Amadeus

Amadeus
Pòster oficial de la pel·lícula
Fitxa tècnica
Direcció:	Miloš Forman
Producció:	Saul Zaentz
Guió:	Peter Shaffer
Música:	Wolfgang Amadeus Mozart Antonio Salieri
Fotografia:	Miroslav Ondricek
Protagonistes:	F. Murray Abraham Tom Hulce Elizabeth Berridge
Dades i xifres
País:	Estats Units
Data d'estrena:	1984
Gènere:	drama
Duració:	160 min. 180 min. (muntatge director)
Idioma original:	Anglès
Companyies
Distribució:	Warner Bros.
Pressupost:	18 milions de dòlars
Pàgina sobre “Amadeus” a IMDb
Valoracions
IMDb

Amadeus és una pel·lícula de 1984 dirigida per Miloš Forman. La pel·lícula està basada en el guió escrit per Peter Shaffer, basat en la seva pròpia obra de teatre homònima, que al seu torn s'inspirà en Mozart i Salieri, una obra curta d'Aleksandr Puixkin (també adaptada en una òpera homònima per Nikolai Rimski-Kórsakov), que es basava en una versió molt lliure de les vides dels compositors Wolfgang Amadeus Mozart i Antonio Salieri.

Argument

Antonio Salieri és el músic més destacat de la cort de l'emperador Josep II d'Àustria. Entregat completament a la música, li promet a Déu humilitat i castedat si, a canvi, manté els seus dots musicals d'excepció. Durant algun temps creu que el seu vot ha estat escoltat però, l'arribada a la cort d'un jove anomenat Wolfgang Amadeus Mozart, el relega a un segon pla. Irritat per la pèrdua de protagonisme, farà tot el possible per a arruïnar la carrera del jove músic. Mentrestant, Mozart sorprèn a tots amb els seus excepcionals dots musicals i les seves capritxoses excentricitats.

Crítica

L'adaptació cinematogràfica de la seva obra feta pel mateix Peter Shaffer, juga amb dues interessants cartes de triomf. La primera és la de contar el drama sencer des del punt de vista de Salieri, com una confessió d'un pobre suïcida embogit a un jove capellà en un manicomi de Viena. Tal estratagema suavitza, encara que no justifica, les moltes llicències amb la veritat històrica -i la presumpció de que Salieri va enverinar Mozart no és la menor- perquè, finalment és un boig qui parla. I li val a la pel·lícula la seva millor escena, aquella en la qual Mozart, en el seu llit de mort, dicta febrilment les notes del seu Rèquiem al seu mortal enemic. La segona carta de triomf, és la música, utilitzada amb profusió, gust i intel·ligència, i que cobra a la pantalla una força que mai podria tenir en l'escena. I no únicament perquè permeti una sumptuosa reconstrucció de representacions de El rapte en el serrall, Les noces de Fígaro, Don Giovanni i La flauta màgica, sinó perquè la música s'erigeix en instrument dramàtic -les injúries de Mozart a Salieri són musicals i constitueix la més contundent prova de convicció del geni mozartià.-

Repartiment

• Tom Hulce: Wolfgang Amadeus Mozart
• F. Murray Abraham: Antonio Salieri
• Elizabeth Berridge: Constanze Mozart
• Roy Dotrice: Leopold Mozart
• Simon Callow: Emanuel Schikaneder
• Christine Ebersole: Caterina Cavalieri
• Jeffrey Jones: Josep II d'Àustria
• Charles Kay: Comte Franz Orsini-Rosenberg
• Kenneth McMillan: Michael Schlumberg
• Barbara Bryne: Frau Weber
• Roderick Cook: Comte Johann Kilian Von Strack
• Milan Demjaneko: Karl Mozart
• Peter DiGesu: Francesco Salieri
• Richard Frank: Pare Vogler
• Patrick Hines: Mestre de capella Giuseppe Bonno
• Nicholas Kepros: Arquebisbe Colloredo
• Jonathan Moore: Baró Gottfried Van Swieten
• Cynthia Nixon: Lorl
• Vincent Schiavelli: Majordom de Salieri
• Douglas Seale: Comte Arco
• Kenny Baker: Parodia del Comendatari

Premis

Va guanyar vuit Oscars: a la millor pel·lícula, director, actor (F. Murray Abraham), guió adaptat, vestuari, direcció artística, so i maquillatge.