Vés al contingut

Ciclooxigenasa: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 30: Línia 30:
Recerques recents han donat a conèixer que la inhibició de la COX-1, sense la consegüent inhibició de la funció antiagregatòria plaquetària, es tracta de la principal raó per la qual l'aspirina resulta tan efectiva en la reducció d'esdeveniments cardíacs. D'altra banda, s'hauria conclòs amb què la COX-1 es veuria implicada en la senyalització cel·lular que manté l'homeòstasi en els teixits.
Recerques recents han donat a conèixer que la inhibició de la COX-1, sense la consegüent inhibició de la funció antiagregatòria plaquetària, es tracta de la principal raó per la qual l'aspirina resulta tan efectiva en la reducció d'esdeveniments cardíacs. D'altra banda, s'hauria conclòs amb què la COX-1 es veuria implicada en la senyalització cel·lular que manté l'homeòstasi en els teixits.


* '''Ciclooxigenasa 2 (COX-2).''' Té com a funció mediar els processos inflamatoris així com la senyalització per [[prostanoides]]. Comunament aquesta isoforma s'expressa una vegada induïda la resposta inflamatòria i la seva vegada, es troba com a constitutiva en [[Tiocianat|SCN]] i ronyó. L'expressió de COX-2 resulta provocada per mediadors inflamatoris diferents presents tant en les cèl·lules i els teixits. Cal destacar, que a diferència de la COX-1 aquesta es troba associada a l'embolcall nuclear de les cèl·lules.
* '''Ciclooxigenasa 2 (COX-2).''' Té com a funció mediar els processos inflamatoris així com la senyalització per [[prostanoides]]. Comunament aquesta isoforma s'expressa una vegada induïda la resposta inflamatòria i la seva vegada, es troba com a constitutiva en [[:es:Sistema_nervioso_central|SNC]] i ronyó<ref>{{Ref-publicació|article=Selective cyclooxygenase-2 inhibitors for the treatment of arthritis|url=https://linkinghub.elsevier.com/retrieve/pii/S0149291800800181|publicació=Clinical Therapeutics|data=1999-07|pàgines=1131–1157|volum=21|exemplar=7|doi=10.1016/S0149-2918(00)80018-1|llengua=en|nom=Horatio B.|cognom=Fung|nom2=Harold L.|cognom2=Kirschenbaum}}</ref>. L'expressió de COX-2 resulta provocada per mediadors inflamatoris diferents presents tant en les cèl·lules i els teixits. Cal destacar, que a diferència de la COX-1 aquesta es troba associada a l'embolcall nuclear de les cèl·lules.


L'ús d'aspirines comporta a una acció inhibitòria cap a totes dues molècules que, no obstant això, a vegades pot implicar un agreujament dels efectes ja presents en l'individu. N'és un exemple el sagnat en l'estómac. De la següent manera, les noves drogues calmants del dolor actuen sobre el COIX-2 deixant lliure al COX-1, proporcionant un alleujament del dolor sense propiciar els efectes secundaris associats a l'ús d'aspirines.
L'ús d'aspirines comporta a una acció inhibitòria cap a totes dues molècules que, no obstant això, a vegades pot implicar un agreujament dels efectes ja presents en l'individu. N'és un exemple el sagnat en l'estómac. De la següent manera, les noves drogues calmants del dolor actuen sobre el COIX-2 deixant lliure al COX-1, proporcionant un alleujament del dolor sense propiciar els efectes secundaris associats a l'ús d'aspirines.
Línia 47: Línia 47:
== Actuacions de la ciclooxigenasa ==
== Actuacions de la ciclooxigenasa ==
=== Ciclooxigenasa en la funció renal ===
=== Ciclooxigenasa en la funció renal ===
Podem trobar-nos la COX-1 en llocs diferents de l'organisme com ara són les arterioles aferents i eferents, els [[:es:Glomérulo_renal|glomèruls]] i la regió medul·lar i cortical dels conductes col·lectores. D'aquesta manera, la COX-1 s'encarrega d'assegurar el manteniment de les funcions fisiològiques del ronyó a més de dur a terme la regulació hemodinàmica del mateix i la taxa de filtració glomerular. Altrament, aquesta isoforma dona lloc a PGE2 i [[:es:Prostaglandina_D2|PGD2]] les quals s'encarreguen d'antagonitzar l'acció vasoconstrictora de l'[[:es:Angiotensina|angiotensina]] (Ang) a més d'inhibir l'alliberament de [[:es:Angiotensina|norepinefrina]].
Podem trobar-nos la COX-1 en llocs diferents de l'organisme com ara són les arterioles aferents i eferents<ref name=":0">{{Ref-publicació|article=Physiology and pathophysiology of cyclooxygenase-2 and prostaglandin E2 in the kidney|url=https://linkinghub.elsevier.com/retrieve/pii/S2211913215300620|publicació=Kidney Research and Clinical Practice|data=2015-12|pmc=PMC4688592|pmid=26779421|pàgines=194–200|volum=34|exemplar=4|doi=10.1016/j.krcp.2015.10.004|llengua=en|nom=Rikke|cognom=Nørregaard|nom2=Tae-Hwan|cognom2=Kwon|nom3=Jørgen|cognom3=Frøkiær}}</ref>, els [[:es:Glomérulo_renal|glomèruls]] i la regió medul·lar i cortical dels conductes col·lectores. D'aquesta manera, la COX-1 s'encarrega d'assegurar el manteniment de les funcions fisiològiques del ronyó a més de dur a terme la regulació hemodinàmica del mateix i la taxa de filtració glomerular<ref name=":1">{{Ref-publicació|article=Antiinflamatórios não esteróides inibidores da ciclooxigenase-2 (COX-2): aspectos atuais|url=http://www.scielo.br/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S0034-70942002000400014&lng=pt&nrm=iso&tlng=pt|publicació=Revista Brasileira de Anestesiologia|data=2002-07|issn=0034-7094|volum=52|exemplar=4|doi=10.1590/S0034-70942002000400014|llengua=en|nom=Carmen Luize|cognom=Kummer|nom2=Tereza Cristina R. B.|cognom2=Coelho}}</ref><ref>{{Ref-publicació|article=Adverse drug reactions and drug&ndash;drug interactions with over-the-counter NSAIDs|url=http://www.dovepress.com/adverse-drug-reactions-and-drugndashdrug-interactions-with-over-the-co-peer-reviewed-article-TCRM|publicació=Therapeutics and Clinical Risk Management|data=2015-07|issn=1178-203X|pmc=PMC4508078|pmid=26203254|pàgines=1061|doi=10.2147/TCRM.S79135|llengua=en|nom=Nicholas|cognom=Cooney|nom2=Charles|cognom2=Pollack|nom3=Paul|cognom3=Butkerait}}</ref><ref>{{Ref-publicació|article=Immunolocalization of cyclooxygenase‐2 in the macula densa of human elderly|url=https://febs.onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1016/S0014-5793%2899%2901088-1|publicació=FEBS Letters|data=1999-09-03|issn=0014-5793|pàgines=475–477|volum=457|exemplar=3|doi=10.1016/S0014-5793(99)01088-1|llengua=en|nom=François|cognom=Nantel|nom2=Emily|cognom2=Meadows|nom3=Danielle|cognom3=Denis|nom4=Brett|cognom4=Connolly|nom5=Kathleen M.|cognom5=Metters}}</ref>. Altrament, aquesta isoforma dona lloc a PGE2 i [[:es:Prostaglandina_D2|PGD2]] les quals s'encarreguen d'antagonitzar l'acció vasoconstrictora de l'[[:es:Angiotensina|angiotensina]] (Ang) a més d'inhibir l'alliberament de [[:es:Angiotensina|norepinefrina]]<ref name=":2">{{Ref-publicació|article=Anti-inflamatórios não esteroides: Efeitos cardiovasculares, cérebro-vasculares e renais|url=http://www.scielo.br/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S0066-782X2010000400019&lng=pt&nrm=iso&tlng=pt|publicació=Arquivos Brasileiros de Cardiologia|data=2010-04|issn=0066-782X|pàgines=556–563|volum=94|exemplar=4|doi=10.1590/S0066-782X2010000400019|llengua=en|nom=Michel|cognom=Batlouni}}</ref>.


Així doncs, els prostanoides s'encarreguen de promoure la vasodilatació, amb un consegüent augment de la perfusió de l'òrgan a més d'una redistribució en el flux sanguini des de l'escorça renal fins als [[:es:Nefrona|nefrons]] a la regió intramedul·lar. D'altra banda, la PGE2 al costat de la [[:es:Diosmina|PGF2a]], presenten efectes diürètics i natriurètics, mentre que quan la primera es troba al costat de la [[:es:Prostaciclina|PGI2]], té la capacitat d'antagonitzar l'acció de la [[:es:Hormona_antidiurética|vasopressina]].
Així doncs, els prostanoides s'encarreguen de promoure la vasodilatació, amb un consegüent augment de la perfusió de l'òrgan a més d'una redistribució en el flux sanguini des de l'escorça renal fins als [[:es:Nefrona|nefrons]] a la regió intramedul·lar<ref name=":2" />. D'altra banda, la PGE2 al costat de la [[:es:Diosmina|PGF2a]], presenten efectes diürètics i natriurètics, mentre que quan la primera es troba al costat de la [[:es:Prostaciclina|PGI2]], té la capacitat d'antagonitzar l'acció de la [[:es:Hormona_antidiurética|vasopressina]]<ref name=":2" />.


A pesar que la COX-2 hagi estat determinada com a patològica, aquesta també pot trobar-se constitutivament en els ronyons<ref name=":3">{{Ref-publicació|article=Coxibs—Beyond the GI Tract|url=https://linkinghub.elsevier.com/retrieve/pii/S0885392402006309|publicació=Journal of Pain and Symptom Management|data=2003-02|pàgines=41–49|volum=25|exemplar=2|doi=10.1016/S0885-3924(02)00630-9|llengua=en|nom=Anthony N.|cognom=DeMaria|nom2=Matthew R.|cognom2=Weir}}</ref><ref name=":4">{{Ref-publicació|article=Evidence That Links Loss of Cyclooxygenase-2 With Increased Asymmetric Dimethylarginine: Novel Explanation of Cardiovascular Side Effects Associated With Anti-Inflammatory Drugs|url=https://www.ahajournals.org/doi/10.1161/CIRCULATIONAHA.114.011591|publicació=Circulation|data=2015-02-17|issn=0009-7322|pmc=PMC4768634|pmid=25492024|pàgines=633–642|volum=131|exemplar=7|doi=10.1161/CIRCULATIONAHA.114.011591|llengua=en|nom=Blerina|cognom=Ahmetaj-Shala|nom2=Nicholas S.|cognom2=Kirkby|nom3=Rebecca|cognom3=Knowles|nom4=Malak|cognom4=Al’Yamani|nom5=Sarah|cognom5=Mazi}}</ref>. Estudis realitzats en rates COX-2 han aconseguit demostrar que aquesta isoforma pot exercir un paper fonamental en el desenvolupament dels ronyons<ref>{{Ref-publicació|article=Cyclooxygenase-2 in rat nephron development|url=https://www.physiology.org/doi/10.1152/ajprenal.1997.273.6.F994|publicació=American Journal of Physiology-Renal Physiology|data=1997-12-01|issn=1931-857X|pàgines=F994–F1002|volum=273|exemplar=6|doi=10.1152/ajprenal.1997.273.6.F994|llengua=en|nom=Ming-Zhi|cognom=Zhang|nom2=Jun-Ling|cognom2=Wang|nom3=H.-F.|cognom3=Cheng|nom4=Raymond C.|cognom4=Harris|nom5=James A.|cognom5=McKanna}}</ref>, on una falta de la mateixa es veu expressada en un defecte greu en la formació renal.
A pesar que la COX-2 hagi estat determinada com a patològica, aquesta també pot trobar-se constitutivament en els ronyons. Estudis realitzats en rates COX-2 han aconseguit demostrar que aquesta isoforma pot exercir un paper fonamental en el desenvolupament dels ronyons, on una falta de la mateixa es veu expressada en un defecte greu en la formació renal.


