Vés al contingut

La tirania de la manca d'estructures: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
Edició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
#1lib1ref
 
#1lib1ref
Línia 1: Línia 1:
{{Infotaula llibre}}
{{Infotaula llibre}}


'''''La tirania de la manca d'estructures''''', publicat originalment en anglès com a '''''The Tyranny of Structurelessness''''' és un [[Assaig (literatura)|assaig]] de la feminista nord-americana [[Jo Freeman]] publicat el 1970 que tracta sobre les relacions de poder dins dels col·lectius feministes radicals.<ref>{{Cite web|title=The Tyranny of Stuctureless|url=https://www.jofreeman.com/joreen/tyranny.htm|access-date=2022-05-28|website=www.jofreeman.com}}</ref><ref>{{Cite journal|last=Rebick|first=Judy|date=September 22, 2002|title=Lip service: the anti-globalization movement on gender politics|journal=[[Herizons]]}}</ref> L'assaig, inspirat en les experiències de Freeman en un grup d'alliberament de dones dels [[anys 60]], reflexionava sobre els experiments del [[moviment feminista]] per resistir la [[jerarquia]] de lideratge i la [[divisió del treball]].
'''''La tirania de la manca d'estructures''''', publicat originalment en anglès com a '''''The Tyranny of Structurelessness''''' és un [[Assaig (literatura)|assaig]] de la feminista nord-americana [[Jo Freeman]] publicat el [[1972]] que tracta sobre les relacions de poder dins dels col·lectius feministes radicals.<ref>{{Cite web|title=The Tyranny of Stuctureless|url=https://www.jofreeman.com/joreen/tyranny.htm|access-date=2022-05-28|website=www.jofreeman.com}}</ref><ref>{{Cite journal|last=Rebick|first=Judy|date=September 22, 2002|title=Lip service: the anti-globalization movement on gender politics|journal=[[Herizons]]}}</ref> L'assaig, inspirat en les experiències de Freeman en un grup d'alliberament de dones dels [[anys 60]], reflexionava sobre els experiments del [[moviment feminista]] per resistir la [[jerarquia]] de lideratge i la [[divisió del treball]].


Aquesta manca d'estructura, escriu Freeman, disfressa i amaga un lideratge informal, no reconegut i incomprensible, que es perpetua precisament perquè nega la seva existència. Com a solució, Freeman suggereix formalitzar les jerarquies existents al grup i sotmetre-les al control democràtic.<ref name="Rycroft2017">{{cite book|last=Rycroft|first=Robert S.|title=The American Middle Class: An Economic Encyclopedia of Progress and Poverty &#91;2 volumes&#93;|url=https://books.google.com/books?id=TLGzDgAAQBAJ&pg=PA248|year=2017|publisher=ABC-CLIO|isbn=978-1-61069-758-3|page=248}}</ref>
Aquesta manca d'estructura, escriu Freeman, disfressa i amaga un lideratge informal, no reconegut i incomprensible, que es perpetua precisament perquè nega la seva existència. Com a solució, Freeman suggereix formalitzar les jerarquies existents al grup i sotmetre-les al control democràtic.<ref name="Rycroft2017">{{cite book|last=Rycroft|first=Robert S.|title=The American Middle Class: An Economic Encyclopedia of Progress and Poverty &#91;2 volumes&#93;|url=https://books.google.com/books?id=TLGzDgAAQBAJ&pg=PA248|year=2017|publisher=ABC-CLIO|isbn=978-1-61069-758-3|page=248}}</ref>


