Alberto Máximo Zozaya

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 14:13, 3 des 2015 amb l'última edició de 200.27.72.251 (discussió). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de personaAlberto Zozaya
Alberto Zozaya
Biografia
NaixementAlberto Máximo Zozaya
13 d'abril de 1908
Gualeguaychú, Entre Ríos, Argentina
Mort17 de febrer de 1981(1981-02-17) (als 72 anys)
La Plata, Argentina
Dades personals
Altres nomsDon Padilla
Activitat
Ocupaciófutbolista, entrenador de futbol Modifica el valor a Wikidata
Activitat1929 Modifica el valor a Wikidata –  1940 Modifica el valor a Wikidata
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipDavanter
Clubs professionals
Estudiantes
Racing Club
Bella Vista
181 (144)
2 (0)
? (?)
Equips entrenats
Anys Equip
1945-1949
1952-1953
Estudiantes de La Plata
Benfica

Alberto Máximo Zozaya (Gualeguaychú, Entre Ríos, 13 d'abril de 1908 - La Plata, 17 de febrer de 1981) fou un futbolista argentí dels anys 30.

Biografia

Començà la seva carrera a inicis dels anys 30 a Estudiantes. En aquest club passà quasi tota la seva vida futbolística, formant la davantera coneguda com Los Profesores, al costat d'Alejandro Scopelli, Miguel Ángel Lauri, Manuel Ferreira i Enrique Guaita.[1] Fins a l'any 1939 disputà un total de 181 partits i marcà 144 gols en l'època professional. Fou el màxim golejador del primer campionat professional argentí l'any 1931. Aquesta temporada, fou l'autor del primer gol de la història del futbol professional argentí, en marcar al porter Ángel Bossio, de Talleres de Remedios de Escalada, als cinc minuts de joc en el partit que guanyà Estudiantes per 3-0.[2] És un dels màxims golejadors en la història d'Estudiantes, per darrere de jugadors com Manuel Pelegrina i Ricardo Infante.

Abans de retirar-se jugà breument a Racing Club de Avellaneda i Bella Vista s'Uruguai.

Amb la selecció disputà 9 partits i marcà 8 gols entre 1933 i 1937. Fou campió del campionat sud-americà de 1937, on marcà cinc gols.[3]

Posteriorment fou entrenador. Dirigí el Benfica portuguès el 1952-1953, i a l'Argentina Gimnasia de La Plata, Platense o Lanús, entre d'altres.

Palmarès

Com a jugador
Com a entrenador
  • Copa de la República:
    • 1945

Referències