Augusto Boal

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 20:00, 5 set 2016 amb l'última edició de 19Tarrestnom65 (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de personaAugusto Boal

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement16 març 1931 Modifica el valor a Wikidata
Rio de Janeiro (Brasil) Modifica el valor a Wikidata
Mort2 maig 2009 Modifica el valor a Wikidata (78 anys)
Rio de Janeiro (Brasil) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Leucèmia Modifica el valor a Wikidata)
Dades personals
FormacióUniversitat de Colúmbia
Universitat Federal de Rio de Janeiro Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballDramatúrgia Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciódirector de teatre, dramaturg, científic, polític, escriptor, realitzador Modifica el valor a Wikidata
Família
ParellaMaria Bethânia Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm1274901 TMDB.org: 1509329 Modifica el valor a Wikidata

Augusto Boal (Rio de Janeiro, 16 de març de 1931 - Rio de Janeiro, 2 de maig de 2009) fou un dramaturg, escriptor i director de teatre, conegut pel desenvolupament del Teatre de l'Oprimit, mètode i formulació teòrica d'un teatre democràtic. Fou nomenat al Premi Nobel de la Pau 2008.

Organització Internacional del Teatre de l'Oprimit (ITO) Declaració de Principis


Preàmbul

1. L'objectiu bàsic del Teatre de l'Oprimit és humanitzar la Humanitat

2. El Teatre de l'Oprimit és un sistema d'Exercicis, Jocs i Tècniques basat en el Teatre Essencial, per ajudar els homes i les dones a desenvolupar el que ja tenen dins de si mateixos: el teatre.

Teatre Essencial

3. Tot ésser humà és teatre!

4. Teatre es defineix com l'existència simultània - en el mateix espai i context - d'actors i espectadors. Cada ésser humà és capaç d'observar la situació i d'observar-se si mateix en situació.

5. El teatre essencial consisteix de tres elements: Teatre Subjectiu, Teatre Objectiu i el Llenguatge Teatral.

6. Cada ésser humà és capaç d'actuar: per sobreviure, necessàriament hem de produir accions i observar aquestes accions i els seus efectes sobre el món exterior. Ésser humà significa ser Teatre: la coexistència de l'actor i l'espectador en el mateix individu. Això és el Teatre Subjectiu.

7. Quan éssers humans es limiten a l'observació d'un objecte, una persona o un espai, negant la seva capacitat i necessitat de l'actuació, l'energia que seria usada per actuar es transfereix sobre aquell espai o objecte, creant un espai subjectiu en l'espai físic que ja existia: és l'Espai Estètic. Això és el Teatre Objectiu.

8. Tot ésser humà fa servir, en les seves vides quotidianes, el mateix llenguatge que els actors fan servir sobre l'escenari: les seves veus, els seus cossos, els seus moviments i les seves expressions tradueixen les seves idees, emocions i desitjos en el Llenguatge Teatral.

Teatre de l'Oprimit

9. El Teatre de l'Oprimit ofereix a cada un el mètode estètic per analitzar el seu passat, en el context del seu present, i per poder inventar el seu futur, sense esperar per ell. El Teatre de l'Oprimit ajuda als éssers humans a recuperar un llenguatge que ja posseeixen - aprenem com viure en la societat jugant al teatre. Aprenem com sentir, sentint; menja pensar, pensant; com actuar, actuant. El Teatre de l'Oprimit és un assaig per a la realitat.

10. Cridem d'oprimits als individus, o grups, que són socialment, culturalment, políticament, o per raons de raça o sexualitat, o en qualsevol altra manera, desposseïts del seu dret al Diàleg, o impedits d'exercir aquest dret.

11. Diálogose defineix com l'intercanvi lliure entre persones lliures - individus o grups. Significa la participació en la societat humana amb iguals drets, i amb respecte mutu de diferències.

12. El Teatre de l'Oprimit es basa en la premissa que totes les relacions humanes haguessin de ser d'un tipus dialògic: entre homes i dones, entre races, famílies, grups i nacions, el diàleg hagués sempre prevaler. En realitat, tots els diàlegs tenen la tendència de transformar-se en monòlegs, els quals creen la relació opressors-oprimits. Reconeixent aquesta realitat, el principi fonamental del Teatre de l'Oprimit és el d'ajudar a restaurar el diàleg entre éssers humans.

