Antonio Rotta
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 28 febrer 1828  Gorizia (Itàlia) |
| Mort | 10 setembre 1903 (75 anys) Venècia (Itàlia) |
| Dades personals | |
| Formació | Acadèmia de Belles Arts de Venècia (1841–) |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Venècia |
| Ocupació | pintor |
| Activitat | 1848 – 1903 |
| Gènere | Pintura de gènere |
| Moviment | Realisme i art de gènere |
| Professors | Lodovico Lipparini, Odorico Politi i Lattanzio Querena |
| Influències | |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Família | |
| Fills | Silvio Giulio Rotta |
| Parents | Lattanzio Querena () Luigi Querena () |
Premis | |
Antonio Rotta (Gorizia, 28 de febrer de 1828 - Venècia, 10 de setembre de 1903) va ser un pintor italià, màxim exponent de la pintura de gènere.[1]
Antonio Rotta és conegut com a “el pintor filòsof” però també com “el pintor de les balades venecianes”, transformant la representació pictòrica en poesia i narració del mirall social de l’època, amb crítica social.
Premis[modifica]
- Medalla del Saló de París, Museu del Louvre, 1878
- Premi per l'Exposició Universal de París (1878), Expo de París
- Premi de l'Acadèmia de Belles Arts de Venècia (Accademia Veneta)
- Medalla de l'Exposició Mundial de Viena 1873, Expo de Viena
Mercat de l’art[modifica]
En una subhasta de Sotheby’s a Londres el 2001, ‘‘A Venetian water fete’’ d’Antonio Rotta (Una festa Veneziana, 1863), un oli sobre tela, es va vendre per 158.000 euros més les comissions de la subhasta.[2] Avui, el valor d’Antonio Rotta, en el mercat dels col·leccionistes apassionats a nivell mundial, pot superar el milió de dòlars fora del mercat oficial.
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ Jole Carnemolla, ROTTA, Antonio, in Enciclopedia Italiana, Roma, Istituto dell'Enciclopedia Italiana, 1936.
- ↑ Sotheby's (6 de juny de 2001) "Pintura europea del siglo XIX" Lote 135. Sotheby´s. Consultat el 7 de juny de 2022
Bibliografia[modifica]
- Nico Stringa, Antonio Rotta, Ottocento Veneto il trionfo del colore, Canova editore, Treviso 2004
- Rudolf M. Bisanz, The René von Schleinitz Collection of the Milwaukee Art Center: Major Schools of German Nineteenth-Century Popular Painting, Milwaukee, Wisconsin, Milwaukee Art Center, 1980, p. 280, cat. 195.
- Angelo De Gubernatis, (1889). Dizionario degli artisti italiani viventi: pittori, scultori e architetti, Firenze, Le Monnier.
- Giulio Cantalamessa, Antonio Rotta, in Emporium, XIX (1904), pagine 91-110; id., Conferenze d'arte, Roma, 1926.
- Silvio R., in Emporium, XXXVIII, 1913, pp. 157-160.
- Antonio Rotta in Benezit Dictionary of Artists. Oxford Art Online, Oxford University Press.
- Antonio Rotta. Archivio '800 Veneto. GAM Manzoni, Centro Studi per l'Arte Moderna e Contemporanea, Milano.
- Agostino Mario Bessone-Aureli, Dizionario dei pittori italiani, Città di Castello, 1915.
- Thieme-Becker, vol. XXIX, Lipsia, Germania, 1935.
- Giuseppe Pavanello, La pittura nel Veneto, l'Ottocento, Mondadori Electa Editore, vol. 1, Milano, 2002.
- Agostino Mario Comanducci, I pittori italiani dell'Ottocento, Edizioni San Gottardo, Milano (Genève), 1934-1992.
- Eliana Mogorovich, Un artista del vero: Antonio Rotta tra dipinti di genere e pittura risorgimentale, in Marco Menato (a cura di), L'Osservatore Giuliano. Numero uno. Miscellanea di studi, Istituto giuliano di storia cultura e documentazione, 2013.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Antonio Rotta |