Arenas
| Localització | |
 |
|
| Municipi de la Província de Màlaga | |
| Estat • Comunitat • Província • Comarca |
Espanya Andalusia  Província de MàlagaLa Axarquía |
| Predom. ling. | Castellà |
| Superfície | 26 km² |
| Altitud | 416 msnm |
| Població (2011[1]) • Densitat |
1.423 hab. 54,73 hab/km² |
| Coordenades | (i) |
| Distàncies | 45 km de Màlaga |
| Dirigents: • Alcalde: |
Basilia Pareja Ruiz (PSOE) |
| Codi postal | 29717 |
Arenas és un municipi d'Andalusia, a la província de Màlaga. Limita al sud amb Algarrobo, a l'est amb Sayalonga, al nord amb Canillas de Albaida, Salares, Sedella i Canillas de Aceituno, al nordoest amb La Viñuela i a l'oest amb Vélez-Málaga
[modifica] Història
Des del punt de vista històric, el poble actual va tenir la seva fundació en l'època medieval, és a dir, en l'època d'Al-Andalus. En l'emirat de Gharnata, Arenas era una alqueria del districte o ta'a de Bentomiz, fortalesa que actualment es troba dintre del terme municipal d'Arenas. A l'abril de 1487 es va produir la conquesta castellana de tota la comarca de l'Axarquía, ocupant-se la fortalesa de Bentomiz juntament amb tots els pobles del seu districte, inclosos Arenas, Daimalos i Çuheyla, antiga localitat que es trobava prop de Bentomiz i que es va despoblar després de la revolta morisca.[2]
En el segle XVI la zona es va veure sacsejada per la revolta de la població morisca. Després de la derrota d'aquests, la població arenusca va ser expulsada gairebé en la seva totalitat i va ser conduïda fonamentalment a la localitat de Segura de León (província de Badajoz), repoblant-se Arenas amb famílies que van venir d'altres punts de la Península, fonamentalment de dos pobles de Jaén: Santiago de Calatrava i La Higuera de Calatrava. A partir d'aquest moment es va desenvolupar la cultura cristiana en la localitat, dedicant-se els seus habitants fonamentalment a les tasques agràries, ocupació que va marcar la vida de la localitat fins a l'actualitat.[3]
[modifica] Referències
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2011» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 16-12-2011. [Consulta: 19-12-2011].
- ↑ (castellà) rancisco Javier Simonet, Lisân al-Dîn Muḥammad ibn 'Abd Allah Ibn al-Khaṭîb, Descripsión del reino de Granada bajo la dominación de los Naseritas, p.222
- ↑ (castellà) Mariano Seoánez Calvo, Manual de contaminación marina y restauración del litoral, p.411
Alameda • Alcaucín • Alfarnate • Alfarnatejo • Algarrobo • Algatocín • Alhaurín de la Torre • Alhaurín el Grande • Álora • Almargen • Almogía • Almáchar • Alozaina • Alpandeire • Antequera • Árchez • Archidona • Ardales • Arenas • Arriate • Atajate • Benadalid • Benahavís • Benalauría • Benalmádena • Benamargosa • Benamocarra • Benaoján • Benarrabá • Campillos • Canillas de Aceituno • Canillas de Albaida • Carratraca • Cartajima • Casabermeja • Casarabonela • Casares • Cañete la Real • Colmenar • Comares • Cortes de la Frontera • Coín • Cuevas Bajas • Cuevas de San Marcos • Cuevas del Becerro • Cártama • Cómpeta • Cútar • El Borge • El Burgo • Estepona • Faraján • Frigiliana • Fuengirola • Fuente de Piedra • Gaucín • Genalguacil • Guaro • Humilladero • Igualeja • Istán • Iznate • Jimera de Líbar • Jubrique • Júzcar • Macharaviaya • Manilva • Marbella • Mijas • Moclinejo • Mollina • Monda • Montejaque • Màlaga • Nerja • Ojén • Parauta • Periana • Pizarra • Pujerra • Rincón de la Victoria • Riogordo • Ronda • Salares • Sayalonga • Sedella • Sierra de Yeguas • Teba • Tolox • Torremolinos • Torrox • Totalán • Valle de Abdalajís • Villanueva de Algaidas • Villanueva de la Concepción • Villanueva de Tapia • Villanueva del Rosario • Villanueva del Trabuco • Viñuela • Vélez-Màlaga • Yunquera
