Capella (estrella): diferència entre les revisions
→Història observacional: ampliació |
Bibliografia |
||
Línia 22: | Línia 22: | ||
== Referències == |
== Referències == |
||
{{Referències}} |
{{Referències}} |
||
== Bibliografia == |
|||
* {{cite book | last=Allen |first=Richard Hinckley | author-link=Richard Hinckley Allen | date=2013 |orig-date=1899 | title=Star Names: Their Lore and Meaning | edition=[[Reprint]] | publisher=Courier Corporation | isbn=978-0-486-13766-7 }} |
|||
* {{cite book|last=Burnham |first=Robert Jr. | author-link=Robert Burnham Jr. |title=Burnham's Celestial Handbook: An Observer's Guide to the Universe Beyond the Solar System, Volume One: Andromeda-Cetus|edition=Revised & Enlarged|year=1978|publisher=Dover Publications|isbn=978-0-486-23567-7 }} |
|||
* {{cite book |
|||
| author-link = Ian Ridpath |
|||
| last1 = Ridpath |
|||
| first1 = Ian |
|||
| last2 = Tirion |
|||
| first2 = Wil |
|||
| date = 2001 |
|||
| title = Stars and Planets Guide |
|||
| publisher = Princeton University Press |
|||
| isbn = 978-0-691-08913-3 |
|||
}} |
|||
* {{cite book|author-link=Noah Brosch|author=Brosch |first1=Noah |title=Sirius Matters|url=https://books.google.com/books?id=ricStR4SE-UC&pg=PR9|date= 2008|publisher=Springer Science & Business Media|isbn=978-1-4020-8319-8}} |
|||
* {{cite book|isbn=978-0-470-24917-8|title=The Brightest Stars: Discovering the Universe through the Sky's Most Brilliant Stars|publisher=Wiley |last1=Schaaf|first1=Fred|year=2008 }} |
|||
* {{cite book | last = Winterburn | first = Emily | date = 2009 | title = The Stargazer's Guide: How to Read Our Night Sky | publisher = Harper Perennial | isbn = 978-0-06-178969-4 }} |
|||
== Enllaços externs == |
== Enllaços externs == |
||
Línia 27: | Línia 45: | ||
* [http://www.solstation.com/stars2/capella4.htm Capella (Solstation)] |
* [http://www.solstation.com/stars2/capella4.htm Capella (Solstation)] |
||
* [http://simbad.u-strasbg.fr/simbad/sim-id?protocol=html&Ident=capella&NbIdent=1&Radius=2&Radius.unit=arcmin&submit=submit+id Capella] ([[SIMBAD]]) |
* [http://simbad.u-strasbg.fr/simbad/sim-id?protocol=html&Ident=capella&NbIdent=1&Radius=2&Radius.unit=arcmin&submit=submit+id Capella] ([[SIMBAD]]) |
||
{{Sky|05|16|41.3591||45|59|52.768|42}} |
|||
{{Constel·lació del Cotxer}} |
{{Constel·lació del Cotxer}} |
Revisió del 06:44, 19 abr 2024
Capella (Alfa del Cotxer / α Aurigae) és l'estrella més brillant de la constel·lació del Cotxer i la sisena més brillant del cel nocturn. És una estrella groga, que tradicionalment marca l'espatlla esquerra de l'auriga que dona nom a la constel·lació. És més propera al pol nord celeste que qualsevol altra estrella brillant (Polaris és força dèbil en comparació) i, com a resultat ha tingut un paper significatiu en moltes històries mitològiques. Una tauleta datada el 2000 aC fa referència a Capella.
Astronòmicament, l'interès de Capella es troba el fet que és una estrella binària espectroscòpica no eclipsant que es pot estudiar fàcilment. Aquestes dues gegants de classe G tenen lluminositats d'entre 50 i 80 vegades la del Sol i es troben separades per menys de 100 milions de km, amb un període orbital de 104,02 dies. Aquestes dues estrelles tenen una companya molt dèbil que, al seu torn, també és doble. D'aquesta manera Capella és en realitat un sistema quàdruple. Aquestes dues companyes dèbils són dues nanes roges de classe M situades a aproximadament un any llum de la parella principal.