D'aquesta manera, la COX-2 està situada en regions de gran importància per a la funció renal, estant concentrades principalment pel que fa a la regió medul·lar i en grau més baix, a la regió cortical. En major especificat, aquesta isoforma pot trobar-se en l'artèria renal, l'[[:es:Endotelio|endoteli]], les cèl·lules de múscul llis de les arterioles, els [[:es:Fibroblasto|fibroblastos]] intersticials i els [[:es:Podocito|podòcits]] en ronyons sans. A més d'això, la COX-2 pot trobar-se expressada en la gruixuda branca ascendent del bucle d'Hendel i en la [[:es:Mácula_densa|màcula densa]], la funció de la qual consisteix a mediar la interacció entre filtració glomerular i la reabsorció proximal.
D'aquesta manera, la COX-2 està situada en regions de gran importància per a la funció renal, estant concentrades principalment pel que fa a la regió medul·lar i en grau més baix<ref name=":4" />, a la regió cortical. En major especificat, aquesta isoforma pot trobar-se en l'artèria renal, l'[[:es:Endotelio|endoteli]], les cèl·lules de múscul llis de les arterioles, els [[:es:Fibroblasto|fibroblastos]] intersticials i els [[:es:Podocito|podòcits]] en ronyons sans<ref>{{Ref-publicació|article=Interspecies Differences in Renal Localization of Cyclooxygenase Isoforms: Implications in Nonsteroidal Antiinflammatory Drug-Related Nephrotoxicity|url=http://journals.sagepub.com/doi/10.1177/019262339802600504|publicació=Toxicologic Pathology|data=1998-09|issn=0192-6233|pàgines=612–620|volum=26|exemplar=5|doi=10.1177/019262339802600504|llengua=en|nom=Kanwar Nasir M.|cognom=Khan|nom2=Catherine M.|cognom2=Venturini|nom3=Roderick T.|cognom3=Bunch|nom4=Jacquline A.|cognom4=Brassard|nom5=Alane T.|cognom5=Koki}}</ref>. A més d'això, la COX-2 pot trobar-se expressada en la gruixuda branca ascendent del bucle d'Hendel i en la [[:es:Mácula_densa|màcula densa]], la funció de la qual consisteix a mediar la interacció entre filtració glomerular i la reabsorció proximal.


D'igual manera que la COX-1, les PGs també deriven de la COX-2, adquirint així una gran importància com a moduladors fisiològics de l'equilibri hídric i del to vascular en els ronyons. Les PGs majors presents en el teixit renal són PGE2 i PGI2, sent la primera d'elles sintetitzada per l'epiteli tubular i les [[:es:Célula_intersticial|cèl·lules intersticials]]. Mentrestant, el PGI2 es troba en l'escorça renal, la qual s'encarrega de controlar la taxa de filtració glomerular així com la secreció de [[:es:Renina|renina]].
D'igual manera que la COX-1, les PGs també deriven de la COX-2, adquirint així una gran importància com a moduladors fisiològics de l'equilibri hídric i del to vascular en els ronyons<ref name=":1" /><ref name=":5">{{Ref-publicació|article=Cyclooxygenase in biology and disease|url=https://onlinelibrary.wiley.com/doi/abs/10.1096/fasebj.12.12.1063|publicació=The FASEB Journal|data=1998-09|issn=0892-6638|pàgines=1063–1073|volum=12|exemplar=12|doi=10.1096/fasebj.12.12.1063|llengua=en|nom=Raymond N.|cognom=DuBois|nom2=Steven B.|cognom2=Abramson|nom3=Leslie|cognom3=Crofford|nom4=Rajnish A.|cognom4=Gupta|nom5=Lee S.|cognom5=Simon}}</ref>. Les PGs majors presents en el teixit renal són PGE2 i PGI2, sent la primera d'elles sintetitzada per l'epiteli tubular i les [[:es:Célula_intersticial|cèl·lules intersticials]]. Mentrestant, el PGI2 es troba en l'escorça renal, la qual s'encarrega de controlar la taxa de filtració glomerular així com la secreció de [[:es:Renina|renina]]<ref name=":3" /><ref>{{Ref-publicació|article=PGE 2 EP 3 receptor downregulates COX-2 expression in the medullary thick ascending limb induced by hypertonic NaCl|url=https://www.physiology.org/doi/10.1152/ajprenal.00204.2014|publicació=American Journal of Physiology-Renal Physiology|data=2014-09-15|issn=1931-857X|pàgines=F736–F746|volum=307|exemplar=6|doi=10.1152/ajprenal.00204.2014|llengua=en|nom=Shoujin|cognom=Hao|nom2=Alejandra|cognom2=Hernandez|nom3=Mariana|cognom3=Quiroz-Munoz|nom4=Carlos|cognom4=Cespedes|nom5=Carlos P.|cognom5=Vio}}</ref>.


==== Hipovolèmia ====
==== Hipovolèmia ====
La hipovolèmia es caracteritza per expressar una disminució del volum sanguini principlament a conseqüència de la pèrdua excessiva d'aigua en el ronyó o bé, d'una hemorràgia. A deriva d'això, es dona lloc a una disminució de la pressió arterial que podria derivar en un xoc hipovolèmic i la mort.
La hipovolèmia es caracteritza per expressar una disminució del volum sanguini principlament a conseqüència de la pèrdua excessiva d'aigua en el ronyó o bé, d'una hemorràgia. A deriva d'això, es dona lloc a una disminució de la pressió arterial que podria derivar en un xoc hipovolèmic i la mort<ref name=":1" /><ref name=":2" />.


En un estat d'hipovolèmia i, per tant, el consegüent esgotament dels nivells de sodi, es produeix un augment de la COX-2 a la regió cortical, mentre que al seu torn, una disminució de la seva expressió a la regió medul·lar que deriva en l'activació el [[:es:Sistema_renina-angiotensina-aldosterona|sistema de renina-angiotensina-aldosterona]]. Les cèl·lules juxtaglomerulars tenen per funció secretar l'hormona renina, la qual contribueix a la formació d'Ang.II, encarregada de la vasoconstricció de l'arteriola eferent, així com de la norepinefrina, la qual cosa provoca un augmento de la pressió hidroestàtica intraglomerular. Al seu torn, aquesta hormona estimula la secreció d'[[:es:Aldosterona|aldosterona]], la qual s'encarrega de promoure la reabsorció de sodi i induir l'alliberament de l'hormona [[:es:Hormona_antidiurética|ADH]], que augmenta la reabsorció no sols d'aigua sinó també d'urea. Mentrestant, l'angiotensina duu a terme l'estimulació de la síntesi de PGs vasodilatadors renals, garantint així la retroalimentació tubologlomerular que restableix la taxa de filtració glomerular i assegura el flux sanguini normal a fi de protegir el ronyó d'una possible deterioració funcional agut. D'aquesta manera, l'administració de fàrmacs AINEs de la COX-2 tant selectius com no selectius, prevenen l'alliberament de renina i, en conseqüència, el restabliment de la funció renal.
En un estat d'hipovolèmia i, per tant, el consegüent esgotament dels nivells de sodi, es produeix un augment de la COX-2 a la regió cortical, mentre que al seu torn, una disminució de la seva expressió a la regió medul·lar que deriva en l'activació el [[:es:Sistema_renina-angiotensina-aldosterona|sistema de renina-angiotensina-aldosterona]]. Les cèl·lules juxtaglomerulars tenen per funció secretar l'hormona renina, la qual contribueix a la formació d'Ang.II, encarregada de la vasoconstricció de l'arteriola eferent, així com de la norepinefrina, la qual cosa provoca un augmento de la pressió hidroestàtica intraglomerular. Al seu torn, aquesta hormona estimula la secreció d'[[:es:Aldosterona|aldosterona]], la qual s'encarrega de promoure la reabsorció de sodi i induir l'alliberament de l'hormona [[:es:Hormona_antidiurética|ADH]], que augmenta la reabsorció no sols d'aigua sinó també d'urea. Mentrestant, l'angiotensina duu a terme l'estimulació de la síntesi de PGs vasodilatadors renals, garantint així la retroalimentació tubologlomerular que restableix la taxa de filtració glomerular i assegura el flux sanguini normal a fi de protegir el ronyó d'una possible deterioració funcional agut<ref>{{Ref-publicació|article=The Renal Effects of NSAIDs in Dogs|url=https://meridian.allenpress.com/jaaha/article/51/3/197/183246/The-Renal-Effects-of-NSAIDs-in-Dogs|publicació=Journal of the American Animal Hospital Association|data=2015-05-01|issn=1547-3317|pàgines=197–203|volum=51|exemplar=3|doi=10.5326/JAAHA-MS-6239|llengua=en|nom=Amy L.|cognom=Lomas|nom2=Gregory F.|cognom2=Grauer}}</ref><ref name=":1" /><ref name=":2" /><ref name=":5" />. D'aquesta manera, l'administració de fàrmacs AINEs de la COX-2 tant selectius com no selectius, prevenen l'alliberament de renina i, en conseqüència, el restabliment de la funció renal<ref name=":6">{{Ref-publicació|article=Physiologic and Pathophysiologic Roles of Cyclooxygenase-2 in the Kidney|url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC3715909/|publicació=Transactions of the American Clinical and Climatological Association|data=2013|issn=0065-7778|pmc=3715909|pmid=23874018|pàgines=139–151|volum=124|nom=Raymond C.|cognom=Harris}}</ref>.


==== Hipotensió ====
==== Hipotensió ====
La hipotensió implica una baixa de pressió efectiva de la filtració en els glomèruls, la qual pot desencadenar en un estat de malaltia renal crònica. En conseqüència, en aquesta mena de situacions, té lloc una amplificació de la funció de les PGs [[:es:Vasoconstricción|vasoconstrictores]] i [[:es:Vasodilatación|vasodilatadores]] compensatòries, totes dues procedents de la COX-2, amb l'objectiu de mantenir una adequada perfusió dels òrgans.
La hipotensió implica una baixa de pressió efectiva de la filtració en els glomèruls, la qual pot desencadenar en un estat de malaltia renal crònica. En conseqüència, en aquesta mena de situacions, té lloc una amplificació de la funció de les PGs [[:es:Vasoconstricción|vasoconstrictores]] i [[:es:Vasodilatación|vasodilatadores]] compensatòries, totes dues procedents de la COX-2, amb l'objectiu de mantenir una adequada perfusió dels òrgans<ref>{{Ref-publicació|article=Thromboxane Prostanoid Receptors Enhance Contractions, Endothelin-1, and Oxidative Stress in Microvessels From Mice With Chronic Kidney Disease|url=https://www.ahajournals.org/doi/10.1161/HYPERTENSIONAHA.115.05244|publicació=Hypertension|data=2015-05|issn=0194-911X|pmc=PMC4990073|pmid=25733239|pàgines=1055–1063|volum=65|exemplar=5|doi=10.1161/HYPERTENSIONAHA.115.05244|llengua=en|nom=Cheng|cognom=Wang|nom2=Zaiming|cognom2=Luo|nom3=Donald|cognom3=Kohan|nom4=Anton|cognom4=Wellstein|nom5=Pedro A.|cognom5=Jose}}</ref><ref name=":7">{{Ref-publicació|article=Role of COX-2/mPGES-1/Prostaglandin E2 Cascade in Kidney Injury|url=http://www.hindawi.com/journals/mi/2015/147894/|publicació=Mediators of Inflammation|data=2015|issn=0962-9351|pmc=PMC4333324|pmid=25729216|pàgines=1–8|volum=2015|doi=10.1155/2015/147894|llengua=en|nom=Zhanjun|cognom=Jia|nom2=Yue|cognom2=Zhang|nom3=Guixia|cognom3=Ding|nom4=Kristina Marie|cognom4=Heiney|nom5=Songming|cognom5=Huang}}</ref>.


