Ganga Zumba: diferència entre les revisions
incl ref/s Etiqueta: editor de codi 2017 |
|||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{Infotaula persona}} |
{{Infotaula persona}} |
||
'''Ganga Zumba''' (c. 1630 - 1678), també escrit '''Nganga Nzumba,''' va ser el primer líder de l'assentament massiu d'esclaus fugitius anomenat [[Quilombo de Palmares|Quilombo dos Palmares]], a l'actual estat d' [[Alagoas]], [[Brasil]]. Zumba va ser [[Esclavitud|esclavitzat]] i va escapar de l'esclavitud en una plantació de sucre i finalment va assolir la posició de màxima autoritat dins del regne de Palmares, i el títol corresponent de ''Ganga Zumba'' |
'''Ganga Zumba''' (c. 1630 - 1678), també escrit '''Nganga Nzumba,''' va ser el primer líder de l'assentament massiu d'esclaus fugitius anomenat [[Quilombo de Palmares|Quilombo dos Palmares]], a l'actual estat d' [[Alagoas]], [[Brasil]]. Zumba va ser [[Esclavitud|esclavitzat]] i va escapar de l'esclavitud en una plantació de sucre i finalment va assolir la posició de màxima autoritat dins del regne de Palmares, i el títol corresponent de ''Ganga Zumba''. |
||
== Nom propi o tractament == |
== Nom propi o tractament == |
||
Tot i que alguns documents portuguesos consideren Ganga Zumba com el seu nom propi —nom que s'utilitza àmpliament avui en dia—, la principal referència bibliogràfica tradueix ''Ganga Zumba'' com "Gran Senyor". En llengua [[Kongo, San Salvador|kikongo]], ''nganga a nzumbi'' era el sacerdot responsable de la defensa espiritual de la comunitat.<ref>{{Ref-llibre|nom=James|cognom=Lockhart|títol=Early Latin America|lloc=Nova York|editorial=Cambridge University Press|any=|pàgines=[https://archive.org/details/earlylatinameric00lock_0/page/221 221]|isbn=0-521-29929-2|url=https://archive.org/details/earlylatinameric00lock_0|llengua=en|data=1983}}</ref> |
Tot i que alguns documents portuguesos consideren Ganga Zumba com el seu nom propi —nom que s'utilitza àmpliament avui en dia—, la principal referència bibliogràfica tradueix ''Ganga Zumba'' com "Gran Senyor". En llengua [[Kongo, San Salvador|kikongo]], ''nganga a nzumbi'' era el sacerdot responsable de la defensa espiritual de la comunitat.<ref>{{Ref-llibre|nom=James|cognom=Lockhart|títol=Early Latin America|lloc=Nova York|editorial=Cambridge University Press|any=|pàgines=[https://archive.org/details/earlylatinameric00lock_0/page/221 221]|isbn=0-521-29929-2|url=https://archive.org/details/earlylatinameric00lock_0|llengua=en|data=1983}}</ref> |
||
Una carta que li va escriure el governador de [[Pernambuco]] l'any [[1678]] (document que es troba als Arxius de la [[Universitat de Coïmbra|Universitat de Coimbra]]), l'anomena '''Ganazumba''', que és una traducció més acurada de "Gran Senyor" en llengua [[kimbundu]]. |
Una carta que li va escriure el governador de [[Pernambuco]] l'any [[1678]] (document que es troba als Arxius de la [[Universitat de Coïmbra|Universitat de Coimbra]]), l'anomena '''Ganazumba''', que és una traducció més acurada de "Gran Senyor" en llengua [[kimbundu]].<ref>{{Ref-publicació|article=Les États de l'Angola et la formation de Palmares (Brésil)|url=https://www.cairn.info/revue-annales-2008-4-page-769.htm|publicació=Annales. Histoire, Sciences Sociales|data=2008|issn=0395-2649|pàgines=769–797|volum=63e année|exemplar=4|llengua=fr|nom=John K.|cognom=Thornton}}</ref> |
||
== Primers anys de vida == |
== Primers anys de vida == |
||
Es diu que Ganga era fill de la princesa [[Aqualtune]], filla d'un monarca del [[Regne del Congo]]. Ella va dirigir un batalló a la [[batalla de Mbwila]]. |
