Vés al contingut

Revisió sistemàtica: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
mCap resum de modificació
Etiqueta: editor de codi 2017
estandardització
Línia 8: Línia 8:


Les revisions sistemàtiques contrasten amb un tipus de revisió sovint anomenada [[revisió bibliogràfica]]. Les revisions sistemàtiques i les revisions narratives o bibliogràfiques revisen la literatura (la literatura científica), però el terme revisió de la literatura publicada sense més especificació fa referència a una revisió bibliogràfica.
Les revisions sistemàtiques contrasten amb un tipus de revisió sovint anomenada [[revisió bibliogràfica]]. Les revisions sistemàtiques i les revisions narratives o bibliogràfiques revisen la literatura (la literatura científica), però el terme revisió de la literatura publicada sense més especificació fa referència a una revisió bibliogràfica.

== Característiques ==
Es pot dissenyar una revisió sistemàtica per proporcionar un resum exhaustiu de la literatura actual existent rellevant per a una [[qüestió de recerca]]. Una revisió sistemàtica utilitza un enfocament rigorós i transparent per a la síntesi de la recerca, amb l'objectiu d'avaluar i, quan sigui possible, minimitzar el [[Biaix cognitiu|biaix]] en els resultats. Tot i que moltes revisions sistemàtiques es basen en una [[metaanàlisi]] quantitativa explícita de les dades disponibles, també hi ha revisions qualitatives i altres tipus de revisions de mètodes mixts que s'adhereixen als estàndards per recopilar, analitzar i informar d'evidència.<ref>{{cite journal|vauthors=Bearman M, Dawson P|title=Qualitative synthesis and systematic review in health professions education|journal=Medical Education|volume=47|issue=3|pages=252–260|date=March 2013|pmid=23398011|doi=10.1111/medu.12092|s2cid=11042748|doi-access=free}}</ref>

Les revisions sistemàtiques de dades quantitatives o les revisions de mètodes mixts poden utilitzar tècniques estadístiques (metaanàlisi) per combinar els resultats dels estudis elegibles. En alguns casos es fan servir sistemes de rúbriques amb puntuació per avaluar la qualitat de l'evidència en funció de la metodologia utilitzada, tot i que la [[Biblioteca Cochrane]] ho desaconsella.<ref>{{cite book|url=https://training.cochrane.org/handbook/current|title=Cochrane Handbook for Systematic Reviews of Interventions|date=2019-09-20|website=training.cochrane.org|veditors=Higgins JP, Thomas J, Chandler J, Cumpston M, Li T, Page MJ, Welch VA|series=version 6.1|pages=section 4.6|language=en|access-date=2020-09-14}}</ref> Com que la qualificació de l'evidència pot ser subjectiva, es pot consultar a diverses persones per resoldre qualsevol diferència de puntuació entre com es valora l'evidència.<ref>{{cite web|vauthors=Siemieniuk R, Guyatt G|title=What is GRADE?|url=https://bestpractice.bmj.com/info/toolkit/learn-ebm/what-is-grade/|access-date=2020-08-26|website=BMJ Best Practice|language=en}}</ref><ref>{{cite book|vauthors=Adèr HJ|url=https://books.google.com/books?id=LCnOj4ZFyjkC|title=Advising on Research Methods: A Consultant's Companion|date=2008|publisher=Johannes van Kessel Publishing.|isbn=978-90-79418-01-5|language=en}}</ref><ref>{{cite book|url=https://training.cochrane.org/resource/grade-handbook|title=GRADE Handbook|year=2013|veditors=Schünemann H, Brożek J, Guyatt G, Oxman A|language=en|access-date=2020-08-26}}</ref>