Capella és una font de raigs X, probablement a causa de l'activitat magnètica superficial en una de les estrelles de la parella principal. Capella fou la primera estrella de la qual s'obtingueren imatges d'alta resolució mitjançant un interferòmetre òptic de base llarga, el COAST, el 1995.
Nomenclatura
α Aurigae (llatinitzat a Alpha Aurigae) és la designació Bayer del sistema estel·lar, i se li donar el nom de 13 Aurige segons la denominació Flamsteed. Apareix en diversos catàlegs d'estrelles com ADS 3841, CCDM J05168+4559 i WDS J05167+4600. Com a sistema estel·lar relativament proper, Capella apareix al catàleg Gliese-Jahreiss amb les designacions GJ 194 per a la parella brillant de gegants i GJ 195 per a la parella feble de nanes vermelles.
El nom tradicional Capella és llatí per a cabra (petita); el nom alternatiu Capra era més utilitzat a l'època clàssica.[7] És la traducció del nom de l'estrella en grec Aἴξ (aix) que significa "la cabra". Com que el so del terme grec per a la cabra (aἴξ) és similar al so del nom del mar Egeu, aquesta estrella s'ha utilitzat per a les regles meteorològiques i per determinar la direcció estacional del vent.[8] El 2016, la Unió Astronòmica Internacional va organitzar un grup de treball sobre noms d'estrelles (WGSN) [9] per catalogar i estandarditzar els noms propis de les estrelles. El primer butlletí del WGSN de juliol de 2016 [10] incloïa una taula dels dos primers lots de noms aprovats pel WGSN; que incloïa Capella per a aquesta estrella. Ara s'ha introduït així al Catàleg de Noms d'Estels de la IAU. [11] El catàleg de noms d'estrelles indica que Capella s'aplica a l'estrella α Aurigae Aa.[12]
Història observacional
Capella era l'estrella més brillant del cel nocturn des de fa 210.000 anys fins fa 160.000 anys, amb una magnitud aparent d'aproximadament −1,8. Amb -1,1, Aldebaran era més brillant abans d'aquest període; ell i Capella estaven situats força a prop l'un de l'altre al cel i s'aproximaven les estrelles polars boreals en aquell moment.[13]
Es creu que Capella s'esmenta en una inscripció accàdia que data del segle XX a.C.[14] El seu simbolisme associat a la cabra es remunta a Mesopotàmia com una constel·lació anomenada "GAM", "Gamlum" o "MUL.GAM" al document MUL.APIN del segle VII a.C.. GAM es representava com una simitarra o un lladre i podria haver representat l'estrella sola o la constel·lació d'Auriga en conjunt. Més tard, els astrònoms beduïns van crear constel·lacions que eren grups d'animals, on cada estrella representava un animal. Les estrelles d'Auriga formaven un ramat de cabres, associació també present en la mitologia grega.[15] De vegades se l'anomena l'estrella del pastor a la literatura anglesa.[16] Capella era vista com un presagi de pluja a l'època clàssica. [17]
L'edifici J del jaciment precolombí Monte Albán a l'estat d'Oaxaca a Mèxic es va construir cap al 275 aC, amb una orientació diferent a la d'altres estructures del complex. Els seus passos estan alineats perpendicularment a la pujada de Capella en aquell moment, de manera que una persona que mirava per una porta de l'edifici s'hi hauria encarat directament. Capella és important, ja que la seva Ortus helíac o pujada helíaca tenia lloc un dia després de que el Sol passés directament per sobre del Monte Albán.[18]
Referències
- ↑ «The Perkins catalog of revised MK types for the cooler stars» (en anglès). The Astrophysical Journal Supplement Series, octubre 1989, pàg. 245–266. DOI: 10.1086/191373.
