Àries

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Pel que fa al signe astrològic, vegeu Àries (astrologia).


Àries

Àries

Clicau per engrandir la imatge

Nom en llatí (UAI) Aries
Abreviatura Ari
Genitiu Arietis
Simbologia El corder
Ascensió recta 3 h
Declinació +20°
Àrea 441 graus quadrats
Posició 39ena
Nombre d'estrelles
(magnitud < 3)
2
Estrella més brillant α Ari (Hamal)
(Magnitud aparent 2,0)
Meteors
Constel·lacions
amb què limita
Visible a latituds entre +90° i −60°
Durant el mes de Desembre hi ha la millor visibilitat

Àries (Aries segons la denominació llatina de la Unió Astronòmica Internacional), l'ovella, amb el símbol Àries, és una de les constel·lacions del zodíac, situada entre Pisces a l'oest i Taurus a l'est.

Estrelles principals[modifica | modifica el codi]

Les estrelles d'Àries són febles, excepte Halmal (α Arietis) i Sharatan (β Arietis). Entre les estrelles principals d'Àries, s'hi troben Mesarthim (γ) i Botein (δ).

Hamal (α Arietis)[modifica | modifica el codi]

Hamal (α Arietis), nom que significa el Xot en àrab i que designa per tant ella tota sola a la constel·lació sencera, és l'estrella més brillant d'Àries. És una gegant groga, 15 vegades més gran que el Sol i 90 vegades més brillant.

Sheratan (β Arietis)[modifica | modifica el codi]

Sheratan (β Arietis) és la segona estrella més brillant de la constel·lació d'Aries. És una estrella blanca de la seqüència principal, només dues vegades més massiva que el Sol. És també una estrella doble: la seva companya, una estrella de la mateixa massa que el Sol, va ser detectada per anàlisi Doppler fa més d'un segle. La seva òrbita és extremadament excèntrica (0,88), les dues estrelles són molt pròximes una de l'altre, (0,08) UA quan estan més a prop, 1,2 UA quan estan més lluny, i volten una sobre l'altre en 107 dies. Les dues estrelles són doncs virtualment inseparables pel telescopi i cal un interferòmetre per separar-les.

Mesarthim (γ Arietis)[modifica | modifica el codi]

Mesarthim (γ Arietis) no és pas la tercera estrella de la constel·lació, és la quarta. El seu rang dins la designació de Bayer prové de la seva proximitat amb Hamal i Sheratan.

Mesartim és una estrella doble. La primària, γ 2 Arietis, és de la magnitud 4,75. La seva companya, γ 1 Ari (el seu «1» ve de la seva localització, a l'oest de «2», és de la magnitud 3,38. Estan allunyades almenys 500 UA i volten l'una en torn a l'altra en 5.000 anys.

El tipus espectral de γ 2 Arietis és «A1p», de «particular»: Aquesta estrella té un camp magnètic extremadament intens, més de 1.000 vegades més gran que el de la Terra.

53 Arietis[modifica | modifica el codi]

53 Arietis, una estrella blava-blanca en aparença banal, de la magnitud aparent 6,13, dista uns 750 anys-llum, és una de les tres «estrelles errants» («runaway stars») en anglès), que es desplacen molt ràpidament per l'espai. Les dues altres estrelles són μ Columbae i AE Aurigae, i les tres semblen fugir a devers 100 km/s des del mateix punt a la nebulosa d'Orió, de ι Orionis, més concretament. Segons una hipòtesi, aquestes estrelles haurien estat a l'origen part d'un sistema múltiple que s'hauria desagregat per l'explosió en supernova d'un dels membres, fa 3 milions d'anys, la qual cosa hauria projectat les tres altres estrelles en direccions diferents.

Altres estrelles[modifica | modifica el codi]

Sense ser una constel·lació molt extensa, Aries té un gran nombre d'estrelles visibles per l'ull nu sense que siguin particularment brillants. En conseqüència, les designacions són bastant nombroses: nom propi (com Botein, δ Arietis, quarta estrella de la constel·lació), designació de Bayer (ε Arietis, sexta), designació de Flamsteed (41 Arietis, tercera estrella, més brillant que Mesarthim), catàleg Henry Draper (HD 20644, quinta estrella).

Estrelles notables i d'anomenada[modifica | modifica el codi]

