Apòcope

L'apòcope és un fenomen fonètic que consisteix en l'elisió de fonemes a final de paraula.

Per exemple: fotografia > foto, col·legi > cole, digues+me > digue'm (cau la s final del verb). També per noms propis: Montserrat > Montse.

Algunes llengües tenen alternances entre formes plenes i formes apocopades determinades per regles gramaticals segons el context i la posició de la paraula, com per exemple, les parelles de paraules castellanes un/uno, gran/grande, san/santo; o les italianes un/uno, bel/bello.