Baikal
De Viquipèdia
| Baikal | |
|---|---|
 |
|
| Illa d'Oljon | |
 |
|
| País |  Rússia |
| Regió | Sibèria oriental |
| Coordenades | (i) |
| Superfície | 31.722 km²[1] |
| Capacitat | 23615.39 km3 |
| Longitud | 636 km |
| Amplada | 79 km |
| Profunditat | 744,4[1] m |
| Afluents | Riu Selenga, Chikoy, Khilok, Uda, Barguzin, Angara |
| Desaigües | Angara |
| Illes | 27 (Olkhon) |
| Ciutats | Irkutsk |
El Baikal (també Balkhash, Dalai Nor o Dalai Nur) és un llac que es troba en el territori de Rússia, a la regió de la Sibèria oriental. L'etimologia popular fa derivar el seu nom de Bai kül (Llac Ric)
Té una extensió de 31.500 km², uns 636 km de llargària, una amplada entre 15 i 79 km, i uns 1.741 m de profunditat màxima. Roman glaçat durant la meitat de l'any a causa de la seva latitud. Té un total de 336 rius que hi aboquen les seves aigües del Selenga, el Barguzin, l'Angarà Superior (aquest darrer després en surt), i només un riu que hi neix, l'Angarà, afluent del Ienissei. Durant el període geològic del paleolític s'hi va desenvolupar una cultura al voltant que s'estenia des de l'Ural fins a l'Amèrica del Nord.
La línea fèrria del Baikal és una branca del Transsiberià amb 307 km i 40 túnels, i es va acabar el 1904.
En el període mongol s'anomenava a la regió Barkudjin i als seus pobladors Barkut (nom conservat en el riu Barguzin). A la primera meitat del segle XVII fou conegut dels russos i poc després dels europeus en general.
Taula de continguts |
[edita] Biòtop
Són pocs els llacs que poden competir amb el llac Baikal en termes de biodiversitat. Hi ha comptabilitzades 852 espècies i 233 varietats d'algues, més unes 1.550 espècies i varietats d'animals que habiten als voltants del llac, essent moltes d'elles, espècies endèmiques, incloent-hi la cèlebre Foca de Baikal (Phoca sibirica), l'únic mamífer que viu al llac.
El Baikal es reconegut per al singular claredat de les seves aigües. L'establiment d'una planta de processament de la polpa de la fusta i cel·lulosa a l'extrem sud del llac, originalment planificada el 1957, va generar protestes silenciones que, a la vegada, van causar un despertar ecològic entre les persones cultes de Rússia, tot i que no dins la burocràcia soviètica. Encara avui, aquesta planta continua abocant les restes a les aigües del Baikal. L'impacte d'aquesta contaminació al Baikal, i altres influències similars, es estudiada anualment pel Institut Tahoe Baikal, un programa d'intercanvi entre científics dels EUA, Rússia i Mongòlia i estudiants graduats, inicial l'any 1989.
Es coneixia molt poc del llac Baikal fins que es va començar la construcció del Tren Transsiberià. L'espectacular recorregut, que voreja part del llac, va requerir 200 ponts i 33 túnels. Durant el mateix temps (1896–1902), una nombrosa expedició hidrogràfica encapçalada per F.K. Drizhenko va produir el primer atles detallat de les profunditats del Baikal.
El juliol de 2008 es va inicial l'expedició de dos batiscafs russos "Mir", anomenats Mir-1 i Mir-2, i el 29 de juliol van aconseguir arribar al fons per primera vegada a la història.[2]
[edita] Vida silvestre
El llac Baikal està habitat per 1.085 espècies de plantes i per 1.550 espècies i varietats d'animals. Més del 60% dels animals són endèmics; de 53 espècies de peixos, 27 són endèmiques.
Cal destacar-ne una subespècie de peix omul (Coregonus autumnalis migratorius). Aquesta subespècies es pescada, fumada i venuda en tots els mercats al voltant del llac. Per a molts viatgers del tren transsiberià, compar omul fumat és un dels atractius de la llarg travessa.
El Baikal també és l'únic hàbitat de la nerpa (Phoca sibirica), o foca de Baikal.
Óssos i cérvols també són vistos i caçats a les costes del llac Baikal.
[edita] Jardí Botànic de la Universitat de Irkutsk
El Jardí Botànic de la Universitat de Irkutsk és un jardí botànic de 27 hectàrees d'extensió dins de la ciutat de Irkutsk i a uns 70 quilòmetres a l'oest del llac Baikal. Depèn administrativament de la Universitat de Irkutsk. És membre del BGCI, i el seu codi de reconeixement internacional és 'BAIKL'.
