Alejandro Sánchez Cabezudo

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaAlejandro Sánchez Cabezudo
Biografia
Naixement19 febrer 1897 Modifica el valor a Wikidata
Mora Modifica el valor a Wikidata
Mortvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómilitar Modifica el valor a Wikidata

Alejandro Sánchez Cabezudo va ser un militar espanyol.

Militar professional, pertanyia a l'arma d'infanteria. Considerat un «africanista»,[1] va estar destinat al Protectorat espanyol del Marroc durant més de quinze anys.[2] Quan es va produir l'esclat de la Guerra civil es trobava a la Caserna de la Montaña, aconseguint sobreviure a l'assalt de l'aquarterament.[2] Durant la contesa va arribar a manar una de les brigades de la Divisió mòbil d'Assalt, aconseguint el rang de tinent coronel. Posteriorment va rebre el comandament de la 37a Divisió,[3][4] en el front d'Extremadura. Al final de la guerra va ser fet presoner pels franquistes; jutjat i condemnat a mort, però la pena li seria commutada per la intervenció del general José Enrique Varela.[2]

Compartiria captivitat amb el general Antonio Escobar.[5] Va sortir en llibertat condicional en 1945. No obstant això, tornaria a ser detingut i jutjat sota l'acusació d'haver conspirat amb altres antics oficials de l'Exèrcit republicà.[2] Va ser condemnat a set anys de presó, i fou enviat a treballar a la Valle de los Caídos.[6][7]

Referències[modifica]

  1. Olmeda, 2009, p. 63.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Alpert, 2013, p. 298.
  3. Martínez Bande, 1981, p. 167.
  4. Engel, 1999, p. 216.
  5. Sueiro, 1976, p. 98.
  6. Sueiro, 1976, p. 90-100.
  7. Olmeda, 2009, p. 63 y ss..

Bibliografia[modifica]

  • Alpert, Michael. The Republican Army in the Spanish Civil War, 1936-1939. Cambridge University Press, 2013. 
  • Engel, Carlos. Historia de las Brigadas mixtas del Ejército Popular de la República. Madrid: Almena, 1999. ISBN 84-922644-7-0. 
  • Martínez Bande, José Manuel. La batalla de Pozoblanco y el cierre de la bolsa de Mérida. Madrid: San Martín, 1981. 
  • Olmeda, Fernando. El Valle de los Caídos. Una memoria de España. Barcelona: Ed. Península, 2009. 
  • Sueiro, Daniel. La verdadera historia del Valle de los Caídos. Sedmay Ediciones, 1976.