Alboquers

Plantilla:Infotaula geografia políticaAlboquers
Sant Bartomeu del Grau
Sant Bartomeu del Grau
Imatge

Localització
Map
 41° 56′ 01″ N, 2° 08′ 29″ E / 41.933670°N,2.141294°E / 41.933670; 2.141294
Sant Bartomeu del Grau
Osona
Geografia
Altitud756


Alboquers és un llogaret del municipi de Sant Bartomeu del Grau (Osona) situat al sud del terme municipal entre la carretera C-25 (eix transversal) i la carretera C-62 al sud de la masia de Galliners i al nord del Pla del Pou.[1][2][3]

El nucli el formen l'església de Sant Jaume, la rectoria, l'antiga masia o casa d'Alboquers, dues cases de nova construcció i el cementiri d'Alboquers. Figurava amb el nom "el Boquers" com a unitat de població del municipi (1989).[4]

Història[modifica]

El primer document d'Alboquers és del 964, en una llista de les parròquies del Bisbat de Vic (s.XI). El 1357 s'hi referien com Sant Cugat d'Albochers. El 1840 Alboquers fou incorporat a Sant Bartomeu del Grau. Va ser una parròquia dependent de Santa Eulàlia de Riuprimer fins al 1878, però després d'aquesta data, com que hi havia pocs habitants, els serveis parroquials es duien a terme a Sant Bartomeu del Grau.[5]

Origen del nom[modifica]

Sembla que l'origen del nom no és boquer, el que el relacionaria amb un carnisser. Un text del 964 ha portat els estudiosos a establir que l'origen seria Albos-quers, que significa "roques blanques", una evolució etimològica similar a Queralbs.[6]

Referències[modifica]

  1. «Mapa topogràfic, base 1:5.000». Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, ICGC, 2021. [Consulta: 22 octubre 2021].
  2. «Alboquers». enciclopèdia.cat, GEC, 2021. [Consulta: 22 octubre 2021].
  3. «Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya». ICGC, 2017. Arxivat de l'original el 2021-10-22. [Consulta: 22 octubre 2021].
  4. «Sant Bartomeu del Grau, Unitats de població de Catalunya (a 02-02-1989)». IDESCAT, 1989. [Consulta: 22 octubre 2021].
  5. «Sant Bartomeu del Grau». Femturisme.cat, 2021. [Consulta: 22 octubre 2021].
  6. Coromines, Joan. Onomasticon Cataloniae (OnCat). 3. 1a edició. Barcelona: Edicions Curial, 1989, p. 74-75. ISBN 9788472563315 [Consulta: 22 octubre 2021].