Es tracta d'un edifici de planta, pis i golfes. Fet amb carreus de pedra ben aparellats, la seva estructura recorda els palauets de tres pisos que apareixen a partir del Renaixement, però amb unes senzilles formes força populars. La mobilitat de la disposició dels carreus que fan de muntants a les finestres és un estilema clarament barroc, que es correspon a l'època de construcció de l'edifici (segle XVIII). La restauració i remodelació moderna de l'edifici el ressalta, però l'arrebossat de l'exterior falsifica la seva aparença original. A l'interior, les modificacions són més reeixides, amb estructures funcionals metàl·liques que no trenquen l'harmonia de l'estil original.[1]
No té gran història. Des de la seva construcció va funcionar com a rectoria. Posteriorment va ser restaurada i en condicionament per fer l'Arxiu Municipal.[1]
↑ 1,01,1«Antiga rectoria». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 24 desembre 2015].