L'[[EPPI-Centre]], la [[Biblioteca Cochrane]] i l'[[Institut Joanna Briggs]] han tingut una influència en el desenvolupament de mètodes per combinar investigacions tant qualitatives com quantitatives en revisions sistemàtiques.<ref name=":1">{{cite journal|vauthors=Flemming K, Booth A, Hannes K, Cargo M, Noyes J|title=Cochrane Qualitative and Implementation Methods Group guidance series-paper 6: reporting guidelines for qualitative, implementation, and process evaluation evidence syntheses|journal=Journal of Clinical Epidemiology|volume=97|pages=79–85|date=May 2018|pmid=29222060|doi=10.1016/j.jclinepi.2017.10.022|url=http://eprints.whiterose.ac.uk/125099/1/1-s2.0-S0895435617313276-main.pdf}}</ref><ref>{{cite journal|vauthors=Harden A, Thomas J, Cargo M, Harris J, Pantoja T, Flemming K, Booth A, Garside R, Hannes K, Noyes J|display-authors=6|title=Cochrane Qualitative and Implementation Methods Group guidance series-paper 5: methods for integrating qualitative and implementation evidence within intervention effectiveness reviews|journal=Journal of Clinical Epidemiology|volume=97|pages=70–78|date=May 2018|pmid=29242095|doi=10.1016/j.jclinepi.2017.11.029|url=http://eprints.whiterose.ac.uk/125565/1/CQIMG%20Paper%204.pdf}}</ref><ref>{{cite web|title=EPPI-Centre Home|url=https://eppi.ioe.ac.uk/cms/|access-date=2020-06-29|website=eppi.ioe.ac.uk}}</ref> Existeixen diverses directrius per estandarditzar els informes sobre com es duen a terme les revisions sistemàtiques. Aquestes directrius de presentació d'informes no són eines d'avaluació ni d'avaluació de la qualitat.

=== Estandardització ===
La declaració d'Elements d'informe preferits per a revisions sistemàtiques i metaanàlisis, més coneguda en anglès com ''[[Preferred Reporting Items for Systematic Reviews and Meta-Analyses]]'' o pel seu acrònim PRISMA,<ref name=":2" /> és una declaració que suggereix una manera estandarditzada d'assegurar un informe transparent i complet de les revisions sistemàtiques, i ara és necessari seguir els seus criteris i recomanacions per publicar aquest tipus d'investigacions en més de 170 revistes mèdiques a tot el món.<ref name=":0" /> S'han desenvolupat diverses extensions de directrius PRISMA especialitzades per donar suport a tipus particulars d'estudis o aspectes del procés de revisió, com ara PRISMA-P per als protocols de revisió i PRISMA-ScR per a les revisions d'abast.<ref name=":02" /> La xarxa EQUATOR (''Enhancing the QUAlity and Transparency Of health Research'') allotja una llista d'extensions de directrius PRISMA.<ref name=":5">{{cite web|title=Preferred Reporting Items for Systematic Reviews and Meta-Analyses: The PRISMA Statement|url=https://www.equator-network.org/reporting-guidelines/prisma/|access-date=2020-06-29|website=www.equator-network.org}}</ref> No obstant això, s'ha trobat que les directrius PRISMA es limiten a la recerca d'intervenció i s'han de canviar les directrius per tal d'ajustar-se a la recerca sense intervenció. Com a resultat, es van crear revisions sistemàtiques no intervencionistes, reproduïbles i obertes (NIRO) per contrarestar aquesta limitació.<ref>{{Cite journal|last1=Topor|first1=Marta|last2=Pickering|first2=Jade S.|last3=Mendes|first3=Ana Barbosa|last4=Bishop|first4=Dorothy V. M.|last5=Büttner|first5=Fionn|last6=Elsherif|first6=Mahmoud M.|last7=Evans|first7=Thomas R.|last8=Henderson|first8=Emma L.|last9=Kalandadze|first9=Tamara|last10=Nitschke|first10=Faye T.|last11=Staaks|first11=Janneke P. C.|last12=Akker|first12=Olmo R. van den|last13=Yeung|first13=Siu Kit|last14=Zaneva|first14=Mirela|last15=Lam|first15=Alison|date=2023-07-10|title=An integrative framework for planning and conducting Non-Intervention, Reproducible, and Open Systematic Reviews (NIRO-SR).|url=https://open.lnu.se/index.php/metapsychology/article/view/2840|journal=Meta-Psychology|language=en|volume=7|doi=10.15626/MP.2021.2840|issn=2003-2714|doi-access=free|hdl=11250/3106491|hdl-access=free}}</ref>