Es diu que Ganga era fill de la princesa [[Aqualtune]], filla d'un monarca del [[Regne del Congo]]. Ella va dirigir un batalló a la [[batalla de Mbwila]] ([[1665]]). Els [[Regne de Portugal|portuguesos]] van guanyar la batalla, massacrant 5.000 homes, i van capturar el rei, els seus dos fills, dos nebots, quatre governadors, diversos funcionaris de la cort, 95 titulars i 400 nobles més; que van ser pujats a vaixells i venuts com a [[esclaus]] a les Amèriques. És probable que Ganga estigués entre aquests captius.<ref>{{Ref-llibre|títol=Portugal and Africa|url=https://books.google.com/books?id=Cyr2wAEACAAJ&newbks=0&hl=ca|editorial=Palgrave Macmillan UK|data=1999-09-10|isbn=978-0-312-22319-9|llengua=en|nom=D.|cognom=Birmingham|pàgines=60-61}}</ref> |
||
Es desconeix el parador de la resta. Es creu que alguns van ser enviats a l'[[Amèrica Espanyola]], però Aqualtune, Ganga Zumba i els germans d'aquest, Zona i Sabina (la mare de [[Zumbi dos Palmares]], el seu nebot), van ser convertits en esclaus a la plantació de Santa Rita, a [[Pernambuco]].<ref>{{Ref-publicació|article=Ganga Zumba e Xica da Silva: regimes de representação no cinema negro brasileiro:|url=http://editorarevistas.mackenzie.br/index.php/tint/article/view/15445|publicació=Revista Trama Interdisciplinar|data=2023-05-23|issn=2177-5672|pàgines=17–29|volum=14|exemplar=1|llengua=pt|nom=Carlos Eduardo|cognom=Amaral de Paiva|nom2=Diego|cognom2=da Costa Vitorino}}</ref> |
|||
Els [[Regne de Portugal|portuguesos]] van guanyar la batalla, massacrant 5.000 homes, i van capturar el rei, els seus dos fills, dos nebots, quatre governadors, diversos funcionaris de la cort, 95 titulars i 400 nobles més; que van ser pujats a vaixells i venuts com a [[esclaus]] a les Amèriques. És probable que Ganga estigués entre aquests captius. |
|||
| ⚫ | |||
Es desconeix el parador de la resta. Es creu que alguns van ser enviats a l'[[Amèrica Espanyola]], però Ganga Zumba, el seu germà Zona i la seva germana Sabina (la mare de [[Zumbi dos Palmares]], el seu nebot) van ser convertits en esclaus a la plantació de Santa Rita, a Pernambuco. En aquells moments, Pernambuco formava part de [[Nova Holanda (Brasil)|Nova Holanda]]. |
|||
| ⚫ | Un ''[[quilombo]]'' (o ''mocambo'') era un refugi d'esclaus que havien fugit de la seva servitud. A partir del {{Segle|XVII|3=s}}, van sorgir diversos assentaments de [[Negre cimarrón|cimarrons]] a la regió muntanyosa de Pernambuco. La [[capitania]] era el principal destí dels vaixells negrers arribats al [[Brasil colonial]], on abundaven les plantacions de [[canya de sucre]].<ref>{{Ref-publicació|article=Identidades quilombolas: políticas, dispositivos e etnogêneses|url=http://latinoamerica.unam.mx/index.php/latino/article/view/56864|publicació=Latinoamérica. Revista de Estudios Latinoamericanos|data=2017-05-25|issn=2448-6914|pàgines=153|exemplar=64|doi=10.22201/cialc.24486914e.2017.64.56864|nom=Felipe|cognom=Gibson Cunha|nom2=Sebastião Guilherme|cognom2=Albano da Costa}}</ref> |
||
| ⚫ | A poc a poc s'havien format fins a deu mocambos separats, que finalment es van unir en una confederació anomenada [[Quilombo de Palmares]], o Angola Janga, sota el mandat d'un rei, Ganga Zumba o Ganazumba, que podria haver estat elegit pels líders dels mocambos constituents. Ganga Zumba, que governava el més gran dels pobles, Cerro dos Macacos, presidia el consell principal del quilombo i era considerat el rei de Palmares. Els altres nou assentaments estaven encapçalats per germans, fills o nebots de Ganga Zumba. [[Zumbi dos Palmares|Zumbi]] era el cap d'una comunitat i el seu germà, [[Andalaquituche]], en dirigia una altra.<ref name=":0">{{Ref-publicació|article=Palmares: An African State in Brazil|url=https://www.jstor.org/stable/180194|publicació=The Journal of African History|data=1965|issn=0021-8537|pàgines=161–175|volum=6|exemplar=2|nom=R. K.|cognom=Kent|doi=10.1017/S0021853700005582}}</ref> |
