Banc Europeu de Reconstrucció i Desenvolupament: diferència entre les revisions
Actualització. |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 3: | Línia 3: | ||
[[Fitxer:EBRD members.png|miniatura|Estats membres del Banc Europeu de Reconstrucció i Desenvolupament |
[[Fitxer:EBRD members.png|miniatura|Estats membres del Banc Europeu de Reconstrucció i Desenvolupament |
||
{{legend|#0000ff|Membres, només finançament}} {{legend|#ff7f40|Membres, beneficiaris de les inversions}}]] |
{{legend|#0000ff|Membres, només finançament}} {{legend|#ff7f40|Membres, beneficiaris de les inversions}}]] |
||
El '''Banc Europeu de Reconstrucció i Desenvolupament''' ('''BERD''') és una [[banc (empresa)|institució financera]] fundada |
El '''Banc Europeu de Reconstrucció i Desenvolupament''' ('''BERD''') és una [[banc (empresa)|institució financera]] fundada el 1991. Com a [[Banc d'inversió|banc multilateral d'inversió]] per al desenvolupament, el BERD utilitza [[Inversió econòmica|la inversió]] com a eina per construir [[Economia de mercat|economies de mercat]]. |
||
Inicialment centrat en els països de l'antic [[Bloc de l'Est|bloc de l'Est,]] es va expandir per donar suport al desenvolupament a més de 30 països des d'Europa Central fins a Àsia central. De la mateixa manera que altres bancs multilaterals de desenvolupament, el BERD té membres d'arreu del món (Amèrica del Nord, Àfrica, Àsia i Austràlia), amb el major accionariat únic dels [[Estats Units d'Amèrica|Estats Units]], però només presta crèdits regionalment als seus països d'operacions. Amb seu a [[Londres]], el BERD és propietat de 71 països i dues institucions [[Unió Europea|de la Unió Europea]], l'accionista més nou és [[Algèria]] des de l'octubre de 2021. Malgrat els seus accionistes del sector públic, inverteix en empreses privades, juntament amb socis comercials. |
|||
Fou inaugurat a l'abril del 1991 a [[Londres]], on es troba la seva seu. Aquesta cerimònia comptà amb l'assistència de 41 representants de govern corresponents als membres que formaven part inicialment d'aquesta institució: [[Austràlia]], el [[Canadà]], [[Corea del Sud]], [[Egipte]], els estats de la [[Unió Europea]], els [[Estats Units]], [[Israel]], el [[Japó]], el [[Marroc]], [[Mèxic]] i [[Nova Zelanda]]. |
|||
El BERD no s'ha de confondre amb el [[Banc Europeu d'Inversions]] (BEI), que és propietat dels estats membres de la UE i s'utilitza per donar suport a la política de la UE. El BERD també es diferencia del [[Banc de Desenvolupament del Consell d'Europa]] (CEB). |
|||
També hi participen el [[Banc Europeu d'Inversions]] i la [[Comissió Europea]], ambdós en representació de la [[Unió Europea]]. |
|||
== Història == |
|||
El banc proporciona finançament a bancs, empreses i administracions públiques. També col·labora amb empreses públiques per recolzar-ne la privatització i reestructuració. Segons els estatuts del banc, aquest només col·labora amb països democràtics; a més, ha de promoure el desenvolupament sostenible. |
|||
[[Fitxer:European_Bank_for_Reconstruction_and_Development_Headquarters_(EBRD),_London,_United_Kingdom_02.jpg|miniatura|175 Bishopsgate, a Londres, ha estat la seu central del BERD entre 1992 i 2022]] |
|||
Situat a Londres, el BERD tenia la intenció, al principi, de centrar-se en el [[Economia de transició|canvi de l'economia de planificació central a l'economia de mercat]] als [[Europa Central i de l'Est|països d'Europa Central i de l'Est]] invertint en el sector privat, principalment bancs, indústries i empreses, i promovent polítiques que els afavoririen.<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom=Lessambo|nom=Felix I.|url=https://www.worldcat.org/oclc/919430034|títol=International financial institutions and their challenges : a global guide for future methods|data=2015|isbn=978-1-137-52270-2|lloc=New York City, NY|oclc=919430034}}</ref> |
|||