Principis i Objectius

13. El Teatre de l'Oprimit és un moviment mundial estètic, non violent, que busca la pau, però no la passivitat.

14. El Teatre de l'Oprimit tracta d'activar a la gent en un esforç humanista, expressat pel seu propi nom: teatre de, per, i per l'oprimit. Un sistema que facilita a la gent a actuar en la ficció del teatre per transformar-se en protagonistes, ie subjectes actius, de la seva pròpia vida.

15. El Teatre de l'Oprimit no és ideologia ni partit polític, no és dogmàtic ni compulsiu, i és respectuós amb totes les cultures. És un mètode d'anàlisi i una manera per arribar a societats més feliços. Pel seu caràcter humanista i democràtic, és usat a tot el món, tots els camps d'activitats socials, com: educació, cultura, art, política, treball social, psicoteràpia, alfabetització i salut pública. A l'annex d'aquesta Declaració de Principis, un nombre de projectes exemplars és afegit per il·lustrar el caràcter i l'abast del seu ús.

16. El Teatre de l'Oprimit és usat actualment en dotzenes de nacions al voltant del món, algunes d'elles enumerades en l'Annex, com a instrument per arribar a descobriments sobre un mateix i sobre l'Altre, per clarificar i expressar els nostres desitjos i comprendre els dels altres; un instrument per canviar circumstàncies que produeixen dolor i per realçar les que produeixen pau; per respectar diferències entre individus i grups, i per a la inclusió de tots els éssers humans en el Diàleg; i, finalment, un instrument per arribar a la justícia econòmica i social, la qual és el fonament d'una veritable democràcia. Resumint, l'objectiu general del Teatre de l'Oprimit és el desenvolupament de Drets Humans essencials.

L'Organització Internacional del Teatre de l'Oprimit (ITO)

17. L'ITO és una organització que coordina i realça el desenvolupament del Teatre de l'Oprimit en tot en món, segons els principis i objectius d'aquesta declaració.

18. L'ITO realitza això ideal connectant seus practicants en una xarxa mundial, promovent l'intercanvi i el desenvolupament metodològic; facilitant la instrucció i la multiplicació de les tècniques existents; concebent projectes en un nivell mundial, estimulant la creació de Centres del Teatre de l'Oprimit (CTO s) en un nivell local; millorant i creant les condicions per al treball dels CTO 'si els practicants i creant una trobada internacional a Internet.

19. L'ITO tindrà el mateix caràcter humanista i democràtic com els seus principis i els seus objectius; incorporarà cada contribució dels que treballen sota aquesta Declaració de Principis.

20. L'ITO suposarà que qualsevol persona, usant les diverses tècniques del Teatre de l'Oprimit, subscriu aquesta Declaració de Principis.


El Teatre de l'Oprimit va néixer al Brasil el 1971, sota la jove forma del Teatre Periódico, amb l'objectiu específic de tractar problemes locals-aviat era utilitzat al llarg del país. El Teatre Fòrum començava a aparèixer a Perú, el 1973, com a part d'un Programa d'Alfabetització; crèiem que seria bo només per Sud-amèrica-ara es practica en més de 70 països.

Així creixent, el TO va desenvolupar el Teatre Invisible a Argentina com una activitat política, i el Teatre Imatge per establir diàleg entre Nacions Indígenes i descendents hispans, a Colòmbia, Veneçuela, Mèxic ... Avui en dia aquestes formes són utilitzades en tot tipus de diàlegs.

A Europa, el TO es va expandir i va aparèixer l'Arc de Sant Martí del Desig-primer per entendre problemes psicològics, més tard fins i tot per crear personatges en una obra.

De tornada al Brasil, el Teatre Legislatiu va néixer per ajudar que el Desig de la població arribi a ser llei-i ho va ser com a mínim fins a 13 vegades. Ara mateix el Teatre Subjuntiu comença lentament a aparèixer.

Hem descobert que totes aquestes formes, independentment d'on van ser creades, podrien ser desenvolupades i utilitzades arreu del món, perquè són simplement un Llenguatge Humà.

El TO era usat per pagesos i treballadors, més tard per mestres i estudiants; avui, també per artistes, treballadors socials, psicoterapeutes, ONGs. Al principi es feia en espais petits, gairebé clandestins. En el present als carrers, les escoles, les esglésies, els sindicats, els teatres regulars, les presons...

