Artxil d'Ibèria

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaArtxil d'Ibèria
Nom original(ka) არჩილი Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Mort435 Modifica el valor a Wikidata
Rei d'Ibèria
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómonarca Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaCosròides Modifica el valor a Wikidata
FillsMitridates V d'Ibèria Modifica el valor a Wikidata
PareMitridates IV d'Ibèria Modifica el valor a Wikidata

Artxil I d'Ibèria (en georgià : არჩილი I) fou un rei d'Ibèria de la dinastia cosròida que va regnar del 411 al 435.

Fill i successor de Mitridates IV d'Ibèria, va regnar 24 anys segons les cròniques georgianes i també Moisès de Khorene que l'anomena «Ardzil» i el fa contemporani del monjo armeni i creador de l'alfabet armeni, Mesrop Machtots (362-440)

Durant el seu regnat el país era vassall dels sassànides de Pèrsia. La crònica no obstant insisteix que el rei va intentar sostreure's de la influència persa amb l'ajuda dels grecs i del seu propi fill, amb el que va intentar reconquerir les províncies de Rani (Ran) i Mowacan, perdudes en regnats precedents i controlades ara per "l'eristavi Barzabod" que Cyril Toumanoff identifica amb un príncep de la dinastia dels Mihrànides. El conflicte s'hauria acabat finalment amb l'enllaç del príncep hereu Mitridates amb Sagdoukht, la filla de Barzabod.

Artxil I és també conegut com a constructor de l'església de Sant Esteve a Mtskheta. Durant el seu regnat van morir els tres bisbes de Geòrgia de manera successiva: Ioanes (mort el 429), Grigol (mort el 434) i Basili (mort el 436), i el rei va instal·lar al successor que la crònica anomena com Mobidan [1]

Artxil I es va casar amb Maria, una dona grega de la família de l'emperador Jovià, amb la qual va tenir a Mitridates V d'Ibèria que el va succeir.

Notes[modifica]

  1. La crònica georgiana sembla oblidar el bisbe Ieremias (429-433); el successor de Basili fou en realitat un personatge anomenat Glonakor (436-448).

Bibliografia[modifica]

  • Moisès de Khorene, Histoire de l'Arménie, Paris, Gallimard, col. « L'aube des peuples », 1993 (ISBN 2-07-072904-4)
  • Marie-Félicité Brosset, Histoire de la Géorgie depuis l'Antiquité jusqu’au XIXe siècle, vol. 1-7, Sant Petersburg, 1848-58.
  • Cyril Toumanoff, Les dynasties de la Caucasie chrétienne de l'Antiquité jusqu'au XIXe siècle : Tables généalogiques et chronologiques, Rome, 1990