Arona

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Arona
Bandera d'Arona Escut d'Arona
(En detall) (En detall)
Localització
Localització d'Arona
Los Cristianos
Los Cristianos
Estat
• Comunitat
• Província
• Illa
Espanya
Canàries
Sta Cruz de Tenerife Bandera de la província de Tenerife
Tenerife
Predom. ling. castellà
Superfície 81,79 km²
Altitud 610 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
80.987 hab.
990,18 hab/km²
Coordenades 28° 06′ N, 16° 40′ O / 28.100°N,16.667°O / 28.100; -16.667Coord.: 28° 06′ N, 16° 40′ O / 28.100°N,16.667°O / 28.100; -16.667
Dirigents:
• Alcalde:

José Alberto González Reverón (CC)
Codi postal 38640
Web

Arona és un municipi de l'illa de Tenerife, a les illes Canàries.

Història[modifica | modifica el codi]

Sobre l'origen del municipi de Arona hi ha poques dades i els quals hi ha es troben dispersos. Es refereixen gairebé exclusivament a la tradicional existència d'alguns assentaments després de la conquesta. Viera y Clavijo, ens parla d'aquest nucli de Arona, juntament amb els de la Vall i Cap Blanc, al referir-se a Chasna per un altre nom Vilaflor. L'ermita de San Antonio Abad va ser construïda pel que sembla pel fill d'Antón Domínguez el Vell, en el segle XVII, per trobar-se el seu habitatge lluny de Vilaflor. L'ermita va ser erigida en parròquia per acte de separació de 30 de març de 1796, separant-se de l'església matriu de Vilaflor. No obstant això, malgrat aquests modests principis, el municipi ha conegut en els últims anys un espectacular creixement. Los Cristianos, a mitjan segle passat, no era més que un petit port pesquer i una pedrera; avui és punt important en la recepció del turisme.

La seva població, sensible als problemes sorgits amb la caiguda dels preus de la cochinilla, l'enfonsament de l'agricultura, els efectes de la Primera Guerra Mundial i de la guerra civil, que van provocar l'emigració, s'ha vist, no obstant això multiplicada per nou en un segle, donant idea de la importància del desenvolupament arribat per aquest municipi meridional.

Economia[modifica | modifica el codi]

El sector terciari constituïx la base de la riquesa d'aquest municipi sureño, que ha sabut explotar les característiques del seu clima (càlid, sec i amb un sol permanent) per a crear un important enclavament turístic. Más del 60% de la seva població treballa en aquest sector. L'activitat agrícola, intensa, es concentra en la cridada Vall de San Lorenzo. Allí es conrea el plàtan, en creixents superfícies, destinat als mercats peninsulars. Al costat de la platanera, però sense arribar a arribar a la seva importància, es dediquen terrens a la producció de tomàquets, papes, pebrots i flors (en hivernacle) destinades a l'exportació a països d'Europa. Les finques no solen ser excessivament grans, sent les majors les situades cap a la costa, les de mitjana extensió se situen en el centre del municipi, mentre que les petites ocupen les zones més altes. La ramaderia es troba en franc declivi, doncs a les dificultats derivades de l'escassesa d'aigües, s'uneix l'atractiu de més còmodes guanys en el sector serveis.


Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arona
  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30 desembre 2013. [Consulta: 6 gener 2014].