||
| ⚫ | |||
| ⚫ | Un ''[[quilombo]]'' (o ''mocambo'') era un refugi d'esclaus que havien fugit de la seva servitud. A partir del {{Segle|XVII|3=s}}, van sorgir diversos assentaments de [[Negre cimarrón|cimarrons]] a la regió muntanyosa de |
||
| ⚫ | En la dècada de 1670, Ganga Zumba rebia el tracte d'un monarca. Tenia un palau, tres dones, guàrdies, ministres i súbdits devots al seu recinte reial, anomenat ''Macaco.'' El complex constava de 1.500 cases que allotjaven la seva família, guàrdies i funcionaris, tots ells considerats de la reialesa.<ref name=":0" /> |
||
| ⚫ | A poc a poc s'havien format fins a deu mocambos separats, que finalment es van unir en una confederació anomenada [[Quilombo de Palmares]], o Angola Janga, sota el mandat d'un rei, Ganga Zumba o Ganazumba, que podria haver estat elegit pels líders dels mocambos constituents. Ganga Zumba, que governava el més gran dels pobles, Cerro dos Macacos, presidia el consell principal del quilombo i era considerat el rei de Palmares.<ref name=":0" /> |
||
== Tractat de pau i mort == |
|||
Els altres nou assentaments estaven encapçalats per germans, fills o nebots de Ganga Zumba. [[Zumbi dos Palmares|Zumbi]] era el cap d'una comunitat i el seu germà, [[Andalaquituche]], en dirigia una altra.<ref name=":0" /> |
|||
| ⚫ | El [[1678]], Zumba va acceptar un [[tractat de pau]] ofert pel governador portuguès de [[Pernambuco]], que requeria el desmantellament de Palmares i el trasllat de la comunitat a la vall de Cucaú. En el tractat, els portuguesos reconeixien Ganga Zumba com a líder suprem del seu poble. El [[1679]], el tractat va ser impugnat per [[Zumbi dos Palmares|Zumbi]], un dels nebots de Ganga. Va rebel·lar-se contra ell i contra els portuguesos. Durant els aldarulls que van seguir a la decisió de Zumbi, el rei Ganga Zumba va ser enverinat, molt probablement per ordre d'un familiar contrari a l'acord amb els europeus. Se sap que els assassins es deien João el [[mulat]], Gaspar i Amaro.<ref name=":0" /> |
||
== Mandat de Ganga Zumba == |
|||
| ⚫ | |||
El [[1678]], Zumba va acceptar un tractat de pau ofert pel governador portuguès de [[Pernambuco]], que requeria el desmantellament de Palmares i el trasllat de la comunitat a la vall de Cucaú. En el tractat, els portuguesos reconeixien Ganga Zumba com a líder suprem del seu poble.<ref name=":0" /> |
|||
| ⚫ | El [[1679]], el tractat va ser impugnat per [[Zumbi dos Palmares|Zumbi]], un dels nebots de Ganga. Va rebel·lar-se contra ell i contra els portuguesos. Durant els aldarulls que van seguir a la decisió de Zumbi, el rei Ganga Zumba va ser enverinat, molt probablement per ordre d'un familiar contrari a l'acord amb els europeus. Se sap que els assassins es deien João el [[mulat]], Gaspar i Amaro.<ref name=":0" /> |
||
Molts dels quilomboles que s'havien traslladat a la vall de Cucaú van ser capturats per les tropes portugueses i tornats als seus antics amos. Des de llavors, la resistència dels [[afrobrasilers]] va continuar sota el comandament de Zumbi.<ref>{{Ref-publicació|article=Zumbi and the Republic of Os Palmares|url=https://www.jstor.org/stable/272426?origin=crossref|publicació=Phylon (1940-1956)|data=31/1953|pàgines=62|volum=14|exemplar=1|doi=10.2307/272426|nom=Irene|cognom=Diggs}}</ref> |
