Gliese 710: diferència entre les revisions
gliese 710, a petició de la barcelona |
(Cap diferència)
|
Revisió del 11:37, 13 ago 2010
Plantilla:Starbox begin Plantilla:Starbox observe Plantilla:Starbox character Plantilla:Starbox astrometry Plantilla:Starbox detail Plantilla:Starbox catalog |}
Gliese 710 és una nana taronja (de tipus espectral K7) variable[1] que es troba a la constel·lació del Serpent Cauda, amb una magnitud aparent de 9,66 i una massa de 0,4 a 0,6 masses solars.
Actualment es troba a 63 anys-llum de la Terra, però el seu moviment propi, distància i velocitat radial indiquen que s'aproximarà a 1,1 anys-llum (70.000 UA) de la Terra d'aquí a 1,4 milions d'anys, basant-se en dades del satèl·lit Hipparcos del passat i actuals. Al moment de la seva màxima aproximació serà una estrella de primera magnitud tan brillant com Antares. El moviment propi d'aquesta estrella és molt petit per la seva distància, això vol dir que està viatjant gairebé directament en la nostra línia de visió.
En un interval de temps de ±10 milions d'anys del present, Gliese 710 serà l'estrella que provocarà la pertorbació gravitacional més gran del sistema solar. Específicament, té el potencial per pertorbar prou l'hipotètic núvol d'Oort per enviar una pluja de cometes al sistema solar interior, provocant possiblement un esdeveniment d'impacte. Tanmateix, models dinàmics per García-Sánchez et. al. del 1999 indiquen que l'augment de cràters a causa de Gliese 710 no serà superior al 5%.[2] Estimen que la major aproximació passarà d'aquí a 1.360.000 anys, a 0,337 pc (1,1 al) del Sol.[3]
Càlculs més recents per Bobylev (2010), tanmateix, suggereixen que Gliese 710 podria passar a 0,21 parsecs (0,68 anys-llum) del Sol i que té una possibilitat del 86% de passar pel núvol d'Oort.[4] S'estima que el núvol d'Oort es troba a unes 50.000 UA (0,79 al) del Sol. Fins i tot hi ha una possibilitat d'1/10.000 que l'estrella penetri a la regió (d < 1,000 UA) on la influència als objectes del cinturó de Kuiper seria significant.[4]
L'estrella amb el segon efecte pertorbacional més gran al passat va ser Algol,[2] una sistema estel·lar triple que va passar a 9,8 anys-llum fa 7,3 milions d'anys, però amb una massa considerablement més gran (de 5,8 masses solars).
Referències
- ↑ Error de citació: Etiqueta
<ref>no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenadesSIMBAD-Gliese710 - ↑ 2,0 2,1 García-Sánchez, Joan [et al]. «Stellar Encounters with the Oort Cloud Based on HIPPARCOS Data». The Astronomical Journal, vol. 117, 2, February 1999, pàg. 1042–1055. Bibcode: 1999AJ....117.1042G. DOI: 10.1086/300723.
- ↑ García-Sánchez, J.; Weissman, P. R.; Preston, R. A.; Jones, D. L.; Lestrade, J.-F.; Latham, D. W.; Stefanik, R. P.; Paredes, J. M. «Stellar encounters with the solar system». Astronomy and Astrophysics, vol. 379, 2001, pàg. 634–659. DOI: 10.1051/0004-6361:20011330 [Consulta: 21 març 2010].
- ↑ 4,0 4,1 Bobylev, Vadim V. «Searching for Stars Closely Encountering with the Solar System». Astronomy Letters, vol. 36, 3, March 2010, pàg. 220–226. DOI: 10.1134/S1063773710030060.
Lectura addicional
- García-Sánchez, Joan [et al]. «Stellar encounters with the Oort cloud based on Hipparcos data». The Astronomical Journal, vol. 117, 1999, pàg. 1042–1055. DOI: 10.1086/300723.
- García-Sánchez, J.; Weissman, P. R.; Preston, R. A.; Jones, D. L.; Lestrade, J.-F.; Latham, D. W.; Stefanik, R. P.; Paredes, J. M. «Stellar encounters with the solar system». Astronomy and Astrophysics, vol. 379, 2001, pàg. 634–659. DOI: 10.1051/0004-6361:20011330 [Consulta: 12 juny 2008].
- Bobylev, Vadim V. «Searching for Stars Closely Encountering with the Solar System». Astronomy Letters, vol. 36, 3, 2010, pàg. 220–226. DOI: 10.1134/S1063773710030060.
Enllaços externs
- SolStation.com
- Base de dades d'estrelles variables VizieR
- Wikisky Imatge de HD 168442 (Gliese 710)