54a Divisió (Exèrcit Popular de la República)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula unitat militar54a Divisió
Tipusdivisió militar Modifica el valor a Wikidata
Data de llevaabril de 1937
Dissoluciómarç de 1939
País Segona República Espanyola
Branca Exèrcit Popular de la República
Comandants
Oficials destacatsMartín Calvo Calvo
Guerres i batalles
Guerra Civil espanyola Modifica el valor a Wikidata

La 54a Divisió va ser una de les divisions de l'Exèrcit Popular de la República que es van organitzar durant la Guerra Civil espanyola sobre la base de les Brigades Mixtes. Va arribar a operar al front de Llevant.

Historial[modifica]

Durant 1937 en el front Nord ja havia existit una divisió que va emprar aquesta numeració.[n. 1]

En la primavera de 1938, en el si del IX Cos d'Exèrcit, es va crear una divisió que va rebre la numeració «54». El seu primer comandant en cap va ser el tinent coronel Martín Calvo Calvo. Va quedar composta per les brigades mixtes 180a, 181a i 182a,[4] de nova creació. Algun temps després va ser enviada al capdavant de Llevant, on va quedar enquadrada en el XIII Cos d'Exèrcit.[5] Va arribar a participar en els combats de Llevant, resistint l'ofensiva franquista que tractava de conquistar València. Durant les operacions la unitat va tenir una destacada actuació, arribant a ser felicitada per les autoritats republicanes.[6] L'11 d'agost de 1938 el comandament de la unitat va passar al major de milícies Francisco Fervenza.[7] Durant la resta de la contesa la unitat va romandre inactiva en el front de Llevant.

Comandaments[modifica]

Comandants
Comissaris
Caps d'Estat Major

Ordre de batalla[modifica]

Data Cos d'Exèrcit adscrit Brigades Mixtes integrades Front de batalla
30 d'abril de 1938 IX Cos d'Exèrcit 180a, 181a i 182a Andalusia
Agost de 1938 XIII Cos d'Exèrcit 180a, 181a i 182a Llevant

Notes[modifica]

  1. Aquesta unitat, manada pel major de milícies Eloy Fernández Navamuel, havia estat creada en l'estiu de 1937 dins del XV Cos d'Exèrcit (santanderí).[1] Heretava l'estructura de l'antiga «3a Divisió santanderina».[2] La nova unitat va quedar composta per les brigades mixtes 173a, 174a i 175a,[1] totes elles formades per antigues milícies i reclutes. La unitat va tenir una vida operativa molt curta, perquè va ser seria destruïda durant la batalla de Santander. El propi comandant, Fernández Navamuel, va fugir fora d'Espanya.[3]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Solla Gutiérrez, 2010, p. 327.
  2. Solla Gutiérrez, 2010, p. 324, 327.
  3. Solla Gutiérrez, 2010, p. 337.
  4. Navarro, 2010, p. 78-79.
  5. 5,0 5,1 Martínez Bande, 1981, p. 303.
  6. Navarro, 2010, p. 145.
  7. 7,0 7,1 Navarro, 2010, p. 78.
  8. Navarro, 2010, p. 101.
  9. Álvarez, 1989, p. 188.

Bibliografia[modifica]

  • Álvarez, Santiago. Los comisarios políticos en el Ejército Popular de la República. Ediciós do Castro, 1989. 
  • Engel, Carlos. Historia de las Brigadas Mixtas del Ejército Popular de la República. Madrid, Almena, 1999. 84-922644-7-0. 
  • Martínez Bande, José Manuel. La batalla de Pozoblanco y el cierre de la bolsa de Mérida. Madrid: Editorial San Martín, 1981. 
  • Navarro, Ramón Juan. Resistir es vencer. El frente de Viver en la Guerra Civil española. Lulu.com, 2010. ISBN 978-1-4466-9664-4. 
  • Solla Gutiérrez, Miguel Ángel. La República sitiada. Trece meses de Guerra Civil en Cantabria. Santander: Ediciones de la Universidad de Cantabria, 2010.