Àries

Àries
Clicau per engrandir la imatge
Nom en llatí (UAI)	Aries
Abreviatura	Ari
Genitiu	Arietis
Simbologia	El corder
Ascensió recta	3 h
Declinació	+20°
Àrea	441 graus quadrats Posició 39ena
Nombre d'estrelles (magnitud < 3)	2
Estrella més brillant	α Ari (Hamal) (Magnitud aparent 2,0)
Meteors	Ariètids de maig Ariêtids de la tardor Delta Ariètids Epsilon Ariètids Ariètids de dia Aries-Triangúlids
Constel·lacions amb què limita	Perseus Triangulum Pisces Cetus Taurus
Visible a latituds entre +90° i −60° Durant el mes de Desembre hi ha la millor visibilitat

Àries (Aries segons la denominació llatina de la Unió Astronòmica Internacional), l'ovella, amb el símbol , és una de les constel·lacions del zodíac, situada entre Pisces a l'oest i Taurus a l'est.

Estrelles principals

Les estrelles d'Àries són febles, excepte Halmal (α Arietis) i Sharatan (β Arietis). Entre les estrelles principals d'Àries, s'hi troben Mesarthim (γ) i Botein (δ).

Hamal (α Arietis)

Hamal (α Arietis), nom que significa el Xot en àrab i que designa per tant ella tota sola a la constel·lació sencera, és l'estrella més brillant d'Àries. És una gegant groga, 15 vegades més gran que el Sol i 90 vegades més brillant.

Sheratan (β Arietis)

Sheratan (β Arietis) és la segona estrella més brillant de la constel·lació d'Aries. És una estrella blanca de la seqüència principal, només dues vegades més massiva que el Sol. És també una estrella doble: la seva companya, una estrella de la mateixa massa que el Sol, va ser detectada per anàlisi Doppler fa més d'un segle. La seva òrbita és extremadament excèntrica (0,88), les dues estrelles són molt pròximes una de l'altre, (0,08) UA quan estan més aprop, 1,2 UA quan estan més lluny, i volten una sobre l'altre en 107 dies. Les dues estrelles són doncs virtualment inseparables pel telescopi i cal un interferòmetre per separar-les.

Mesarthim (γ Arietis)

Mesarthim (γ Arietis) no és pas la tercera estrella de la constel·lació, és la quarta. El seu rang dins la designació de Bayer prové de la seva proximitat amb Hmal i Sheratan.

Mesartim és una estrella doble. La primària, γ ² Arietis, és de la magnitud 4,75. La seva companya, γ ¹ Ari (el seu «1» ve de la seva localització, a l'oest de «2», és de la magnitud 3,38. Estan allunyades al menys 500 UA i volten l'una en torn a l'altra en 5.000 anys.

El tipus espectral de γ ² Arietis és «A1p», de «particular»: Aquesta estrella té un camp magnètic extremadament intens, més de 1.000 vegades més gran que el de la Terra.

53 Arietis

53 Arietis, una estrella blava-blanca en aparença banal, de la magnitud aparent 6,13, dista uns 750 anys-llum, és una de les tres «estrelles errants» («runaway stars») en anglès), que es desplacen molt ràpidament per l'espai. Les dues altres estrelles són μ Columbae i AE Aurigae, i les tres semblen fugir a devers 100 km/s des del mateix punt a la nebulosa d'Orió, de ι Orionis, més concretament. Segons una hipòtesi, aquestes estrelles haurien estat a l'origen part d'un sistema múltiple que s'hauria desagregat per l'explosió en supernova d'un dels membres, fa 3 milions d'anys, la qual cosa hauria projectat les tres altres estrelles en direccions diferents.

Altres estrelles

Sense ser una constel·lació molt extensa, Aries té un gran nombre d'estrelles visibles per l'ull nu sense que siguin particularment brillants. En conseqüència, les designacions són bastant nombroses: nom propi (com Botein, δ Arietis, quarta estrella de la constel·lació), designació de Bayer (ε Arietis, sexta), designació de Flamsteed (41 Arietis, tercera estrella, més brillant que Mesarthim), catàleg Henry Draper (HD 20644, quinta estrella).

