Adrian

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Adrian Adolph Greenberg
Naixement 3 de març de 1903
Naugatuck
Mort 13 de març de 1959
Hollywood
Nacionalitat estatunidenca
Ocupació modista, sastre

Adrian (3 de març de 1903, Naugatuck, Connecticut, Estats Units - 13 de setembre de 1959, Hollywood, (Califòrnia), de nom Adrian Adolph Greenberg, va ser un modista i sastre estatunidenc Va utilitzar de vegades el pseudònim de Gilbert A. Adrian. Considerat com el més famós modista de cinema, en diverses ocasions ha influït en la moda contemporània.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Les sabatilles de robí de Dorothy, a El màgic d'Oz (1939), conservat a la Smithsonian Institution
Les germanes Bennett a Pride and Prejudice (1940)

Graduat a la School for Applied and Fine Arts de Nova York, es va traslladar a Hollywood on va crear el vestuari masculí per a molts actors, incloent Rodolfo Valentino. També va dissenyar el vestuari per algunes pel·lícules de Cecil B. DeMille, treballant sota les ordres de Mitchell Leisen, el director artístic de l'empresa que De Mille estava formant. Encara que els seus noms no apareixen en els crèdits de la pel·lícula, Adrian i Mitchell van contribuir en part del vestuari de El Rei de Reis (1927), la pel·lícula més grandiosament èpica de DeMille, que, oficialment, que va veure la signatura de Gwen Wakeling i Earl Luick.

DeMille i el seu equip va anar a la MGM l'estiu de 1928 i Adrian va ser nomenat "cap de disseny de vestuari" de la MGM, on va romandre fins al 1942.

Des de la seva primera pel·lícula, Dynamite, Adrian va ser assignat també a altres produccions de MGM, entre ells algunes amb Greta Garbo que va inventar la "imatge", sobretot en pel·lícules com El petó, Anna Christie i Anna Karenina, Grand Hotel, Margherita Gauthier- que va ajudar a crear el look de Norma Shearer, de Jean Harlow, de Hedy Lamarr i de Joan Crawford (per qui va crear els vestits amb muscleres, llançant una nova moda).

La següent pel·lícula de DeMille, Madam Satan (1930), contenia una llarga seqüència d'una festa en un Zeppelin, que es va convertir en una de les coses més estranyes que mai havia dissenyat Adrian. Quan els visitants entren al saló de festes, cadascú recita uns versos per explicar el seu vestit. Una jove coberta amb ventiladors col·locats amb gràcia anuncia ser Miss Movie Fan (joc de paraules en anglès, ja que la paraula fan significa tant "admirador" com "ventilador"), mentre que una altra apareix dient: "No et preocupis, nen, sóc el reclam del bosc". Enric VIII apareix amb les sis dones, tots vestits de cel·lofana. Finalment, Kay Johnson es presenta amb una capa de color negre i morada, amb l'esquena coberta per l'enorme cap d'una serp: "Qui de vosaltres és prou home per anar a l'infern amb Madame Satan", es pregunta. La festa de Madam Satan i la desfilada de moda a Our Blushing Brides amb Joan Crawford (ambdues de 1930) va posar les bases del que serien els trets característics dels dissenys d’Adrian en les seves futures pel·lícules.

Adrian va cedir als grans magatzems Macy's el model d'un vestit de nit que va fer servir Joan Crawford a Tornar: comercialitzat de forma simultània al film, va vendre més de mig milió de peces en una setmana. Iniciat en el cinema mut per explotar el blanc i negre, va concentrar la seva elecció cromàtica en els contrastos de tons en la gamma de grisos, sobretot en sumptuosos vestits de nit que eren demanats a les pel·lícules de la MGM. En 1931 Peggy Hamilton va organitzar una desfilada de vestits de les pel·lícules d'Adrian, tots o blancs o negres.

Va ser molt actiu en dues produccions d’èxit com Maria Antonieta(1938) i El màgic d'Oz (1939) dissenyat tot, fins i tot la roba dels extres. A Voyager, Joan Crawford disposa del guarda-roba dissenyat per Sheila O'Brien, però Adrian va dissenyar-li un vestit, de propietat de la Crawford. Tot i que Adrian era un amic personal de moltes dives, tenia relacions tenses amb alguns estrelles, com Greta Garbo, a qui no agradava la seva manera de vestir-la. Judy Garland, per la seva banda, tenia un cos força difícil de remarcar, i Adrian la posava dins de cotilles incòmodes que optimitzaven i allargaven la figura.

Després de sortir de la MGM, va obrir el seu propi taller, que va servir als grans estudis. Es va casar amb l'actriu Janet Gaynor, en un acord tàcit per a ocultar l'homosexualitat de tots dos. El seu matrimoni va durar fins a la mort d'Adrian, que va patir un atac de cor el 13 de setembre de 1959.

Filmografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: cinema