 2010].

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alfred Kastler
  • «Alfred Kastler» (en anglès). The Nobel Prize. The Nobel Foundation.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Alfred_Kastler&oldid=32381854»