Aquesta acció dona lloc a una reabsorció de sodi i aigua, que permet mantenir una [[:es:Homeostasis|homeòstasi]] renal per la TFG. Al seu torn, el tromboxà sintetitzat per la COX-1 provoca vasoconstricció. De manera que els AINE han de ser utilitzats amb summa preocupació en tant que podrien actuar bloquejant els enzims COX-1 i COX-1 i, per tant, inhibint també el mecanisme descrit.
Aquesta acció dona lloc a una reabsorció de sodi i aigua, que permet mantenir una [[:es:Homeostasis|homeòstasi]] renal per la TFG. Al seu torn, el tromboxà sintetitzat per la COX-1 provoca vasoconstricció. De manera que els AINE han de ser utilitzats amb summa preocupació en tant que podrien actuar bloquejant els enzims COX-1 i COX-1 i, per tant, inhibint també el mecanisme descrit.


En un estudi realitzat el 2015 per Calistro Net junt amb el seu grup va donar a conèixer que aquells animals que feien ús de [[:es:Inhibidores_selectivos_de_la_COX-2|parecoxib]], un inhibidor selectiu de la COX-2, patien d'un efecte renal perjudicial a causa de la no activació del sistema [[:es:Sistema_renina-angiotensina-aldosterona|renina-angiotensina-aldosterona]]. En contraposició, una altra recerca duta a terme el 2013 per Tunctan i el seu grup, va declarar que la COX-2 induïa a la hipotensió, arran de la seva capacitat vasodilatadora. Com a conclusió, es va arribar al fet que l'ús d'un inhibidor de la COX-2 té la capacitat de restaurar la pressió arterial.
En un estudi realitzat el 2015 per Calistro Net junt amb el seu grup va donar a conèixer que aquells animals que feien ús de [[:es:Inhibidores_selectivos_de_la_COX-2|parecoxib]], un inhibidor selectiu de la COX-2, patien d'un efecte renal perjudicial a causa de la no activació del sistema [[:es:Sistema_renina-angiotensina-aldosterona|renina-angiotensina-aldosterona]]<ref>{{Ref-publicació|article=Parecoxib reduces renal injury in an ischemia/reperfusion model in rats|url=http://www.scielo.br/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S0102-86502015000400270&lng=en&tlng=en|publicació=Acta Cirurgica Brasileira|data=2015-04|issn=0102-8650|pàgines=270–276|volum=30|exemplar=4|doi=10.1590/S0102-865020150040000006|nom=José Pedro|cognom=Calistro Neto|nom2=Rômulo da Costa|cognom2=Torres|nom3=Giovanna Maria|cognom3=Gonçalves|nom4=Leopoldo Muniz da|cognom4=Silva|nom5=Maria Aparecida Custódio|cognom5=Domingues}}</ref>. En contraposició, una altra recerca duta a terme el 2013 per Tunctan i el seu grup, va declarar que la COX-2 induïa a la hipotensió, arran de la seva capacitat vasodilatadora. Com a conclusió, es va arribar al fet que l'ús d'un inhibidor de la COX-2 té la capacitat de restaurar la pressió arterial<ref>{{Ref-publicació|article=Contribution of iNOS/sGC/PKG pathway, COX-2, CYP4A1, and gp91phox to the protective effect of 5,14-HEDGE, a 20-HETE mimetic, against vasodilation, hypotension, tachycardia, and inflammation in a rat model of septic shock|url=https://linkinghub.elsevier.com/retrieve/pii/S1089860313001456|publicació=Nitric Oxide|data=2013-09|pmc=PMC3759626|pmid=23684565|pàgines=18–41|volum=33|doi=10.1016/j.niox.2013.05.001|llengua=en|nom=Bahar|cognom=Tunctan|nom2=Belma|cognom2=Korkmaz|nom3=Ayse Nihal|cognom3=Sari|nom4=Meltem|cognom4=Kacan|nom5=Demet|cognom5=Unsal}}</ref>.


==== La isquèmia renal o lesió per reperfusió ====
==== La isquèmia renal o lesió per reperfusió ====
La patologia d'aquesta lesió es troba caracteritzada per la presència d'una resposta inflamatòria, així com [[:es:Estrés_oxidativo|estrès oxidatiu]]. En aquesta situació la COX-2 es troba altament expressada pel que presenta la possibilitat d'agreujar la inflamació. Així doncs, l'ús d'un AINE que inhibeix selectivament la COX-2, el parecobix, podria resultar benèfic enfront de la prevenció d'una lesió oxidativa i, per tant, també per a la funció renal.
La patologia d'aquesta lesió es troba caracteritzada per la presència d'una resposta inflamatòria, així com [[:es:Estrés_oxidativo|estrès oxidatiu]]. En aquesta situació la COX-2 es troba altament expressada pel que presenta la possibilitat d'agreujar la inflamació. Així doncs, l'ús d'un AINE que inhibeix selectivament la COX-2, el parecobix, podria resultar benèfic enfront de la prevenció d'una lesió oxidativa<ref name=":0" /><ref>{{Ref-publicació|article=Nephroprotective Effects of Polydatin against Ischemia/Reperfusion Injury: A Role for the PI3K/Akt Signal Pathway|url=http://www.hindawi.com/journals/omcl/2015/362158/|publicació=Oxidative Medicine and Cellular Longevity|data=2015|issn=1942-0900|pmc=PMC4630419|pmid=26576221|pàgines=1–13|volum=2015|doi=10.1155/2015/362158|llengua=en|nom=Hong-Bao|cognom=Liu|nom2=Qiu-Hong|cognom2=Meng|nom3=Chen|cognom3=Huang|nom4=Jian-Bo|cognom4=Wang|nom5=Xiao-Wei|cognom5=Liu}}</ref><ref>{{Ref-publicació|article=Metformin attenuated the inflammation after renal ischemia/reperfusion and suppressed apoptosis of renal tubular epithelial cell in rats|url=http://www.scielo.br/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S0102-86502015000900617&lng=en&tlng=en|publicació=Acta Cirurgica Brasileira|data=2015-09|issn=0102-8650|pàgines=617–623|volum=30|exemplar=9|doi=10.1590/S0102-865020150090000006|nom=Zhi-shun|cognom=Wang|nom2=Xiu-heng|cognom2=Liu|nom3=Min|cognom3=Wang|nom4=Guan-jun|cognom4=Jiang|nom5=Tao|cognom5=Qiu}}</ref>i, per tant, també per a la funció renal.


Un estudi similar que va fer ús de la [[:es:Indometacina|indometacina]], un AINE no selectiu, el [[:es:Inhibidores_selectivos_de_la_COX-2|rofecobix]], va demostrar que tots dos fàrmacs es trobaven associats amb una fusió renal millorada a més d'una reducció dels nivells de [[:es:Citoquina|citocines]] proinflamatòries. Al seu torn, l'ús de [[:es:Nimesulida|nimesulida]], un altre fàrmac inhibidor selectiu de la COX-2 també va evitar danys renals.
Un estudi similar que va fer ús de la [[:es:Indometacina|indometacina]], un AINE no selectiu, el [[:es:Inhibidores_selectivos_de_la_COX-2|rofecobix]], va demostrar que tots dos fàrmacs es trobaven associats amb una fusió renal millorada a més d'una reducció dels nivells de [[:es:Citoquina|citocines]] proinflamatòries<ref>{{Ref-publicació|article=Inhibition of COX 1 and 2 prior to Renal Ischemia/Reperfusion Injury Decreases the Development of Fibrosis|url=https://molmed.biomedcentral.com/articles/10.2119/2008-00064.Feitoza|publicació=Molecular Medicine|data=2008-11|issn=1076-1551|pmc=PMC2527343|pmid=18769637|pàgines=724–730|volum=14|exemplar=11-12|doi=10.2119/2008-00064.Feitoza|llengua=en|nom=Carla Q.|cognom=Feitoza|nom2=Giselle M.|cognom2=Gonçalves|nom3=Patricia|cognom3=Semedo|nom4=Marcos A.|cognom4=Cenedeze|nom5=Hélady S.|cognom5=Pinheiro}}</ref>. Al seu torn, l'ús de [[:es:Nimesulida|nimesulida]], un altre fàrmac inhibidor selectiu de la COX-2 també va evitar danys renals<ref>{{Ref-publicació|article=The effect of nimesulide on oxidative damage inflicted by ischemia–reperfusion on the rat renal tissue|url=http://www.tandfonline.com/doi/full/10.3109/0886022X.2014.985996|publicació=Renal Failure|data=2015-02-07|issn=0886-022X|pàgines=323–331|volum=37|exemplar=2|doi=10.3109/0886022X.2014.985996|llengua=en|nom=Zeynep|cognom=Suleyman|nom2=Ebru|cognom2=Sener|nom3=Nezahat|cognom3=Kurt|nom4=Mehmet|cognom4=Comez|nom5=Turgut|cognom5=Yapanoglu}}</ref>.


==== Hipertensió ====
==== Hipertensió ====
Enfront d'un estat d'hipertensió, l'expressió de la COX-2 també augmenta. No obstant això, en cas de patir una hipotensió, aquest augment es veurà reflectit en els teixits medul·lars, amb l'objectiu d'assegurar que se suavitzin els efectes vasoconstrictors i hipertensinògens d'Ang.II, i en conseqüència, restablir la regulació de sodi i aigua, junt el manteniment del flux sanguini medul·lar. D'aquesta manera, l'ús de qualsevol AINE que agreugi la hipertensió ha de ser evitat en tant que el bloqueig de COX-2 per fàrmacs podria conduir a una retenció de sodi que exacerbaria el procés deleteri.
Enfront d'un estat d'hipertensió, l'expressió de la COX-2 també augmenta. No obstant això, en cas de patir una hipotensió, aquest augment es veurà reflectit en els teixits medul·lars, amb l'objectiu d'assegurar que se suavitzin els efectes vasoconstrictors i hipertensinògens d'Ang.II, i en conseqüència, restablir la regulació de sodi i aigua, junt el manteniment del flux sanguini medul·lar<ref>{{Ref-publicació|article=Renal medullary cyclooxygenase-2 and (pro)renin receptor expression during angiotensin II-dependent hypertension|url=https://www.physiology.org/doi/10.1152/ajprenal.00267.2014|publicació=American Journal of Physiology-Renal Physiology|data=2014-10-15|issn=1931-857X|pmc=PMC4200301|pmid=25143455|pàgines=F962–F970|volum=307|exemplar=8|doi=10.1152/ajprenal.00267.2014|llengua=en|nom=Alexis A.|cognom=Gonzalez|nom2=Torrance|cognom2=Green|nom3=Christina|cognom3=Luffman|nom4=Camille R. T.|cognom4=Bourgeois|nom5=L.|cognom5=Gabriel Navar}}</ref>. D'aquesta manera, l'ús de qualsevol AINE que agreugi la hipertensió ha de ser evitat en tant que el bloqueig de COX-2 per fàrmacs podria conduir a una retenció de sodi que exacerbaria el procés deleteri<ref name=":6" />.


==== Fibrosi ====
==== Fibrosi ====
Es troba caracteritzada per desenvolupar [[:es:Esclerosis|esclerosi]] glomerular i [[:es:Fibrosis|fibrosi]] intersticial, totes dues com a conseqüències de les etapes finals de nombroses malalties renals cròniques. Enfront d'aquesta situació la COX-2, suposa una protecció contra les fibroses i a motiu d'això, l'elevada quantitat de la mateixa pot expressar-se com una dificultat en el desenvolupament de la condició.
Es troba caracteritzada per desenvolupar [[:es:Esclerosis|esclerosi]] glomerular i [[:es:Fibrosis|fibrosi]] intersticial, totes dues com a conseqüències de les etapes finals de nombroses malalties renals cròniques<ref>{{Ref-publicació|article=Role of cyclooxygenase-2 in the development of interstitial fibrosis in kidneys following unilateral ureteral obstruction in mice|url=https://linkinghub.elsevier.com/retrieve/pii/S0753332215000256|publicació=Biomedicine & Pharmacotherapy|data=2015-03|pàgines=174–180|volum=70|doi=10.1016/j.biopha.2015.01.010|llengua=en|nom=Mariko|cognom=Kamata|nom2=Kanako|cognom2=Hosono|nom3=Tomoe|cognom3=Fujita|nom4=Kouju|cognom4=Kamata|nom5=Masataka|cognom5=Majima}}</ref>. Enfront d'aquesta situació la COX-2, suposa una protecció contra les fibroses i a motiu d'això, l'elevada quantitat de la mateixa pot expressar-se com una dificultat en el desenvolupament de la condició.


