Arona
|
|||||
| Localització | |||||
![]() |
|||||
| Los Cristianos | |||||
| Estat • Comunitat • Província • Illa |
Espanya Canàries Sta Cruz de Tenerife Tenerife |
||||
| Predom. ling. | castellà | ||||
| Superfície | 81,79 km² | ||||
| Altitud | 610 msnm | ||||
| Població (2012[1]) • Densitat |
77.718 hab. 950,21 hab/km² |
||||
| Coordenades | 28° 06′ N, 16° 40′ O / 28.100,-16.667Coord.: 28° 06′ N, 16° 40′ O / 28.100,-16.667 | ||||
| Dirigents: • Alcalde: |
José Alberto González Reverón (CC) |
||||
| Codi postal | 38640 |
||||
| Web | |||||
Arona és un municipi de l'illa de Tenerife, a les illes Canàries.
Història [modifica]
Sobre l'origen del municipi de Arona hi ha poques dades i els quals hi ha es troben dispersos. Es refereixen gairebé exclusivament a la tradicional existència d'alguns assentaments després de la conquesta. Viera y Clavijo, ens parla d'aquest nucli de Arona, juntament amb els de la Vall i Cap Blanc, al referir-se a Chasna per un altre nom Vilaflor. L'ermita de San Antonio Abad va ser construïda pel que sembla pel fill d'Antón Domínguez el Vell, en el segle XVII, per trobar-se el seu habitatge lluny de Vilaflor. L'ermita va ser erigida en parròquia per acte de separació de 30 de març de 1796, separant-se de l'església matriu de Vilaflor. No obstant això, malgrat aquests modests principis, el municipi ha conegut en els últims anys un espectacular creixement. Los Cristianos, a mitjan segle passat, no era més que un petit port pesquer i una pedrera; avui és punt important en la recepció del turisme.
La seva població, sensible als problemes sorgits amb la caiguda dels preus de la cochinilla, l'enfonsament de l'agricultura, els efectes de la Primera Guerra Mundial i de la guerra civil, que van provocar l'emigració, s'ha vist, no obstant això multiplicada per nou en un segle, donant idea de la importància del desenvolupament arribat per aquest municipi meridional.
Economia [modifica]
El sector terciari constituïx la base de la riquesa d'aquest municipi sureño, que ha sabut explotar les característiques del seu clima (càlid, sec i amb un sol permanent) per a crear un important enclavament turístic. Más del 60% de la seva població treballa en aquest sector. L'activitat agrícola, intensa, es concentra en la cridada Vall de San Lorenzo. Allí es conrea el plàtan, en creixents superfícies, destinat als mercats peninsulars. Al costat de la platanera, però sense arribar a arribar a la seva importància, es dediquen terrens a la producció de tomàquets, papes, pebrots i flors (en hivernacle) destinades a l'exportació a països de Europa. Les finques no solen ser excessivament grans, sent les majors les situades cap a la costa, les de mitjana extensió se situen en el centre del municipi, mentre que les petites ocupen les zones més altes. La ramaderia es troba en franc declivi, doncs a les dificultats derivades de l'escassesa d'aigües, s'uneix l'atractiu de més còmodes guanys en el sector serveis.
Referències [modifica]
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arona |
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2012» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 02-01-2013. [Consulta: 23-01-2013].
| Municipis de Tenerife | |
|---|---|
| Adeje | Arafo | Arico | Arona | Buenavista del Norte | Candelaria | El Rosario | El Sauzal | El Tanque | Fasnia | Garachico | Granadilla de Abona | Guía de Isora | Güímar | Icod de los Vinos | La Guancha | La Matanza de Acentejo | La Orotava | La Victoria de Acentejo | Los Realejos | Los Silos | Puerto de la Cruz | San Cristóbal de La Laguna | San Juan de la Rambla | San Miguel de Abona | Santa Cruz de Tenerife | Santa Úrsula | Santiago del Teide | Tacoronte | Tegueste | Vilaflor | |
