Bòlit

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
No s'ha de confondre amb Bòlid.
Per a altres significats vegeu «Bòlit Centre d'Art Contemporani».
Pales per jugar a bòlit. De dalt a baix: Amposta, Castelló i Girona

El bòlit (conegut també amb les formes no normatives de bèlit i boli), escampilla o pic i pala és un esport tradicional de Catalunya i el País Valencià. Presenta força similituds amb el beisbol.

Bòlit

S'organitza en dos equips de dos o tres individus i tots dos tenen com a objectiu fer caure una fusta de l'equip rival a cops de bastó sobre una altra fusta.

El joc consisteix a fer saltar una canya o un bastonet de fusta –el bòlit. Se situa el bòlit al terra i amb la pala en posició vertical, s'hi dóna un cop per la part on el bòlit té forma cònica, provocant que aquest s'alci. Aleshores, una vegada en l'aire, s'hi ha de picar, amb una paleta a manera de raqueta, intentant que el bòlit vagi el més lluny possible. Mentre el bòlit vola, els altres jugadors tracten d'agafar-lo, però així que cau a terra, ja no el poden tocar.

El jugador que colpeja repeteix aquesta acció tres vegades, partint des d'on ha arribat el bòlit amb el darrer cop. Si un dels altres jugadors agafa el bòlit mentre vola, passa ell a colpejar.

Si després de les tres vegades de ventar-li cop, no l'ha agafat ningú, el jugador següent tira el bòlit des d'on ha caigut la darrera vegada contra la paleta, que ha estat col·locada damunt la ratlla de sortida; si la toca passa a ser qui colpeja si no, ho prova el següent, i així fins que algun jugador toca la paleta.

Si després de provar-ho tots no l'ha tocada ningú, torna a colpejar el mateix que ho ha fet abans, perquè no s'ha aconseguit desplaçar-lo.

Origen i variants[modifica | modifica el codi]

Hom creu que aquest joc també té un origen màntic. Originàriament devia haver anat més o menys així: el bruixot o endevinador, situat dins d'un ampli cercle en el qual havia dibuixat nombrosos signes i compartiments, feia saltar el bòlit amb la paleta.

Observava la trajectòria del bastonet i el punt on queia les repetides vegades que el tirava i d'aquestes observacions deduïa l'esdevenidor.

Als països nòrdics es juga una variant del bòlit que encara s'aproxima més a l'actual beisbol. Allí, el camp acostuma a ser d'herba. El que colpeja el bòlit és dins d'un àrea circular i, mentre els altres jugadors busquen el bòlit entre l'herba, ell ha de fer voltes al cercle des d'on ha llançat el bòlit.

Hom compta els punts del joc pel nombre de voltes que ha fet durant el temps que els altres invertien a trobar el bòlit.

Al País Valencià es juga de manera diferent. Si el jugador no ha aconseguit agafar el boli, l'haurà de llençar i intentar donar-li a la pala.

A Galícia existeix un joc semblant conegut amb el nom de billarda o estornela i existeix fins i tot una 'Liga Nacional Galega de Bilharda' i a Euskadi es coneix amb el nom de txirikila. També es juguen variants en altres indrets d'Europa, com Itàlia.


Jugadors històrics[modifica | modifica el codi]

Joan i Jordi hi jugaven entre els anys 50 i 60, documentat en els llibres històrics d'Alcover, testimonis asseguren haver-los vist al Carrer Major.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Auca de la vida alegre Barcelona (desembre).
  • Diccionari català, valencià, balear.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]