Èriador

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Portal

Portal de la Terra Mitjana

Èriador (síndarin: la terra solitària) és una extensa regió de la Terra Mitjana, el món fictici creat per J. R. R. Tolkien.

Durant la Segona Edat, i segurament abans, fou una regió molt boscosa, però els dúnedain en tallaren una gran part per a la construcció de vaixells. Gran part d'aquests territoris, als inicis de la Tercera Edat, formaven el regne d'Arnor, el qual posteriorment es va dividir en els regnes rivals de Rhudaur, Arthedain i Cardolan. La Comarca ocupava part del regne d'Arthedain, mentre que Bree i altres poblacions veïnes estaven a la vora de Cardolan. Els tumularis habiten als antics cementiris construïts a la Primera Edat pels edain quan viatjaven cap a Belèriand. Altres llocs importants a Èriador són Rivendell, les Rades Grises i els regnes abandonats d'Èregion i Àngmar. Quan la Guerra de l'Anell, Èriador estava despoblada, excepte per La Comarca, Bree, Rivendell, les Rades Grises, la part sud de Rivendell, i alguns poblets de l'oest d'Èriador. També hi havia algunes comunitats de nans a les mines d'Ered Lindon, i petites poblacions d'enemics de Númenor sobrevivint al sud de Minhiriath.

Les seves fronteres són:

Èriador té una extensió de 960 quilòmetres del nord al sud, i 1120 d'est a oest. Està creuada per la carretera Est-Oest, que va de Rivendell a les Rades Grises, i per la Carretera Verda (del nord al sud, comunicant els regnes d'Àrnor i de Góndor). Com a rius importants de la regió hi ha el Lune (Lhûn en èlfic), el Brandiví (Baranduin), i el Riu Gris.


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Èriador