- ↑ 2,0 2,1 «Accurate masses and radii of normal stars: modern results and applications» (en anglès). The Astronomy and Astrophysics Review, 1-2, 07-10-2009, pàg. 67-126. DOI: 10.1007/S00159-009-0025-1.
- ↑ «UBVRIJKL photometry of the bright stars». Communications of the Lunar and Planetary Laboratory, 1966, pàg. 99.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Eva Grebel «SP_Ace: a new code to derive stellar parameters and elemental abundances» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 11-02-2016, pàg. 2–2. DOI: 10.1051/0004-6361/201526758.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Floor van Leeuwen «Validation of the new Hipparcos reduction» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 2007, pàg. 653–664. DOI: 10.1051/0004-6361:20078357.
- ↑ Katia Cunha «S⁴N: A spectroscopic survey of stars in the solar neighborhood» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 1, 14-05-2004, pàg. 183-205. DOI: 10.1051/0004-6361:20035801.
- ↑ Kunitzsch, Paul. A Dictionary of Modern star Names: A Short Guide to 254 Star Names and Their Derivations. 2nd rev.. Sky Pub, 2006, p. 19. ISBN 978-1-931559-44-7.
- ↑ Hoffmann, Susanne M.; Kosmos Verlag. Wie der Löwe an den Himmel kam Auf den Spuren der Sternbilder. 1. Auflage, 2021. ISBN 978-3-440-17251-3. OCLC 1243068585.
- ↑ Mamajek, Eric. «IAU Working Group on Star Names (WGSN)», 2016. Arxivat de l'original el 10 June 2016. [Consulta: 22 maig 2016].
- ↑ Mamajek, Eric. «Bulletin of the IAU Working Group on Star Names, No. 1». Arxivat de l'original el 17 April 2018. [Consulta: 28 juliol 2016].
- ↑ Mamajek, Eric. «IAU Catalog of Star Names», July 2016. Arxivat de l'original el 7 July 2018. [Consulta: 28 juliol 2016].
- ↑ «IAU Catalog of Star Names (IAU-CSN)». Arxivat de l'original el 2018-07-07. [Consulta: 14 agost 2016].
- ↑ Schaaf, 2008, p. 155.
- ↑ Schaaf, 2008, p. 152.
- ↑ Rogers, John H. Journal of the British Astronomical Association, 108, 1, 1998, pàg. 9–28. Bibcode: 1998JBAA..108....9R.
- ↑ Allen, 2013, p. 88.
- ↑ Allen, 2013, p. 86.
- ↑ Aveni, Anthony F.; Linsley, Robert M. American Antiquity, 37, 4, 1972, pàg. 528–31. DOI: 10.2307/278959. JSTOR: 278959.
Bibliografia
- Allen, Richard Hinckley. Star Names: Their Lore and Meaning. Reprint. Courier Corporation, 2013. ISBN 978-0-486-13766-7.
- Burnham, Robert Jr. Burnham's Celestial Handbook: An Observer's Guide to the Universe Beyond the Solar System, Volume One: Andromeda-Cetus. Revised & Enlarged. Dover Publications, 1978. ISBN 978-0-486-23567-7.
- Ridpath, Ian; Tirion, Wil. Stars and Planets Guide. Princeton University Press, 2001. ISBN 978-0-691-08913-3.
- Brosch. Sirius Matters. Springer Science & Business Media, 2008. ISBN 978-1-4020-8319-8.
- Schaaf, Fred. The Brightest Stars: Discovering the Universe through the Sky's Most Brilliant Stars. Wiley, 2008. ISBN 978-0-470-24917-8.
- Winterburn, Emily. The Stargazer's Guide: How to Read Our Night Sky. Harper Perennial, 2009. ISBN 978-0-06-178969-4.
Enllaços externs
Coordenades: 05h 16m 41.3591s; +45° 59′ 52.768″