Molts dels quilomboles que s'havien traslladat a la vall de Cucaú van ser capturats per les tropes portugueses i tornats als seus antics amos. Des de llavors, la resistència dels [[afrobrasilers]] va continuar sota el comandament de Zumbi.<ref>{{Ref-publicació|article=Zumbi and the Republic of Os Palmares|url=https://www.jstor.org/stable/272426?origin=crossref|publicació=Phylon (1940-1956)|data=31/1953|pàgines=62|volum=14|exemplar=1|doi=10.2307/272426|nom=Irene|cognom=Diggs}}</ref> |
||
| Línia 35: | Línia 29: | ||
== Referències == |
== Referències == |
||
{{Referències}} |
{{Referències}} |
||
== Vegeu també == |
|||
{{Commonscat}} |
|||
* [[Dandara]], l'esposa de Zumbi. |
|||
[[Categoria:Morts el 1678]] |
[[Categoria:Morts el 1678]] |
||
Revisió del 11:26, 31 maig 2024
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1630 regne del Congo |
| Mort | 1678 (47/48 anys) Brasil colonial (Imperi Portuguès) |
| Causa de mort | verí |
| Grup ètnic | Negres |
| Religió | Musulmà |
| Família | |
| Família | Regne del Congo |
| Fills | Toculo, Acaiuba |
| Mare | Aqualtune |
| Germans | Sabina Ganga-Zona |
Ganga Zumba (c. 1630 - 1678), també escrit Nganga Nzumba, va ser el primer líder de l'assentament massiu d'esclaus fugitius anomenat Quilombo dos Palmares, a l'actual estat d' Alagoas, Brasil. Zumba va ser esclavitzat i va escapar de l'esclavitud en una plantació de sucre i finalment va assolir la posició de màxima autoritat dins del regne de Palmares, i el títol corresponent de Ganga Zumba.
Nom propi o tractament
Tot i que alguns documents portuguesos consideren Ganga Zumba com el seu nom propi —nom que s'utilitza àmpliament avui en dia—, la principal referència bibliogràfica tradueix Ganga Zumba com "Gran Senyor". En llengua kikongo, nganga a nzumbi era el sacerdot responsable de la defensa espiritual de la comunitat.[1]
Una carta que li va escriure el governador de Pernambuco l'any 1678 (document que es troba als Arxius de la Universitat de Coimbra), l'anomena Ganazumba, que és una traducció més acurada de "Gran Senyor" en llengua kimbundu.[2]
Primers anys de vida
Es diu que Ganga era fill de la princesa Aqualtune, filla d'un monarca del Regne del Congo. Ella va dirigir un batalló a la batalla de Mbwila (1665). Els portuguesos van guanyar la batalla, massacrant 5.000 homes, i van capturar el rei, els seus dos fills, dos nebots, quatre governadors, diversos funcionaris de la cort, 95 titulars i 400 nobles més; que van ser pujats a vaixells i venuts com a esclaus a les Amèriques. És probable que Ganga estigués entre aquests captius.[3]
Es desconeix el parador de la resta. Es creu que alguns van ser enviats a l'Amèrica Espanyola, però Aqualtune, Ganga Zumba i els germans d'aquest, Zona i Sabina (la mare de Zumbi dos Palmares, el seu nebot), van ser convertits en esclaus a la plantació de Santa Rita, a Pernambuco.[4]
Quilombo de Palmares
Un quilombo (o mocambo) era un refugi d'esclaus que havien fugit de la seva servitud. A partir del segle xvii, van sorgir diversos assentaments de cimarrons a la regió muntanyosa de Pernambuco. La capitania era el principal destí dels vaixells negrers arribats al Brasil colonial, on abundaven les plantacions de canya de sucre.[5]
