Amphicoelias
 |
||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Il·lustració original d'E.D. Cope d'un espècimen d' Amphicoelias fragillimus
|
||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||||
|
||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
|
A. altus Cope, 1878a (tipus) |
||||||||||||||||
Amphicoelias ("biconcau", del grec amphi: "als dos costats", i koilos: "buit, concau") és un gènere de dinosaure sauròpode que inclou el que pot ser el dinosaure més gran descobert, A. fragillimus. Basant-se en descripcions d'un únic os fòssil, A. fragillimus pot haver sigut el vertebrat més llarg conegut, arribant a fer entre 40 i 60 metres de longitud, i podia haver tingut una massa de més de 122 tones, rivalitzant amb l'animal més pesant conegut, la balena blava. Tanmateix, com l'únic fòssil es va perdre després de ser estudiat i descrit a la dècada de 1870, les proves només es troben als dibuixos i notes de camp que es van fer aleshores. Amphicoelias es va trobar a la zona estratigràfica 6 de la formació de Morrison.[1]
Mida [modifica]
Estimar la mida completa d' A. fragillimus requereix escalar els ossos d'espècies més ben conegudes de diplodòcids (una família extremadament llarga i esvelta de sauròpodes) assumint que les seves proporcions relatives eren similars. En el seu article original, Cope ho va fer especulant la mida d'un fèmur hipotètic d'A. fragillimus (os superior de la cama). Cope va remarcar que en altres dinosaures sauròpodes, concretament A. altus i Camarasaurus supremus, el fèmur feia sempre el doble d'alçada que la vèrtebra dorsal més alta, i va estimar la longitud del fèmur d' A. fragillimus en 3,7 metres.[2]
Referències [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Amphicoelias |
