Aguadulce

De Viquipèdia

L'article necessita algunes millores quant a la seua ortografia i gramàtica. (Col·laboreu!) caldria fer una repassada a les seccions de demografia, història i cultura popular.

Aguadulce és una localitat de la província de Sevilla, en la Comunitat Autònoma de Andalusia, en Espanya. Limita amb els termes municipals d'Osuna a l'oest a l'oest on el riu Blanco fa de frontera entre les dues localitats, a l'est són els municipis de Gilena i Estepa els quals determinen l'espai geogràfic d' Aguadulce. Les altures més importants del municipi són el Cerro Real al nord-est amb 300m, Las Porqueras al sud-est amb 306m, Rompesquinas al sud amb 300m, i La Molina al Nord amb 296m.

Taula de continguts 1 Demografia 2 Història 3 Cultura popular 4 Enllaços externs

[edita] Demografia

Evolució demogràfica

1996	1998	1999	2000	2001	2002	2003	2004	2005	2006
1.956	1.966	1.953	1.958	1.968	1.981	1.970	1.982	1.993

La població d'Aguadulce ha variat considerablement al llarg dels anys. Va passar de tot just 100 habitants a l'any 1750 als 1.000 habitants un segle més tard. De 1850 a 1940 es va produir el creixement demogràfic més gran que ha patit històricament la població, arribant als 3500 habitants. Fou la Guerra Civil Espanyola i la postguerra, la qual propicià que nombroses famílies s'exiliessin a regions estrangeres, principalment a França i Alemanya, o a altres zones espanyoles més pròsperes, com València i Barcelona. Començà així un notable descens demogràfic que només a l'actualitat s'està recuperant, segons reflecteixen els últims censos un lleu moviment a l'alça.

[edita] Història

En el Turó Real han estat trobades algunes destrals de l'Edat de Bronze, que es daten entorn de l'any 2000 a. C. similars a altres del sud-est de la península (Almería, Murcia, i regions aquest de Granada). Segurament són restes d'un assentament en el pujol. S'especula amb la possible relació entre aquests assentaments i la posterior cultura de Tartessos, com indiquen les restes tartésiques trobades a Osuna, que fan pensar que la serra sud en general i Aguadulce en particular bé van poder estar sota l'òrbita d'aquest regne. Després de la desintegració de Tartessos entorn del segle VI a. C., víctimes de l'expansió cartaginesa, seran els pobles íbers i entre ells els turdetans (establerts en el sud-oest de la península entre els segles VI a. C. al segle II a. C.) els quals recullin l'herència d'aquest regne en la regió andalusa. Entorn dels massos Embarra, Porta, Zorzal, Corito, l'Indiano, la Carabinera, i les Marques, es situa Fernández Guerra la marruca turdetana, pels vestigis oposats en aquesta zones. Aguadulce hagué de posseir ja, una població prerromana. Andalusia aviat va quedar sota la tutela de Roma, en la regió denominada Bética, dividida al seu torn en 4 districtes o conventus, Hispalis, Gades, Corduba i Astigi (Écija]) districte al com pertanyia Aguadulce. Són nombrosos els objectes d'èpoques romana trobats en el terme municipal de Aguadulce sobretot en els massos Zorzal, les Marques, l'Indiano, la Carabinera, els Molins, romanents de les viles romanes, així com en el Turó Real. Aquesta viles hagueren de dependre de l'antiga Ipora, ciutat hispanorromana. Se sap que aquesta ciutat de dubtosa localització , (doncs bé podria estar també en la zona de Montoro, Còrdova) gràcies a esments d'autors clàssics menjo Heródoto o Plinio el Vell, així com obres com l'Itinerari Antonino ens donen pistes sobre les ciutats de la zona. Les restes arqueològiques més importants trobats en Aguadulce són: El cap d'una estàtua de Minerva, deessa romana, de 18 cm de grandària, i possiblement del segle II de la nostra era. Aquesta escultura va ser lliurada al museu arqueològic provincial hispalense en l'estiu de l'any 1946 Una escultura del déu Bacus, avui dia pertanyent a una col·lecció particular d'Osuna Un succés històric rellevant en la zona va ser la batalla de Munda, on Juilo César va derrotar als fills de Pompeyo i va decidir l'ocàs de la República Romana. Algunes fonts estableixen el lloc del conflicte entre el pla existent entre les localitats del Ros i la Lantejuela, el que deixa a Aguadulce, possible Ipora, com espectadora de primera fila d'aquesta batalla celebrada el dia 17 de març de l'any 47 a. C. i que va posar fi a la guerra civil. A partir del segle III de la nostra era, amb la crisi socioeconòmica patida per tot l'imperi romà, especialment la part occidental del mateix, va tenir lloc un decaïment de la vida urbana. Després de la desaparició de Ipora, la zona es va reduir a una petita agrupació d'habitatges al costat del rierol, mantingudes per les hortes. Així va romandre Aguadulce després de la conquesta dels visigots i encara durant l'època musulmana.

[edita] Cultura popular

Segons la tradició, el Cerro Real guarda en el seu interior un carro d'or, llegenda aquesta que com moltes altres pot tancar una certa veritat, doncs ja en altres llocs d'Europa s'han trobat representacions similars, totes elles d'origen cèltic.

[edita] Enllaços externs

• Aguadulce - Sistema d'Informació Multiterritorial d'Andalusia
• Informació d'Aguadulce