Andreu Pastells i Taberner
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1811  Pont Major (Gironès) |
| Mort | 1896 (84/85 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | poeta |
Andreu Pastells i Taberner (Pont Major, Gironès, ~1811 — Barcelona, Barcelonès, 1896) va ser un poeta en llengua catalana i castellana.[1]
Va ser mestre de llatí a Figueres i Girona. El 1844 va publicar Máximas morales en verso[2] i el 1868 Lo Fluvioler del Ter[3] (pel pseudònim que va utilitzar com a poeta en català), recull, en cinc volums,[4] de poemes humorístics, morals i sagrats, de llenguatge popular («I en català vull escriure / com se parla en català»), com a seguidor d'una tradició secular. Tanmateix, hi inclou poemes en castellà i en llatí, i s'hi fa ressò de Balaguer, Zorrilla, Mistral i Bonaparte Wise, amb motiu de la desena festa dels Jocs Florals de Barcelona.
Referències[modifica]
- ↑ «Andreu Pastells i Taberner | enciclopèdia.cat». [Consulta: 19 abril 2020].
- ↑ Serra Milà, Maria Rosa «Conversa dita del braseret, d'Andreu Pastells i Taberner». Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, vol. LXII, 2021, pàg. 525-546.
- ↑ «5875- LO FLUVIOLER DEL TER. ANDREU PASTELLS I TABERNER. IMP P. TORRES .5 TOMOS 1 VOL.1868» (en castellà). [Consulta: 19 abril 2020].
- ↑ «ANDREU PASTELLS. LO FLUVIOLER DEL TER. 1868. ENCUADERNACIÓN BRUGALLA» (en castellà). [Consulta: 19 abril 2020].[Enllaç no actiu]