Agustí Lluís Salvans

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaAgustí Lluís Salvans
Biografia
Naixement1860 Modifica el valor a Wikidata
Terrassa Modifica el valor a Wikidata
Mortvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata

Agustí Lluís Salvans i Claramunt (1860-1911) va ser un pianista i compositor català de finals del segle xix.[1]

Biografia[modifica]

Salvans es formà a Barcelona amb el mestre Pere Tintorer. Després de guanyar el primer premi de Piano al Concurs Pujol, el 1880 es va traslladar a París, on va perfeccionar coneixements amb Marmontel i Quidant. Durant aquesta etapa a París, on encara hi vivia el 1883, triomfà com a concertista. Va exercir, també, com a professor de piano al Conservatori del Liceu de Barcelona, on tingué [2] d'alumne Joan Lamote de Grignon, i també va ser mestre de capella a Badalona. El 1886 es va casar a Sant Cebrià de Tiana amb Francesca Franci Serra[3] i el 1892 [4] era l'inspector de l'Associació de la Creu Roja de Barcelona. Va ser autor d'obres per a piano, que generalment signava Agustín L. Salvans, col·laborà en revistes musicals de Madrid i Barcelona (com Album Salón els anys 1897-1898 [5]) i fundà i dirigí la revista La Música ilustrada (1899). Encara era viu [6] i en actiu el 1901, quan morí de forma sobtada el seu fill Ricard. Agustí Salvans va morir a Tiana el 5 d'octubre del 1911.

Obres[modifica]

  • La Alhambra, poema sinfónico (1898), per a orquestra[5]
  • Los Gnomos, per a gran orquestra[2]

Per a piano[modifica]

  • ¡A los toros!, paso doble (1897)
  • Anís de los cinco duros, polka paso-doble
  • Carmen (1889) [7]
  • Danzas españolas (inclou Carmen)
  • Les Elfes, gavota impromtu, op. 10 (1889)
  • Gaditana, polka de Los Cinco Duros
  • Louis SAN-VALS [sic] El globo, waltz boston [7]
  • L'Hirondelle, morceau á la gavotte (1891) [7]
  • Impromptu
  • Mazurcas de concierto, op. 4, també publicat com Trois mazurkas (1889) [7]
  • Minueto, op. 19 [7]
  • Minueto de la 1a Sonata
  • Pasdoble per a piano, manuscrit conservat a la catedral-basílica del Sant Esperit de Terrassa [8][9]
  • Scherzo-fantástico, op. 8 (1889) [7]
  • ¡Sola! polka paso-doble
  • ¡Souviens-toi! (1898) [5]
  • Valse-caprice op. 3 (1889) [7]
  • Waltz

Publicacions[modifica]

  • La Música ilustrada hispano-americana. Barcelona: Tip. Moderna, 1898-1902 [Consulta: 4 desembre 2015].  Arxivat 2015-12-08 a Wayback Machine. De periodicitat quinzenal en el període 1898-1900, quan portava el subtítol revista quinzenal de música, literatura y teatros. A partir del 1901, el peu d'impremta passà a ser Barcelona-Madrid, la freqüència esdevingué mensual i el subtítol canvià a revista artística literaria.

Referències[modifica]

  1. Freixas Vivó, Josep. «Agustí Lluís Salvans i Claramunt 1862-19??». A: Músics terrassencs. Terrassa: Fundació Torre del Palau, 2011, p. 71. 
  2. 2,0 2,1 Soler y Palet, Joseph. «Agustí Lluis Salvans». A: Cent Biografíes Tassassenques. Barcelona: estampa "La Catalana", 1900, p. 143-144 (Biblioteca Histórica Tarrassenca, 4). 
  3. «Buidatge dels llibres parroquials, al web de la Societat Catalana de Genealogia». Arxivat de l'original el 2015-12-08. [Consulta: 1r desembre 2015].
  4. García Felguera, María de los Santos. «Filipinas-Barcelona-París Teatro y fotografía en Barcelona en el cambio de siglo». A: Congrés d'Història de Barcelona – La ciutat en xarxa. Barcelona: 2009, p. 10 [Consulta: 1r desembre 2015]. 
  5. 5,0 5,1 5,2 «Obras para piano del maestro A.L.Salvans». Album Salón, 26-07-1898, pàg. 251.
  6. «Noticias». La Publicidad, 22-04-1901, pàg. 2.
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 7,6 «Obres de Lluís Salvans digitalitzades a la "Biblioteca Digital Hispánica».
  8. «Salvans, a l'Inventari dels Fons Musicals de Catalunya». [Consulta: 1r desembre 2015].
  9. Gregori i Cifré, Josep Maria. El fons musical de la Catedral-Basílica del Sant Esperit i el seu repertori. Barcelona: Servei de Publicacions de la UAB, 2007, p. 40. 

Bibliografia[modifica]