Vés al contingut

Beauty and the Beast (musical): diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Pàgina nova, amb el contingut: «{{infotaula arts escèniques}} '''''Beauty and the Beast''''' és un musical escènic de Disney amb música d'Alan Menken i lletra de Howard Ashman i Tim Rice, i llibret de Linda Woolverton, Adaptat de la pel·lícula de Walt Disney Pictures animada de 1991 homònima, que al seu torn s'havia basat en el clàssic conte de fades francès de Jeanne-Marie Leprince de Bea...».
Etiqueta: Disambiguation links
(Cap diferència)

Revisió del 23:08, 15 des 2023

Infotaula d'arts escèniquesBeauty and the Beast
Tipusobra dramaticomusical Modifica el valor a Wikidata
CompositorAlan Menken Modifica el valor a Wikidata
Lletra deHoward Ashman i Tim Rice Modifica el valor a Wikidata
LlibretistaTim Rice Modifica el valor a Wikidata
Llenguaanglès Modifica el valor a Wikidata
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
PremisPremis Laurence Olivier Modifica el valor a Wikidata
Personatges
PersonatgesBelle (en) Tradueix, Bèstia, Gaston (en) Tradueix, valor desconegut, Mrs. Potts (en) Tradueix i Chip (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Estrena
Estrena18 abril 1994 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Identificador Theatricalia d'obra dramàtica9nx Modifica el valor a Wikidata
IBDB: 1895
Musicbrainz: ae807450-1a05-4656-a1fa-6bc9312e7431 Modifica el valor a Wikidata

Beauty and the Beast és un musical escènic de Disney amb música d'Alan Menken i lletra de Howard Ashman i Tim Rice, i llibret de Linda Woolverton, Adaptat de la pel·lícula de Walt Disney Pictures animada de 1991 homònima, que al seu torn s'havia basat en el clàssic conte de fades francès de Jeanne-Marie Leprince de Beaumont [1] que narra la història d'un príncep desagradable que s'ha transformat màgicament en una criatura antiestètica com a càstig per les seves maneres egoistes. Per tornar a la seva veritable forma humana, la Bèstia ha d'aprendre a estimar una jove brillant i bella que ha empresonat al seu castell encantat abans que sigui massa tard.

Els crítics, que van aclamar la pel·lícula com un dels millors musicals de l'any, van advertir immediatament el seu potencial com a musical a Broadway quan es va estrenar per primera vegada el 1991, animant el CEO de Disney, Michael Eisner, a aventurar-se a Broadway. Les vuit cançons de la pel·lícula d'animació es van reutilitzar al musical, inclòs un número musical ressuscitat que havia estat retallat de la pel·lícula. El compositor original Menken va compondre sis cançons noves per a la producció juntament amb el lletrista Rice, en substitució d'Ashman, que va morir durant la producció de la pel·lícula. Woolverton, que estava escrivint el guió de la pel·lícula, va adaptar la seva pròpia obra al libretto del musical, i va ampliar específicament la caracterització de la Bèstia. Woolverton va ampliar les històries del personal del castell a partir dels criats que ja s'haurien transformat en objectes domèstics fent referència a l'animació de 1991. Que els humans es converteixin lentament en objectes inanimats. Els vestits van ser dissenyats per Ann Hould-Ward, que va basar les seves creacions tant en els dissenys originals de la pel·lícula com el moviment artístic rococó després d'investigar com eren la roba i els objectes de la llar durant el segle xviii.

Després de completar les proves a Houston, Beauty and the Beast es va estrenar a Broadway el 18 d'abril de 1994, protagonitzada per Susan Egan i Terrence Mann com els homònims Belle i Bèstia, respectivament. El musical va rebre crítiques diverses de la crítica de teatre, però va ser un èxit comercial massiu i va tenir una bona acollida pel públic. Beauty es va presentar a Broadway durant 5.461 actuacions durant tretze anys (1994–2007),[2] convertint-se en la sisena producció de Broadway més llarga de la història en el moment del tancament. Fins ara, encara és el desè espectacle més llarg. El musical ha recaptat més de 1.700 milions de dòlars a tot el món i s'ha tocat a tretze països i 115 ciutats. També s'ha convertit en una opció popular per a produccions d'infantil, aficionat i secundària.[3]

  1. Dietz, Dan. The Complete Book of 1990s Broadway Musicals. United States: Rowman & Littlefield, 2016, p. 154–156. ISBN 9781442272149. 
  2. Grossman, Julie. Theater, Film, And Their Hideous Progeny: Adaptation and ElasTEXTity. Palgrave Macmillan UK, 2015, p. 127. ISBN 978-1-137-39902-1. 
  3. Zoglin, Richard (May 15, 2008). "Bye Bye, Birdie. Hello, Rent". Time. Reported in its May 15, 2008, issue that this musical ranked as the fourth most frequently produced musical by U.S. high schools in 2007.