A poc a poc s'havien format fins a deu mocambos separats, que finalment es van unir en una confederació anomenada Quilombo de Palmares, o Angola Janga, sota el mandat d'un rei, Ganga Zumba o Ganazumba, que podria haver estat elegit pels líders dels mocambos constituents. Ganga Zumba, que governava el més gran dels pobles, Cerro dos Macacos, presidia el consell principal del quilombo i era considerat el rei de Palmares. Els altres nou assentaments estaven encapçalats per germans, fills o nebots de Ganga Zumba. Zumbi era el cap d'una comunitat i el seu germà, Andalaquituche, en dirigia una altra.[6]
En la dècada de 1670, Ganga Zumba rebia el tracte d'un monarca. Tenia un palau, tres dones, guàrdies, ministres i súbdits devots al seu recinte reial, anomenat Macaco. El complex constava de 1.500 cases que allotjaven la seva família, guàrdies i funcionaris, tots ells considerats de la reialesa.[6]
Tractat de pau i mort
El 1678, Zumba va acceptar un tractat de pau ofert pel governador portuguès de Pernambuco, que requeria el desmantellament de Palmares i el trasllat de la comunitat a la vall de Cucaú. En el tractat, els portuguesos reconeixien Ganga Zumba com a líder suprem del seu poble. El 1679, el tractat va ser impugnat per Zumbi, un dels nebots de Ganga. Va rebel·lar-se contra ell i contra els portuguesos. Durant els aldarulls que van seguir a la decisió de Zumbi, el rei Ganga Zumba va ser enverinat, molt probablement per ordre d'un familiar contrari a l'acord amb els europeus. Se sap que els assassins es deien João el mulat, Gaspar i Amaro.[6]
Molts dels quilomboles que s'havien traslladat a la vall de Cucaú van ser capturats per les tropes portugueses i tornats als seus antics amos. Des de llavors, la resistència dels afrobrasilers va continuar sota el comandament de Zumbi.[7]
Llegat
La pel·lícula brasilera Ganga Zumba es va enregistrar l'any 1963 sota la direcció de Carlos Diegues. No va poder ser estrenada fins al 1972, a causa del cop d'estat militar de 1964. La pel·lícula està basada en la novel·la homònima de João Felicio dos Santos. Tracta sobre l'alliberament dels esclaus i manté una perspectiva racial negra.[8] El 1984. Diegues dirigiria la pel·lícula Palmares, sobre el quilombo.
Referències
- ↑ Lockhart, James. Early Latin America (en anglès). Nova York: Cambridge University Press, 1983, p. 221. ISBN 0-521-29929-2.
- ↑ Thornton, John K. «Les États de l'Angola et la formation de Palmares (Brésil)» (en francès). Annales. Histoire, Sciences Sociales, 63e année, 4, 2008, pàg. 769–797. ISSN: 0395-2649.
- ↑ Birmingham, D. Portugal and Africa (en anglès). Palgrave Macmillan UK, 1999-09-10, p. 60-61. ISBN 978-0-312-22319-9.
- ↑ Amaral de Paiva, Carlos Eduardo; da Costa Vitorino, Diego «Ganga Zumba e Xica da Silva: regimes de representação no cinema negro brasileiro:» (en portuguès). Revista Trama Interdisciplinar, 14, 1, 23-05-2023, pàg. 17–29. ISSN: 2177-5672.
- ↑ Gibson Cunha, Felipe; Albano da Costa, Sebastião Guilherme «Identidades quilombolas: políticas, dispositivos e etnogêneses». Latinoamérica. Revista de Estudios Latinoamericanos, 64, 25-05-2017, pàg. 153. DOI: 10.22201/cialc.24486914e.2017.64.56864. ISSN: 2448-6914.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Kent, R. K. «Palmares: An African State in Brazil». The Journal of African History, 6, 2, 1965, pàg. 161–175. DOI: 10.1017/S0021853700005582. ISSN: 0021-8537.
- ↑ Diggs, Irene «Zumbi and the Republic of Os Palmares». Phylon (1940-1956), 14, 1, 31/1953, pàg. 62. DOI: 10.2307/272426.
- ↑ Stam, Robert «Slow Fade to Afro: The Black Presence in Brazilian Cinema». Film Quarterly, 36, 2, 1982-12, pàg. 16–32. DOI: 10.2307/3696991.
Vegeu també
- Dandara, l'esposa de Zumbi.