El 2008 el ''[[Community Development Journal]]'' va revisar l'article com un "text clàssic", ja que els editors consideraven que havia influït en la pràctica del desenvolupament comunitari.<ref>Rosie Meade, [http://cdj.oxfordjournals.org/cgi/content/extract/bsn035v1 "Classic Texts: no. 11, Jo Freeman. The Tyranny of Structurelessness"] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20210810060513/https://academic.oup.com/cdj/article-abstract/44/1/123/314506|date=2021-08-10}} (c. 1972), ''Community Development Journal'', Oxford Unity Press, December 9, 2008.</ref> Aquell any, un curs de la [[John F. Kennedy School of Government]] va utilitzar el document en un curs sobre [[lideratge]].<ref>[http://ksgnotes1.harvard.edu/degreeprog/syllabus.nsf/0/3C321726C83AD2F6852574D400657826/$FILE/syllabus.pdf (PAL-101) "Exercising Leadership: Mobilizing Group Resources" General Course Information] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20120220090907/http://ksgnotes1.harvard.edu/degreeprog/syllabus.nsf/0/3C321726C83AD2F6852574D400657826/$FILE/syllabus.pdf|date=2012-02-20}}, [[John F. Kennedy School of Government]], Fall 2008.</ref>
El 2008 el ''[[Community Development Journal]]'' va revisar l'article com un "text clàssic", ja que els editors consideraven que havia influït en la pràctica del desenvolupament comunitari.<ref>Rosie Meade, [http://cdj.oxfordjournals.org/cgi/content/extract/bsn035v1 "Classic Texts: no. 11, Jo Freeman. The Tyranny of Structurelessness"] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20210810060513/https://academic.oup.com/cdj/article-abstract/44/1/123/314506|date=2021-08-10}} (c. 1972), ''Community Development Journal'', Oxford Unity Press, December 9, 2008.</ref> Aquell any, un curs de la [[John F. Kennedy School of Government]] va utilitzar el document en un curs sobre [[lideratge]].<ref>[http://ksgnotes1.harvard.edu/degreeprog/syllabus.nsf/0/3C321726C83AD2F6852574D400657826/$FILE/syllabus.pdf (PAL-101) "Exercising Leadership: Mobilizing Group Resources" General Course Information] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20120220090907/http://ksgnotes1.harvard.edu/degreeprog/syllabus.nsf/0/3C321726C83AD2F6852574D400657826/$FILE/syllabus.pdf|date=2012-02-20}}, [[John F. Kennedy School of Government]], Fall 2008.</ref>

== Història ==
L'assaig es va originar com un discurs pronunciat a la [[Southern Female Rights Union]] en una conferència a [[Beulah (Mississipi)|Beulah, Mississipí]], el maig de [[1970]].<ref name="jfc">{{cite web|url=http://www.jofreeman.com/joreen/tyranny.htm|last=Freeman|first=Jo|work=JoFreeman.com|title=The Tyranny of Structurelessness|access-date=February 17, 2009|archive-date=February 14, 2009|archive-url=https://web.archive.org/web/20090214203845/http://jofreeman.com/joreen/tyranny.htm|url-status=live}}</ref> Freeman ha afirmat que va ser transcrita l'any 1971 per a la revista feminista ''Notes from the Third Year'' (els editors de la qual van decidir no publicar-la) i que es va difondre a diverses publicacions del moviment d'alliberament de les dones, només una de les quals li va demanar permís per publicar-la.