==== Malaltia poliquística en els ronyons ====
==== Malaltia poliquística en els ronyons ====
En presència d'una malaltia renal poliquística (APKD), té lloc un trastorn renal [[:es:Autosómico_dominante|autosòmic dominant]], el qual acostuma a ser hereditari i estar caracteritzat pel continu creixement de [[:es:Quiste_(biología)|quistos]]. En què, consegüentment, té lloc un augment de l'activitat de PGE2 i PGI2, responsables d'estimular la proliferació cel·lular així com la formació de quistos i secreció de líquid.
En presència d'una malaltia renal poliquística (APKD), té lloc un trastorn renal [[:es:Autosómico_dominante|autosòmic dominant]], el qual acostuma a ser hereditari i estar caracteritzat pel continu creixement de [[:es:Quiste_(biología)|quistos]]<ref>{{Ref-publicació|article=Cyclooxygenase product inhibition with acetylsalicylic acid slows disease progression in the Han:SPRD-Cy rat model of polycystic kidney disease|url=https://linkinghub.elsevier.com/retrieve/pii/S1098882314000707|publicació=Prostaglandins & Other Lipid Mediators|data=2015-01|pàgines=19–25|volum=116-117|doi=10.1016/j.prostaglandins.2014.10.005|llengua=en|nom=Naser H.M.|cognom=Ibrahim|nom2=Melanie|cognom2=Gregoire|nom3=Jessay G.|cognom3=Devassy|nom4=Yinhong|cognom4=Wu|nom5=Daisuke|cognom5=Yoshihara}}</ref>. En què, consegüentment, té lloc un augment de l'activitat de PGE2 i PGI2, responsables d'estimular la proliferació cel·lular així com la formació de quistos i secreció de líquid.


En un estudi realitzat en humans, mitjançant la recol·lecció de sang, va permetre veure com els pacients amb APKD presentaven alts nivells de COX, en comparació amb els respectius presentats pel grup saludable. Enfront d'aquests resultats, es va concloure que l'ús d'un inhibidor de la COX-2 té la capacitat de reduir la proliferació epitelial, alhora que promouen l'[[:es:Apoptosis|apoptosi]] d'aquests i disminueixen les síntesis de PGE2. Així doncs, la inhibició de la COX-1 o bé, de la COX-2, mitjançant l'ús de AINEs, poden induir a una reducció de la progressió de la malaltia.
En un estudi realitzat en humans, mitjançant la recol·lecció de sang, va permetre veure com els pacients amb APKD presentaven alts nivells de COX, en comparació amb els respectius presentats pel grup saludable. Enfront d'aquests resultats, es va concloure que l'ús d'un inhibidor de la COX-2 té la capacitat de reduir la proliferació epitelial, alhora que promouen l'[[:es:Apoptosis|apoptosi]] d'aquests i disminueixen les síntesis de PGE2<ref>{{Ref-publicació|article=Celecoxib inhibits growth of human autosomal dominant polycystic kidney cyst-lining epithelial cells through the VEGF/Raf/MAPK/ERK signaling pathway|url=http://link.springer.com/10.1007/s11033-012-1611-2|publicació=Molecular Biology Reports|data=2012-07|issn=0301-4851|pmc=PMC3358558|pmid=22415852|pàgines=7743–7753|volum=39|exemplar=7|doi=10.1007/s11033-012-1611-2|llengua=en|nom=Tao|cognom=Xu|nom2=Nian-Song|cognom2=Wang|nom3=Li-Li|cognom3=Fu|nom4=Chao-Yang|cognom4=Ye|nom5=Sheng-Qiang|cognom5=Yu}}</ref>. Així doncs, la inhibició de la COX-1 o bé, de la COX-2, mitjançant l'ús de AINEs, poden induir a una reducció de la progressió de la malaltia.


==== Diabetis mellitus ====
==== Diabetis mellitus ====
Malaltia crònica que indueix a mal renal. En aquest context, s'ha donat a conèixer que la inducció de la COX-2 en els túbuls proximals pot implicar un possible augment de la producció de PGE2 així com l'excreció de proteïnes en ratolins diabètics. Així i tot, mitjançant estudis s'ha aconseguit demostrar que la producció de COX-2 així com la de PGE2 augmenta en aquells ratolins que pateixen de diabetis mellitus, cosa va conduir a l'ús d'inhibidors de la COX-2, amb capacitat d'atenuar diferents malalties renals.
Malaltia crònica que indueix a mal renal. En aquest context, s'ha donat a conèixer que la inducció de la COX-2 en els túbuls proximals pot implicar un possible augment de la producció de PGE2 així com l'excreció de proteïnes en ratolins diabètics<ref>{{Ref-publicació|article=Kidney Proximal Tubular Epithelial-Specific Overexpression of Netrin-1 Suppresses Inflammation and Albuminuria through Suppression of COX-2-Mediated PGE2 Production in Streptozotocin-Induced Diabetic Mice|url=https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0002944012006566|publicació=The American Journal of Pathology|data=2012-12-01|issn=0002-9440|pàgines=1991–2002|volum=181|exemplar=6|doi=10.1016/j.ajpath.2012.08.014|nom=Riyaz|cognom=Mohamed|nom2=Calpurnia|cognom2=Jayakumar|nom3=Punithavathi V.|cognom3=Ranganathan|nom4=Vadivel|cognom4=Ganapathy|nom5=Ganesan|cognom5=Ramesh}}</ref>. Així i tot, mitjançant estudis s'ha aconseguit demostrar que la producció de COX-2 així com la de PGE2 augmenta en aquells ratolins que pateixen de diabetis mellitus, cosa va conduir a l'ús d'inhibidors de la COX-2, amb capacitat d'atenuar diferents malalties renals.


D'acord a això, un altre estudi realitzat en rates Zucker, va poder comprovar que front l'administració de rofecoxib, un inhibidor selectiu de la COX-2, els nivells de [[:es:Proteinuria|proteïnúria]] d'aquestes mateixes es van normalitzar. Mentre que, altres informes van donar a conèixer que enfront de casos de ratolins obesos o bé, resistents a la [[:es:Insulina|insulina]], la COX-2 hauria estat regulada positivament.
D'acord a això, un altre estudi realitzat en rates Zucker, va poder comprovar que front l'administració de rofecoxib, un inhibidor selectiu de la COX-2, els nivells de [[:es:Proteinuria|proteïnúria]] d'aquestes mateixes es van normalitzar<ref>{{Ref-publicació|article=Altered Kidney CYP2C and Cyclooxygenase-2 Levels Are Associated with Obesity-Related Albuminuria|url=http://doi.wiley.com/10.1038/oby.2004.162|publicació=Obesity Research|data=2004-08|pàgines=1278–1289|volum=12|exemplar=8|doi=10.1038/oby.2004.162|llengua=en|nom=Aparajita|cognom=Dey|nom2=Roger S.|cognom2=Williams|nom3=David M.|cognom3=Pollock|nom4=David W.|cognom4=Stepp|nom5=John W.|cognom5=Newman}}</ref>. Mentre que, altres informes van donar a conèixer que enfront de casos de ratolins obesos o bé, resistents a la [[:es:Insulina|insulina]], la COX-2 hauria estat regulada positivament<ref>{{Ref-publicació|article=Renal cyclooxygenase-2 in obese Zucker (fatty) rats|url=https://linkinghub.elsevier.com/retrieve/pii/S0085253815507047|publicació=Kidney International|data=2005-06|pàgines=2151–2158|volum=67|exemplar=6|doi=10.1111/j.1523-1755.2005.00320.x|llengua=en|nom=Radko|cognom=Komers|nom2=Jana|cognom2=Zdychova|nom3=Monika|cognom3=Cahova|nom4=Ludmila|cognom4=Kazdova|nom5=Jessie N.|cognom5=Lindsley}}</ref>.


Els pacients que pateixen de diabetis a més de presentar una poliúria excessiva també presenten una elevada concentració urinària de PGE2. Pel que l'ús d'un AINE s'empra a fi de controlar els nivells de PGE2 i la concentració d'orina de manera adequada. En un estudi portat a cap per Liu i el seu grup el 2016, l'ús d'ibuprofens front rates amb insuficiència renal i diabetis tipus 1, va ser capaç dur a terme una disminució de factors diversos, entre ells: l'excreció urinària de proteïnes, el nitrogen de la urea en sang, l'engruiximent de la membrana basal glomerular, la fibrosi renal, la COX-2 i la [[:es:Interleucina-1|interleucina 1]]. Pel que, l'ús d'aquesta mena de fàrmac hauria resultat eficaç enfront del desenvolupament de mal renal en el grup diabètic.
Els pacients que pateixen de diabetis a més de presentar una poliúria excessiva també presenten una elevada concentració urinària de PGE2. Pel que l'ús d'un AINE s'empra a fi de controlar els nivells de PGE2 i la concentració d'orina de manera adequada<ref name=":0" />. En un estudi portat a cap per Liu i el seu grup el 2016, l'ús d'ibuprofens front rates amb insuficiència renal i diabetis tipus 1, va ser capaç dur a terme una disminució de factors diversos, entre ells: l'excreció urinària de proteïnes, el nitrogen de la urea en sang, l'engruiximent de la membrana basal glomerular, la fibrosi renal, la COX-2 i la [[:es:Interleucina-1|interleucina 1]]. Pel que, l'ús d'aquesta mena de fàrmac hauria resultat eficaç enfront del desenvolupament de mal renal en el grup diabètic<ref>{{Ref-publicació|article=Ibuprofen attenuates nephropathy in streptozotocin-induced diabetic rats|url=https://www.spandidos-publications.com/10.3892/mmr.2016.5150|publicació=Molecular Medicine Reports|data=2016-06|issn=1791-2997|pàgines=5326–5334|volum=13|exemplar=6|doi=10.3892/mmr.2016.5150|llengua=en|nom=Yao-Wu|cognom=Liu|nom2=Xia|cognom2=Zhu|nom3=Ya-Qin|cognom3=Cheng|nom4=Qian|cognom4=Lu|nom5=Fan|cognom5=Zhang}}</ref>.


==== Inflamació Renal ====
==== Inflamació Renal ====
L'expressió de la COX-2 augmenta de manera considerable front una inflamació del teixit renal. De manera que, quan aquesta resulta activada en processos patològics, té lloc la formació de citocines proinflamatòries i espècies reactives d'oxigen, totes dues amb un paper crític en la fisiopatologia renal. Mentre que al seu torn, hi ha una retroalimentació positiva a través de les vies de senyalització que comporten una inducció del desenvolupament i progressió de la malaltia.
L'expressió de la COX-2 augmenta de manera considerable front una inflamació del teixit renal<ref>{{Ref-publicació|article=Protective Effect of Tetrahydrocurcumin against Cisplatin-Induced Renal Damage: In Vitro and In Vivo Studies|url=http://www.thieme-connect.de/DOI/DOI?10.1055/s-0035-1545696|publicació=Planta Medica|data=2015-02-26|issn=0032-0943|pàgines=286–291|volum=81|exemplar=04|doi=10.1055/s-0035-1545696|llengua=en|nom=Kyung|cognom=Song|nom2=Jun|cognom2=Park|nom3=Seungyong|cognom3=Lee|nom4=Dahae|cognom4=Lee|nom5=Hyuk-Jai|cognom5=Jang}}</ref>. De manera que, quan aquesta resulta activada en processos patològics, té lloc la formació de citocines proinflamatòries i espècies reactives d'oxigen, totes dues amb un paper crític en la fisiopatologia renal<ref name=":7" /><ref name=":8">{{Ref-publicació|article=Involvement of reactive oxygen intermediates in cyclooxygenase-2 expression induced by interleukin-1, tumor necrosis factor-alpha, and lipopolysaccharide.|url=http://www.jci.org/articles/view/117842|publicació=Journal of Clinical Investigation|data=1995-04-01|issn=0021-9738|pmc=PMC295674|pmid=7706475|pàgines=1669–1675|volum=95|exemplar=4|doi=10.1172/JCI117842|llengua=en|nom=L|cognom=Feng|nom2=Y|cognom2=Xia|nom3=G E|cognom3=Garcia|nom4=D|cognom4=Hwang|nom5=C B|cognom5=Wilson}}</ref>. Mentre que al seu torn, hi ha una retroalimentació positiva a través de les vies de senyalització que comporten una inducció del desenvolupament i progressió de la malaltia<ref name=":7" /><ref name=":8" /><ref>{{Ref-publicació|article=Cyclooxygenase-2 (COX-2) inhibition limits abnormal COX-2 expression and progressive injury in the remnant kidney|url=https://linkinghub.elsevier.com/retrieve/pii/S0085253815495869|publicació=Kidney International|data=2003-12|pàgines=2172–2181|volum=64|exemplar=6|doi=10.1046/j.1523-1755.2003.00319.x|llengua=en|nom=Clarice Kazue|cognom=Fujihara|nom2=Gláucia Rutigliano|cognom2=Antunes|nom3=A.N.A. Lúcia|cognom3=Mattar|nom4=Natalie|cognom4=Andreoli|nom5=Denise Maria|cognom5=Avancini}}</ref>.