Va ser creat l'any 1941, amb el propòsit de protegir i enriquir la flora de l'àrea del llac Baikal i del món mitjançant l'educació pública, la col·lecció, la propagació, la investigació, i la conservació de les plantes.
Aquest és l'únic jardí botànic a la regió de Irkutsk i en la Sibèria de la zona del llac Baikal que està inclòs en el directori internacional de jardins botànics. Està categoritzat per llei com un territori natural terminantment protegit dins de la capital de Irkutsk Oblast.
Aquest jardí botànic alberga ~ 3.000 tàxons de plantes en cultiu, agrupades en les:
- Exhibicions educatives amb col·leccions a l'aire lliure i hivernacles amb unes 600 espècies de plantes ornamentals i tropicals. Manté unes 300 espècies de plantes herbàcies i conté un herbari, un banc de llavors, i tres col·leccions vives: Col·lecció sistemàtica de plantes, herbes medicinals, i plantes rares i en perill d'extinció de Sibèria central.
- Dendrología. Manté prop de 300 espècies de arbres i de arbusts de Sibèria central i del Extrem Orient rus.
- Biotecnologia per a la propagació de plantas. Manté unes 200 espècies i varietats de plantes fruiters per a la propagació i la venda en gran quantitat per als jardins públics i els jardins de particulars siberians.
- Departament de Manteniment.
Són de destacar en les seves col·leccions:
- Acer,
- Berberis,
- Lonicera,
- Euonymus,
- Caragana,
- Syringa,
- Clematis,
- Cerasus,
- Crataegus,
- Padus,
- Rosa,
- Spiraea,
- Salix,
- Populus,
- Tilia.
[edita] Turisme
El llac, anomenat "La Perla de Sibèria", va provocar un auge econòmic segons els van assenyalar els inversos de la indústria turística.[3] El Gran Baikal de Viktor Grigorov a Irkutsk és un dels inversors, qui va planejar de construïr tres hotels creant 570 llocs de treball. El 2007, el govern rus va declarar la zona del Baikal com una regió d'interès ecnòmic especial. El popular resort de Listvyanka és la seu de l'hotel de set plantes Hotel Mayak. El Baikal va ser declarat per la UNESCO com a Patrimoni de la Humanitat l'any 1996. Rosatom planeja de construir un laboratori al Baikal, en conjunció amb una instal·lació internacional d'urani i invertir a la regió $2.5bn, creant 2.000 llocs de treballa a la ciutat d'Angarsk.[4]
A més, el pas del tren transsiberià per la zona, també converteix el llac Baikal en un altre focus d'atenció turística.
[edita] Curiositats
- La profunditat del llac Baikal és tan gran que amb tota la seva aigua es podria inundar tota la terra ferma amb una capa de 20 cm.
- Si els seus afluents deixessin d'aportar-hi aigua, el llarg tardaria més de 400 anys en buidar-se completament.
- Si aquest llac es buidés completament, es tardaria aproximadament un any per tornar-lo a omplir unint tots els rius del planeta, incloïent-hi el Nil i l'Amazones.
- Hi ha tants de sediments que si, els traguéssim tots, la profunditat del llac arribaria entre els 9 i 11 km.
- Conté el 20% de l'aigua dolça del món.
- A més, les seves aigües són extraordinariament transparents, i permeten veure-hi fins a 50 metres de profunditat.
[edita] Vegeu-ne també
[edita] Referències
- ↑ 1,0 1,1 «A new bathymetric map of Lake Baikal. MORPHOMETRIC DATA. INTAS Project 99-1669.Ghent University, Ghent, Belgium; Consolidated Research Group on Marine Geosciences (CRG-MG), University of Barcelona, Spain; Limnological Institute of the Siberian Branch of the Russian Academy of Sciences, Irkutsk, Russian Federation; State Science Research Navigation-Hydrographic Institute of the Ministry of Defense, St.Petersburg, Russian Federation.». Ghent University, Ghent, Belgium. [Consulta: 2009-06-09].
- ↑ Submarins russos conquesten les profuditatns abissals del llac Baikal
- ↑ Esslemont, Tom. «"Pearl of Siberia" draws investors». BBC News, 2007-09-07. [Consulta: 2007-12-04].
- ↑ BBC NEWS, 'Pearl of Siberia' draws investors