Altres mitjans el van publicar sense demanar permís. Va ser publicat oficialment per primera vegada a la revista ''[[The Second Wave]]'' el 1972.<ref>{{Cite journal|last=Freeman|first=Jo|title=The Tyranny of Structurelessness|journal=The Second Wave|volume=2|issue=1|year=1972|page=20}}</ref> [[Agitprop]] va publicar el fullet d'assaig el 1972.<ref name="Franks2001">{{cite book|last=Franks|first=M.|title=Women and Revivalism in the West: Choosing 'Fundamentalism' in a Liberal Democracy|url=https://books.google.com/books?id=dJCJDAAAQBAJ&pg=PA199|year=2001|publisher=Palgrave Macmillan UK|isbn=978-0-230-59810-2|page=199|access-date=2023-01-12|archive-date=2023-01-12|archive-url=https://web.archive.org/web/20230112225900/https://books.google.com/books?id=dJCJDAAAQBAJ&pg=PA199|url-status=live}}</ref> L'Organització d'Anarquistes Revolucionaris, Grup de Leeds, al Regne Unit, també el va distribuir. El 1973 l'autora va publicar diferents versions al [[Berkeley Journal of Sociology|''Berkeley Journal of Sociology'']] i a la revista [[Ms]].<ref>{{cite journal|first=Jo|last=Freeman|date=July 1973|pages=76–78, 86–89|title=The Tyranny of Structurelessness|journal=Ms. Magazine}}</ref><ref>{{cite journal|journal=Berkeley Journal of Sociology|title=The Tyranny of Structurelessness|volume=17|year=1972–73|pages=151–164|last=Freeman|first=Jo}}</ref> També va ser publicat a ''[[Radical Feminism]]'' per Anne Koedt, Ellen Levine i Anita Rapone.<ref>{{cite book|first1=Anne|last=Koedt|first2=Ellen|last2=Levine|first3=Anita|last3=Rapone|title=Radical Feminism|publisher=Quadrangle/The New York Times Book Co.. 1975, 282–288.}}</ref> Les impressions posteriors van incloure la de l'Associació de Treballadors Anarquistes (Kingston Group), i el 1984 en un fulletó anomenat ''Untying the Knot: Feminism, Anarchism & Organisation'' publicat conjuntament per [[Dark Star Press]] i [[Rebel Press]].

== Crítica ==
El concepte de l'assaig, com a frase, es va rebre com una crítica el sistema d'organització [[Anarquisme|anarquista]]. Segons [[Uri Gordon]], sobretot perquè la seva solució —formalitzar la jerarquia existent per a la regulació democràtica— no s'alinea amb l'anarquisme. L'anarcofeminista [[Cathy Levine]] no estava d'acord amb la recomanació de Freeman, que Levine considerava patriarcal i regressiva. L'anarquista [[Jason McQuinn]] va escriure que les organitzacions amb estructures formals ho fan de la mateixa manera, o pitjor. Altres anarquistes han citat l'assaig en la seva preferència per les federacions formals en lloc de les xarxes distribuïdes.<ref>{{Cite book|last1=Gordon|first1=Uri|title=Anarchy Alive!: Anti-Authoritarian Politics from Practice to Theory|date=2007|isbn=978-0-7453-2684-9|publisher=Pluto Press|location=London|pages=62–65}}</ref> [[Howard J. Ehrlich]] va parlar de l'impacte negatiu de l'article sobre l'organització anarquista a ''Reinventing Anarchy, Again.''<ref>[[Howard J. Ehrlich]], [https://books.google.com/books?id=ik9Io2muuuEC&dq=tyranny+of+structurelessness&pg=PA178 ''Reinventing Anarchy, Again''] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20210810060525/https://books.google.com/books?id=ik9Io2muuuEC&pg=PA178&lpg=PA178&dq=tyranny+of+structurelessness&source=bl&ots=e3Jk_KDVnV&sig=vi0qQW9nMRD6-Ujs9wh-QS3l3_Y&hl=en&ei=lt7KSdmQD9DVlQel2-HMCQ&sa=X&oi=book_result&resnum=40&ct=result#PPA178,M1|date=2021-08-10}}, AK Press, 1996, 178-179 {{ISBN|1-873176-88-0}}, {{ISBN|978-1-873176-88-7}}</ref>