BD F Noms i altres designacions Magnitud aparent Magnitud absoluta Distància anys-llum Tipus espectral Comentaris
α 13 Alfa Arietis, Hamal, Hemal, Hamul, Ras Hammel, El Nath, Arietis 2,01 0,48 65,9 K2III
  • < رأس الحمل ra's[u] al-ħamal Cap del moltó
  • < النطح an-naţħ La tossada (banya)
β 6 Beta Arietis, Sheratan, Sharatan, Al Sharatain 2,64 1,33 59,6 A5V
  • < الشراطان aš-šarāţān Els (dos) signes (originalment β i γ Ari)
c 41 41 Arietis, Bharani 3,61 0,16 159 B8Vn
γ¹,² 5 Gamma Arietis, Mesarthim, Mesartim 3,88 204
δ 56 Delta Arietis, Botein 4,35 0,79 168 K2IIIvar
  • < بطين al-buţayn La panxeta
39 39 Arietis 4,52
ε 48 Èpsilon Arietis 4,63 -0,13 293 A2Vs
35 35 Arietis 4,65
λ 9 Lambda Arietis 4,79 1,73 133 F0V
ζ 58 Dseta Arietis 4,87 -0,22 340 A1V
14 14 Arietis 4,98 0,02 320 F2III
κ 12 Kappa Arietis 5,03 187
ι 8 Iota Arietis 5,09 660
τ² 63 Tau2 Arietis 5,10 319
38 38 Arietis 5,17
η 17 Eta Arietis 5,23 98,3
π 42 Pi Arietis 5,26 600
τ¹ 61 Tau1 Arietis 5,27 462
33 33 Arietis 5,30
ν 32 Ni Arietis 5,45 347
52 52 Arietis 5,45
ξ 24 Xi Arietis 5,48 600
64 64 Arietis 5,50
σ 43 Sigma Arietis 5,52 480
62 62 Arietis 5,55
21 21 Arietis 5,57
θ 22 Theta Arietis 5,58 387
ρ³ 46 Ro-3 Arietis, Ro Arietis 5,58 115
10 10 Arietis 5,64
31 31 Arietis 5,64
15 15 Arietis 5,68
19 19 Arietis 5,72
μ 34 Mi Arietis 5,74 338
55 55 Arietis 5,74
ρ² 45 Ro-2 Arietis, RZ Arietis 5,76 404
7 7 Arietis 5,76
ο 37 Òmicron Arietis 5,78 482
56 56 Arietis 5,78
20 20 Arietis 5,79
47 47 Arietis 5,80
1 1 Arietis 5,83
40 40 Arietis 5,83
4 4 Arietis 5,86
49 49 Arietis 5,91
59 59 Arietis 5,91
29 20 Arietis 6,00
11 11 Arietis 6,01
16 16 Arietis 6,01
30 30 Arietis 6,01
66 66 Arietis 6,03
65 65 Arietis 6,07
53 53 Arietis 6,13
26 26 Arietis 6,14
60 60 Arietis 6,14
27 27 Arietis 6,21
54 54 Arietis 6,24
36 36 Arietis 6,40
HD 20367 6,41 88,4
  • té un planeta
25 25 Arietis 6,45
3 3 Arietis 6,55
51 51 Arietis 6,62
ρ¹ 44 Ro-1 Arietis 7,10
HD 12661 7,44 121
  • té dos planetes
BD+20°307 9,01 300
TZ Arietis 12,1 14,5
Estrella del Dr. Bonnard Teegarden, SO025300.5+165258 15,4 12,6

Procedència de les dades: The Bright Star Catalogue, 5th Revised Ed., The Hipparcos Catalogue, ESA SP-1200

Objectes celestes[modifica | modifica el codi]

En aquesta constel·lació hi ha pocs objectes, i són tots poc lluminosos. S'hi troben les galàxies NGC 697 (al nord-oest de β), NGC 772 (al sud-est de β), NGC 972 (en el nord de la constel·lació) i NGC 1156 (al nord-oest de δ).

Història i mitologia[modifica | modifica el codi]

En la mitologia grega, aquesta constel·lació representaria el marrà, el velló d'or del qual inspirà la saga de Jàson.

El rei Atamant tenia dos fills Frixos i Hel·le, del seu matrimoni amb Nèfele. Després de la mort de la seva mare, Atamant es va tornar a casar amb Ino, amb la que va tenir també dos fills. La reina Ino volia que els seus fills heretessin el tron, per la qual cosa s'havia de desfer de Frixos i Hel·le. Per això va idear un estratagema pervers. Va encendre foc sota la terra dels graners, així quan es va sembrar el blat el gra torrat no va néixer. Davant l'amenaça de la fam el rei va enviar emissaris a consultar l'oracle de Delfos. Quan els emissaris tornaven, la reina Ino els va subornar perquè diguessin el que ella volia: que els deus exigien el sacrifici de Frixos i Hel·le. El déu Hermes envià als nens un moltó alat amb la llana d'or. Muntat sobre el moltó viatjarem cap a orient, però Hel·le va caure al mar que rebé el nom d'Hel·lespont en honor a Hel·le. Aquest accident va fer que Frixos perdés la confiança en el moltó volador. El feu aterrar i continuà a peu amb ell fins al bosc d'Ares a la Còlquida. Allà vaser acollit pel rei Eetes, i es va casar a la filla del rei. Com a mostra d'agraïment, Frixos va sacrificar el moltó i va oferir el velló d'or al rei, qui el va penjar a una alzina del bosc sagrat d'Ares.[1][2]

Sembla que els Babilònics, els Grecs, els Perses, i els Egipcis, tots anomenaven a la constel·lació «el Marrà».

Aquesta constel·lació era també la primera constel·lació del Zodíac quan va ser establert fa més de 2.000 anys: degut a la precessió dels equinoccis, l'equinocci de primavera estava en aquell temps situat a Aries (actualment a Pisces).

El nord d'aquesta constel·lació era anomenat Mosca boreal fins al segle XIX. La seva estrella principal era 41 Arietis (la qual cosa explica l'absència de lletra grega per designar aquesta estrella).

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «ELS ARGONAUTES I EL VELLÓ D'OR». Observant el cel. [Consulta: 02-04-2010].
  2. «Aries (Ari, Arietis, Àries)». Estrelles i constel·lacions. Universitat de les Illes Balears. [Consulta: 02-04-2010].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Àries