Per a les revisions qualitatives, les directrius per a la presentació d'informes inclouen ENTREQ (''Enhancing transparency in reporting the synthesis of qualitative research'', que en català és la Millora de la transparència en l'informe de la síntesi de la investigació qualitativa) per a les síntesis d'evidència qualitativa; RAMESES (Realist And MEta-narrative Evidence Syntheses: Evolving Standards) per a revisions meta-narratives i realistes; i eMERGe (Improveing ​​reporting of Meta-Ethnography) per a meta-etnografia.<ref>{{cite journal|vauthors=Wong G, Greenhalgh T, Westhorp G, Buckingham J, Pawson R|title=RAMESES publication standards: meta-narrative reviews|journal=Journal of Advanced Nursing|volume=69|issue=5|pages=987–1004|date=May 2013|pmid=23356699|pmc=3558334|doi=10.1111/jan.12092}}</ref><ref>{{cite journal|vauthors=Wong G, Greenhalgh T, Westhorp G, Buckingham J, Pawson R|title=RAMESES publication standards: realist syntheses|journal=Journal of Advanced Nursing|volume=69|issue=5|pages=1005–1022|date=May 2013|pmid=23356726|pmc=3558331|doi=10.1111/jan.12095}}</ref>

Els desenvolupaments de les revisions sistemàtiques durant el segle XXI inclouen revisions realistes i l'enfocament meta-narratiu, tots dos abordant problemes de variació en els mètodes i heterogeneïtat existents en alguns temes.<ref name=":3" /><ref name=":4" />


== Referències ==
== Referències ==

Revisió del 06:08, 13 jul 2024

Una revisió sistemàtica és una síntesi acadèmica de l'evidència sobre un tema presentat amb claredat utilitzant mètodes crítics per identificar, definir i avaluar la recerca feta sobre un tema en particular.[1] Una revisió sistemàtica extreu i interpreta dades d'estudis publicats sobre el tema (a la literatura científica), després analitza, descriu, avalua críticament i resumeix les interpretacions en una conclusió refinada basada en l'evidència.[1][2] Per exemple, una revisió sistemàtica dels assaigs controlats aleatoris és una manera de resumir i implementar la medicina basada en l'evidència.[3]

Les revisions sistemàtiques no es limiten a la medicina i són molt comuns en totes les altres ciències, on es recullen les dades, publicades en la literatura científica, i on una avaluació de la qualitat metodològica per a un subjecte definit amb precisió és d'una gran ajuda.[4][5] Una revisió sistemàtica pot examinar proves clíniques, intervencions de salut pública, intervencions ambientals,[6] intervencions socials, efectes adversos, síntesi d'evidència qualitativa, revisions metodològiques, revisions de polítiques i avaluacions econòmiques.[7][8]

Les revisions sistemàtiques estan estretament relacionades amb les metaanàlisis, i sovint la mateixa instància combina ambdues (publicant-se amb un subtítol de "una revisió sistemàtica i una metaanàlisi"). La distinció entre els dos és que una metaanàlisi utilitza mètodes estadístics per induir un únic nombre del conjunt de dades agrupades (com ara la mida de l'efecte), mentre que la definició estricta d'una revisió sistemàtica exclou aquest pas. No obstant això, a la pràctica, quan s'esmenta un, l'altre pot estar involucrat sovint, ja que es necessita una revisió sistemàtica per reunir la informació que analitza una metaanàlisi, i de vegades la gent es refereix a una instància com a revisió sistemàtica encara que inclogui la components de metaanàlisi.

Una comprensió de les revisions sistemàtiques i com implementar-les a la pràctica és habitual per als professionals de l'atenció sanitària, la salut pública i les polítiques públiques.[1]

Les revisions sistemàtiques contrasten amb un tipus de revisió sovint anomenada revisió bibliogràfica. Les revisions sistemàtiques i les revisions narratives o bibliogràfiques revisen la literatura (la literatura científica), però el terme revisió de la literatura publicada sense més especificació fa referència a una revisió bibliogràfica.