El TO és el Joc del Diàleg: juguem i aprenem junts. Tot tipus de Joc ha de tenir una disciplina - regles clares que hem de seguir. Alhora, els Jocs tenen necessitat absoluta de creativitat i Llibertat. El TO és la perfecta síntesi entre la antítesisde la Disciplina i la Llibertat.

Sense Disciplina no hi ha Vida Social; sense Llibertat, no hi ha Vida.

La Disciplina del nostre Joc és la nostra creença que hem restablir el dret que té cada ésser d'existir amb dignitat. Creiem que tots / es nosaltres / es som més, i molt millors del que pensem que som. Creiem en solidaritat.

La nostra Llibertat és per crear maneres d'ajudar a humanitzar la Humanitat, envaint lliurement tots els camps de l'activitat humana: social, pedagògica, política, artística... El Teatre és Llenguatge, per tant pot ser usat per a parlar de tots els assumptes humans, no per ser limitat al teatre en si mateix.

Creiem en Pau, no en Passivitat!

Sobre totes les coses, creiem que el Teatre de l'Oprimit és de, sobre, per i paralos i les Oprimits / es, com s'aclareix en la nostra Declaració de Principis. Si estàs d'acord amb això, certament estem d'acord amb tu.

Augusto Boal, Rio de Janeiro 2004

Traducció: Mariana Villani


III Trobada internacional de teatre i educació Intervenció teatral a la vida pública

Barcelona, ​​del 18 al 22 abril 2007

Objectius de la Trobada

* Fer del teatre participatiu una forma alternativa d'aprenentatge en la denúncia i la intervenció social.

* Fer un intercanvi de nous coneixements i metodologies d'intervenció social que en el darrer any han realitzat els diferents professionals, creant un punt de trobada.

* Compartir experiències en diversos països sobre els temes relacionats amb l'educació i la vida pública.

* Cobrir la demanda existent de formació pràctica en aquest sector, ja que ara, no n'hi ha prou ni prou innovadora.

* Projecte de formació per a professionals i treballadors de l'àmbit social en tècniques de teatre interactiu.

* Dur a terme la incidència en la vida pública amb accions concretes a partir del teatre.

Programa i full de registració: IIIEncuentro1.pdf (127.16 Kb) (enllaç directe a la pàgina font)

Obres

  • Arena conta Tiradentes São Paulo: Sagarana,1967
  • Categorías de Teatro Popular Buenos Aires:Ediciones CEPE,1972
  • Crônicas de Nuestra América São Paulo: CODECRI, 1973
  • Técnicas Latino-Americanas de Teatro Popular São Paulo: HUCITEC, 1975
  • Jane Spitfire Rio de Janeiro: DECRI,1977
  • Murro em Ponta de Faca São Paulo: HUCITEC, 1978
  • Milagre no Brasil Rio de Janeiro: Civilização Brasileira, 1979
  • Stop C'est Magique Rio de Janeiro: Civilização Brasileira, 1980
  • Teatro do Oprimido e Outras Poéticas Políticas. Rio de Janeiro: Civilização Brasileira, 1985
  • O Corsário do Rei Rio de Janeiro: Civilização Brasileira, 1986
  • Teatro de Augusto Boal 1 São Paulo: HUCITEC,1986
  • Teatro de Augusto Boal 2 São Paulo: HUCITEC,1986
  • O Arco-Iris do Desejo Método Boal de Teatro e Terapia Rio de Janeiro: Civilização Brasileira, 1990
  • Duzentos Exercícios e Jogos para Ator e Não-Ator com Vontade de Dizer Algo a través do Teatro Rio de Janeiro: Civilização Brasileira, 1991
  • O Suicida com Medo da Morte Rio de Janeiro: Civilização Basileira, 1992.
  • Aquí Ninguém é Burro! Rio de Janeiro: Revan, 1996
  • Teatro Legislativo Rio de Janeiro: Civilização Brasileira, 1996
  • Jogos para atores e não atores - Civilização Brasileira - 1999
  • Hamlet e o filho do padeiro - Civilização Brasileira - 2000
  • O Teatro como arte marcial – Garamond – 2003

Vegeu també

Referències

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Augusto Boal