Va ser creat arran de la fi de la Guerra Freda per qüestions particulars relacionades amb el sistema internacional vigent, el context històric i polític de l'època.<ref name=":1">{{Ref-publicació|cognom=Barria|nom=Lilian A.|cognom2=Roper|nom2=Steven D.|any=2003|url=http://link.springer.com/10.1023/B:IJPS.0000031235.74193.a4|publicació=International Journal of Politics, Culture, and Society|llengua=en|volum=17|exemplar=4|pàgines=619–638|doi=10.1023/B:IJPS.0000031235.74193.a4|issn=0891-4486}}</ref> A més, els seus països receptors havien d'assegurar-se que treballarien cap a la "democràcia multipartidista i el pluralisme polític"<ref name=":2">{{Ref-publicació|cognom=Shields|nom=Stuart|data=2015|url=https://dergipark.org.tr/en/download/article-file/417244|publicació=Spectrum: Journal of Global Studies}}</ref> en la qual es considerava com una de les principals particularitats del BERD distingint aquest últim d'altres institucions financeres.<ref name=":0" /> |
|||
Propugnada especialment per actors polítics europeus com el president francès [[François Mitterrand|Mitterrand]] l'any 1989, la idea de crear aquesta entitat financera amb la participació dels països europeus va començar abans de la [[caiguda del mur de Berlín]]. La recepció d'aquesta proposta es va mitigar segons el país, per exemple va rebre hostilitat dels britànics mentre que els francesos van ser importants defensors del projecte i van influir en el procés.<ref name=":1" /> |
|||
El gener de 1990, les negociacions sobre els objectius del BERD, la seva política de préstecs pel que fa als sectors públic i privat, van iniciar i van implicar tots els països de la UE en aquell moment, així com diversos altres països europeus, països no europeus i representants de la [[Unió Europea|UE]] i el [[Banc Europeu d'Inversions]]. La [[Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques|Unió Soviètica]] va estar representada per la seva pròpia delegació en el procés i així va participar en les negociacions així com els EUA. |
|||
Més tard, a causa de les dissensions sobre els objectius polítics i econòmics de la institució, es va amenaçar la inclusió de la Unió Soviètica. Les negociacions van ser breus per motius relacionats amb la situació a l'Europa de l'Est i amb una onada de privatitzacions arreu d'Europa, el que va conduir a la signatura de la seva creació el 29 de maig de 1990 per actors com 40 estats així com dues organitzacions europees<ref name=":3">{{Ref-publicació|cognom=Weber|nom=Steven|data=1994|url=https://www.cambridge.org/core/product/identifier/S0020818300000801/type/journal_article|publicació=International Organization|llengua=en|volum=48|exemplar=1|pàgines=01–38|doi=10.1017/S0020818300000801|issn=0020-8183}}</ref> i el març de 1991 va tenir els seus primers efectes amb la inauguració del banc. |
|||
La creació del BERD ha donat lloc al finançament de diversos projectes en els anys posteriors a les seves primeres operacions, per exemple, l'any 1992 hi va haver vint projectes en què el BERD va proporcionar finançament per valor de 2.100 milions [[Unitat Monetària Europea|d'ecus]].<ref name=":3" /> |
|||
== Presidents == |
|||
Els seus presidents han sigut:<ref>{{ref-web |url= http://www.ebrd.com/about/basics/dates.htm |títol= Key Dates |editor= Banc Europeu de Reconstrucció i Desenvolupament |llengua= anglès |consulta= 29-12-2009 |arxiuurl= https://web.archive.org/web/20100103114412/http://ebrd.com/about/basics/dates.htm |arxiudata= 2010-01-03}}</ref> |
Els seus presidents han sigut:<ref>{{ref-web |url= http://www.ebrd.com/about/basics/dates.htm |títol= Key Dates |editor= Banc Europeu de Reconstrucció i Desenvolupament |llengua= anglès |consulta= 29-12-2009 |arxiuurl= https://web.archive.org/web/20100103114412/http://ebrd.com/about/basics/dates.htm |arxiudata= 2010-01-03}}</ref> |
||
* Abril del 1991 – juny del 1993: [[Jacques Attali]] (francès) |
* Abril del 1991 – juny del 1993: [[Jacques Attali]] (francès) |
||
Revisió del 17:09, 27 maig 2024
|
|||||
  | |||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | institució financera internacional banc de desenvolupament multilateral | ||||
| Indústria | banc i organitzacions governamentals o no governamentals internacionals | ||||
| Història | |||||
| Creació | 1991 | ||||
| Activitat | |||||
| Membre de | Network of Central Banks and Supervisors for Greening the Financial System | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Presidència | Odile Renaud-Basso (2020–) | ||||
| Propietari de | |||||
| Lloc web | ebrd.com | ||||
    | |||||
Localització geogràfica  | |||||
El Banc Europeu de Reconstrucció i Desenvolupament (BERD) és una institució financera fundada el 1991. Com a banc multilateral d'inversió per al desenvolupament, el BERD utilitza la inversió com a eina per construir economies de mercat.
