.41 Remington Magnum

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Un cartutx .41 Magnum

El .41 Remington Magnum és un cartutx per a revòlver estrenat el 1964 per Smith & Wesson, per al seu revòlver Modelo 57. Amb ell es pretenia cobrir el buit entre el .357 Magnum i el .44 Magnum amb un calibre intermedi entre els dos.[1][2]

El .41 Magnum mai ha estat massa popular. Això és així perquè per a la defensa personal, amb un .357 Magnum és més que suficient, mentre que per a la caça major, es queda curt en comparació del .44 Magnum. A mig camí entre els dos, no competeix amb cap de les seves respectives parcel·les. Anant-se al limb de la terra de ningú.

No obstant, per a persones que per algun motiu desitgin un calibre molt potent, però no consideren manejable el .44 Magnum, és una bona opció.

Prestacions[modifica]

Amb 210 grams de pes, és capaç de desenvolupar una velocitat de 400 m/s i 1000 Joules.

Referències[modifica]

  1. «Behind the Bullet: .41 Remington Magnum» (en anglès). [Consulta: 23 setembre 2021].
  2. «.41 Remington Magnum Ballistics GunData.org». [Consulta: 23 setembre 2021].