Autors diferents han arribat a afirmar que la inflamació és el factor causal que col·labora junt les lesions renals, especialment amb la PGE2, que malgrat que en ocasions fisiològiques pot contribuir de manera positiva enfront del manteniment de l'homeòstasi renal, en altres de patològiques, resulta la responsable de desencadenar un procés deleteri.
Autors diferents han arribat a afirmar que la inflamació és el factor causal que col·labora junt les lesions renals, especialment amb la PGE2, que malgrat que en ocasions fisiològiques pot contribuir de manera positiva enfront del manteniment de l'homeòstasi renal<ref name=":7" /><ref>{{Ref-publicació|article=Regulatory T Cells in AKI|url=https://journals.lww.com/00001751-201311000-00006|publicació=Journal of the American Society of Nephrology|data=2013-11|issn=1046-6673|pmc=PMC3810092|pmid=24136922|pàgines=1720–1726|volum=24|exemplar=11|doi=10.1681/ASN.2013050502|llengua=en|nom=Gilbert R.|cognom=Kinsey|nom2=Rahul|cognom2=Sharma|nom3=Mark D.|cognom3=Okusa}}</ref><ref name=":9">{{Ref-publicació|article=Physiologic and pathophysiologic roles of lipid mediators in the kidney|url=https://linkinghub.elsevier.com/retrieve/pii/S0085253815522746|publicació=Kidney International|data=2007-06|pàgines=1105–1115|volum=71|exemplar=11|doi=10.1038/sj.ki.5002192|llengua=en|nom=C.-M.|cognom=Hao|nom2=M.D.|cognom2=Breyer}}</ref>, en altres de patològiques, resulta la responsable de desencadenar un procés deleteri<ref name=":7" />.


Aquesta diferència en l'acció de la PGE2 enfront de diferents situacions clíniques es veuria condicionada per la seva unió a quatre receptors [[:es:EP1|EP1]], EP2, EP3 i EP440, 62. El primer dels quals, seria el responsable de les [[:es:Natriuresis|natriuresis]] i la [[:es:Diuresis|diüresi]] a més de la regulació de la pressió sanguínia. Al seu torn, els receptors EP2 i EP4 serien els encarregats d'activar la producció d'adenilat ciclasa i augmentar la reabsorció d'aigua. Mentre que pel que respecta a l'EP3, aquest presentaria tots els efectes oposats als últims esmentats.
Aquesta diferència en l'acció de la PGE2 enfront de diferents situacions clíniques es veuria condicionada per la seva unió a quatre receptors [[:es:EP1|EP1]], EP2, EP3 i EP440, 62. El primer dels quals, seria el responsable de les [[:es:Natriuresis|natriuresis]] i la [[:es:Diuresis|diüresi]] a més de la regulació de la pressió sanguínia. Al seu torn, els receptors EP2 i EP4 serien els encarregats d'activar la producció d'adenilat ciclasa i augmentar la reabsorció d'aigua. Mentre que pel que respecta a l'EP3, aquest presentaria tots els efectes oposats als últims esmentats<ref name=":0" /><ref name=":9" /><ref>{{Ref-publicació|article=Characterization of Murine Vasopressor and Vasodepressor Prostaglandin E 2 Receptors|url=https://www.ahajournals.org/doi/10.1161/01.HYP.35.5.1129|publicació=Hypertension|data=2000-05|issn=0194-911X|pàgines=1129–1134|volum=35|exemplar=5|doi=10.1161/01.HYP.35.5.1129|llengua=en|nom=Yahua|cognom=Zhang|nom2=YouFei|cognom2=Guan|nom3=André|cognom3=Schneider|nom4=Suzanne|cognom4=Brandon|nom5=Richard M.|cognom5=Breyer}}</ref><ref>{{Ref-publicació|article=Prostaglandin E receptors and the kidney|url=https://www.physiology.org/doi/10.1152/ajprenal.2000.279.1.F12|publicació=American Journal of Physiology-Renal Physiology|data=2000-07-01|issn=1931-857X|pàgines=F12–F23|volum=279|exemplar=1|doi=10.1152/ajprenal.2000.279.1.F12|llengua=en|nom=Matthew D.|cognom=Breyer|nom2=Richard M.|cognom2=Breyer}}</ref>.


Un estudi realitzat en rates sotmeses a nefrectomia va poder trobar que, passades 4 setmanes, aquests animals presentaven nivells incrementats tant d'urea com [[:es:Creatinina|creatinina]], així com una reducció de la depuració de creatinina i trastorns en el metabolisme de calci i fòsfor. Mentre que, aquelles rates en les quals s'havia inhibit la producció de PGE2, va tenir lloc una notable i estable millora de totes aquestes alteracions suggerint, doncs, que la inflamació induïda per PGE2, presentar alts nivells d'estar implicada en la progressió de la lesió.
Un estudi realitzat en rates sotmeses a nefrectomia va poder trobar que, passades 4 setmanes, aquests animals presentaven nivells incrementats tant d'urea com [[:es:Creatinina|creatinina]], així com una reducció de la depuració de creatinina i trastorns en el metabolisme de calci i fòsfor. Mentre que, aquelles rates en les quals s'havia inhibit la producció de PGE2, va tenir lloc una notable i estable millora de totes aquestes alteracions suggerint, doncs, que la inflamació induïda per PGE2, presentar alts nivells d'estar implicada en la progressió de la lesió<ref name=":7" />.


== Referències ==
== Referències ==
<references />


== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==

Revisió del 20:27, 12 oct 2023

L'article necessita algunes millores en la redacció de la introducció.
La secció d'introducció ha de definir el tema i resumir els punts més importants de l'article.
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

Ressenya històrica

Infotaula d'enzimCiclooxigenasa
Identificadors
Número EC1.14.99.1 Modifica el valor a Wikidata
Bases de dades
IntEnzIntEnz view Modifica el valor a Wikidata
BRENDABRENDA entry Modifica el valor a Wikidata
ExPASyNiceZyme view Modifica el valor a Wikidata
KEGGKEGG entry Modifica el valor a Wikidata
MetaCycmetabolic pathway Modifica el valor a Wikidata
PRIAMprofile Modifica el valor a Wikidata
Estructures PDBRCSB PDB
PDBj
PDBe
PDBsum Modifica el valor a Wikidata

Per introduir la ciclooxigenasa necessitem un context previ, aquesta ressenya històrica pretén informar al lector de com va ser el procés de descoberta d’aquest enzim, i no es pot fer sense parlar de les prostaglandines. El terme "prostaglandina" deriva del nom de la glàndula prostàtica. Al 1913, Battez i Boulet van observar que els extractes de glàndula prostàtica produïen baixa pressió arterial en gossos. Al 1930, els ginecòlegs Kurzrock i Lieb van descriure per primera vegada les prostaglandines en observar que el semen humà podia contreure segments del múscul uterí. Posteriorment, Goldblatt al 1933-1934 i Von Euler al 1936 van descriure substàncies trobades en el líquid seminal amb activitat estimulant del múscul llis uterí i amb efecte vasodepressor en glàndules genitals i semen, i va ser Von Euler qui va identificar el compost com un àcid liposoluble anomenat prostaglandina. Després es van descobrir altres productes fisiològicament actius i d'origen comú a les prostaglandines, com el tromboxà, la prostaciclina i el leucotriè. Aquestes substàncies es trobaven en el líquid seminal, suggerint que eren sintetitzades per la glàndula prostàtica, d'aquí el seu nom. Al 1959, Bergström i Sjoval van aïllar PGE2 de teixits de vesícula seminal de carner. Al 1964, es va descriure el mecanisme de conversió de l'àcid araquidònic en prostaglandines, i deu anys després es va identificar l'enzim responsable d'aquesta conversió, anomenada ciclooxigenasa (COX), descoberta per Hamberg i Samuelsson en els seus estudis en vesícules seminals. Va ser Samuelsson qui també va descobrir com se sintetitzen les prostaglandines i el seu metabolisme al 1972. Al 1971, es va descobrir que l'àcid acetilsalicílic i els seus derivats poden inhibir la síntesi d'aquestes hormones. Per les seves impressionants recerques relacionades amb les prostaglandines, els bioquímics Sune K. Bergström, Bengt I. Samuelsson i John R. Vane van rebre conjuntament el prestigiós Premi Nobel en Fisiologia i Medicina al 1982, en reconeixement a les seves grans contribucions al camp científic.

Infotaula d'enzimProstaglandina - endoperòxida sintasa 1
Diagrama de cinta de l'ovina ciclooxigenasa-1 (COX-1) amb ibuprofè unit. Acolorit des de l'extrem N fins al terminal C. Creat amb Accelrys DS Visualizer Pro 1.6 i GIMP.
Identificadors
Número EC1.14.99.1 Modifica el valor a Wikidata
Bases de dades
IntEnzIntEnz view Modifica el valor a Wikidata
BRENDABRENDA entry Modifica el valor a Wikidata
ExPASyNiceZyme view Modifica el valor a Wikidata
KEGGKEGG entry Modifica el valor a Wikidata
MetaCycmetabolic pathway Modifica el valor a Wikidata
PRIAMprofile Modifica el valor a Wikidata
Estructures PDBRCSB PDB
PDBj
PDBe
PDBsum Modifica el valor a Wikidata

Generalitats

Infotaula d'enzimProstaglandina-endoperòxida sintasa 2
Identificadors
Número EC1.14.99.1 Modifica el valor a Wikidata
Bases de dades
IntEnzIntEnz view Modifica el valor a Wikidata
BRENDABRENDA entry Modifica el valor a Wikidata
ExPASyNiceZyme view Modifica el valor a Wikidata
KEGGKEGG entry Modifica el valor a Wikidata
MetaCycmetabolic pathway Modifica el valor a Wikidata
PRIAMprofile Modifica el valor a Wikidata
Estructures PDBRCSB PDB
PDBj
PDBe
PDBsum Modifica el valor a Wikidata

Les prostaglandines i/o hormones lipídiques (PGs) poden exercir funcions diferents entre les quals es troben actuar com a mediadors cel·lulars en processos inflamatoris, de coagulació o de regulació del flux renal, entre altres. Dit d'una altra manera, podria dir-se que les PGS constitueixen potents mediadors de la inflamació.

Comunament aquest tipus d'hormones són sintetitzades en nombrosos teixits de l'organisme, sent aquestes alliberades immediatament després de la seva síntesi, no podent-se acumular en forma soluble ni tampoc en vesícules. Altrament, tot i disposar d'un mecanisme d'acció capaç d'actuar a distàncies curtes podent així desencadenar efectes de forma autocrina o paracrina, a causa de la seva vida mitjana curta i alta potència, aquestes PGs haurien estat denominades com hormones lipídiques.