Característiques

Es pot dissenyar una revisió sistemàtica per proporcionar un resum exhaustiu de la literatura actual existent rellevant per a una qüestió de recerca. Una revisió sistemàtica utilitza un enfocament rigorós i transparent per a la síntesi de la recerca, amb l'objectiu d'avaluar i, quan sigui possible, minimitzar el biaix en els resultats. Tot i que moltes revisions sistemàtiques es basen en una metaanàlisi quantitativa explícita de les dades disponibles, també hi ha revisions qualitatives i altres tipus de revisions de mètodes mixts que s'adhereixen als estàndards per recopilar, analitzar i informar d'evidència.[9]

Les revisions sistemàtiques de dades quantitatives o les revisions de mètodes mixts poden utilitzar tècniques estadístiques (metaanàlisi) per combinar els resultats dels estudis elegibles. En alguns casos es fan servir sistemes de rúbriques amb puntuació per avaluar la qualitat de l'evidència en funció de la metodologia utilitzada, tot i que la Biblioteca Cochrane ho desaconsella.[10] Com que la qualificació de l'evidència pot ser subjectiva, es pot consultar a diverses persones per resoldre qualsevol diferència de puntuació entre com es valora l'evidència.[11][12][13]

L'EPPI-Centre, la Biblioteca Cochrane i l'Institut Joanna Briggs han tingut una influència en el desenvolupament de mètodes per combinar investigacions tant qualitatives com quantitatives en revisions sistemàtiques.[14][15][16] Existeixen diverses directrius per estandarditzar els informes sobre com es duen a terme les revisions sistemàtiques. Aquestes directrius de presentació d'informes no són eines d'avaluació ni d'avaluació de la qualitat.

Estandardització

La declaració d'Elements d'informe preferits per a revisions sistemàtiques i metaanàlisis, més coneguda en anglès com Preferred Reporting Items for Systematic Reviews and Meta-Analyses o pel seu acrònim PRISMA,[17] és una declaració que suggereix una manera estandarditzada d'assegurar un informe transparent i complet de les revisions sistemàtiques, i ara és necessari seguir els seus criteris i recomanacions per publicar aquest tipus d'investigacions en més de 170 revistes mèdiques a tot el món.[18] S'han desenvolupat diverses extensions de directrius PRISMA especialitzades per donar suport a tipus particulars d'estudis o aspectes del procés de revisió, com ara PRISMA-P per als protocols de revisió i PRISMA-ScR per a les revisions d'abast.[19] La xarxa EQUATOR (Enhancing the QUAlity and Transparency Of health Research) allotja una llista d'extensions de directrius PRISMA.[20] No obstant això, s'ha trobat que les directrius PRISMA es limiten a la recerca d'intervenció i s'han de canviar les directrius per tal d'ajustar-se a la recerca sense intervenció. Com a resultat, es van crear revisions sistemàtiques no intervencionistes, reproduïbles i obertes (NIRO) per contrarestar aquesta limitació.[21]

Per a les revisions qualitatives, les directrius per a la presentació d'informes inclouen ENTREQ (Enhancing transparency in reporting the synthesis of qualitative research, que en català és la Millora de la transparència en l'informe de la síntesi de la investigació qualitativa) per a les síntesis d'evidència qualitativa; RAMESES (Realist And MEta-narrative Evidence Syntheses: Evolving Standards) per a revisions meta-narratives i realistes; i eMERGe (Improveing ​​reporting of Meta-Ethnography) per a meta-etnografia.[22][23]

