Arxiu informàtic

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Un arxiu informàtic o simplement arxiu és una agrupació de fitxers informàtics, de forma anàloga als arxivadors 'reals'. Com que els sistemes d'arxius dels ordinadors només accepten fitxers i directoris, un arxiu també s'emmagatzema com a fitxer, de manera que a un arxiu informàtic també se'l pot anomenar fitxer d'arxiu.

Un arxiu és identificat per un nom i la descripció de la carpeta o directori que el conté. Els arxius informàtics es diuen així perquè són els equivalents digitals dels arxius en targetes, paper o microfitxes de l'entorn d'oficina tradicional. Els arxius informàtics faciliten una manera d'organitzar els recursos usats per emmagatzemar permanentment dades en un sistema informàtic.

La motivació inicial dels arxivadors era la de poder emmagatzemar els fitxers de l'ordinador en cintes analògiques, on la informació era contínua i per tant s'havia d'agrupar.

Avui en dia la majoria d'arxivadors també són compressors.

Extensions[modifica | modifica el codi]

Les extensions s'han d'incloure en els noms d'arxiu, ja que amb aquestes podrem diferenciar ràpidament el tipus d'arxiu de que es tracta. Algunes són:

  • .TXT: Arxius de text
  • .BAS: Arxius en BASIC
  • .BIN: Arxius binaris
  • .DOC: Arxius de documents del programa Word de Microsoft
  • .BMP: Arxius gràfics
  • .JPG: Arxius gràfics
  • .SYS: Arxius de sistema
  • .DLL: Llibreries
  • .OBJ: Arxius de compilació
  • .EXE: Fitxers executables
  • .COM: Fitxers executables
  • .BAT: Fitxers de procés per lots
  • .RAR: Arxiu comprimit
  • .ZIP: Arxiu comprimit
  • .SQL: Arxiu de dades
Extensió del fitxer[1] Tipus MIME[2] Nom oficial Plataforma Descripció
.a, .ar Unix Archiver Unix El fitxer d'arxiu tradicional en sistemes Unix, actualment usat principalment per llibreries estàtiques.
.cpio application/x-cpio Unix
.shar application/x-shar Shell archive Unix Arxiu auto-extraïble que usa la Bourne shell (sh).
.LBR .LBR MS-DOS
.tar application/x-tar Tape archive Unix Un format d'arxiu comú en sistemes Unix. Normalment usat junt amb gzip, bzip2 o compress per crear fitxers .tar.gz, .tar.bz o .tar.Z.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Poden canviar segons la plataforma
  2. Els tipus MIME poden ser conjectures. Molt pocs han estat oficialment enregistrats per la IANA.