Prostaglandines

Les prostaglandines se sintetitzen a partir de cadenes de 20 àtoms de carboni provinents dels icosanoides. Arran d'aquesta abundància, en presència d'animals mamífers el precursor majoritari de les PGs se'n troba constituït per àcid araquidònic el qual es troba esterificat en la posició S2 dels fosfolípids en les membranes cel·lulars i que a la seva mateixa vegada prové de l'àcid linoleic, el qual constitueix un àcid gras essencial que es troba la carn.

Aquells enzims responsables de dur a terme la hidròlisi dels enllaços èster dels fosfolípids són les fosfolipases, en concret les fosfolipases A2 citosòliques, que s'encarreguen de catalitzar l'alliberament d'AA dels fosfatidilinositols de membrana com a resposta a determinats estímuls, entre ells l'adrenalina, el col·lagen o la trombina.

Les prostaglandines són el producte d'aquelles reaccions enzimàtiques que resulten catalitzades per l'enzim ciclooxigenasa també conegut com a prostaglandina G/H sintetasa, l'activitat de la qual resulta inhibida per Antiinflamatoris No Esteroides (AINESs).

Tipus de COX

Entre 1989 i 1992 va tenir lloc una recerca que va donar a conèixer la COX-1 i la COX-2, les quals tractarien de dues isoformes de la ciclooxigenasa i es trobarien conformades per un total de 600 aminoàcids cadascuna d'elles. Avui dia, però, resulta ben conegut que malgrat comptar amb llocs actius idèntics, aquests dos enzims es troben diferenciats per un sol aminoàcid.

Entre aquestes dues isoformes caldria considerar una de tercera radicada en el cervell, la COX-3. No obstant això, per alguns autors no tractaria d'altra cosa que de la COX-2 tot i que amb funcions similars a la COX-1.

  • Ciclooxigensa 1 (COX-1). Presenta funcions diverses entre les quals poden trobar-se la proliferació de les cèl·lules normals o de les neoplàsticament transformades així com mantenir la producció fisiològica normal de prostaglandines. Altrament, aquesta isoforma s'encarrega de produir prostaglandines en el procés inflamtori una vegada ha estat induïda per endotoxines, citoquines i mitògens en les cèl·lules inflamatòries. Es presenta en major freqüència en els teixits del ronyó i tub gastrointestinal. El motiu del qual seria que la COX-1 participa activament en la producció de prostaglandines que exerceixen papers diferents quant a processos fisiològics. Alguns dels exemples: la protecció de l'epiteli gàstric, el manteniment del flux renal i l'agregació plaquetària, entre altres. A la seva mateixa vegada cal dir, que dins de la cèl·lula la COX-1 sol trobar-se en el citoplasma o bé, prop del reticle endoplasmàtic.

Recerques recents han donat a conèixer que la inhibició de la COX-1, sense la consegüent inhibició de la funció antiagregatòria plaquetària, es tracta de la principal raó per la qual l'aspirina resulta tan efectiva en la reducció d'esdeveniments cardíacs. D'altra banda, s'hauria conclòs amb què la COX-1 es veuria implicada en la senyalització cel·lular que manté l'homeòstasi en els teixits.

  • Ciclooxigenasa 2 (COX-2). Té com a funció mediar els processos inflamatoris així com la senyalització per prostanoides. Comunament aquesta isoforma s'expressa una vegada induïda la resposta inflamatòria i la seva vegada, es troba com a constitutiva en SNC i ronyó[1]. L'expressió de COX-2 resulta provocada per mediadors inflamatoris diferents presents tant en les cèl·lules i els teixits. Cal destacar, que a diferència de la COX-1 aquesta es troba associada a l'embolcall nuclear de les cèl·lules.

L'ús d'aspirines comporta a una acció inhibitòria cap a totes dues molècules que, no obstant això, a vegades pot implicar un agreujament dels efectes ja presents en l'individu. N'és un exemple el sagnat en l'estómac. De la següent manera, les noves drogues calmants del dolor actuen sobre el COIX-2 deixant lliure al COX-1, proporcionant un alleujament del dolor sense propiciar els efectes secundaris associats a l'ús d'aspirines.

  • Ciclooxigenasa 3 (COIX-3). Com isoforma de la COX-1. Tot i trobar una abundant expressió del seu RNAm no sols en el còrtex cerebral sinó també en el cor, tan sols hauria estat identificada en animals d'experimentació. No obstant això, inhibició de la COX-3 podria estar relacionada amb l'efecte antipirètic exercit per AINEs diferents en el sistema nerviós central.

Estructura gènica

El gen de la COX-1 presenta una grandària aproximada a 22 Kb, en humans es troba en el cromosoma 9q32-*q33.3 i està integrat per un total de 10 introns i 11 exons. Mentrestant, el seu ARNm té 2.8 KB i presenta variants poliadenilades de 4.5 i 5.2, respectivament. A la seva mateixa vegada, el gen de COIX-2 pesa al voltant de 8 Kb, es troba en el cromosoma 1q25.2 – 25.3 tant dels humans com ratolins i es troba constituït per 9 introns i 10 exons. A diferència del ARNm de la COX-1 però, el de COX-2 presenta una extensió al voltant de 4,5 KB i de 2,8 KB pel que fa a les seves variants poliadenilades. Pel que fa a la COX-3, caldria destacar que malgrat presentar un ARNm idèntic al de la COX-1, aquesta no resulta rellevant humans en tant que l'intró 1 d'aquests presenta un nucleòtid de diferència respecte al presentat pels animals. A motiu d'això, es produeix un canvi de lectura que indueix a la impossibilitat de donar lloc a la proteïna COIX-3 en humans.

Comunament, el promotor del gen de COX-1 es troba implicat en els gens que exerceixen funcions de manteniment dels organismes en condicions basals. Les característiques del qual són presentar una absència de caixa TATA i CAAT, ser ric en GC i contenir nombrosos llocs tant d'inici de transcripció com SP1. Entre algunes de les característiques del promotor de COX-2 podem trobar que a la seva regió 5' presenta elements reguladors de tipus "cis-activants" a banda de què la transcripció de la COX-2 es troba controlada per metilacions i acetilacions.

Mentre que la vida de l'ARNm de COX-2 se situa entorn de les 5 hores (sent aquesta molt curta) en comparació a la del COX-1, aquesta és molt major podent superar fins i tot les 24 hores.

Pel que respecta a l'estabilitat de l'ARNm de COX-2, aquesta es troba sotmesa a mecanismes diferents entre la presència d'elements rics en Adenina-Uracil (ARES) en l'extrem 3' de la regió UTR que faciliten la seva degradació així com els miARN (miR-*101a i miR199a) que consisteixen en petites molècules d'ARN de nucleòtids no codificants no obstant que en ser codificades en el genoma cel·lular i unir-se a la regió 3'UTR del ARNm de COX-2 provoquen o bé, el seu silenciament translacional o degradació. Un altre determinant en l'estabilitat de la COX-2 es basa en l'existència d'Asn594-*Lys612, una seqüència de 19 aminoàcids, que es troba pròxima a l'extrem C-terminal de la proteïna que implica un lloc extra de glicosilació, no present a la COX-1. D'aquesta manera, el sumatori d'aquest punt de glicosilació respecte als altres tres ja existents en la COX-1 duen a terme un augment de la velocitat de degradació pel proteasoma 26s. De la següent manera, en inserir aquest lloc de 19 aminoàcids en la seqüència de COX-1 aquesta es torna més sensible a la degradació a diferència de l'estabilitat guanyada i augment de la vida mitjana aconseguit en la proteïna si aquest mateix domini fos mutat a COX-2. D'altra banda, estudis ja realitzats han permès comprovar que la proteïna COX-2 és més susceptible a ser degradada per poliubiquitinació abans que per inhibidores o disruptors de la degradació per proteasomes.

Actuacions de la ciclooxigenasa

Ciclooxigenasa en la funció renal

Podem trobar-nos la COX-1 en llocs diferents de l'organisme com ara són les arterioles aferents i eferents[2], els glomèruls i la regió medul·lar i cortical dels conductes col·lectores. D'aquesta manera, la COX-1 s'encarrega d'assegurar el manteniment de les funcions fisiològiques del ronyó a més de dur a terme la regulació hemodinàmica del mateix i la taxa de filtració glomerular[3][4][5]. Altrament, aquesta isoforma dona lloc a PGE2 i PGD2 les quals s'encarreguen d'antagonitzar l'acció vasoconstrictora de l'angiotensina (Ang) a més d'inhibir l'alliberament de norepinefrina[6].

Així doncs, els prostanoides s'encarreguen de promoure la vasodilatació, amb un consegüent augment de la perfusió de l'òrgan a més d'una redistribució en el flux sanguini des de l'escorça renal fins als nefrons a la regió intramedul·lar[6]. D'altra banda, la PGE2 al costat de la PGF2a, presenten efectes diürètics i natriurètics, mentre que quan la primera es troba al costat de la PGI2, té la capacitat d'antagonitzar l'acció de la vasopressina[6].

A pesar que la COX-2 hagi estat determinada com a patològica, aquesta també pot trobar-se constitutivament en els ronyons[7][8]. Estudis realitzats en rates COX-2 han aconseguit demostrar que aquesta isoforma pot exercir un paper fonamental en el desenvolupament dels ronyons[9], on una falta de la mateixa es veu expressada en un defecte greu en la formació renal.

D'aquesta manera, la COX-2 està situada en regions de gran importància per a la funció renal, estant concentrades principalment pel que fa a la regió medul·lar i en grau més baix[8], a la regió cortical. En major especificat, aquesta isoforma pot trobar-se en l'artèria renal, l'endoteli, les cèl·lules de múscul llis de les arterioles, els fibroblastos intersticials i els podòcits en ronyons sans[10]. A més d'això, la COX-2 pot trobar-se expressada en la gruixuda branca ascendent del bucle d'Hendel i en la màcula densa, la funció de la qual consisteix a mediar la interacció entre filtració glomerular i la reabsorció proximal.

D'igual manera que la COX-1, les PGs també deriven de la COX-2, adquirint així una gran importància com a moduladors fisiològics de l'equilibri hídric i del to vascular en els ronyons[3][11]. Les PGs majors presents en el teixit renal són PGE2 i PGI2, sent la primera d'elles sintetitzada per l'epiteli tubular i les cèl·lules intersticials. Mentrestant, el PGI2 es troba en l'escorça renal, la qual s'encarrega de controlar la taxa de filtració glomerular així com la secreció de renina[7][12].

Hipovolèmia

La hipovolèmia es caracteritza per expressar una disminució del volum sanguini principlament a conseqüència de la pèrdua excessiva d'aigua en el ronyó o bé, d'una hemorràgia. A deriva d'això, es dona lloc a una disminució de la pressió arterial que podria derivar en un xoc hipovolèmic i la mort[3][6].

En un estat d'hipovolèmia i, per tant, el consegüent esgotament dels nivells de sodi, es produeix un augment de la COX-2 a la regió cortical, mentre que al seu torn, una disminució de la seva expressió a la regió medul·lar que deriva en l'activació el sistema de renina-angiotensina-aldosterona. Les cèl·lules juxtaglomerulars tenen per funció secretar l'hormona renina, la qual contribueix a la formació d'Ang.II, encarregada de la vasoconstricció de l'arteriola eferent, així com de la norepinefrina, la qual cosa provoca un augmento de la pressió hidroestàtica intraglomerular. Al seu torn, aquesta hormona estimula la secreció d'aldosterona, la qual s'encarrega de promoure la reabsorció de sodi i induir l'alliberament de l'hormona ADH, que augmenta la reabsorció no sols d'aigua sinó també d'urea. Mentrestant, l'angiotensina duu a terme l'estimulació de la síntesi de PGs vasodilatadors renals, garantint així la retroalimentació tubologlomerular que restableix la taxa de filtració glomerular i assegura el flux sanguini normal a fi de protegir el ronyó d'una possible deterioració funcional agut[13][3][6][11]. D'aquesta manera, l'administració de fàrmacs AINEs de la COX-2 tant selectius com no selectius, prevenen l'alliberament de renina i, en conseqüència, el restabliment de la funció renal[14].