Els desenvolupaments de les revisions sistemàtiques durant el segle XXI inclouen revisions realistes i l'enfocament meta-narratiu, tots dos abordant problemes de variació en els mètodes i heterogeneïtat existents en alguns temes.[24][25]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 «What is a systematic review?». Temple University Libraries, 06-06-2022. [Consulta: 15 juny 2022].
  2. ↑ «Cochrane Update. 'Scoping the scope' of a cochrane review». Journal of Public Health, vol. 33, 1, March 2011, pàg. 147–150. DOI: 10.1093/pubmed/fdr015. PMID: 21345890.
  3. ↑ «What is EBM?». Centre for Evidence Based Medicine, 20-11-2009. Arxivat de l'original el 2011-04-06. [Consulta: 17 juny 2011].
  4. ↑ Herman J. Ader; Gideon J. Mellenbergh; David J. Hand «Methodological quality». A: Advising on Research Methods: A consultant's companion. Johannes van Kessel Publishing, 2008. pp. 48-70. ISBN 978-90-79418-02-2. 
  5. ↑ «Methodological quality». A: Advising on Research Methods: A consultant's companion. Johannes van Kessel Publishing, 2008. ISBN 978-90-79418-02-2. 
  6. ↑ «On the use of systematic reviews to inform environmental policies». Environmental Science & Policy, vol. 42, 2014, pàg. 67–77. Bibcode: 2014ESPol..42...67B. DOI: 10.1016/j.envsci.2014.05.010.
  7. ↑ Systematic reviews: CRD's guidance for undertaking reviews in health care.. York: University of York, Centre for Reviews and Dissemination, 2008. ISBN 978-1-900640-47-3. 
  8. ↑ Systematic reviews in the social sciences. Wiley Blackwell, 2006. ISBN 978-1-4051-2110-1. 
  9. ↑ «Qualitative synthesis and systematic review in health professions education». Medical Education, vol. 47, 3, March 2013, pàg. 252–260. DOI: 10.1111/medu.12092. PMID: 23398011.
  10. ↑ Cochrane Handbook for Systematic Reviews of Interventions (en anglès), 2019-09-20, p. section 4.6 (version 6.1). 
  11. ↑ «What is GRADE?» (en anglès). BMJ Best Practice. [Consulta: 26 agost 2020].
  12. ↑ Advising on Research Methods: A Consultant's Companion (en anglès). Johannes van Kessel Publishing., 2008. ISBN 978-90-79418-01-5. 
  13. ↑ GRADE Handbook (en anglès), 2013. 
  14. ↑ «Cochrane Qualitative and Implementation Methods Group guidance series-paper 6: reporting guidelines for qualitative, implementation, and process evaluation evidence syntheses». Journal of Clinical Epidemiology, vol. 97, May 2018, pàg. 79–85. DOI: 10.1016/j.jclinepi.2017.10.022. PMID: 29222060.
  15. ↑ «Cochrane Qualitative and Implementation Methods Group guidance series-paper 5: methods for integrating qualitative and implementation evidence within intervention effectiveness reviews». Journal of Clinical Epidemiology, vol. 97, May 2018, pàg. 70–78. DOI: 10.1016/j.jclinepi.2017.11.029. PMID: 29242095.
  16. ↑ «EPPI-Centre Home». eppi.ioe.ac.uk. [Consulta: 29 juny 2020].
  17. ↑ Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades :2
  18. ↑ Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades :0
  19. ↑ Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades :02
  20. ↑ «Preferred Reporting Items for Systematic Reviews and Meta-Analyses: The PRISMA Statement». www.equator-network.org. [Consulta: 29 juny 2020].
  21. ↑ Topor, Marta; Pickering, Jade S.; Mendes, Ana Barbosa; Bishop, Dorothy V. M.; Büttner, Fionn; Elsherif, Mahmoud M.; Evans, Thomas R.; Henderson, Emma L.; Kalandadze, Tamara «An integrative framework for planning and conducting Non-Intervention, Reproducible, and Open Systematic Reviews (NIRO-SR).» (en anglès). Meta-Psychology, vol. 7, 10-07-2023. DOI: 10.15626/MP.2021.2840. ISSN: 2003-2714.
  22. ↑ «RAMESES publication standards: meta-narrative reviews». Journal of Advanced Nursing, vol. 69, 5, May 2013, pàg. 987–1004. DOI: 10.1111/jan.12092. PMC: 3558334. PMID: 23356699.
  23. ↑ «RAMESES publication standards: realist syntheses». Journal of Advanced Nursing, vol. 69, 5, May 2013, pàg. 1005–1022. DOI: 10.1111/jan.12095. PMC: 3558331. PMID: 23356726.
  24. ↑ Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades :3
  25. ↑ Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades :4
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Revisió_sistemàtica&oldid=33687531»