Amadeus

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Video-x-generic.svg
Amadeus
Amadeusmov.jpg
Pòster oficial de la pel·lícula

Fitxa tècnica
Direcció: Miloš Forman

Producció: Saul Zaentz

Guió: Peter Shaffer

Música: Wolfgang Amadeus Mozart
Antonio Salieri

Fotografia: Miroslav Ondricek

Protagonistes: F. Murray Abraham
Tom Hulce
Elizabeth Berridge

Dades i xifres
País: Estats Units
Data d'estrena: 1984
Gènere: drama
Duració: 160 minuts
180 minuts (muntatge director)
Idioma original: Anglès

Companyies
Distribució: Warner Bros.
Pressupost: 18 milions de dòlars

Pàgina sobre “Amadeus a IMDb

Valoracions
IMDb 8.3/10 stars
FilmAffinity 7.7/10 stars

Amadeus és una pel·lícula de 1984 dirigida per Miloš Forman. La pel·lícula està basada en el guió escrit per Peter Shaffer, basat en la seva pròpia obra de teatre homònima, que al seu torn s'inspirà en Mozart i Salieri, una obra curta d'Aleksandr Puixkin (també adaptada en una òpera homònima per Nikolai Rimski-Kórsakov), que es basava en una versió molt lliure de les vides dels compositors Wolfgang Amadeus Mozart i Antonio Salieri.

Argument[modifica | modifica el codi]

Antonio Salieri és el músic més destacat de la cort de l'emperador Josep II d'Àustria. Entregat completament a la música, li promet a Déu humilitat i castedat si, a canvi, manté els seus dots musicals d'excepció. Durant algun temps creu que el seu vot ha estat escoltat però, l'arribada a la cort d'un jove anomenat Wolfgang Amadeus Mozart, el relega a un segon pla. Irritat per la pèrdua de protagonisme, farà tot el possible per a arruïnar la carrera del jove músic. Mentrestant, Mozart sorprèn a tots amb els seus excepcionals dots musicals i les seves capritxoses excentricitats.

Crítica[modifica | modifica el codi]

L'adaptació cinematogràfica de la seva obra feta pel mateix Peter Shaffer, juga amb dues interessants cartes de triomf. La primera és la de contar el drama sencer des del punt de vista de Salieri, com una confessió d'un pobre suïcida embogit a un jove capellà en un manicomi de Viena. Tal estratagema suavitza, encara que no justifica, les moltes llicències amb la veritat històrica -i la presumpció que Salieri va enverinar Mozart no és la menor- perquè, finalment és un boig qui parla. I li val a la pel·lícula la seva millor escena, aquella en la qual Mozart, en el seu llit de mort, dicta febrilment les notes del seu Rèquiem al seu mortal enemic.

La segona carta de triomf, és la música, utilitzada amb profusió, gust i intel·ligència, i que cobra a la pantalla una força que mai podria tenir en l'escena. I no únicament perquè permeti una sumptuosa reconstrucció de representacions de El rapte en el serrall, Les noces de Fígaro, Don Giovanni i La flauta màgica, sinó perquè la música s'erigeix en instrument dramàtic -les injúries de Mozart a Salieri són musicals i constitueix la més contundent prova de convicció del geni mozartià.[1]-

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Premis i nominacions[modifica | modifica el codi]

Premis[modifica | modifica el codi]

Nominacions[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Guarner, Josep Lluís. «Crítica» (en castellà). La Vanguardia, 05/03/1985.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: cinema