Hipotensió

La hipotensió implica una baixa de pressió efectiva de la filtració en els glomèruls, la qual pot desencadenar en un estat de malaltia renal crònica. En conseqüència, en aquesta mena de situacions, té lloc una amplificació de la funció de les PGs vasoconstrictores i vasodilatadores compensatòries, totes dues procedents de la COX-2, amb l'objectiu de mantenir una adequada perfusió dels òrgans[15][16].

Aquesta acció dona lloc a una reabsorció de sodi i aigua, que permet mantenir una homeòstasi renal per la TFG. Al seu torn, el tromboxà sintetitzat per la COX-1 provoca vasoconstricció. De manera que els AINE han de ser utilitzats amb summa preocupació en tant que podrien actuar bloquejant els enzims COX-1 i COX-1 i, per tant, inhibint també el mecanisme descrit.

En un estudi realitzat el 2015 per Calistro Net junt amb el seu grup va donar a conèixer que aquells animals que feien ús de parecoxib, un inhibidor selectiu de la COX-2, patien d'un efecte renal perjudicial a causa de la no activació del sistema renina-angiotensina-aldosterona[17]. En contraposició, una altra recerca duta a terme el 2013 per Tunctan i el seu grup, va declarar que la COX-2 induïa a la hipotensió, arran de la seva capacitat vasodilatadora. Com a conclusió, es va arribar al fet que l'ús d'un inhibidor de la COX-2 té la capacitat de restaurar la pressió arterial[18].

La isquèmia renal o lesió per reperfusió

La patologia d'aquesta lesió es troba caracteritzada per la presència d'una resposta inflamatòria, així com estrès oxidatiu. En aquesta situació la COX-2 es troba altament expressada pel que presenta la possibilitat d'agreujar la inflamació. Així doncs, l'ús d'un AINE que inhibeix selectivament la COX-2, el parecobix, podria resultar benèfic enfront de la prevenció d'una lesió oxidativa[2][19][20]i, per tant, també per a la funció renal.

Un estudi similar que va fer ús de la indometacina, un AINE no selectiu, el rofecobix, va demostrar que tots dos fàrmacs es trobaven associats amb una fusió renal millorada a més d'una reducció dels nivells de citocines proinflamatòries[21]. Al seu torn, l'ús de nimesulida, un altre fàrmac inhibidor selectiu de la COX-2 també va evitar danys renals[22].

Hipertensió

Enfront d'un estat d'hipertensió, l'expressió de la COX-2 també augmenta. No obstant això, en cas de patir una hipotensió, aquest augment es veurà reflectit en els teixits medul·lars, amb l'objectiu d'assegurar que se suavitzin els efectes vasoconstrictors i hipertensinògens d'Ang.II, i en conseqüència, restablir la regulació de sodi i aigua, junt el manteniment del flux sanguini medul·lar[23]. D'aquesta manera, l'ús de qualsevol AINE que agreugi la hipertensió ha de ser evitat en tant que el bloqueig de COX-2 per fàrmacs podria conduir a una retenció de sodi que exacerbaria el procés deleteri[14].

Fibrosi

Es troba caracteritzada per desenvolupar esclerosi glomerular i fibrosi intersticial, totes dues com a conseqüències de les etapes finals de nombroses malalties renals cròniques[24]. Enfront d'aquesta situació la COX-2, suposa una protecció contra les fibroses i a motiu d'això, l'elevada quantitat de la mateixa pot expressar-se com una dificultat en el desenvolupament de la condició.

Malaltia poliquística en els ronyons

En presència d'una malaltia renal poliquística (APKD), té lloc un trastorn renal autosòmic dominant, el qual acostuma a ser hereditari i estar caracteritzat pel continu creixement de quistos[25]. En què, consegüentment, té lloc un augment de l'activitat de PGE2 i PGI2, responsables d'estimular la proliferació cel·lular així com la formació de quistos i secreció de líquid.

En un estudi realitzat en humans, mitjançant la recol·lecció de sang, va permetre veure com els pacients amb APKD presentaven alts nivells de COX, en comparació amb els respectius presentats pel grup saludable. Enfront d'aquests resultats, es va concloure que l'ús d'un inhibidor de la COX-2 té la capacitat de reduir la proliferació epitelial, alhora que promouen l'apoptosi d'aquests i disminueixen les síntesis de PGE2[26]. Així doncs, la inhibició de la COX-1 o bé, de la COX-2, mitjançant l'ús de AINEs, poden induir a una reducció de la progressió de la malaltia.

Diabetis mellitus

Malaltia crònica que indueix a mal renal. En aquest context, s'ha donat a conèixer que la inducció de la COX-2 en els túbuls proximals pot implicar un possible augment de la producció de PGE2 així com l'excreció de proteïnes en ratolins diabètics[27]. Així i tot, mitjançant estudis s'ha aconseguit demostrar que la producció de COX-2 així com la de PGE2 augmenta en aquells ratolins que pateixen de diabetis mellitus, cosa va conduir a l'ús d'inhibidors de la COX-2, amb capacitat d'atenuar diferents malalties renals.

D'acord a això, un altre estudi realitzat en rates Zucker, va poder comprovar que front l'administració de rofecoxib, un inhibidor selectiu de la COX-2, els nivells de proteïnúria d'aquestes mateixes es van normalitzar[28]. Mentre que, altres informes van donar a conèixer que enfront de casos de ratolins obesos o bé, resistents a la insulina, la COX-2 hauria estat regulada positivament[29].

Els pacients que pateixen de diabetis a més de presentar una poliúria excessiva també presenten una elevada concentració urinària de PGE2. Pel que l'ús d'un AINE s'empra a fi de controlar els nivells de PGE2 i la concentració d'orina de manera adequada[2]. En un estudi portat a cap per Liu i el seu grup el 2016, l'ús d'ibuprofens front rates amb insuficiència renal i diabetis tipus 1, va ser capaç dur a terme una disminució de factors diversos, entre ells: l'excreció urinària de proteïnes, el nitrogen de la urea en sang, l'engruiximent de la membrana basal glomerular, la fibrosi renal, la COX-2 i la interleucina 1. Pel que, l'ús d'aquesta mena de fàrmac hauria resultat eficaç enfront del desenvolupament de mal renal en el grup diabètic[30].

Inflamació Renal

L'expressió de la COX-2 augmenta de manera considerable front una inflamació del teixit renal[31]. De manera que, quan aquesta resulta activada en processos patològics, té lloc la formació de citocines proinflamatòries i espècies reactives d'oxigen, totes dues amb un paper crític en la fisiopatologia renal[16][32]. Mentre que al seu torn, hi ha una retroalimentació positiva a través de les vies de senyalització que comporten una inducció del desenvolupament i progressió de la malaltia[16][32][33].

Autors diferents han arribat a afirmar que la inflamació és el factor causal que col·labora junt les lesions renals, especialment amb la PGE2, que malgrat que en ocasions fisiològiques pot contribuir de manera positiva enfront del manteniment de l'homeòstasi renal[16][34][35], en altres de patològiques, resulta la responsable de desencadenar un procés deleteri[16].

Aquesta diferència en l'acció de la PGE2 enfront de diferents situacions clíniques es veuria condicionada per la seva unió a quatre receptors EP1, EP2, EP3 i EP440, 62. El primer dels quals, seria el responsable de les natriuresis i la diüresi a més de la regulació de la pressió sanguínia. Al seu torn, els receptors EP2 i EP4 serien els encarregats d'activar la producció d'adenilat ciclasa i augmentar la reabsorció d'aigua. Mentre que pel que respecta a l'EP3, aquest presentaria tots els efectes oposats als últims esmentats[2][35][36][37].

Un estudi realitzat en rates sotmeses a nefrectomia va poder trobar que, passades 4 setmanes, aquests animals presentaven nivells incrementats tant d'urea com creatinina, així com una reducció de la depuració de creatinina i trastorns en el metabolisme de calci i fòsfor. Mentre que, aquelles rates en les quals s'havia inhibit la producció de PGE2, va tenir lloc una notable i estable millora de totes aquestes alteracions suggerint, doncs, que la inflamació induïda per PGE2, presentar alts nivells d'estar implicada en la progressió de la lesió[16].

