Adémar de Chabannes

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Adémar de Chabannes (988-1034) va ser un monjo francès, resalta la seva feina com a historiador i músic.

Com a historiador va escriure les primeres cròniques d'Aquitània de l'Edat mitjana, també va ser músic fent composicions per a textos religiosos. També se'l coneix per falsejar dades en relació a sant Marçal.

Vida[modifica | modifica el codi]

Adémar va néixer a Chabannes, un poblet a l'actual departament francès de l'Haute-Vienne . Va ser educat al monestir de Sant Marçal a Llemotges, allà hi va passar la seva vida com a monjo alternant-hi estades al monestir de Sant Cybard a Angulema.

Escrits[modifica | modifica el codi]

Partitura per a 8 tons, segons la notació d'Adémar (Paris, Bibliothèque Nationale de France, fonds lat., Ms. 909, fol. 151r-154r)

Adémar va passar la major part de la seva vida escrivint i transcrivint cròniques. El seu principal treball és una història titulada Chronicon Aquitanicum et Francicum o Historia Francorum. Consta de tres llibres amb una part que connecta la història dels francs amb el fabulós reialme de Pharamond, rei dels francs cap al 1028. Els dos llibres primers són poca cosa més que una còpia de les primeres narracions sobre els antics reis francs, entre aquestes en podem reconèixer el Liber Historiae Francorum, la Continuació de Fredegar i els Annales regni Francorum. El tercer llibre, però, tracta del període que va des del 814 fins al 1028 i és de considerable importància històrica. Va ser publicat dins del Monumenta Germaniae historica Scriptores. Vol. iv (Hanover and Berlin, 1826–1892). També va escriure Commemoratio abbatum Lemovicensium basilicae S. Martialis apostoli (848-1029) i Epistola ad Jordanum Lemovicensem episcopum et alios de apostolatu S. Martialis, ambdós publicats per Migne a la Patrologia Latina, volum cxli (Paris, 1844–1855).

Falsificacions[modifica | modifica el codi]

Es va encarregar d'escriure la llegenda de Sant Marçal, bisbe del segle tercer que va convertir al cristianisme la zona de LLemotges, però que en realitat havia viscut segles abans i era concretament un dels deixebles originals de Jesús de Natzaret. Va suplir l'escassa documentació sobre el bisbe sant Marçal afegint una biografia inventada, fent veure que l'havia redactada un successor d'ell, el bisbe Aurelià. Per donar-li més importància al sant, va compondre una missa apostòlica¹, què s'ha convertit en la primera composició de musica occidental que s'hagi conservat amb l'autògraf inclòs.

La falsificació va ser descoberta per un monjo mendicant, un benedictí de Chiusa, declarant aquesta devoció de sant Marçal com ofensiva a Déu. La reacció d'Ademar va ser construir falsetat sobre falsetat, inventant-se que en un concili del 1031 es confirmava l'apostolicitat del sant, fins i tot va presentar una carta falsa suposadament signada pel Papa. Adémar se'n va sortir amb la seva, el monjo benedictí va caure en desgràcia i l'enrevesat conjunt de falsificacions no va ser destapat fins al segle XX, quan a la dècada dels 1920 l'historiador Louis Saltet en va treure l'entrellat. Mentrestant historiadors catòlics van ignorar les revelacions de Saltet fins als anys 1990.

Llegat[modifica | modifica el codi]

Adémar va compondre la missa i un ofici, a l'estil gregorià, dedicat a Sant Marçal, i és també l'autor dels textos².

Adémar va morir cap al 1034, molt probablement a Jerusalem, on hi havia anat de pelegrinatge.

Notes[modifica | modifica el codi]

1 La partitura original d'aquesta missa es pot consultar a Paris a la Biblioteca Nacional MS Latin 909

2 Aquesta composició ha estat enregistrada pel New York Ensemble for Early Music.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Adémar de Chabannes
  • Leyser: "The Ascent of Latin Europe." In Communications and Power, p. 219.
  • Chronicon Aquitanicum et Francicum or Historia Francorum, ed. Jules Chavanon. "Chronicon. Collection des textes pour servir à l'étude et à l'enseignement de l'histoire" 20. Paris, 1897.
  • Sermons, ed. and tr. Edmond Pognon, "L’an mille. Oeuvres de Liutprand, Raoul Glaber, Adémar de Chabannes, Adalberon [et] Helgaud. Mémoires du passé pour servir au temps présent" 6. Paris, 1947.
  • Holland, Tom: "Millenium". London: Abacus, 2009.
  • Landes, Richard:" Relics, Apocalypse, and the Deceits of History: Ademar of Chabannes", 989-1034. Harvard University Press, 1995
  • Leyser, Karl: "The Ascent of Latin Europe." En "Communications and Power in Medieval Europe. The Carolingian and Ottonian Centuries", London, 1994. Inaugural lecture, first published as Karl Leyser, The Ascent of Latin Europe. Oxford, 1986.
  • James Grier: "Hoax, History, and Hagiography in Adémar de Chabanness Texts for the Divine Office," in Robert A. Maxwell (ed), Representing History, 900–1300: Art, Music, History (University Park, PA, Pennsylvania State University press, 2010),
  • Chisholm, Hugh: "Adhemar de Chabannes". Encyclopædia Britannica (11th ed.). Cambridge University Press. ed (1911)
  • Bourgain, Pascale: "Un nouveau manuscrit du texte tronqué de la Chronique d'Adhémar de Chabannes". Bibliothèque de l'école des chartes 143.1: 153–9.(1985)