Estrelles notables i d'anomenada

BD	F	Noms i altres designacions	Magnitud aparent	Magnitud absoluta	Distància anys-llum	Tipus espectral	Comentaris
α	13	Alfa Arietis, Hamal, Hemal, Hamul, Ras Hammel, El Nath, Arietis	2,01	0,48	65,9	K2III	< رأس الحمل ra's[u] al-ħamal Cap del moltó < النطح an-naţħ La tossada (banya)
β	6	Beta Arietis, Sheratan, Sharatan, Al Sharatain	2,64	1,33	59,6	A5V	< الشراطان aš-šarāţān Els (dos) signes (originalment β i γ Ari)
c	41	41 Arietis, Bharani	3,61	0,16	159	B8Vn
γ¹,²	5	Gamma Arietis, Mesarthim, Mesartim	3,88			204	sistema estel·lar triple; magnitud dels component: 4,75, 4,83, 9,6 γ² és una estrella variable del tipus Alfa2 Canum Venaticorum
δ	56	Delta Arietis, Botein	4,35	0,79	168	K2IIIvar	< بطين al-buţayn La panxeta
	39	39 Arietis	4,52
ε	48	Èpsilon Arietis	4,63	-0,13	293	A2Vs	sistema estel·lar triple; magnituds dels component: 5,2, 5,5, 12,7
	35	35 Arietis	4,65
λ	9	Lambda Arietis	4,79	1,73	133	F0V	estrella binària; magnituds dels components: 4,9, 7,4
ζ	58	Dseta Arietis	4,87	-0,22	340	A1V
	14	14 Arietis	4,98	0,02	320	F2III
κ	12	Kappa Arietis	5,03		187		binària espectroscòpica
ι	8	Iota Arietis	5,09		660		binària espectroscòpica
τ²	63	Tau2 Arietis	5,10		319
	38	38 Arietis	5,17
η	17	Eta Arietis	5,23		98,3
π	42	Pi Arietis	5,26		600		quasi binària espectroscòpica
τ¹	61	Tau1 Arietis	5,27		462		sistema estel·lar triple binari eclipsant. Fluctuació de la magnitud: 5,26–5,32. Magnitud de les Components: 5,4, 7,9, 8,4
	33	33 Arietis	5,30
ν	32	Ni Arietis	5,45		347
	52	52 Arietis	5,45				estrella binària; magnitud de les components: 6,8, 7,0
ξ	24	Xi Arietis	5,48		600
	64	64 Arietis	5,50
σ	43	Sigma Arietis	5,52		480
	62	62 Arietis	5,55
	21	21 Arietis	5,57
θ	22	Theta Arietis	5,58		387
ρ³	46	Ro-3 Arietis, Ro Arietis	5,58		115
	10	10 Arietis	5,64
	31	31 Arietis	5,64
	15	15 Arietis	5,68
	19	19 Arietis	5,72
μ	34	Mi Arietis	5,74		338
	55	55 Arietis	5,74
ρ²	45	Ro-2 Arietis, RZ Arietis	5,76		404		variable semiregular
	7	7 Arietis	5,76
ο	37	Òmicron Arietis	5,78		482
	56	56 Arietis	5,78
	20	20 Arietis	5,79
	47	47 Arietis	5,80
	1	1 Arietis	5,83				estrella binària; magnitud de les components 6,2, 7,3.
	40	40 Arietis	5,83
	4	4 Arietis	5,86
	49	49 Arietis	5,91
	59	59 Arietis	5,91
	29	20 Arietis	6,00
	11	11 Arietis	6,01
	16	16 Arietis	6,01
	30	30 Arietis	6,01				estrella binària; magnitud de les components: 6,51, 7,09
	66	66 Arietis	6,03
	65	65 Arietis	6,07
	53	53 Arietis	6,13
	26	26 Arietis	6,14
	60	60 Arietis	6,14
	27	27 Arietis	6,21
	54	54 Arietis	6,24
	36	36 Arietis	6,40
		HD 20367	6,41		88,4		té un planeta
	25	25 Arietis	6,45
	3	3 Arietis	6,55
	51	51 Arietis	6,62
ρ¹	44	Ro-1 Arietis	7,10
		HD 12661	7,44		121		té dos planetes
		BD+20°307	9,01		300
		TZ Arietis	12,1		14,5		estrella fulgurant
		Estrella del Dr. Bonnard Teegarden, SO025300.5+165258	15,4		12,6		molt aprop gran moviment propi

Procedència de les dades: The Bright Star Catalogue, 5th Revised Ed., The Hipparcos Catalogue, ESA SP-1200

Objectes celestes

En aquesta constel·lació hi ha pocs objectes, i són tots poc lluminosos. S'hi troben les galàxies NGC 697 (al nord-oest de β), NGC 772 (al sud-est de β), NGC 972 (en el nord de la constel·lació) i NGC 1156 (al nord-oest de δ).

Història i mitologia

En la mitologia grega, aquesta constel·lació representaria el marrà, el velló d'or del qual inspirà la saga de Jàson.

El rei Atamant tenia dos fills Frixos i Hel·le, del seu matrimoni amb Nèfele. Després de la mort de la seva mare, Atamant es va tornar a casar amb Ino, amb la que va tenir també dos fills. La reina Ino volia que els seus fills heretessin el tron, per la qual cosa s'havia de desfer de Frixos i Hel·le. Per això va idear una estratagema perversa. Va encendre foc sota la terra dels graners, així quan es va sembrar el blat el gra torrat no va néixer. Davant l'amenaça de la fam el rei va enviar emissaris a consultar l'oracle de Delfos. Quan els emissaris tornaven, la reina Ino els va subornar perquè diguessin el que ella volia: que els deus exigien el sacrifici de Frixos i Hel·le. El déu Hermes envià als nens un moltó alat amb la llana d'or. Muntat sobre el moltó viatjarem cap a orient, però Hel·le va caure al mar que rebé el nom d'Hel·lespont en honor a Hel·le. Aquest accident va fer que Frixos perdés la confiança en el moltó volador. El feu aterrar i continuà a peu amb ell fins al bosc d'Ares a la Còlquida. Allà vaser acollit pel rei Eetes, i es va casar a la filla del rei. Com a mostra d'agraïment, Frixos va sacrificar el moltó i va oferir el velló d'or al rei, qui el va penjar a una alzina del bosc sagrat d'Ares.

Sembla que els Babilònics, els Grecs, els Perses, i els Egipcis, tots anomenaven a la constel·lació «el Marrà».

Aquesta constel·lació era també la primera constel·lació del Zodíac quan va ser establert fa més de 2.000 anys: degut a la precessió dels equinoccis, l'equinocci de primavera estava en aquell temps situat a Aries (actualment a Pisces).

El nord d'aquesta constel·lació era anomenat Mosca boreal fins al segle XIX. La seva estrella principal era 41 Arietis (la qual cosa explica l'absència de lletra grega per designar aquesta estrella).

Vegeu també

• Llista d'estrelles d'Àries
• QSO B0307+169