L'assaig reflexiona sobre els experiments del [[moviment feminista]] en resistir la idea de líders i fins i tot descartar qualsevol estructura o divisió del treball. No obstant això, com va escriure [[Hilary Wainwright]] a la [[revista Z]], Freeman va descriure com "aquesta aparent manca d'estructura sovint ocultava una direcció informal, no reconeguda i irresponsable que era encara més perniciosa perquè es negava la seva pròpia existència". Com a solució, Freeman suggereix formalitzar les jerarquies existents al grup sotmetent-les a control democràtic.<ref>{{Ref-web|url=http://www.zmag.org/znet/viewArticle/2999|títol=Imagine there's no leaders|consulta=9 octubre 2006|llengua=En|editor=Z magazine|data=9 octubre 2006|nom=Hilary|cognom=Wainwright|enllaçautor=Hilary Wainwright}}</ref>


== Referències ==
== Referències ==
Línia 11: Línia 21:
[[Categoria:Assaigs en anglès]]
[[Categoria:Assaigs en anglès]]
[[Categoria:Teoria del feminisme]]
[[Categoria:Teoria del feminisme]]
[[Categoria:Obres del 1970]]
[[Categoria:Obres del 1972]]

Revisió del 07:39, 28 gen 2024

Infotaula de llibreLa tirania de la manca d'estructures
(en) The Tyranny of Structurelessness Modifica el valor a Wikidata
Tipusobra escrita i assaig Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
AutorJo Freeman Modifica el valor a Wikidata
Llenguaanglès Modifica el valor a Wikidata
PublicacióEstats Units d'Amèrica, 1972 Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Temaclique i feminisme de segona onada als EUA Modifica el valor a Wikidata
Gènereassaig Modifica el valor a Wikidata
Goodreads work: 3317748

La tirania de la manca d'estructures, publicat originalment en anglès com a The Tyranny of Structurelessness és un assaig de la feminista nord-americana Jo Freeman publicat el 1972 que tracta sobre les relacions de poder dins dels col·lectius feministes radicals.[1][2] L'assaig, inspirat en les experiències de Freeman en un grup d'alliberament de dones dels anys 60, reflexionava sobre els experiments del moviment feminista per resistir la jerarquia de lideratge i la divisió del treball.

Aquesta manca d'estructura, escriu Freeman, disfressa i amaga un lideratge informal, no reconegut i incomprensible, que es perpetua precisament perquè nega la seva existència. Com a solució, Freeman suggereix formalitzar les jerarquies existents al grup i sotmetre-les al control democràtic.[3]

El 2008 el Community Development Journal va revisar l'article com un "text clàssic", ja que els editors consideraven que havia influït en la pràctica del desenvolupament comunitari.[4] Aquell any, un curs de la John F. Kennedy School of Government va utilitzar el document en un curs sobre lideratge.[5]

Història

L'assaig es va originar com un discurs pronunciat a la Southern Female Rights Union en una conferència a Beulah, Mississipí, el maig de 1970.[6] Freeman ha afirmat que va ser transcrita l'any 1971 per a la revista feminista Notes from the Third Year (els editors de la qual van decidir no publicar-la) i que es va difondre a diverses publicacions del moviment d'alliberament de les dones, només una de les quals li va demanar permís per publicar-la.

Altres mitjans el van publicar sense demanar permís. Va ser publicat oficialment per primera vegada a la revista The Second Wave el 1972.[7] Agitprop va publicar el fullet d'assaig el 1972.[8] L'Organització d'Anarquistes Revolucionaris, Grup de Leeds, al Regne Unit, també el va distribuir. El 1973 l'autora va publicar diferents versions al Berkeley Journal of Sociology i a la revista Ms.[9][10] També va ser publicat a Radical Feminism per Anne Koedt, Ellen Levine i Anita Rapone.[11] Les impressions posteriors van incloure la de l'Associació de Treballadors Anarquistes (Kingston Group), i el 1984 en un fulletó anomenat Untying the Knot: Feminism, Anarchism & Organisation publicat conjuntament per Dark Star Press i Rebel Press.

