Equenèids: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
mCap resum de modificació
Ampliat
Línia 5: Línia 5:
}}
}}
[[Fitxer:Schiffshalter.png|miniatura|Rèmora fixada a una [[tortuga careta]].]]
[[Fitxer:Schiffshalter.png|miniatura|Rèmora fixada a una [[tortuga careta]].]]
Els '''equenèids''' (Echeneidae) són una [[Família (biologia)|família]] de [[peixos]] de l'ordre dels [[perciformes]].
Els '''equenèids''' (Echeneidae) són una [[Família (biologia)|família]] de [[peixos]] de l'ordre dels [[perciformes]].<ref>{{ref-web|url=https://animaldiversity.org/accounts/Echeneidae/classification/#Echeneidae|títol=Echeneidae|editor=animaldiversity.org|llengua=anglès|consulta= 26 gener 2024}}</ref><ref>{{Britannica|497706|Remora}}</ref>


== Particularitats ==
Aquesta és la família dels peixos anomenats ''[[rèmora (gènere)|rèmora]]'', peixos famosos presents ja en la literatura clàssica, mencionats per [[Aristòtil]],<ref>''Història dels animals'', II, 14, 505 b</ref> per [[Plini]],<ref>''[[Naturalis Historiae]]'', IX, 41; XXXII, 1</ref> [[Claudi Elià]]<ref>''Aeliani de historia animalium'', 1, 36; 2, 17.</ref> i [[Ovidi]].<ref>''Haleuticon'', v.99</ref>
Aquesta és la família dels peixos anomenats ''[[rèmora (gènere)|rèmora]]'', peixos famosos presents ja en la literatura clàssica, mencionats per [[Aristòtil]],<ref>''Història dels animals'', II, 14, 505 b</ref> per [[Plini]],<ref>''[[Naturalis Historiae]]'', IX, 41; XXXII, 1</ref> [[Claudi Elià]]<ref>''Aeliani de historia animalium'', 1, 36; 2, 17.</ref> i [[Ovidi]].<ref>''Haleuticon'', v.99</ref>


== Característiques ==
Tots els equenèids tenen una ventosa al cap amb la que es poden fixar a altres peixos, sobretot certes espècies de [[taurons]] grans, [[cetacis]] i [[tortuges marines]], vivint en una relació de [[forèsia]].
Les aletes dorsals frontals dels equenèids han evolucionat per permetre-los adherir-se per succió a superfícies llises, i es passen la major part de la seva vida aferrats a un [[Hoste (biologia)|animal hoste]] com [[taurons]], [[cetacis]] i [[tortuges marines]], vivint en una relació de [[forèsia]]. Probablement és una disposició [[Mutualisme (biologia)|mutualista]] ja que la rèmora pot moure's sobre l'hoste, eliminant ectoparàsits i escates de pell soltes, alhora que es beneficia de la protecció proporcionada per l'hoste i del flux constant d'aigua a través de les brànquies del seu hoste.<ref>{{cite news |title=How does the Remora develop its sucker? |author=Jackson, John |url=http://www.nhm.ac.uk/natureplus/blogs/science-news/2012/11/30/how-does-the-remora-develop-its-sucker?fromGateway=true |newspaper=National History Museum |date=30 November 2012 |access-date=2 January 2016}}</ref> Tot i que es creia que les remoras s'alimentaven de partícules dels àpats de l'amfitrió, s'ha demostrat que això era fals; en realitat, les seves dietes es componen principalment de femta de l'hoste.<ref>{{cite journal|doi=10.1046/j.1095-8649.2003.00236.x|title=Echeneid-sirenian associations, with information on sharksucker diet|journal=Journal of Fish Biology|volume=63|issue=5|pages=1176|year=2003|last1=Williams|first1=E. H.|last2=Mignucci-Giannoni|first2=A. A.|last3=Bunkley-Williams|first3=L.|last4=Bonde|first4=R. K.|last5=Self-Sullivan|first5=C.|last6=Preen|first6=A.|last7=Cockcroft|first7=V. G.|citeseerx=10.1.1.619.4020}}</ref>


== Gèneres i espècies ==
== Gèneres i espècies ==

Revisió del 21:55, 26 gen 2024

Infotaula d'ésser viuEquenèids
Echeneidae Modifica el valor a Wikidata

Rèmora de banda negra (Echeneis naucrates) mostrant la ventosa
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdrePerciformes
SuperfamíliaPercoidea
FamíliaEcheneidae Modifica el valor a Wikidata
Rafinesque, 1810
Rèmora fixada a una tortuga careta.

Els equenèids (Echeneidae) són una família de peixos de l'ordre dels perciformes.[1][2]

Aquesta és la família dels peixos anomenats rèmora, peixos famosos presents ja en la literatura clàssica, mencionats per Aristòtil,[3] per Plini,[4] Claudi Elià[5] i Ovidi.[6]

Característiques

Les aletes dorsals frontals dels equenèids han evolucionat per permetre-los adherir-se per succió a superfícies llises, i es passen la major part de la seva vida aferrats a un animal hoste com taurons, cetacis i tortuges marines, vivint en una relació de forèsia. Probablement és una disposició mutualista ja que la rèmora pot moure's sobre l'hoste, eliminant ectoparàsits i escates de pell soltes, alhora que es beneficia de la protecció proporcionada per l'hoste i del flux constant d'aigua a través de les brànquies del seu hoste.[7] Tot i que es creia que les remoras s'alimentaven de partícules dels àpats de l'amfitrió, s'ha demostrat que això era fals; en realitat, les seves dietes es componen principalment de femta de l'hoste.[8]

Gèneres i espècies

Referències

  1. ↑ «Echeneidae» (en anglès). animaldiversity.org. [Consulta: 26 gener 2024].
  2. ↑ «Remora» (en anglès). Encyclopædia Britannica, 2003.
  3. ↑ Història dels animals, II, 14, 505 b
  4. ↑ Naturalis Historiae, IX, 41; XXXII, 1
  5. ↑ Aeliani de historia animalium, 1, 36; 2, 17.
  6. ↑ Haleuticon, v.99
  7. ↑ Jackson, John «How does the Remora develop its sucker?». , 30-11-2012.
  8. ↑ Williams, E. H.; Mignucci-Giannoni, A. A.; Bunkley-Williams, L.; Bonde, R. K.; Self-Sullivan, C.; Preen, A.; Cockcroft, V. G. «Echeneid-sirenian associations, with information on sharksucker diet». Journal of Fish Biology, vol. 63, 5, 2003, pàg. 1176. DOI: 10.1046/j.1095-8649.2003.00236.x.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Equenèids
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Equenèids&oldid=33008330»