Inicialment centrat en els països de l'antic bloc de l'Est, es va expandir per donar suport al desenvolupament a més de 30 països des d'Europa Central fins a Àsia central. De la mateixa manera que altres bancs multilaterals de desenvolupament, el BERD té membres d'arreu del món (Amèrica del Nord, Àfrica, Àsia i Austràlia), amb el major accionariat únic dels Estats Units, però només presta crèdits regionalment als seus països d'operacions. Amb seu a Londres, el BERD és propietat de 71 països i dues institucions de la Unió Europea, l'accionista més nou és Algèria des de l'octubre de 2021. Malgrat els seus accionistes del sector públic, inverteix en empreses privades, juntament amb socis comercials.
El BERD no s'ha de confondre amb el Banc Europeu d'Inversions (BEI), que és propietat dels estats membres de la UE i s'utilitza per donar suport a la política de la UE. El BERD també es diferencia del Banc de Desenvolupament del Consell d'Europa (CEB).
Història
,_London,_United_Kingdom_02.jpg)
Situat a Londres, el BERD tenia la intenció, al principi, de centrar-se en el canvi de l'economia de planificació central a l'economia de mercat als països d'Europa Central i de l'Est invertint en el sector privat, principalment bancs, indústries i empreses, i promovent polítiques que els afavoririen.[1]
Va ser creat arran de la fi de la Guerra Freda per qüestions particulars relacionades amb el sistema internacional vigent, el context històric i polític de l'època.[2] A més, els seus països receptors havien d'assegurar-se que treballarien cap a la "democràcia multipartidista i el pluralisme polític"[3] en la qual es considerava com una de les principals particularitats del BERD distingint aquest últim d'altres institucions financeres.[1]
Propugnada especialment per actors polítics europeus com el president francès Mitterrand l'any 1989, la idea de crear aquesta entitat financera amb la participació dels països europeus va començar abans de la caiguda del mur de Berlín. La recepció d'aquesta proposta es va mitigar segons el país, per exemple va rebre hostilitat dels britànics mentre que els francesos van ser importants defensors del projecte i van influir en el procés.[2]
El gener de 1990, les negociacions sobre els objectius del BERD, la seva política de préstecs pel que fa als sectors públic i privat, van iniciar i van implicar tots els països de la UE en aquell moment, així com diversos altres països europeus, països no europeus i representants de la UE i el Banc Europeu d'Inversions. La Unió Soviètica va estar representada per la seva pròpia delegació en el procés i així va participar en les negociacions així com els EUA.
Més tard, a causa de les dissensions sobre els objectius polítics i econòmics de la institució, es va amenaçar la inclusió de la Unió Soviètica. Les negociacions van ser breus per motius relacionats amb la situació a l'Europa de l'Est i amb una onada de privatitzacions arreu d'Europa, el que va conduir a la signatura de la seva creació el 29 de maig de 1990 per actors com 40 estats així com dues organitzacions europees[4] i el març de 1991 va tenir els seus primers efectes amb la inauguració del banc.
La creació del BERD ha donat lloc al finançament de diversos projectes en els anys posteriors a les seves primeres operacions, per exemple, l'any 1992 hi va haver vint projectes en què el BERD va proporcionar finançament per valor de 2.100 milions d'ecus.[4]
Presidents
Els seus presidents han sigut:[5]
- Abril del 1991 – juny del 1993: Jacques Attali (francès)
- Setembre del 1993 – gener del 1998: Jacques de Larosière (francès)
- Setembre del 1998 – abril del 2000: Horst Köhler (alemany)
- Juliol del 2000 – juliol del 2008: Jean Lemierre (francès)
- Juliol del 2008 - juliol del 2012: Thomas Mirow (alemany)
- juliol del 2012 - juliol del 2020: Suma Chakrabarti (britànic)
- juliol del 2020 - present: Odile Renaud-Basso (francesa)
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Lessambo, Felix I. International financial institutions and their challenges : a global guide for future methods, 2015. ISBN 978-1-137-52270-2. OCLC 919430034.
- ↑ 2,0 2,1 Barria, Lilian A.; Roper, Steven D. (en anglès) International Journal of Politics, Culture, and Society, 17, 4, 2003, pàg. 619–638. DOI: 10.1023/B:IJPS.0000031235.74193.a4. ISSN: 0891-4486.
- ↑ Shields, Stuart Spectrum: Journal of Global Studies, 2015.
- ↑ 4,0 4,1 Weber, Steven (en anglès) International Organization, 48, 1, 1994, pàg. 01–38. DOI: 10.1017/S0020818300000801. ISSN: 0020-8183.
- ↑ «Key Dates» (en anglès). Banc Europeu de Reconstrucció i Desenvolupament. Arxivat de l'original el 2010-01-03. [Consulta: 29 desembre 2009].