Crítica

El concepte de l'assaig, com a frase, es va rebre com una crítica el sistema d'organització anarquista. Segons Uri Gordon, sobretot perquè la seva solució —formalitzar la jerarquia existent per a la regulació democràtica— no s'alinea amb l'anarquisme. L'anarcofeminista Cathy Levine no estava d'acord amb la recomanació de Freeman, que Levine considerava patriarcal i regressiva. L'anarquista Jason McQuinn va escriure que les organitzacions amb estructures formals ho fan de la mateixa manera, o pitjor. Altres anarquistes han citat l'assaig en la seva preferència per les federacions formals en lloc de les xarxes distribuïdes.[12] Howard J. Ehrlich va parlar de l'impacte negatiu de l'article sobre l'organització anarquista a Reinventing Anarchy, Again.[13]

L'assaig reflexiona sobre els experiments del moviment feminista en resistir la idea de líders i fins i tot descartar qualsevol estructura o divisió del treball. No obstant això, com va escriure Hilary Wainwright a la revista Z, Freeman va descriure com "aquesta aparent manca d'estructura sovint ocultava una direcció informal, no reconeguda i irresponsable que era encara més perniciosa perquè es negava la seva pròpia existència". Com a solució, Freeman suggereix formalitzar les jerarquies existents al grup sotmetent-les a control democràtic.[14]

Referències

  1. ↑ «The Tyranny of Stuctureless». www.jofreeman.com. [Consulta: 28 maig 2022].
  2. ↑ Rebick, Judy «Lip service: the anti-globalization movement on gender politics». Herizons, 22-09-2002.
  3. ↑ Rycroft, Robert S. The American Middle Class: An Economic Encyclopedia of Progress and Poverty [2 volumes]. ABC-CLIO, 2017, p. 248. ISBN 978-1-61069-758-3. 
  4. ↑ Rosie Meade, "Classic Texts: no. 11, Jo Freeman. The Tyranny of Structurelessness" Arxivat 2021-08-10 a Wayback Machine. (c. 1972), Community Development Journal, Oxford Unity Press, December 9, 2008.
  5. ↑ (PAL-101) "Exercising Leadership: Mobilizing Group Resources" General Course Information Arxivat 2012-02-20 a Wayback Machine., John F. Kennedy School of Government, Fall 2008.
  6. ↑ Freeman, Jo. «The Tyranny of Structurelessness». JoFreeman.com. Arxivat de l'original el February 14, 2009. [Consulta: 17 febrer 2009].
  7. ↑ Freeman, Jo «The Tyranny of Structurelessness». The Second Wave, vol. 2, 1, 1972, pàg. 20.
  8. ↑ Franks, M. Women and Revivalism in the West: Choosing 'Fundamentalism' in a Liberal Democracy. Palgrave Macmillan UK, 2001, p. 199. ISBN 978-0-230-59810-2. 
  9. ↑ Freeman, Jo «The Tyranny of Structurelessness». Ms. Magazine, 7-1973, pàg. 76–78, 86–89.
  10. ↑ Freeman, Jo «The Tyranny of Structurelessness». Berkeley Journal of Sociology, vol. 17, 1972–73, pàg. 151–164.
  11. ↑ Koedt, Anne; Levine, Ellen; Rapone, Anita. Radical Feminism. Quadrangle/The New York Times Book Co.. 1975, 282–288.. 
  12. ↑ Gordon, Uri. Anarchy Alive!: Anti-Authoritarian Politics from Practice to Theory. London: Pluto Press, 2007, p. 62–65. ISBN 978-0-7453-2684-9. 
  13. ↑ Howard J. Ehrlich, Reinventing Anarchy, Again Arxivat 2021-08-10 a Wayback Machine., AK Press, 1996, 178-179 ISBN 1-873176-88-0, ISBN 978-1-873176-88-7
  14. ↑ Wainwright, Hilary. «Imagine there's no leaders» (en anglès). Z magazine, 09-10-2006. [Consulta: 9 octubre 2006].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=La_tirania_de_la_manca_d%27estructures&oldid=33016304»