Referències

  1. ↑ Fung, Horatio B.; Kirschenbaum, Harold L. «Selective cyclooxygenase-2 inhibitors for the treatment of arthritis» (en anglès). Clinical Therapeutics, 21, 7, 1999-07, pàg. 1131–1157. DOI: 10.1016/S0149-2918(00)80018-1.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Nørregaard, Rikke; Kwon, Tae-Hwan; Frøkiær, Jørgen «Physiology and pathophysiology of cyclooxygenase-2 and prostaglandin E2 in the kidney» (en anglès). Kidney Research and Clinical Practice, 34, 4, 2015-12, pàg. 194–200. DOI: 10.1016/j.krcp.2015.10.004. PMC: PMC4688592. PMID: 26779421.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Kummer, Carmen Luize; Coelho, Tereza Cristina R. B. «Antiinflamatórios não esteróides inibidores da ciclooxigenase-2 (COX-2): aspectos atuais» (en anglès). Revista Brasileira de Anestesiologia, 52, 4, 2002-07. DOI: 10.1590/S0034-70942002000400014. ISSN: 0034-7094.
  4. ↑ Cooney, Nicholas; Pollack, Charles; Butkerait, Paul «Adverse drug reactions and drug–drug interactions with over-the-counter NSAIDs» (en anglès). Therapeutics and Clinical Risk Management, 2015-07, pàg. 1061. DOI: 10.2147/TCRM.S79135. ISSN: 1178-203X. PMC: PMC4508078. PMID: 26203254.
  5. ↑ Nantel, François; Meadows, Emily; Denis, Danielle; Connolly, Brett; Metters, Kathleen M. «Immunolocalization of cyclooxygenase‐2 in the macula densa of human elderly» (en anglès). FEBS Letters, 457, 3, 03-09-1999, pàg. 475–477. DOI: 10.1016/S0014-5793(99)01088-1. ISSN: 0014-5793.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 Batlouni, Michel «Anti-inflamatórios não esteroides: Efeitos cardiovasculares, cérebro-vasculares e renais» (en anglès). Arquivos Brasileiros de Cardiologia, 94, 4, 2010-04, pàg. 556–563. DOI: 10.1590/S0066-782X2010000400019. ISSN: 0066-782X.
  7. ↑ 7,0 7,1 DeMaria, Anthony N.; Weir, Matthew R. «Coxibs—Beyond the GI Tract» (en anglès). Journal of Pain and Symptom Management, 25, 2, 2003-02, pàg. 41–49. DOI: 10.1016/S0885-3924(02)00630-9.
  8. ↑ 8,0 8,1 Ahmetaj-Shala, Blerina; Kirkby, Nicholas S.; Knowles, Rebecca; Al’Yamani, Malak; Mazi, Sarah «Evidence That Links Loss of Cyclooxygenase-2 With Increased Asymmetric Dimethylarginine: Novel Explanation of Cardiovascular Side Effects Associated With Anti-Inflammatory Drugs» (en anglès). Circulation, 131, 7, 17-02-2015, pàg. 633–642. DOI: 10.1161/CIRCULATIONAHA.114.011591. ISSN: 0009-7322. PMC: PMC4768634. PMID: 25492024.
  9. ↑ Zhang, Ming-Zhi; Wang, Jun-Ling; Cheng, H.-F.; Harris, Raymond C.; McKanna, James A. «Cyclooxygenase-2 in rat nephron development» (en anglès). American Journal of Physiology-Renal Physiology, 273, 6, 01-12-1997, pàg. F994–F1002. DOI: 10.1152/ajprenal.1997.273.6.F994. ISSN: 1931-857X.
  10. ↑ Khan, Kanwar Nasir M.; Venturini, Catherine M.; Bunch, Roderick T.; Brassard, Jacquline A.; Koki, Alane T. «Interspecies Differences in Renal Localization of Cyclooxygenase Isoforms: Implications in Nonsteroidal Antiinflammatory Drug-Related Nephrotoxicity» (en anglès). Toxicologic Pathology, 26, 5, 1998-09, pàg. 612–620. DOI: 10.1177/019262339802600504. ISSN: 0192-6233.
  11. ↑ 11,0 11,1 DuBois, Raymond N.; Abramson, Steven B.; Crofford, Leslie; Gupta, Rajnish A.; Simon, Lee S. «Cyclooxygenase in biology and disease» (en anglès). The FASEB Journal, 12, 12, 1998-09, pàg. 1063–1073. DOI: 10.1096/fasebj.12.12.1063. ISSN: 0892-6638.
  12. ↑ Hao, Shoujin; Hernandez, Alejandra; Quiroz-Munoz, Mariana; Cespedes, Carlos; Vio, Carlos P. «PGE 2 EP 3 receptor downregulates COX-2 expression in the medullary thick ascending limb induced by hypertonic NaCl» (en anglès). American Journal of Physiology-Renal Physiology, 307, 6, 15-09-2014, pàg. F736–F746. DOI: 10.1152/ajprenal.00204.2014. ISSN: 1931-857X.
  13. ↑ Lomas, Amy L.; Grauer, Gregory F. «The Renal Effects of NSAIDs in Dogs» (en anglès). Journal of the American Animal Hospital Association, 51, 3, 01-05-2015, pàg. 197–203. DOI: 10.5326/JAAHA-MS-6239. ISSN: 1547-3317.
  14. ↑ 14,0 14,1 Harris, Raymond C. «Physiologic and Pathophysiologic Roles of Cyclooxygenase-2 in the Kidney». Transactions of the American Clinical and Climatological Association, 124, 2013, pàg. 139–151. ISSN: 0065-7778. PMC: 3715909. PMID: 23874018.
  15. ↑ Wang, Cheng; Luo, Zaiming; Kohan, Donald; Wellstein, Anton; Jose, Pedro A. «Thromboxane Prostanoid Receptors Enhance Contractions, Endothelin-1, and Oxidative Stress in Microvessels From Mice With Chronic Kidney Disease» (en anglès). Hypertension, 65, 5, 2015-05, pàg. 1055–1063. DOI: 10.1161/HYPERTENSIONAHA.115.05244. ISSN: 0194-911X. PMC: PMC4990073. PMID: 25733239.
  16. ↑ 16,0 16,1 16,2 16,3 16,4 16,5 Jia, Zhanjun; Zhang, Yue; Ding, Guixia; Heiney, Kristina Marie; Huang, Songming «Role of COX-2/mPGES-1/Prostaglandin E2 Cascade in Kidney Injury» (en anglès). Mediators of Inflammation, 2015, 2015, pàg. 1–8. DOI: 10.1155/2015/147894. ISSN: 0962-9351. PMC: PMC4333324. PMID: 25729216.
  17. ↑ Calistro Neto, José Pedro; Torres, Rômulo da Costa; Gonçalves, Giovanna Maria; Silva, Leopoldo Muniz da; Domingues, Maria Aparecida Custódio «Parecoxib reduces renal injury in an ischemia/reperfusion model in rats». Acta Cirurgica Brasileira, 30, 4, 2015-04, pàg. 270–276. DOI: 10.1590/S0102-865020150040000006. ISSN: 0102-8650.
  18. ↑ Tunctan, Bahar; Korkmaz, Belma; Sari, Ayse Nihal; Kacan, Meltem; Unsal, Demet «Contribution of iNOS/sGC/PKG pathway, COX-2, CYP4A1, and gp91phox to the protective effect of 5,14-HEDGE, a 20-HETE mimetic, against vasodilation, hypotension, tachycardia, and inflammation in a rat model of septic shock» (en anglès). Nitric Oxide, 33, 2013-09, pàg. 18–41. DOI: 10.1016/j.niox.2013.05.001. PMC: PMC3759626. PMID: 23684565.
  19. ↑ Liu, Hong-Bao; Meng, Qiu-Hong; Huang, Chen; Wang, Jian-Bo; Liu, Xiao-Wei «Nephroprotective Effects of Polydatin against Ischemia/Reperfusion Injury: A Role for the PI3K/Akt Signal Pathway» (en anglès). Oxidative Medicine and Cellular Longevity, 2015, 2015, pàg. 1–13. DOI: 10.1155/2015/362158. ISSN: 1942-0900. PMC: PMC4630419. PMID: 26576221.
  20. ↑ Wang, Zhi-shun; Liu, Xiu-heng; Wang, Min; Jiang, Guan-jun; Qiu, Tao «Metformin attenuated the inflammation after renal ischemia/reperfusion and suppressed apoptosis of renal tubular epithelial cell in rats». Acta Cirurgica Brasileira, 30, 9, 2015-09, pàg. 617–623. DOI: 10.1590/S0102-865020150090000006. ISSN: 0102-8650.
  21. ↑ Feitoza, Carla Q.; Gonçalves, Giselle M.; Semedo, Patricia; Cenedeze, Marcos A.; Pinheiro, Hélady S. «Inhibition of COX 1 and 2 prior to Renal Ischemia/Reperfusion Injury Decreases the Development of Fibrosis» (en anglès). Molecular Medicine, 14, 11-12, 2008-11, pàg. 724–730. DOI: 10.2119/2008-00064.Feitoza. ISSN: 1076-1551. PMC: PMC2527343. PMID: 18769637.
  22. ↑ Suleyman, Zeynep; Sener, Ebru; Kurt, Nezahat; Comez, Mehmet; Yapanoglu, Turgut «The effect of nimesulide on oxidative damage inflicted by ischemia–reperfusion on the rat renal tissue» (en anglès). Renal Failure, 37, 2, 07-02-2015, pàg. 323–331. DOI: 10.3109/0886022X.2014.985996. ISSN: 0886-022X.
  23. ↑ Gonzalez, Alexis A.; Green, Torrance; Luffman, Christina; Bourgeois, Camille R. T.; Gabriel Navar, L. «Renal medullary cyclooxygenase-2 and (pro)renin receptor expression during angiotensin II-dependent hypertension» (en anglès). American Journal of Physiology-Renal Physiology, 307, 8, 15-10-2014, pàg. F962–F970. DOI: 10.1152/ajprenal.00267.2014. ISSN: 1931-857X. PMC: PMC4200301. PMID: 25143455.
  24. ↑ Kamata, Mariko; Hosono, Kanako; Fujita, Tomoe; Kamata, Kouju; Majima, Masataka «Role of cyclooxygenase-2 in the development of interstitial fibrosis in kidneys following unilateral ureteral obstruction in mice» (en anglès). Biomedicine & Pharmacotherapy, 70, 2015-03, pàg. 174–180. DOI: 10.1016/j.biopha.2015.01.010.
  25. ↑ Ibrahim, Naser H.M.; Gregoire, Melanie; Devassy, Jessay G.; Wu, Yinhong; Yoshihara, Daisuke «Cyclooxygenase product inhibition with acetylsalicylic acid slows disease progression in the Han:SPRD-Cy rat model of polycystic kidney disease» (en anglès). Prostaglandins & Other Lipid Mediators, 116-117, 2015-01, pàg. 19–25. DOI: 10.1016/j.prostaglandins.2014.10.005.
  26. ↑ Xu, Tao; Wang, Nian-Song; Fu, Li-Li; Ye, Chao-Yang; Yu, Sheng-Qiang «Celecoxib inhibits growth of human autosomal dominant polycystic kidney cyst-lining epithelial cells through the VEGF/Raf/MAPK/ERK signaling pathway» (en anglès). Molecular Biology Reports, 39, 7, 2012-07, pàg. 7743–7753. DOI: 10.1007/s11033-012-1611-2. ISSN: 0301-4851. PMC: PMC3358558. PMID: 22415852.
  27. ↑ Mohamed, Riyaz; Jayakumar, Calpurnia; Ranganathan, Punithavathi V.; Ganapathy, Vadivel; Ramesh, Ganesan «Kidney Proximal Tubular Epithelial-Specific Overexpression of Netrin-1 Suppresses Inflammation and Albuminuria through Suppression of COX-2-Mediated PGE2 Production in Streptozotocin-Induced Diabetic Mice». The American Journal of Pathology, 181, 6, 01-12-2012, pàg. 1991–2002. DOI: 10.1016/j.ajpath.2012.08.014. ISSN: 0002-9440.
  28. ↑ Dey, Aparajita; Williams, Roger S.; Pollock, David M.; Stepp, David W.; Newman, John W. «Altered Kidney CYP2C and Cyclooxygenase-2 Levels Are Associated with Obesity-Related Albuminuria» (en anglès). Obesity Research, 12, 8, 2004-08, pàg. 1278–1289. DOI: 10.1038/oby.2004.162.
  29. ↑ Komers, Radko; Zdychova, Jana; Cahova, Monika; Kazdova, Ludmila; Lindsley, Jessie N. «Renal cyclooxygenase-2 in obese Zucker (fatty) rats» (en anglès). Kidney International, 67, 6, 2005-06, pàg. 2151–2158. DOI: 10.1111/j.1523-1755.2005.00320.x.
  30. ↑ Liu, Yao-Wu; Zhu, Xia; Cheng, Ya-Qin; Lu, Qian; Zhang, Fan «Ibuprofen attenuates nephropathy in streptozotocin-induced diabetic rats» (en anglès). Molecular Medicine Reports, 13, 6, 2016-06, pàg. 5326–5334. DOI: 10.3892/mmr.2016.5150. ISSN: 1791-2997.
  31. ↑ Song, Kyung; Park, Jun; Lee, Seungyong; Lee, Dahae; Jang, Hyuk-Jai «Protective Effect of Tetrahydrocurcumin against Cisplatin-Induced Renal Damage: In Vitro and In Vivo Studies» (en anglès). Planta Medica, 81, 04, 26-02-2015, pàg. 286–291. DOI: 10.1055/s-0035-1545696. ISSN: 0032-0943.
  32. ↑ 32,0 32,1 Feng, L; Xia, Y; Garcia, G E; Hwang, D; Wilson, C B «Involvement of reactive oxygen intermediates in cyclooxygenase-2 expression induced by interleukin-1, tumor necrosis factor-alpha, and lipopolysaccharide.» (en anglès). Journal of Clinical Investigation, 95, 4, 01-04-1995, pàg. 1669–1675. DOI: 10.1172/JCI117842. ISSN: 0021-9738. PMC: PMC295674. PMID: 7706475.
  33. ↑ Fujihara, Clarice Kazue; Antunes, Gláucia Rutigliano; Mattar, A.N.A. Lúcia; Andreoli, Natalie; Avancini, Denise Maria «Cyclooxygenase-2 (COX-2) inhibition limits abnormal COX-2 expression and progressive injury in the remnant kidney» (en anglès). Kidney International, 64, 6, 2003-12, pàg. 2172–2181. DOI: 10.1046/j.1523-1755.2003.00319.x.
  34. ↑ Kinsey, Gilbert R.; Sharma, Rahul; Okusa, Mark D. «Regulatory T Cells in AKI» (en anglès). Journal of the American Society of Nephrology, 24, 11, 2013-11, pàg. 1720–1726. DOI: 10.1681/ASN.2013050502. ISSN: 1046-6673. PMC: PMC3810092. PMID: 24136922.
  35. ↑ 35,0 35,1 Hao, C.-M.; Breyer, M.D. «Physiologic and pathophysiologic roles of lipid mediators in the kidney» (en anglès). Kidney International, 71, 11, 2007-06, pàg. 1105–1115. DOI: 10.1038/sj.ki.5002192.
  36. ↑ Zhang, Yahua; Guan, YouFei; Schneider, André; Brandon, Suzanne; Breyer, Richard M. «Characterization of Murine Vasopressor and Vasodepressor Prostaglandin E 2 Receptors» (en anglès). Hypertension, 35, 5, 2000-05, pàg. 1129–1134. DOI: 10.1161/01.HYP.35.5.1129. ISSN: 0194-911X.
  37. ↑ Breyer, Matthew D.; Breyer, Richard M. «Prostaglandin E receptors and the kidney» (en anglès). American Journal of Physiology-Renal Physiology, 279, 1, 01-07-2000, pàg. F12–F23. DOI: 10.1152/ajprenal.2000.279.1.F12. ISSN: 1931-857X.

Enllaços externs

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ciclooxigenasa&oldid=32552870»