Arnau Marc
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle XIV  |
| Mort | 1430 (Gregorià) |
| Activitat | |
| Ocupació | poeta |
Arnau Marc va ser un poeta que va néixer al segle xiv i va morir al segle xv.[1]
Era cavaller. Formava part de la família March que va donar notaris eficients, funcionaris ambiciosos i guerrers audaços com Jaume, Pere i Ausiàs March. Alguns han apuntat que era cosí d'Ausiàs.[2]
Se'n conserven sis poesies procedents de cançoners, que es poden datar entre el 1410 i el 1430, tres de tema amorós i tres de religioses.[1] Els versos religiosos arriben a la solemnitat sense perdre tendresa ni humilitat. Destaquen més els versos amorosos, on busca l'equilibri entre el cor i el seny a través d'una anàlisi de la gosadia de l'enamorat amb el que pretenia festejar la reina Margarida. S'ha dit que Arnau humanitza una poesia amorosa que havia agafat una tendència a allunyar-se de la realitat.[3]
Les obres foren editades al llibre Les cobles de Jacme, Pere i Arnau March a Castelló de la Plana el 1934 i posteriorment amb el mateix títol a Tolosa de Llenguadoc el 1959 amb traducció francesa d'A. Pagès.[3][4]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Eduard J. Verger. Antologia dels poetes valencians. Diputació Provincial de València, 1983, p. 113.
- ↑ Ferran Garcia-Oliver. Ausias Marc. Universitat de València, 28 novembre 2011, p. 268–. ISBN 978-84-370-8475-6.
- ↑ 3,0 3,1 Jordi Rubió i Balaguer. Història de la literatura catalana. L'Abadia de Montserrat, 1984, p. 310–311. ISBN 978-84-7202-651-3.
- ↑ «Arnau Marc». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.